diumenge, 30 d’octubre del 2011

Panellets de pinyons i panellets de codonyat amb taronja

Avui al matí hem estat a les Fires de Sant Narcís de Girona, on durant quatre dies hi ha instal·lades més d'un centenar de parades de productes artesans. Ho hem aprofitat i hem comprat una mica de tot: pa de sègol, garrapinyats, melmelades, formatges... i també els ingredients per a fer els panellets: uns pinyons i també un codonyat amb taronja amarga que hem aprofitat per donar un toc diferents als tradicionals panellets de codonyat.

Això és el n'ha sortit:


El codonyat amb taronja amarga, realment boníssim...

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Panellets de coco

Bé, ja tenim a punt la primera fornada. Uns panellets de coco, amb una recepta un xic diferent a la que faig servir habitualment. L'he seguit segons unes galetes de coco que va fer la Gemma durant una classe amb la Mireia Carbó*. Normalment, jo sempre feia els panellets amb moniato i sense rovell d'ou, només amb la clara el sucre. Però aquesta vegada ens hem arriscat. Han sortit una panellets lleugers i boníssims!
* (http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2011/10/24/galetes-de-coco-classe-amb-la-mireia-carbo/



Abans de coure...


divendres, 28 d’octubre del 2011

Suquet de rap amb pèsols i moniato

Temps de moniatos, castanyes i panellets. A casa ja els tenim a punt per enfornar o coure a foc viu. Però amb alguns moniatos que tenia ja escalivats  ahir vaig fer unes cuetes de rap fresques que m'havien regalat amb molt d'amor i tenia en reserva. Vaig fer un suquet de rap, però en comptes de fer-lo amb les tradicionals patates i pèsols, vaig substituir les patates pel moniato.

El moniato era força dolcet i va donar una cremositat diferent a la salsa, que vaig fer amb un sofregit de ceba i carbassó. Prèviament, vaig enfarinar les cues de rap, les vaig salpebrar i les vaig sobtar a la paella. Allà mateix és on hi vaig fer el sofregit. Després hi vaig incorporar un fumet de peix, el rap i el moniato cuit tros,sejat com si fos una patata per fer a la cassola.  Va fer xup-xup uns 20 minuts. Finalment, cinc minuts de finalitzar la cocció, hi vaig tirar els pèsols i ho vaig rectificar de sal. A més d'espolsar-hi unes herbetes per sobre. El vam menjar aquell mateix vespre, tot i que crec que un dia després encara deu guanyar més!

Ingredients (per a 2 persones):
2 cues de rap mitjanes
1/2 carbassó
1 ceba
300 g de pèsols
1 moniato mitjà escalivat
2 c. soperes d'oli d'oliva verge extra
farina per arrebossar
250 ml. de fumet
1 pessic de sal
1 pessic de pebre negre
Herbes de provença


La cocció s'ha de fer a poc a poc. Primer, segellem el rap a la cassola, enfarinant-lo i enrossint-lo sol amb una mica d'oli. Després, hi incorporem la ceba i el carbassó. A continuació, també incorporem el moniato, tallat a daus. I ho deixem coure durant 25-30 minuts. 2 minuts abans de finalitzar, també hi posem els pèsols. 

Segon pas de la cocció (afegir carbassó i ceba)

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Avui fem conserves dolces de tomàquet i ceba

Aquesta tarda l'he passada amb els meus alumnes del curs 'L'hortet al rebost'. Era el seu tercer dia de classe i avui tocava posar en pràctica alguns coneixements que han après durant les dues sessions anteriors.

Hem preparat dues melmelades. La de tomàquet i la de ceba. Per tant, hem convertit dues verdures associades als gustos salats en dues delicioses melmelades. Avui no parlarem de la recepta, això ho deixo per un altre dia. Només us diré que quan les hem tingut fetes les hem estès sobre un llit de pasta de full per a poder-nos-les menjar amb més comoditat. Un total de 28 alumnes dins d'una cuina... Déu n'hi dó! Però amb organització, paciència i il·lusió en n'hem sortit! Gràcies a tots i totes per a fer-ho possible i felicitats per l'èxit aconseguit!

 Heus aquí el procés:

Preparant estris i ingredients...

Fent les primeres coccions i provant els fogons d'inducció...

Una alumna ens ha portat un ganivet de ceràmica. Ella ens assegurava que aquest ganivet no ennegreix l'albergínia quan la talles. I ens ha portat una albergínia perquè ho comprovéssim... funciona!


 Hem seguit treballant durament estirant la pasta de full i controlant els fogons...

I finalment, el resultat! Dues fantàstiques coques, de tomàquet i de ceba. La sorpresa? Dolces com la mel!

L'equip que ha fet possible que això fos una realitat...

Pollastre amb suc

Avui he recuperat una recepta tradicional que tenia guardada a l'arxiu . Recordo que aquell dia vam gaudir molt a taula, el dia que vaig servir aquest pollastre. Tenim la sort de comptar amb un paratge natural proper(Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach), on encara  hi ha granges que continuen tenint cura de l'aviram com es feia abans, deixant-los a l'aire lliure, que corrin per l'espai del tancat, i alimentats només amb gra de qualitat.

