Magdalenes de xocolata

Aquesta és la meva proposta. Perquè ens agrada la xocolata i perquè ens agraden les magdalenes. Sobretot, per a sucar amb llet de bon matí, per a fer un esmorzar dolcet d'aquells que conviden al cap de setmana que ja truca a la porta. I després de la ressaca de la vaga d'ahir dijous. Són unes magdalenes molt fàcils de preparar i que no demanen massa temps.

Ingredients:

2 ous

150 g farina

125 g mantega

60 g sucre

3 c. soperes de cacau en pols

ametlla trinxada (opcional)

1 pessic de vainilla en pols

1 sobre de llevat d'impulsió

Per a preparar aquestes magdalenes separem les clares dels ous i batem, a punt de neu, només les clares. La resta dels ingredients els barregem junts i, a continuacíó, també incorporem les clares. Ho batem tot i  col·loquem la massa resultant en paperets de magdalenes.

Ho posem al forn durant 1/2 hora a 200 g i... llestos! Podem fer servir virutes de xocolata i sucre glaç per a decorar, o llet en pols, com he fet en aquesta ocasió, que no queda tan dolça però li dóna cremositat.

Bon cap de setmana!


Per cert, falta molt poc pel primer... ENFOGONA'T! Si en voleu saber més dilluns us posem al dia!!
Programa QUINS FOGONS amb informació aquí: Ràdio Castellar

Hamburguesa de pèsols

Per variar, he tornat als fogons. Aquesta vegada per fer unes fantàstiques hamburgueses de pèsols. I dic fantàstiques no perquè em sobrin els padrins, sinó perquè no les havia fet mai i, per tant, per a mi també eren un misteri. Després del resultat em sembla que repetiré un dia d'aquests...

Ingredients:

100 g de pèsols

1 patata mitjana

Unes tires de pebrot vermell

1/2 carbassó

1 ceba tendra

espècies en pols (opcional)

1 ou

pa ratllat

D'entrada, feu un sofregit amb la ceba, el pebrot i el carbassó, fins que tot quedi ben tovet. Seguidament, afegiu-hi els pèsols (aquests eren congelats i, per tant, s'han estat uns 5 minuts al foc). També ho heu de salar.

A part, bulliu la patata. Després, la poseu en un bol i l'aixafeu i també la saleu. Incorporeu el sofregit de ceba, pebrot, carbassó i pèsols, i seguiu aixafant. Si teniu trituradora us serà ben fàcil. Sinó, ho haureu de fer amb la forquilla perquè amb la batedora no va bé, és massa espès. Cal, doncs, una mica de paciència i bons canells. Us ha de quedar una cosa així:

Deixeu que la barreja es refredi a temperatura ambient i procediu a fer les hamburgueses. D'entrada, heu d'agafar part de la massa i fer una bola. Després, la passeu per ou batut. A continuació, la passeu per farina de galeta (pa ratllat) i l'aneu aixafant, de manera que us quedi un cercle. Així:

I, finalment, feu l'últim pas, el més fàcil. Jo les he fet amb molt poc oli, a la paella, perquè com que la massa ja és cuita no cal fregir-les gaire, només que es dori el pa. Així, també sigui dit de pas, les fem més sanes... no? El resultat, per dins i per fora, queda així:

Aquesta vegada no hi he posat comí ni cap altra espècie, no perquè no m'hi agradin sinó perquè me n'he oblidat. La propera vegada potser les faré amb curri, o cúrcuma, o cilantre, o all, o... en fi, múltiples versions de la mateixa recepta amb sabors infinits. Per no cansar-se'n mai, vaja.

Aquesta vegada ho aprofito per a presentar l'hamburguesa de pèsols al repte Memòries d'una Cuinera del mes de setembre. Així, no quedarà en l'oblit. Gràcies, noies!

Visita gastroblocaire a la fàbrica Damm

Divendres passat un grup de gastroblocaires vam visitar la fàbrica Damm. Una visita amb desgustació final, és clar, que ja se sap que als qui ens agrada la cuina encara ens agrada encara més menjar! Aquí teniu un resumet del que vam veure i tastar.

