Llesca de formatge provolone amb tomàquets secs, ruca i salsa pesto

Queda bonic i és molt fàcil de ser. Aquests serien els dos apunts que faria d'aquesta recepta d'avui. A més, la combinació hi queda deliciosa... vaja, així ho va sentir el meu paladar... ;-) Què necessitem?

Ingredients:

1 llesca de formatge provolone d'un dit de gruix

6 tomàquets secs italians (si són catalans també faran el fet, eh?)

fulles de ruca

salsa pesto (explicada aquí)

Com ho preparem? Doncs amb 2 minuts i una paella que no s'enganxi. Només caldrà que posem a escalfar el formatge provolone a la paella, sense gens d'oli. Ja veurem que de seguida comença a desfer-se i, acte seguit, a torrar-se. Amb l'adjuda d'una espàtula hi donem la volta i fem el mateix procés. Després, apaguem el foc i el deixem refredar una mica perquè recuperi la consistència i ens sigui més fàcil emplatar. A part, haurem preparat la salsa pesto, que podreu trobar explicada més amunt, a l'apartat d'ingredients.

I precisament per això, per emplatar, el que farem serà perfilar un cordonet de salsa pesto resseguint el perímetre del plat. Al centre hi col·locarem el formatge provolone i, a sobre, hi disposarem els tomàquets en forma de pètals de flor. Ho acabarem amb unes fulles de ruca. Però si us ve més de gust o bé teniu convidats a casa també podeu muntar el provolone en forma de tapa. D'aquesta manera:

La ració - tapa

I ja estarà! Amb aquesta proposta, amb una sola mossegada, podem gaudir d'una bona explosió de sabors diferents. I qui sap, potser per un moment ens traslladarem a Itàlia a través del paladar!

P.D. Primer intent d'aplicar tot el que ens va ensenyar el Martí el cap de setmana passat al Taller de fotografia gastronòmica a les fotografies d'avui. No sé si són gaire diferents de les que feia ara però comencen a ser les primeres proves de fotos més rumiades... ;-)

Agnolotti de xocolata farcits amb melmelada d'albercoc

Avui convertirem un plat de pasta en postres. Sí, aquesta proposta és dolça, tot i que l'elaboració no és gaire diferent que si féssim pasta salada. Però sí que és diferent, i molt, el gust final. Aquests agnolotti que us proposo es mengen al final de l'àpat, si encara hi ha gana, és clar! I si no també els podríem fer per berenar o..., ves a saber si alguns italians se'ls mengen per esmorzar i així agafar energies per a la jornada.

Bé, per preparar aquests agnolotti cal, sobretot, temps. No en tenim mai gaire, oi?,  però us ben asseguro que dedicar una tarda a aquestes delícies italianes val la pena. Si, a més, teniu nens petits, segur que s'ho passaran de conya preparant-los perquè es fan servir molt les mans i no tenen cap perill perquè no s'han de fer servir estris tallants. Vaja, un joc!

Què necessitem?

100 g de farina

1 ou

50 g de xocolata en pols (jo he fet servir la que és en pols de Torras)

1 pessic de sal

Melmelada d'albercoc  (o la fruita que volgueu i lligui amb la xoco)

El que vaig fer primer va ser disposar la farina en forma de volcà. A l'interior, també hi posarem l'ou. Per cada 100 g ens fa falta 1 ou; o sigui que si feu 200 g de farina us en faran falta 2, i així, anar fent. També hi posarem la xocolata en pols (no us recomano el cacau pur, tot i que l'utilitzo per altres plats, perquè en aquest cas ens interessa que la xocolata ja sigui dolça). Amb les mans o (pels més afortunats) amb l'amassadora, anirem barrejant tots els ingredients. Farem una bola quan ja tinguem la massa lligada i la deixem reposar 1/2 hora tapada amb un drap humit.

