Burrito amb gallina de brou, un plat de reciclatge

Aquest d'avui és un plat ràpid, gustós i molt pràctic, quan hom té poc temps per a dedicar a la cuina. El burrito que us presento té una raó de ser... neix enmig d'un TRASLLAT! De casa, de poble, de vida... vaja, una mica de tot. Abans d'aquesta menja vam estar carregant caixes, armaris, bosses i tot tipus de pesos pesats... quina gana!!! I a casa encara no ho teníem tot, ni teníem el temps per a cuinar gaire. Així que vam remenar el calaix del pa, d'on vam treure'n les tortillas mexicanes, i de la nevera vam agafar-ne les verdures, les salses de condiment i la gallina, que ja era cuita perquè el Manel havia estat coent un brou copiós, d'aquests anti fred, feia un dia i mig. I de la terrassa en vam collir el julivert fresc i encara, del rebost, les cebes i panses. Així, un cop tot damunt la taula, vam preparar alguna cosa que ens ajudés a recuperar forces de cara a la tarda que ens esperava.

Ingredients del burrito:

Enciam fulla de roure

Ruca

Ceba de figueres

panses 

Tomàquet raf

pastanaga

Gallina cuita amb el brou

Salsa: 

Mostassa 

maionesa

unes gotes de tabasco

Oli d'oliva verge extra

sal (opcional)

Comencem trossejant i barrejant totes les verdures crues. Les posem en un bol i les reguem amb oli i sal. 

Seguidament, esmicolem la carn de gallina que ja teníem cuita a la nevera. I l'afegim a la barreja de verdures.

Ara preparem la salsa: mostassa, maionesa, tabasco i oli d'oliva verge extra, tot ben remenat. Si volem hi afegim sal, tot i que com que la mostassa ja és prou salada potser no caldrà. Proveu la salsa abans de fer el pas de la sal.

Finalment, posem la barreja al centre de la tortilla. Seguidament, també hi posem la salsa. Enrotllem el burrito, primer pels costats i després la part llarga, com si volguéssim fer un tub. 

Ho posem a torrar a la paella, sense oli, i un cop enrotllat. Volta i volta i... llestos!

I abans de marxar... avui us mostro unes fotos de la nova cuina. Eps! Que no és nova ni fashion, i encara la veureu desordenada. Però la veritat és que hi caben molts, molts trastos. Que no vol dir que hi poguem posar tots els que tenim i alguns d'ells s'esperen al traster... per si algun dia. 

Carquinyolis amb nous

Aquesta és una d'aquelles receptes que ja fa temps que volia provar de fer jo a casa, perquè mira que m'agraden, els carquinyolis! Cruixents i amb aquell punt dolç, ni massa grans ni massa petits, que demanen ser tastats en finalitzar un bon àpat. Doncs vinga, justament el dia que volia fer-los no tenia ametlles al rebost. I és per això que, improvisadament i sense voler-ho, van aparèixer aquests carquinyolis farcits de nous, que no havia provat mai i que em van agradar força... o molt? Regadets amb un licor d'herbes fantàstic, i acompanyats d'un Pedro Ximenez són gairebé celestials..., vaja, de vegades el meu to sembla excessivament apassionat... he he. Som-hi.

Ingredients:

150 g de farina

100 g de sucre

1 grapat de nous crues

1 c. (mesura de cafè) d'impulsor

la pell ratllada d'una llimona

20 g de canyella

1 rajolí d'herbes de Beneixama (València)

ou per pintar

Comencem amassant tots els ingredients en un bol, excepte les nous. També hi incorporem el rajolí de licor d'herbes, que ens ajudarà a lligar-ho tot. Ho amassem bé i ho deixem reposar una estona, perquè llevi. 

També hi afegim les nous

Seguim la preparació fent dos xurros, o un de sol si tenim la safata prou llarga. El gruix de la massa ha de ser d'un centímetre. L'amplada, la que vosaltres volgueu (si petits o grans). Ho pinteu amb ou.

I ho enforneu uns 15 minuts, a 180 ºC. Ho traieu passats aquests minuts. 