Després de la visita... arriba el moment del tast:

SAAZ amb broqueta de salmó Carpier amb cogombre i coulís de la passió

A.K DAMM amb tartaleta de brandada de bacallà amb olives de "Calamata"

WEISS DAMM amb patata farcida de botifarra de perol i fruits secs

ESTRELLA DAMM amb coca d'escalivada amb anxova

BOCK DAMM amb broqueta de mortadel·la amb coulis de mango

VOLL DAMM amb broqueta de magret amb ceba caramel·litzada

ESTRELLA DAMM INEDIT amb orada amb ratatouille de verdures i salsa marinera

Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee

Ja em disculpareu però érem molts i no recordo el nom de tots els gastroblocaires. Així que em serà impossible posar el nom del qui vam assistir a la visita... Òscar, m'hauràs de donar un cop de mà! ;-)

P.D. Ep! L'Òscar, ràpid com un llamp! ja m'ha passat el llistat. Encantada de compartir la visita amb vosaltres, a veure si ens tornem a trobar aviat!

Oscar, Cris, Laia    decuina.net

Josep Àngel    olletadeverdures.cat
Susanna    olletadeverdures.cat
Nuni,Miquel    cuinetes.bloks.cat
Margarida   cat.eslmondelacuina.com
Marina  tapatdetapes.blogspot.com
Sara Maria    delicies.blogspot.com
Maragda    lql.cat
Carme Gasull carmegasull.com
Miquel Martín    lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es

Sión    femunmos.blogspot.com

Miquel Ara    femunmos
Xesco    gastromimix.blogspot.com
Inés Butrón    atable.es
Ana Nualart    cocinerabetulo.blogspot.com
Bet    tastarutes.wordpress.com
Maria isabel    bonprofit.blogspot.com
Manuel    cocinillas.wordpress.com
Maida Borrás    sheworesbluebelvet.blogspot.com
Loreto    saboresdecolores.com
Jose Padilla    gastropadi.blogspot.com
marta    padenous.blogspot.com
Albert, Elena    enocasionesveobares.com
Maria Jose    lasrecetasdemj.com

Bacallà confitat amb trompetes de la mort i festucs

Després del primer cap de setmana primaveral i del canvi d'hora que, per a segons qui, altera la seva consciència, tornem a començar una nova setmana amb energies renovades. Sol, bona temperatura i un mes hores de llum. I per als qui ens agrada cuinar i, sobretot, menjar, ara comença l'època de molts i variats aliments. Sobretot, començá la temporada de fruites i verdures de les anomenades d'estiu. Abans que no arribin del tot us proposo encara un àpat que ve del fred, un àpat que encara ens recorda l'abstinència que marca el calendari religiós en el tema de la carn i els excessos i un àpat, en definitiva, sezill i molt versàtil.

Ingredients

2 lloms de bacallà dessalat

2-3 grans d'all

1 saquet de trompetes de la mort

1 grapat de festucs crus sense sal

Per a preparar aquest plat primer caldrà dessalar el bacallà. Ja ho sabeu, submergint-lo amb l'aigua i canviant-la cada dues hores. Feu el procés tres o quatre vegades, en funció del punt de sal que volgueu donar al bacallà. A continuació, per fer el bacallà confitat omplim un cassó amb oli d'oliva verge extra i hi submergim el bacallà i els grans d'all, sense pelar. Encenem el foc i deixem que l'oli s'escalfi, però a foc baix. Quan comença a fer les primeres bombolletes apaguem el foc i deixem que el bacallà es confiti una mica més deixant-lo una estona dins l'oli. Quan ja el tenim ben tou (ho podem comprovar punxant-lo amb una forquilla o ganivet), el col·loquem damunt d'un paper absorvent. En principi, ja ens haurà agafat tota l'aroma de l'all que també hem posat a l'oli.

A continuació piquem uns quants festucs amb la mà de morter i hidratem les trompetes de la mort. Agafem aquests bolets i els saltegem a la paella, afegint-hi un xic de sal, però no gaire, perquè la sal ja ens la donarà el bacallà. I, finalment, muntem el plat. Al centre, el bacallà. I al voltant, les trompetes. I damunt del bacallà, els fetucs. I... a menjar!

Tortellini de mató i espinacs amb salsa de sobrassada i espinacs

Una mica per sortir de la rutina, i així no fer sempre la pasta amb sofregit de tomàquet o salsa amb crema de llet, i una mica perquè la sobrassada m'agrada molt, freda i calenta, avui us proposo un plat de tortellini fàcil, fàcil... que de tan fàcil fa riure.

També es pot preparar amb un altre tipus de pasta, com amb els spagueti o els macarrons, per exemple. Sigui com sigui, només ens calen dos ingredients que normalment agraden a tothom, sobretot als de ses illes, a més de la pasta que haguem escollit.