Després, ja serà el moment d'estirar la massa, que és la part més entretinguda si no tenim màquina de fer pasta. Estem una bona estona estirant-la fins que quedi el més fina possible (2 mm aprox.). A continuació, comencem a tallar-la en la forma que volguem. Jo ho he fet de forma circular, amb l'ajuda d'un got com a tallant.

Seguim el procés posant el farcit. Melmelada d'albercoc, en aquest cas (que em va fer recordar el pastís sacher, salvant les distàncies, que també combina xocolata i aquesta melmelada). En aquesta ocasió no tenia melmelada de conserva pròpia així que en vaig comprar al mercat, que també són prou bones. La qüestíó, per a mi, és que només porti la fruita, el sucre, i potser també una mica de llimona, però res de "E"s.

Arriba el moment de tapar l'agnolotti. Ho fem mullant amb un pinzell els extrems del cercle, amb aigua, col·locant la melmelada al centre, i tapant amb l'altra esfera damunt i pressionant amb una forquilla.

Ara, un cop fets els agnolotti, si volem ja els podem congelar. O bé els podem coure directament, durant uns 15 minuts (si us queden una mica gruixuts com els meus), en aigua bullint. Finalment, per servir-los els podem mullar una mica amb xocolata de cobertura i una cannelle de la melmelada que heu fet servir pel farcit.

Nota 1: Em vaig animar a fer aquesta recepta per "culpa" de la Clara, que em va dir: I tant que podràs! Segur que te'n surts, i a tu t'agrada provar coses noves, ja m'ho diràs... així que li vaig fer cas. I sí, surt boníssima, i per això li dedico aquesta recepta d'avui.

 Nota 2: Després d'haver fet recerca sobre quin nom té aquesta forma que he donat a la pasta he trobat el nom d'agnolottis com el que més s'hi ajusta. O sigui que així els he batejat. Però si algú té un altre nom al cap o bé té un italià a prop que pugui confirmar-ho... el comentari serà molt ben rebut!

Llenties amb arròs integral i saltejat de porro amb rossinyols

Aquesta podria ser una solució per a fer un àpat lleuger i molt, molt nutritiu. D'això, els nutricionistes ens en podrien dir coses molt interessants. Des de temps encestrals s'ha barrejat el cereal amb el llegum, però és ara, amb els avenços científics i amb els estudis fets fins a l'actualitat, que s'ha comprovat dels efectes beneficiosos que té barrejar aquests dos tipus d'aliments. Si barregem arròs amb llenties permetem una millor absorció dels minerals del llegum, segur que això ens ho sabrien explicar encara millor els professionals de la nutrició.

Però el que encara és millor és que aquesta absorció també passa amb la pasta, si la barregem amb cigrons, o pèsols, o bé fem els tradicionals "potages" de pasta, arròs, mongetes, ciogrons, verdures,.. en fi, qualsevol d'aquestes combinacions permet absorvir millor al nostre organisme tots els nutrients que ens aporten cereals i llegums. I per què no fer-ho, doncs? Avui podríem dir que arròs i llenties fan una bona simbiosi..  SEMPRE SÓN BONS COMPANYS AL PLAT.

Ingredients:

50 g de llenties

50 g d'arròs integral

1 porro

50 g de rossinyols (o altres bolets)

Bullim les llenties amb un gra d'all. Durant 45 minuts. En una altra cassola bullim l'arròs integral, durant 20 minuts. Després, ho barregem tot en una paella. En un altre cassó a part hi posem una mica d'oli i hi posem el porro tallat en juliana i els rossinyols. Els salpebrem i deixem que tot s'enrosseixi.

Quan l'arròs i les llenties ja siguin calentes les emplatem i per damunt hi posem el sofregit de porro i rossinyols. Si ens ve de gust, també hi podem incroporar una mica de formatge parmesà ratllat, que hi donarà un toc salat interessant.

Amb aquesta recepta participo a la proposta del 15 de març d' Els fogons de la Bordeta i de Xocolata Desfeta. Gràcies!

