divendres, 29 de novembre de 2013

Aperitius de Nadal fets amb pa i El Gran Recapte

'Pa torrat, pa torrat, que Nadal és arribat'

Aquesta és una dita que, com ja es fa evident, s'usa durant les festes de Nadal. I avui m'ha anat molt bé per dos motius. El primer, perquè és un aliment bàsic i això em serveix per fer un recordatori important:



El Gran recapte
29 i 30 de novembre
Tots hi hem de ser!

El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària. La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya amb l'objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades de casa nostra.

El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya vol també donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent.
Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d'Aliments es posa en marxa aquest projecte, que enguany arriba a la cinquena edició.

Els punts de recollida seran als principals mercats i supermercats del país.

Enguany es demana, especialment, l'aportació d'alimentació infantil: llets de continuació, cereals,..
Perquè són aliments cars i les persones que no poden pagar-ho sovint opten per alimentar els nadons amb aliments d'adults, i això no pot ser bo de cap manera.

........................

El segon motiu per la tria d'aquest aliment, el pa, és que em va molt bé per a enllaçar-vos de nou alguns aperitius o acompanyants, aquest cop, fets amb pa o que porten pa. Aquí els teniu, espero que us siguin útils. 

























dijous, 28 de novembre de 2013

Aperitius festius d'estil oriental


'Nadal en dimecres, sembra els marges i les freixes'

Aquest refrany ens va molt bé perquè aquest any sí, Nadal cau en dimecres. El que avui us proposo, però, no és un recull de dites populars sinó un estil d'aperitius que ens poden anar molt bé per fer lluïr la taula aquestes festes d'una manera ben variada. No estan pas renyits alguns plats tradicionals amb altres més curiosos com els que us enllaço, per si us poden fer servei.







































dimecres, 27 de novembre de 2013

dimarts, 26 de novembre de 2013

Crema de llenties vermelles i pastanaga



La d'avui és una crema que us ajudarà a fer-vos passar el fred. En la forma d'elaboració, s'assembla força a la que vaig explicar-vos fa poc, la Crema de carbassa amb entrebancs de poma caramelitzada, fins i tot comparteixen vitamines comunes, però els ingredients són diferents i per això el color final també és diferent. En aquest cas, la crema és més energètica, aporta proteïnes, mentre que la de carbassa no. I a més, us ofereix una bona manera de cuinar la llentia vermella, no tan coneguda com la negra però us asseguro que ben bona també, i de cocció més ràpida. Al blog també hi trobareu una altra variant ja publicada, aquesta Sopa de llenties vermelles amb salsa d'alls tendres

Ingredients
Brou vegetal
Pastanagues
1 gra d'all
llenties vermelles
Sal

(La llentia vermella no té pellofa, per això té aquest color i cou més depressa)

Primer, pelem i trossegem les pastanagues i el gra d'all. La cocció la fem per separat. Primer, bullim les pastanagues i l'all amb aigua.


A continuació, bullim les llenties vermelles amb el brou vegetal durant 5 minuts. Després, hi incorporem les pastanagues i l'all i seguim bullint 5 minuts més. rectifiquem de sal, si cal. Finalment, apaguem el foc, triturem amb la batedora i, si volem una crema fina, finíssima, la passem pel colador xinès. Però en aquest cas l'he deixat amb grumolls, a mi m'agrada més. Ho decorem amb una flor de romaní i ja la tenim a punt.
Bon profit!



dilluns, 25 de novembre de 2013

Escarola farcida rostida (Scarola ripiena rostita)


Ha passat temps, sí, però finalment he elaborat i tastat una de les receptes que vaig veure ja fa uns mesos en un capítol de Karakia dedicat a Itàlia. El Guiseppe va ser l'encarregat de cuinar, i d'explicar a càmera, com es preparava aquesta recepta que avui us presento jo, sense càmera, sense tele, però sí amb recepta escrita i amb imatges. Espero que us agradi, a mi m'ha encantat! És una bona manera de menjar l'escarola d'una altra manera, ja que a Catalunya estem  més acostumats a menjar-la crua.

Ingredients:
1 escarola
olives negres sense pinyol
4-6 anxoves amb oli
1 grapat de tàperes
(en aquest cas, casolanes, com ja vaig explicar aquí)
2-3 grans d'all
oli d'oliva verge extra
sal
Cordill per lligar l'escarola


D'entrada, esbandim l'escarola sota l'aixeta per evitar que hi quedin restes de producte o algun animaló. Després, la preparem. Jo vaig separar les fulles primer, però la podeu fer sencera, i l'obriu. Al cor de l'escarola hi poseu unes quantes olives negres sense pinyols i tallades a trossets, i unes anxoves també trossejades. Però no totes, en guardem algunes per després.


A continuació, poseu-hi també unes quantes tàperes, i ho saleu una mica, però no gaire, tenint en compte que les anxoves i tàperes ja són de gust fort. 


A continuació, agafeu el cordill i lligueu un extrem de l'escarola, i aneu lligant-la tota, com si es tractés d'un pollastre farcit.



Després, prepareu el que haureu de ficar a la paella. L'oli d'oliva verge extra, l'all tallat a làmines i les anxoves que queden tallades a trossets. Hi afegim l'escarola.


Anem fregint l'escarola, a foc mig, i l'anem girant perquè es rosteixi per tots costats. La salem una mica per fora i seguim coent, fins que veiem que s'estova i canvia de color. És una mica com la bleda...


Afegim les tàperes i una mica del seu suc envinagrat. Seguim coent.


Un cop cuita, apaguem el foc i posem l'escarola en una safata allargada. Tallem i traiem el cordill. Per sobre l'escarola, hi tirem el suc de la mateixa escarola, amb les tàperes, les anxoves i l'all rostit. Ens ho mengem calent. El Giuseppe explicava que, a Itàlia, es reparteix una mica d'escarola per a cada comensal. 




I si no us acaba de fer el pes això de l'escarola, us deixo una altra recepta feta amb endívia, també cuita.


Bon profit!




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...