Ingredients:

Tortellini frescos de mató i espinacs (que podeu substituir per una altra pasta)

1 tall de sobrassada

1 manat d'espinacs frescos

formatge ratllat (opcional)

Sal

Començarem bullint la pasta i, com que és fresca, només haurà d'estar coent durant uns 8 minutets. Hi haurem afegit un pessic de sal. A continuació, l'escorrarem i la ruixarem amb aigua freda per tallar-li la cocció. La tornarem a posar al cassó on l'hem bullit.

Traurem la pell de la sobrassada i la ficarem, un xic trossejada, dins el cassó amb la pasta. Tornarem a encendre el foc, però a poca potència, i remenarem. Veurem com, a poc a poc, la pasta va canviant de color i s'impregna del color taronja característic de la sobrassada, gràcies al pebre vermell que conté.

A part, haurem tallat en juliana unes fulles d'espinacs frescos. També els introduirem a la cassola on tenim la pasta amb la sobrassada. I remenarem amb compte de no trencar els tortellinis. Si ho fem amb macarrons podrem ser una mica més salvatges, ja que no són tan delicats. L'´últim pas serà l'emplatat. Podem decorar, si ho volem, amb una mica de formatge ratllat o a trossets, jo hi posaria el formatge de Maó, ja que de sobrassada va el plat... no?

Bon cap de setmana!

Patè de pastanaga amb nous

Terrina de patè de pastanaga amb nous

Ideal per a vegetarians i bo per a tothom. Aquesta recepta d'avui és ben fàcil de fer, ja ho veureu. Només necessiteu uns 20 minutets i el resultat és boníssim. Us pot servir per salvar un sopar improvisat d'amics, o un convit a última hora, perquè per la mateixa feina en podeu obtenir molta quantitat. Només us calen quatre ingredients i és molt saludable. En resum, què més es pot demanar? Doncs que es conservi. Pels qui em coneixeu una mica ja sabeu que hi sóc molt aficionada, a les conserves. Aquest patè també n'és una. Doncs som-hi.

Ingredients:

pastanagues (més o menys segons la quantitat que en volgueu fer)

Nous (1/2 del pes de les pastanagues)

grans d'all (2-3)

Oli d'oliva verge extra

1 pessic de comí (opcional)

sal

El que hem de fer primer és pelar les pastanagues, trossejar-les i posar-les a bullir amb els grans d'all i un pessic de sal. Si us agrada més fort de gust poseu hi més alls i si el voleu un patè més suau n'hi poseu menys. Ha de bullir uns 10 minuts. Quan les pastanagues ja siguin toves les escorreu i les poseu en un bol per batre. Afegiu les nous i el pessic de comí (hi dóna molt bon aroma). Feu una primera triturada amb la batedora perquè comenci a quedar textura de crema. A continuació, aneu afegint l'oli d'oliva a poc a poc, perquè emulsioni. És com si féssiu una maionesa. I, finalment, ja el podeu servir. Com volgueu, és clar. En terrina per compartir, o bé com a tapa - aperitiu, per obrir la gana.

Tapa de patè de pastanaga amb nous i una anxova

I si voleu conservar aquest patè perquè n'heu fet molt o perquè el voleu consumir més endavant caldrà que el fiqueu, encara tevi, dins un pot esterilitzat (10 minuts bullint), que heu de tapar hermèticament i fer bullir durant 15 minuts. I ja ho tindreu a punt per guardar, vigilant el pot els primers dies perquè si la tapa s'infla voldrà dir que la conserva s'ha fet malvé.

Conserva de patè de pastanaga amb nous

Fàcil, no?

Guatlles en escabetx amb pebre rosa

M'agraden molt les aus de caça, tot  i que m'he trobat amb força gent a qui no fan el pes. Potser és la mida d'aquestes bèsties, m'han dit alguns, potser és per com s'han caçat...? Sigui com sigui, de tant en tant me'n faig un platet, perquè les trobo delicioses, sobretot, en escabetx (si es tracta de guatlles). És, d'alguna manera, un homenatge a la cuina de les àvies... o la cuina de pagès. D'altra banda, fetes així és fer-les en conserva, i com m'agraden les conserves! Em sembla fascinant poder conservar sense nevera ni congelador. Fetes així, ens poden aguantar perfectament una setmana o 10 dies sense que se'ns facin malvé (això sí, en fred). I allò que diuen... com més temps passa més bones són!