Pastís de Cola Cao amb avellanes. Feliç aniversari

Aquest d'avui és, com podeu veure, un pastís de xocolata. Potser la peculiaritat és que, en comptes de fer servir xocolata presa, he utilitzat el arxiconegut Cola Cao. No sé si us hi heu trobat mai vosaltres però la meva experiència em diu que o s'és de Cola Cao o s'és de Nesquick. En aquest cas és clar quina és l'opció de casa meva...

Per fer aquest pastís necessiteu:

Ingredients:

3 ous

250 g de farina

125 g de sucre

250 ml de nata per muntar

1 sobre de llevat royal

125 g de Cola Cao

50 g d'avellanes torrades

Llet en pols i fideus de xocolata (per la decoració)

El procediment és molt fàcil i ràpid. Només cal que poseu en un bol tots els ingredients. Sí, tots junts, i que barregeu enèrgicament durant uns 5 minuts. La massa us ha de quedar més o menys així:

Prèviament, haurem posat a escalfar el forn a 180 ºC. Untarem un motlle per a pastissos amb una mica de mantega pomada i hi aboquerem la massa. Ho tindrem al forn a la mateixa temperatura (180 ºC) durant 20 minuts. Després, traurem el pastís del forn i el deixarem reposar una mica. Quan estigui a temperatura ambient hi espolsarem la llet en pols per sobre i uns fideuets de xocolata, per a decorar. També hi podríeu posar cobertura de xocolata o nata, com vosaltres volgueu. I a menjar!

La porció

Amb aquest pastís d'aniversari participo a la proposta de Memòries d'una cuinera

Iogurt amb taronja confitada

Aquesta setmana he tornat a fer iogurts. Els qui sovint em llegiu ja sabeu que els Reis em van portar una màquina de fer aquests làctics que, personalment, m'agraden força àcids i només amb un punt de dolç. Aquesta vegada, però, a més de fer iogurts també he aprofitat per fer una de les conserves que podem fer ara a l'hivern.

Si bé és cert que la majoria de melmelades s'elaboren durant els mesos de setembre i octubre perquè és quan més producció i excedent tenim de fruita, hi ha excepcions. La taronja n'és una. Ara, cosa que ja sabeu, les taronges són ben bones i a l'estiu, en canvi, són eixutes i amb poca polpa. Per tant, cal aprofitar fer-ne melmelada ara que n'és el temps. Jo no l'he fet en conserva sencera sinó en semiconserva, cosa que vol dir que he fet tot el procediment habitual de cocció però que no l'he conservat, al final, amb pots esterilitzats. Ja en faré un dia d'aquests.

Ingredients per a la melmelada de taronja:

1 kg de taronja pelada

unes pells de la taronja en juliana

600 g de sucre

Suc d'una llimona

Després omplirem els pots de iogurt i els posarem a la iogurtera:

I ja els tindrem a punt!

Altres iogurts:

iogurt de mango amb pinyons

iogurt de vainilla amb melmelada de maduixa

iogurt de Cola Cao

Pa de bolets (tòfona i rossinyols)

Avui tenia previst publicar una nova recepta làctica però, com que no tot és previsible, quan he obert el blog m'he trobat amb una nova proposta de pa de la Quima i, ves per on, m'ha fet canviar d'opinió. I és que poder veure cada dia totes les delícies que els diversos blocaires que tinc a la llista publiqueu no només em fa salivera sinó que també em serveixen per agafar noves idees i descobrir nous sabors. Però bé, he dit que he canviat d'opinió tot i que publico una recepta que ja tenia feta. Es tracta, com ja us podeu imaginar, d'un pa, però molt diferent del de la Quima ja que el seu és de llet. Aquest és de tòfona i rossinyols i també és molt fàcil de fer.