Aquell dia me'n vaig quedar un, de pollastre. D'una carnisseria de Sant Llorenç Savall. El vam fer a la cassola.  Sense complicar-nos gaire, vam salpebrar i enrossir el pollastre i el vam retirar del foc. Allí mateix hi vam fer un sofregit de tomàquet i ceba, vam afegir-hi uns grans d'all sencers, hi vam tornar a posar el pollastre i ho vam regar amb un rajet de moscatell i un bol de brou. Vam deixar-ho coure 40 minuts, ja que sempre diuen que un bon gall de corral té la cnrn més durai.

I gairebé al final, hi vaig afegir una branqueta de farigola i una picada feta amb avellana, pa torrat i una cullerada de mel. Ho vaig desfer amb una mica de brou que em quedava i ho vaig abocar per sobre el pollastre. Cinc minuts més de xup-xup... i al plat! Quin pollastre, senyor! Com el de corral no hi ha res.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Bròquil gratinat amb pernil dolç

Aquesta recepta intenta aportar una mica d'alegria a totes aquelles persones (sobretot nens i nens) a qui els costa provar la verdura. Aquesta vegada, he fet un bròquil bullit, com tradicionalment coc el bròquil (molt poca estona perquè no perdi ni vitamines ni minerals).

Però l'hem disfressat una miqueta. Amb una mica de ceba sofregida, uns tallets de pernil dolç, una beixamel suau i clàssica aromatitzada amb pebre blanc i, finalment, un gratinat de formatge ratllat per sobre. El resultat,  bo per a tothom i amb una aportació extra de vitamina C!(aquesta hortalissa és molt rica en aquesta vitamina).

Un plat que resol un sopar d'un dia qualsevol i, sobretot, el d'un dia gris i plujós com el d'ahir, en què la vitamina C encara és més important per evitar un bon constipat!



diumenge, 23 d’octubre del 2011

Codonyat

Torno de nou a les confitures. És que no sé què em passa que aquestes últimes setmanes hi estic enganxada... potser perquè ara tenim els fruits per fer-ho? Aquest cop, us proposo un codonyat casolà. Malgrat que ja m'havien regalat o havia comprat codonys, mai m'havia acabat de sortir bé. Em quedava com una crema de codony o bé en feia allioli. Aquest cop hi he posat esforç, empenta i paciència i me n'he sortit! Primer, he estovat els codonys al forn, cosa que m'ha facilitat moltíssim la "peladura". Només he fet servir el codony, el sucre i un xic de llimona. Hi ha quedat molt bo. Per cert, com es diu codonyat en castellà? M'han dit que és el "membrillo" però això no és el codony? Bé, a veure si em doneu un cop de mà. Gràcies!




 I per estrenar-lo, una amanideta de codonyat, créixems, roquefort i pipes de girasol crues.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Risotto de bolets

Aquesta vegada us proposo una versió reduïda, en format tapa, d'un plat ben bo. Hem fet risotto de bolets, no dels frescos, és clar! Perquè al territori català no n'hem trobat, enguany. Però els vaig comprar assecats: uns moixernons i una pols de ceps. El risotto ens agrada molt. És un plat típic de la cuina italiana, basat en l'arròs. Els risottos provenen del nord d'Itàlia i especialment, de Milà. D'aquí el famós risotto milanès. S'elaboren, per anar bé, amb arròs carnaroli, és el més adequat per la seva estructura. Però si no n'hem trobat, també podem fer servir el bomba o l'arborio.

La característica principal del risotto és el manteniment del midó, que al final de la cocció, lliga els grans d'arròs entre ells com si fos una crema. Per al nostre plat vaig fer servir ceba, mantega, oli i vi blanc. Prèviament, vaig posar en remull els moixernons. A l'hora de coure l'arròs, vaig tirar el suc de l'aigua que aquests bolets havien deixat, hi vaig afegir la pols de cep i també l'aigua. Afegeixo l'aigua a poc a poc, a mesura que l'arròs se la beu. D'aquesta manera, el midó va expandint-se i surt de l'arròs.

I, finalment, abans de finalitzar l'arròs, hi vaig incorporar un ingredient imprescindible perquè el risotto tingui gust de risotto: un parmesà en virutes, que afegeixo quan ja gairebé l'arròs és cuit. I per a decorar, un polsim de julivert!
Bon profit!

dijous, 20 d’octubre del 2011

Melmelada de carbassa amb vainilla

Doncs sí! Continuem fent conserves. Aquests dies tinc excedent de verdures i fruites i ho aprofito per a preparar reserves de cara a l'hivern. Aquesta vegada, us proposo una melmelada de carbassa, aromatitzada amb un toc de vainilla. El que necessitem és bàsicament una mica de temps i tenir a mà alguns pots de vidre. Cal tenir present que per esterilitzar els pots buits cal que els bulliu 10 minuts. El drap humit que veureu a la foto serveix perquè els pots no piquin amb l'olla i es trenquin. D'altra banda, un cop tingueu la melmelada dins el pot, cal tornar a bullir la conserva uns 15-20 minuts més, amb el pot tapat. Aquí ho teniu:

Ingredients:
1 kg de carbassa (la que és de color taronja)
800 g de sucre
1 branqueta de vainilla
El suc de 1/2 llimona







dimecres, 19 d’octubre del 2011

La cervesa flamenca

Avui m'he recordat del viatge que vam fer en bicicleta per Flandes, la regió nord de Bèlgica. A més dels preciosos prats verds, els canals inacabables i els poblets preciosos, no és per això que me n'he recordat avui. Sinó perquè gairebé sempre plovia. Diuen que s'acosten pluges al nostre país.