Ingredients per a dues persones:

2 guatlles obertes pel mig i netes

4 grans d'all

3 branques de farigola seca

1 branca de canyella

1 got de vinagre de xerès

1 got d'oli d'oliva verge extra

sal i pebre negre

Pebre rosa en gra

El que fem primer és enrossir les guatlles a la cassola, amb una mica d'oli i un cop salpebrades. Després, apaguem el foc i afegim tota la resta de condiments, els conservants (vinagre, oli, sal, pebre rosa, les herbes aromàtiques i la branca de canyella. Tornem a encendre el foc i ho deixem coure uns 45 minuts a foc lent, tapant la cassola i vigilant de tant en tant que no se'ns enganxin. Si ens quedem sense caldo afegirem una mica d'aigua.

Abans dels 45 minuts de cocció, un cop hem enrossit les guatlles

El pebre rosa, si el proveu o ja l'heu provat, afegeix un aroma com dolcet a la conserva, que hi queda la mar de bé quan es tracta de carns de caça, ja siguin aus o conills, llebres, o altres animals terrestres.

Després dels 45 minuts de cocció

Bon profit i bon dilluns!

Crema de Sant Josep

Per Sant Josep, una bona crema. A casa sempre n'havíem fet, perquè el meu avi se'n deia i perquè, amb tot l'esforç i dedicació, la meva àvia sempre ens en preparava. Des d'aleshores, i ara que ja ha passat el temps, encara en preparo. D'alguna manera, torno a recordar aquells temps feliços de crema i d'una diada, que tot i no ser festiva al calendari per a tothom, sí que es viu d'una altra manera.

Ingredients:

1/2 l de llet

4 rovells d'ou

125 g de sucre

20 g de midó

1 branca de canyella

1 pell de llimona

sucre per cremar

Preparar la crema és ben fàcil, tot i que és important seguir uns passos concrets perquè ens agafi la textura i gust adequats. D'entrada, el que fem és posar a escalfar bona part de la llet, tot i que en reservem un got per a desfer el midó en fred. En un altre bol desfem els rovells amb el sucre. Després, anem incorporant aquesta barreja al bol de la llet tèvia, sense deixar que aquesta bulli. A continuació, i sense deixar de remenar, incorporarem el midó ja dissolt, la canyella i la llimona. Seguirem remenant fins que la barreja s'espesseixi i després a pagarem el foc.Retirarem la pell de la llimona i la branc a de canyella. Ho servirem en cassoletes.



El darrer pas, i quan la crema ja sigui freda, serà cremar-la. Hi ha qui diu que la crema de Sant Josep no es crema, a diferència de la crema catalana, però un amic pastisser sempre m'ha dit que no és així, que de fet, són la mateixa crema, només que la de Sant Josep s'elabora en motiu de la festivitat. Així que jo la cremo. No ho faig amb un "soplete" perquè no en tinc, sinó que encara segueixo amb la planxa de ferro roent, la que heu vist a la imatge. Simplement, la poso a escalfar als fogons. Seguidament, tiro el sucre llustre per sobre de la crema i, finalment, hi faig la pressió amb l'eina roent.

I ja ho veieu! La crema de Sant Josep ja s'ha acabat! A casa no en queda mai ni l'ombra. I és que de bona que és ens quedem amb les ganes que cada dia sigui altra vegada Sant Josep. I el dia del pare, és clar! Així que felicitats a Joseps, Josepes, Pepets, Pepetes, Josefines, i tots aquells que avui celebreu al sant... i si és amb bona crema millor!

I encara una última recomanació. Si avui teniu una estona per a desplaçar-vos fins a Castellar del Vallès, on sí que celebren una jornada festiva, no us en penedireu. Allí trobareu 70 parades d'aliments artesans durant tot el dia que podeu consultar aquí.

Taronja, avellanes i mel

L'altre dia una amiga em va dir: -jo no tinc temps per esmorzar, faig un cafè amb llet de peu, a la cuina, i llestos! Segurament, tots ens hem adonat que sovint dediquem poca estona a l'esmorzar, el que hauria de ser l'àpat més important del dia. I jo la primera, que per no entretenir-nos ens afanyem massa, de vegades. Sobretot, entre setmana.