Ingredients:

250 g de farina de força

80 g de llevat mare (o de forner)

30 g de rossinyols (descongelats en cru)

1/4 de tòfona ratllada

1 pessic de sal

Comencem preparant els bolets:

Seguim el procés preparant la massa: farina, llevat i sal. Hi amassem bé i ho deixem reposar, tapat amb un drap humit, durant una hora, perquè la massa augmenti el doble del seu volum. Després, la tornem a amassar i incorporem, ara sí, la barreja de bolets (la tòfona ratllada i els rossinyols trossejats). Ho tornem a amassar perquè els bolets quedin ben repartits dins la massa. A continuació, li donem forma rodona i hi fem una creu al centre i ho posem al forn, durant 1 hora.

Finalment, el traiem del forn i el deixem refredar un xic a temperatura ambient. I... ja es podrà menjar! Si l'acompanyeu amb botifarra, fuet o alguna part del porc trobo que hi queda prou bo, perquè amb els bolets hi fa una bona combinació.

Coca d'oli amb pebrot, albergínia i porro

Avui us proposo una coca que, si bé és entretinguda pel temps que reclama, és molt fàcil de preparar i és tan bona freda com calenta, per endur-nos al tupper, si ens ve de gust...!  Doncs bé, aquesta és una coca que, estigui del què estigui farcida, em retorna al passat, quan amb l'àvia anàvem a Cal Forner (aleshores en dèiem així) i compràvem pa i coca per casa. La fornera, que ens estimava molt i que ja ens coneixia, sempre em regalava un retall o "retalló" (com en deia ella) de la coca d'oli que sobrava del dia. Ara encara hi ha forns que sempre tenen coca d'oli i de sucre, que es fan de forma similar però una és salada i, l'altra, dolça.  Des d'aleshores, quan tinc temps i ganes, torno a fer aquesta coca, que es diferencia de les altres per l'oli que es fa servir per amassar, en comptes d'aigua.

Què necessitem?

Ingredients per la massa:

200 g de farina de força

1 got d'oli d'oliva verge extra 1 º

1 pessic de sal

1 pessic d'orenga

Ingredients pel farciment:

1 pebrot vermell gros

1 albergínia grossa

2 porros grossos

Sal i pebre

Per preparar la coca ens cal barrejar tots els ingredients (farina, oli, orenga, sal). Ho amassem amb les mans i piquem la massa damunt del marbre perquè se'ns estovi. No cal posar-hi llevar, ja que el que volem és que quedi ben fina. La deixem reposar durant una hora i després, amb l'ajut d'un corró, l'estirem fins a un gruix de mig centímetre, aproximadament. La disposem en una safata per anar al forn.

Prèviament, la nit abans, haurem escalivat al forn el pebrot, l'albergínia i els porros. Els deixarem en un bol i, l'endemà, per farcir la coca, els triarem, traient-los la pell i llavors i tallant-los a tires, excepte els porros, que els deixarem sencers i que només netejarem de les fulles exteriors.

Jo l'he vaig fer quadrada, la coca, però podeu donar-hi la forma que més us agradi: ovalada, rodona, rectangular, en petites porcions... La qüestió és que quedi vistosa i que la disposició del farciment tingui una mica de gràcia. La coca d'oli va anar al forn ben bé mitja hora i, finalment, va quedar així:

Arròs de Pals negre amb sèpia

Tornem al fantàstic món de l'arròs, per als qui ens agrada. Aquest cereal que té infinites possibilitats i que arriba al lloc més remot del món. Avui l'he portat de la costa, en concret, de Pals, per a fer-ne un bon arròs negre. Quan tinc nostàlgia del mar preparo aquest plat, ben fàcil (ja ho veureu) i, encara que sigui en somnis, torno a les fantàstiques caletes de la costa Brava.