Dues coses molt bones de Flandes: la xocolata i la cervesa. N'hi ha de tantes varietats que necessitaríem un any per a degustar-les totes. Us deixo una imatge d'una cervesa de cirera, realment sorprenent. Llàstima que no us la puc deixar tastar!



dimarts, 18 d’octubre del 2011

Salmó amb salsa tàrtara

Avui parlem de la salsa tàrtara, anomenada "sauce tartare" en francès. Justament, perquè és originària d'aquest país veí.
És, com ja bé deveu saber, una salsa blanquinosa, cremosa, un xic aspre i formada per aquests ingredients: maionesa, cogombrets confitats i picats, cebes matxacadess, tàperes, julivert fresc picat i ou dur picat. A més, s'ha d'afegir sal i pebre, unes gotes de vinagre de vi blanc o llimona. A més, també podem incloure afegitons com les olives, el cibulet o el rave. L'he acompanyat d'un salmó a la planxa, però gairebé cru, (més que res perquè m'agrada així, amb textura de sushi), i arrebossat amb anet sec (és a dir, en espècie)..

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Crêppes salades

Ahir vam sopar de crêppes a casa. Als nens els encanten les crêppes! Però... què dic, als adults també, i molt! En vam fer d'aquelles que no es fan soles, sinó d'aquelles que t'has de treballar. Cadascú va poder-se cuinar la seva pròpia crêppe salada amb els ingredients que va voler. El secret? Aprofitar una crepera elèctrica que permet, un cop a taula, cuinar i menjar gairebé al mateix temps. Com que encara quedava una mica de massa crua, ens vam obsequiar amb unes crêppes dolces de xocolata o melmelada de carbassa. Us deixo anotats els ingredients per la massa. El gust i ingredients, el triareu vosaltres. Bon profit!

Ingredients (per a 8 crêppes)
125 g de farina
1/4 l llet
2 ous
un pessic de sal
1 c. sopera d'oli d'oliva verge extra
Ingredients per farcir (els que volgueu)

La màquina màgica, els ingredients per combinar... i una amanida d'espinacs per a fer-ho baixar!





divendres, 14 d’octubre del 2011

Préssecs amb vi (més aprofitament)

Aquests dies he anat fent algunes conserves per preparar el rebost de cara l'hivern. Avui he provat d'aprofitar quatre préssecs que tenia molt madurs al bol de fruita. Segurament, hauran estat els últims que compraré enguany. Ara, fins l'any que ve! I, ja que eren els últims, els he volgut donar una mort digna. M'ha donat la idea la companya blocaire de No tot són postres... a la cuina. Moltes gràcies! Els he fet amb un vi que tenia mig obert a la nevera, el sucre, la canyella i un parell de claus. La veritat sigui dita, han quedat boníssims! Com si fossin un caramel... però natural!

 Un cop pelats...

 I els poso a la cassola, amb el vi...

Ho he deixat bullir 1 hora...

I el resultat final!

Els ingredients base...

dijous, 13 d’octubre del 2011

Amanida d'aprofitament

A casa ens agrada cuinar. En general, tenim afició als fogons i intentem, quan podem, fer alguna o altra coseta. Però de vegades, això d'encendre el foc i posar-se a la cuina no és tan fàcil. Segons com, a tots se'ns menja el temps i, més d'una vegada, recorrem als plats freds però nutritius per a fer un àpat bo, bonic i barat.

Aquest és el cas de l'amanida que us proposo avui, a base d'un muntatge circular de diverses verdures, tonyina i unes olivetes bones. Tot tret de la nevera, d'algunes restes que tots i totes podem trobar, de sobte, algun dia de la setmana.

El resultat? una excel·lent aminda sucosa i amb moltes vitamines! Per cert, del tomàquet que va sobrar en vaig fer unes llesques de pa amb tomàquet un xic diferents a les habituals.

Ingredients per a 4 persones:
2 tomàquets madurs tallats
1 pebrot vermell en conserva
1 llauna de tonyina
5 olives farcides d'anxova partides
1 carbassó en rodanxes fet a la planxa
1 ou dur
sal
oli
vinagre de gerds
1 polsim de pebre



I del tomàquet que va sobrar, en vam fer un pa amb tomàquet diferent... amb tomàquets de l'hort, que no tenen res a veure amb aquestes esferes circulars vermelles, totes iguals, que de vegades ens venen com a tomàquets!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...