Però ja ho diu la dita: "Esmorza com un rei, dina com un senyor i sopa com un pobre". I si mirem d'aplicar-ho? Però altrament diríem que no podem esmorzar bé si no tenim temps. I el que és cert és que, de temps, en tenim ben poc i mal aprofitat. Però això no ens ha de fer perdre l'esperança de fer, si no cada dia... quasi, un bon esmorzar. I dedicant-hi, només, el temps just i necessari perquè sigui ben bo.  

La proposta del Tapa't de tapes d'avui no té cap mena de complicació, ni s'ha de coure, ni s'ha de deixar reposar, ni... res de res! Només ens calen tres minuts i llestos. Anem al gra. Es tracta de pelar una taronja i tallar-la en rodó. També trinxarem unes avellanes amb el mà de morter o aixafant-les amb un ganivet. I deixarem a punt un pot de mel de mil flors (si és ecològica millor). I ja podrem muntar el plat: primer la taronja, i escampades per sobre les avellanes , finalment, la mel, dibuixada per sobre. Ja no ens caldrà res més, només una taula i una cadira per a poder-nos menjar, amb dos minuts, aquesta deliciosa fruita d'hivern que encara ara trobem en un bon moment.

Bon cap de setmana a tothom! I bona fruita!

Espardenyes amb suc, patates i fonoll

Avui us proposo un plat d'espardenyes, però no de les espardenyes que ens posem per anar per casa o per caminar per la fresca pel passeig. Aquestes espardenyes que avui ens mengem vénen del mar i són animals. A Palamós també se n'hi diuen 'llongos' i popularment també són conegudes com cogombrets de mar. No us ensenyaré com és la bèstia, perquè per experìència sé que pot provocar un cert fàstic... i és que en veure'l, tal i com és amb pell, fa una mica d'angúnia. I és curiós que molts cops ens provoqui aquest efecte perquè, en canvi, és molt apreciada en alta gastronomia i molt cara al mercat. El seu sabor s'ho val, les esperdenyes són una delícia, de textura fina i sabor suau. Si teniu curiositat per saber com és l'espardenya dins l'aigua la podeu buscar pel 'gugle', que allà hi és tot ;-). Us ensenyo com són un cop pelades i crues.

Un altre dels ingredients d'aquest plat és el FONOLL (Foeniculum vulgare). És una planta perenne, que conserva una tija subterrània que rebrota cada any. Pot arribar a fer 2 metres d’altura i és molt aromàtica, amb un sabor intens d’anís. Les fulles estan molt dividides i les flors són petites i grogues. Creix entre les males herbes i vores de camins i s’hauria de collir des de l’agost a la tardor per aprofitar-ne al màxim els seus principis actius. Sobretot, se n’aprofiten els fruits. És digestiu i galactogen (és a dir, que estimula la pujada de la llet a les mares). La infusió es fa amb els fruits trinxats amb un morter però actualment no s’usa gaire en aquest sentit. Es fa servir més per aromatitzar pastissos i plats dolços i també alguns peixos. És molt útil, mastegat en cru, per  treure el mal alè.

Bulb de fonoll i patates Kennebec

I ara sí, preparem el plat. Els ingredients per a dues persones són:

4-5 patates mitjanes

1/2 bulb de fonoll

8 espardenyes

1 l de brou de peix

sal i pebre

oli d'oliva

El que fem primer és trossejar i enrossir les espardenyes. En cru és un animal dur, així que l'hem d'enrossir i estovar amb la cocció perquè tingui el seu punt just (una mica com el pop, vaja, però no necessita tanta cocció). A la mateixa cassola, i havent retirat les espardenyes, hi sofregim el fonoll trossejat petit. Després, pelem les patates i les incorporem senceres, si no són excessivament grosses, i també afegim el brou de peix. Tornem a introduir les espardenyes a la cassola i deixem que faci xup-xup durant uns 40 minuts. I, un cop tot cuit, ho deixem reposar un parell de minuts amb el foc apagat perquè gelatinitzi un xic. I ja ho tindrem a punt per menjar!

Presentació de les II Jornades de calçots i carn bovina al restaurant Filigrana

La setmana passada vaig rebre la invitació d'Hotels Catalònia en motiu de les II Jornades de calçots i carn bovina que es duen a terme durant tota aquesta setmana. Allí, quan vaig arribar, m'hi vaig trobar la Patrícia, del departament de Comunicació d'Hotels Catalònia, a qui ja havia tingut ocasió de conèixer i que em va fer il·lusió retrobar. També m'hi vaig trobar diversos blocaires que ja coneixia i d'altres amb els qui encara no havia tingut ocasió de coincidir, i que em va agradar molt conèixer.