Ingredients:

1 tomàquet gros ratllat

1 ceba de Figueres

2 dents d'all

1/2 pebrot verd

1 bossa de tinta (o un sobret, que també en venen)

1 sèpia tallada a daus

Arròs bomba de Pals

Sal i julivert

Ingredients per a la maionesa:

1 ou

1 branca julivert

1/2 dent d'all

sal

Oli d'oliva verge extra

Per a preparar aquest arròs cal disposar d'una bona cassola. Hi sofregim la ceba, a poc a poc, i esperem que quedi una mica marroneta. Després, hi afegim el pebrot verd triturat molt petit (fent servir la super màquina de triturar que ja vaig ensenyar-vos aquí). A continuació, hi afegim també l'all laminat i el tomàquet ratllat. Ho rectifiquem de sal i ja hi afegim també la sèpia, deixant-la fins que quedi una mica cuita. Finalment, incorporem l'ingredient principal, l'arròs (2 tassetes de cafè per persona). El cobrim amb aigua o fumet de peix, si en tenim, que no va ser el meu cas, i també hi aboquem la tinta de calamar. Ho deixem fer xup-xup uns 18 minuts, procurant que l'arròs no se'ns enganxi ni quedi covat. El punt de cru hi queda molt gustós, mentre que si ens passem de cocció només aconseguirem una gargamassa.

Per acompanyar l'arròs fem una maionesa verda lleugera amb l'oli, l'ou, l'all i el julivert, tot triturat amb la batedora. I a menjar! Oi que no és tan difícil...?

Batut de iogurt amb maduixots i menta

Després d'un cap de setmana breu però intens reprenc el bloc amb una recepta refrescant i depuradora. I el millor de tot, facilíssima!! Es tracta d'un batut de tamporada, aprofitant els maduixots dolços que en aquesta època trobem al mercat. Per a fer-lo només necessitem:

Ingredients:

1 iogurt natural sense sucre

5-6 maduixots madurs (si estan tocats no passa res, perquè es trituren)

5-6 fulles de menta

2 c. de sucre (opcional, depèn de si les maduixes són dolces o no tant)

Per fer-lo només hem de trossejar les maduixes, abocar-les en un pot per a triturar, afegir-hi el iogurt, el sucre i la menta, i el sucre si n'hi volem, i batre-ho tot amb la batedora durant 2-3 minuts. També ho podeu fer amb llet, si us hi agrada més. Després, ho posem a la nevera durant una estoneta i ja ens ho podem beure! Us asseguro que us refrescarà...

Bon dilluns!

Aquesta recepta la vam explicar al programa Quins fogons de Ràdio Castellar. També la prodreu trobar al bloc de Quins fogons o bé escoltar-la al web http://www.lactual.cat/.

Dijous Gras... però no gaire. Truita de poma

Avui és Dijous Gras. M'agrada molt aquesta diada perquè és el preàmbul de Carnestoltes i perquè, com diu la dita: "Per Carnaval tot s'hi val!". I aixó també val per la cuina. Per Dijous Gras sempre perdem les formes (en els dos sentits de la paraula) i ens permetem el tast de les delicioses botifarres d'ou i de tota mena de gustos novedosos que les carnisseries han elaborat amb amor i dedicació, i de les truites de tota mena, sobretot farcides de botifarra, i dels llardons, per fer-ne coques o menjar-los sols... en fi, que ens deixem anar i mengem pels descosits i copiosament. I això, si és només per un dia, sempre està bé... I no només pel que mengem, sinó pel que significa aquesta diada. Recuperem la cultura popular a través de la gran festa gastronòmica... això sempre ens ha agradat, en aquest país petit...

I tot això de Dijous Gras és possible gràcies al porc, ves qui ho hauria de dir!! Del porc tot s'aprofita. No descobrim la sopa d'all perquè si mirem enrere en el temps, les famílies aleshores més rurals i organitzades en economies autosuficients, feien la matança del porc durant aquestes dates i n'aprofitaven tota, tota la seva carn. I altres parts comestibles del porc, que són gairebé totes. I d'aquí que ara, encara que no matem el porc, continuem amb aquesta tradició tan celebrada  i nostra. Avui segur que molts de nosaltres tornarem a tastar aquesta botifarra que, personalment, m'encanta.

Però després de les calories, com que no tinc cap fotografia botifarrera perquè encara no hem arrencat amb les copioses menges, explicaré una recepta "light" de Carnestoltes, que potser no lliga però ara us explico perquè he triat aquesta i què té a veure amb Carnaval. La vaig descobrir a la carnisseria El Castell de Castellar del Vallès que, cada any i per Dijous Gras, ofereix als seus clients uns dauets de botifarra i truita. Cada any en fan de clàssiques, però sempre n'incorporen alguna de nova, sorprenent (de botifarra i de truita).  L'any passat van fer truita amb poma i aquesta setmana l'he reproduït. Molt versàtil pels qui siguin ovolactovegetarians o no gaire amants de la carn porcina.

Orellanes de poma i ous

Per fer la truita vaig hidratar la poma escaldant-la amb aigua i després vaig batre els ous, afegint també un pessic de sal. I ja que havia fet una truita tan suau de poma la vaig voler aromatitzar amb unes fantàstiques tòfones negres naturals (que n'és el temps), només per fer la tapa i, de passada, honor al nom del blog.

Tòfona negra natural

Tapa de truita de poma amb tòfona (TTPT...)

Iogurt de mango amb pinyons

Ja hi tornem a ser! La màquina de fer iogurts no para i ja us puc presentar una nova creació làctica d'aquesta eina quem, pels qui no vau poder-ho llegir, em van portar els Reis. De moment, i encara sort, n'estic contenta perquè d'una sola tongada podem aconseguir set iogurts casolans.  Això sí, s'han de consumir en vuit dies com a màxim perquè sinó perden la textura més ràpidament que els que podem trobar a les neveres dels supermercats.

Aquesta vegada, el iogurt conté trossets de mango natural, tal qual, després de ser trinxat amb la super picadora manual de casa:

Ingredients per a fer els iogurts:

1 iogurt natural sense sucre

1/2 mango trinxat petit

1 l. de llet semi desnatada

1 c. sopera de llet en pols

4 c. soperes de sucre

Pinyons torrats per a decorar (i menjar, és clar)

El preparat és l'habitual. Primer aboquem tots els ingredients en un bol i els batem i, a continuació, omplim els pots de vidre i els deixem dins la màquina durant 10 hores. I llestos!

Si voleu consultar altres sabors dels iogurts fets a Tapa't de tapes... i altres plats no deixeu de visitar aquestes pàgines:
iogurt de vainilla amb melmelada de maduixa
iogurt de Cola Cao

Maduixots amb xocolata i sal

El maduixot és botànicament un fals fruit cosa que significa que la part amb polpa no deriva de l'ovari de la planta sino del  receptacle. Els veritables fruits són les petites llavors que hi ha per sobre el fals fruit.

La planta del maduixot és més grossa que la maduixera (la que produeix maduixes)  i els fruits poden ultrapassar els 3 cm de diàmetre. És un híbrid obtingut del creuament de Fragaria chiloensis (de Xile, on s'anomena frutilla) i Fragaria virginiana (d'Amèrica del Nord).El maduixot es va obtenir a Bretanya l'any 1740 a travès del creuament de Fragaria virginiana, una maduixera silvestre de l'est d'Amèrica del Nord , amb la Fragaria chiloensis, de Xile i Argentina.

Popietats nutricionals: El maduixot té molta vitamina C, vitamina A, β-carotè i vitamina B9 (àcid fòlic), important per les embarassades.

Aprofitant que ara n'és el temps, us proposo aquesta recepta:

Maduixots

Xocolata de cobertura

Escates de sal maldon

En aquest cas, el maduixots van acompanyats dun bany de xocolata de cobertura i unes escates de sal maldon, que a més de no proporcionar més calories a la fruita, li proporciona un contrast molt interessant. Si serviu la xocolata calenta encara notareu més bo el maduixot. I si no heu provat mai la xocolata amb un xic de sal a sobre, atreviu-vos-hi, ja veureu com el resultat és sorprenent i molt bo.