Per a la presentació de les jornades, ens van rebre el cuiner Lluís Ramos i un assessor de carn, l'Edgar Luque. L'espai on es va dur a terme aquesta presentació és el restaurant Filigrana, amb entrada des de l'Hotel Plaza i l'espai on s'estan duent a terme aquestes jornades a un preu de 38€ el menú (migdia i vespres).

Tots vam seguir atents l'explicació i vam seguir amb la degustació, acompanyada d'un Pruno 2009 D.O. Ribera del Duero. El primer tast va ser de calçots, en tempura i en croqueta, i un tartar de carn:

Tartar de vedella

croquetes de calçots

calçots en tempura i salsa de romesco

Vam seguir amb la degustació de quatre carns del món. L'Èdgar va elogiar especialment la carn de vaca japonesa, de la qual diu que se'n tenen en compte tots els detalls perquè sigui la millor del món (deia). A les vaques, els japonesos els fan massatges i els posen música, perquè la carn sigui més tendre i no s'estressi. Les maten de forma que no pateixin i... això sí, surt caríssima al mercat. Uns 20 € dos filets, ens va dir. No és fàcil de trobar als mercats, però a l'engròs sí que se'n ven al notre país. Últimament, és una carn que s'ha posat de moda, no només per les seves qualistats organolèptiques sinó també per les seves propietats nutricionals, ja que la seva grassa és interna, de les que aporten col·lesterol bo.

Wagyu (carn de vaca japonesa)

Angus irlandès (angus vermell)

Black Angus (Nebraska - EEUU)

Cebón gallec

Després de l'explicació i el tast vam donar per acabada la presentació, tot i que ens van recordar que durant tota aquesta setmana, i fins al 17 de març, es pot demanar aquest menú al Filigrana. No sé si hi aniré perquè, sincerament, una cosa és tastar-ho tot alguna vegada i l'altra molt diferent és anar a buscar a fora el que ja tenim bo a casa. Vull dir que... la carn de vedella de Girona és fantàstica! I ben criada i més econòmica! Jo la prefereixo, i si m'hi he de gastar els estalvis no em racarà, com sí que ho faria gastar-me'ls per una vedella japonesa, per més bona que sigui...

Però bé, observacions a part, abans de marxar vaig acomiadar-me dels blocaires Miquel , La Sión i el seu home, la Neus i la Belén i me'n vaig anar a agafar el metro, encara amb un regust de carn bona al paladar.  

Brunyols de Quaresma

Avui presento els meus primers bunyols, que ja en tenia ganes perquè encara no m'hi havia posat mai... i perquè m'agraden molt. A casa en diem brunyols perquè a Palamós s'anomenen, com a la resta de l'Empordà, d'aquesta manera. Hi ha qui diu que són un xic diferents perquè els brunyols porten matafaluga mentre que els bunyols porten anís. Però encara avui no podria afirmar que això sigui així, ja que de tipus i colors n'hi ha per a tots els gustos. De moment, ja he vist algunes de les delicioses receptes de blogs amics, i he de dir que no m'he atrevit a fer invents, no encara, i que he començat per uns brunyols de vent. Han sortit bé i això potser m'anima a experimentar la propera vegada!

Per fer aquests bunyols he fet servir:

3 ous

30 cl de llet

150g farina

60g de mantega

60 g de sucre

1 sobre de llevat royal

1 polsim de matafaluga

Sucre per arrebossar

Oli d'oliva verge extra

Col·loquem tots els ingredients en un bol i remenem. En aquest cas, ho he pogut fer sense deixar-m'hi el braç perquè m'han regalat una súper batedora - amassadora que estic convençuda que em farà molt profit d'ara endavant.

Després d'haver deixat reposar la massa durant una hora cal abocar oli abundant en un pot i, un cop aquest oli sigui bullent, anar-hi tirant la massa, en forma de boletes que fem gràcies a una cullera. Després, ja tindrem una plat fondo preparat amb sucre perquè en treure els brunyols del foc els poguem anar tirant perquè se'ns enganxi el sucre. Penseu que amb poca quantitat de massa us sortiran molts brunyols, així que és ben bé que surt a compte!

P.D. La fulla de ceràmica també és 'made in' Marina, però no es menja eh? ;-)

Amb aquesta recepta participo a la proposta de Memòries d'una cuinera.