P.D. De si les maduixes tenen forma de cor o no... ho deixo a les vostres mans. Jo no celebro el Sant Valentí, però qui vulgui posar-hi imaginació... que mengi maduixes! Petons

Bunyols de bacallà amb maionesa lleugera

Fa pocs dies vaig preparar unes croquetes de bacallà amb panses i pinyons, amb les quals vaig participar a la proposta d'Els fogons de la Bordeta.  El fet és que em va sobrar una mica de bacallà amb all i julivert vaig decidir guardar-lo esperant que se m'acudís alguna recepta. I, finalment, la barreja ha adoptat forma de bunyol, aquests que avui us presento. Són molt fàcils de preparar i coure i sempre queden boníssims, si us agrada el bacallà, és clar. Què necessitem?

Ingredients:

2 troços de bacallà desssalat

1 got de llet

200 g. de farina

1/2 sobre llevat royal

2-3 alls

julivert fresc picat

oli d'oliva verge extra

1 ou (que barrejarem només just abans de coure)

Per preparar la massa hem de desfilar / esqueixar el bacallà i barrejar-hi tota la resta d'ingredients: la farina, la llet, el julivert, el llevat, l'all i l'oli. Ho amassem bé hi ho deixem reposar una mica a la nevera perquè el llevat faci augmentar la massa.

La maionesa la farem quan ja tinguem a punt els bunyols, ja que així ens quedarà més escumosa. Posarem un ou, una mica de llet, all, julivert i sal en un pot de batedora. Afegirem unses 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra i ho batrem amb la batedora. Ho reservarem a la nevera, o a temperatura ambient si l'hem de servir al cap de poca estona.

A l'hora de servir els bunyols tenim dues opcions. La primera, és fer-ho en racions individuals (format tapa):

L'altra possibilitat és fer-ho en plat, i que cadascú vagi picant del mateix lloc, com aquí:

En qualsevol de les dues maneres de servir aquests bunyols, ja us asseguro que sempre queden bons, si us agrada el bacallà. I podeu fer força massa perquè es conserva molt bé al congelador (això sí, sense l'ou) i així podeu anar repetint-ho moltes vegades.

Cerveses artesanes a Sabadell

Avui ens n'anem cap a les begudes i, en concret, cap a les cerveses. Qui hagi estat o sigui de Sabadell i encara no hagi visitat la Micro Cerveseria us la recomano. És un bar relativament jove on es poden degustar delicioses cerveses elaborades per l'Oriol i el Roger, dos sabadellencs amb ganes de crear cerveses de qualitat i originals, amb el gust més autèntic de la malta, el blat, i d'altres cereals aromatitzats amb llúpol i altres productes.

Aquestes són les cerveses que hi podrem trobar:

Robust Porter: Cervesa negra de sabor torrefacte per la malta negra. És corpulenta i nutritiva, però al mateix temps suau i fàcil de beure.

Coffee Robust Porter: la mateixa cervesa però reforçant l’aroma a cafè amb uns grans de 100% aràbica durant la maduració.

Hefe-weissbier (també weizenbier): Cervesa de blat típica de la regió de Bavària, amb un llevat que recorda aromes de plàtan i clau. De sabor i graduació suaus, adequada per les estacions més caluroses.

Bitter: Com diu el seu nom, és una cervesa amarga, però aromàtica i equilibrada amb les maltes caramelitzades. Derivada originalment de la Pale Ale anglesa (cervesa pàl·lida).

Blonde: Cervesa rossa típica de Bèlgica, dolça i de graduació alcohòlica mitjana-alta. Lleugerament especiada, amb reminiscències a coriandre.

El local és molt autèntic, com pertoca en una cerveseria amb cara i ulls. Ells mateixos s'han encarregat de les obres del local i, a hores d'ara, ja tenen obert tots els dies de la setmana.

La gràcia de la Micro (és així com ja l'anomenen alguns saballuts) és que, al primer pis, es poden contemplar les enormes tines on es fa la fermentació de la cervesa, que després ens ofereixen molt conscientment que cal explicar com i de què es composa cada una.

A la Micro també s'hi ha realitzat ja un curs d'elaboració de cervesa a casa i esperem que en facin més, perquè en aquest terreny cerveser cada cop hi ha més adeptes!

Si voleu visitar-los els trobareu aquí: C/ de l'estrella, 93

Menú degustació al restaurant Coure

Després d'haver veure l'exposició de Ferran Adrià i elBulli et queda un buit. Però no un buit intel·lectual, no, un buit a la panxa, literalment. I és que després de veure plats d'excel·lència i vídeos on només veus boques que mengen exquisideses l'estómac reclama alguna cosa per menjar. I no alguna cosa qualsevol...

El Coure és un restaurant situat al passatge de Marimon de Barcelona. Segurament no el triaria com el millor restaurant de Catalunya però és un lloc que, si no s'hi ha estat mai, permet satisfer el paladar amb un menú degustació de 6 o 9 plats, (aquest últim és el que vam triar nosaltres). Dit així, sembla que la cosa hagi d'embafar, però no és així. Les racions, en una proporció justa d'ingredients pel que fa a la quantitat, et permeten anar avançant en un sopar que ben bé pot durar dues o tres hores.

El local és auster, de parets grises, cadires fosques i estovalles ben blanques. Uns llums al sostre il·luminen cenitalment l'estança. Hi vaig trobar a faltar els quadres. Tot i que a la web sí que se'n vegin, jo crec que el deuen haver reformat... amb això del disseny d'interiors no m'hi vull posar però, què voleu que us digui, un bon quadre (encara que no sigui un Tàpies) anima una mica més la cosa.

Vam demanar el menú de 9 plats i ens van prendre nota. No ens havien portat la carta de vins però som pacients i la vam demanar. No ens van fer cas i vam haver d'insistir. Finalment, al cap d'una bona estona, va arribar la carta de vins. Això sí, amb alguns vins marcats que ens van dir que no tenien... vaja. Vam acabar demanant el Brunus negre, un Montsant amb garnatxa i Syrah que era molt bo.

I ara vénen els plats. Ja avanço que tinc un problema, í és que m'agrada tot, des d'una botifarra amb allioli fins a una menestra deconstruïda del Ferran Adrià... he he. El problema és que quan vaig a un restaurant on se suposa que pagues l'excel·lència (que no vol dir que t'hagin de servir sempre extravagàncies) no puc evitar demanar un nivell d'exigència més alt. Si la qualitat-no s'ajusta em quedo una mica xof. Al Coure, el menú em va encantar perquè feia temps que no en tastava cap, i que tot vagi a base de platets i puguis tastar coses tan diferents és fantàstic. Però em va decebre en el  sentit que un menú degustació d'alt nivell, amb un preu d'alt nivell també, hauria d'arribar una mica més lluny...bé, malgrat tot, aquí tenim els plats, per si algun dia voleu anar-hi sense fer-me cas:

Aperitiu: salmó marinat amb mandarina i salsa de iogurt

Ou cuit a baixa temperatura amb quinoa, ceba deshidratada i ravioli de formatge Comté

Ceviche de peix blanc amb alvocat i ous de truita

Presa ibèrica escabetxada amb encurtits

Macarrons de llebre i foie amb bolets de temporada

Peix de platja mab pèsols ofegats

Espatlla de xai lletó amb migas i formatge Payoyo

Crema de fruita de la passíó amb escuma de coco i granisat de menta

Pera escalivada, cafè, tofee amb sucre moscovado i mantega d'avellana

En resum, el Coure és un restaurant que segurament s'ha de provar algun dia. És clar, però, que davant té l'Hisop, que pel meu gust totalment personal i subjectiu, li dóna unes quantes voltes... però ja us dic, tot és qüestió de gustos.