Ara, encara en calent, cal tallar-los en diagonal i a trocets. Així: 

Ho tornem a enfornar cinc minuts més per la cara crua de l'interior, perquè també es torri. Ho deixem només 5 minuts al forn, serà suficient. Després, els deixem refredar i ja els podrem degustar!

Melitzanes me feta (albergínies al forn, un plat grec)

El d'avui és un plat que fa olor de mediterrani, d'aquell mediterrani feréstec, on terra i mar s'enfronten a cops de vent, i de sol, i també d'aquell mediterrani tendre, enamorat entre carrers blanc. El plat d'avui ens arriba de Grècia, un país que em va deixar emprempta. Exceptuant la grandiosa Atenes, la regió hel·lènica és plena de pobles petits, ben blancs, crescuts entre penyassegats i arran de mar. Allí va ser on vaig provar per primera vegada aquest plat, les melitzanes me feta (que ja haureu captat que vol dir "albergínies amb feta"). 

Us he de confessar que em va encantar, perquè sense massa ingredients s'aconsegueix un plat molt aromàtic. El secret? L'ús de les espècies, que a Grècia fins i tot és més generós que a casa nostra, potser no en varietat però sí en quantitat. A més, molts estofats els cuinen amb canyella, i trobo que a casa nostra no ho fem tant. 

Al cap de poc temps em va tocar preparar-lo diverses vegades, ja que durant un temps vaig treballar al restaurant grec Alexandros, a Sabadell, on la cuina tradicional grega era el pa de cada dia... bé, més aviat, era la pita de cada dia... he he.

És un plat molt fàcil de fer, gustós i que té molta vida, perquè guardat a la nevera aguanta dies i dies. 

Ingredients (2 persones):

2 albergínies

4 tomàquets madurs

1 ceba de figueres

2 grans d'all

200 g de formatge feta (grec)

oli d'oliva verge extra

comí, orenga i canyella

sal i pebre

Comencem la preparació dividint, de través, les albergínies. Els traiem el cap. Les reguem amb oli d'oliva, sal i pebre i les posem a coure al forn, panxa enlaire, durant uns 15 minuts a 200 ºC. Mentrestant, tallem el formatge feta a daus i el reservem. Triturem el tomàquet i hi barregem les espècies. comí, orenga i canyella. Tallem la ceba a juliana amb l'ajut d'una mandolina. Laminem els alls, sense pell, i els reservem. 

Al cap de 15 minuts traiem les albergínies del forn i les ratllem amb un ganivet, perquè hi pugui entrar la salsa fàcilment. Hi posarem, primer, la salsa de tomàquet i espècies. Després, la ceba en juliana i els alls i, al damunt, la feta a daus. Ho regarem amb més oli d'oliva verge extra i hi empolsarem una mica més d'orenga i pebre. Ho posem altre cop al forn i ho deixem coure durant 40 minuts, a 170 ºC. Aquí teniu les fotos resum:

I finalment, ho presentem! Comptem dues meitats d'albergínia per persona, tot i que com que és un plat lleuger i ben poc greixós... podreu repetir sense remordiments!! 

Melitzanes me feta, per a sucar-hi pa!

Natilles de cacau i canyella

M'agrada preparar postres a casa, sobretot, fer iogurts i flams. És cert que amb les natilles no hi tinc tanta tirada, però de tan en tan en faig, perquè les de supermercat no m'agraden gens ni mica, són massa dolces... aquest mes de gener Memòries d'una cuinera ens proposa precisament això, fer natilles, i he de dir-vos que les de casa ja són a la nevera i a punt per menjar!! 

Ingredients:

2 rovells d'ou

2 cullerades (soperes) de sucre

1 cullerada (de cafè) de canyella

1 cullerada (sopera) de cacau pur en pols

Pell de llimona

250 cl de llet

1 cullerada (de cafè) de maizena

Doncs vinga, som-hi. Comencem barrejant la llet, el cacau i la canyella. Hi afegim la pell de la llimona i ho posem al foc, fins que arribi a bullir. Després, parem el foc i ho resevem, perquè s'atemperi.

Seguim amb les natilles barrejant el sucre amb els rovells, i també hi incorporem la maizena. 

Ho remenem bé, i quan la llet amb la canyella i el cacau ja siguin tevis, els incorporem a aquesta barreja. Anem remenant amb unes barilles.

Quan ho tinguem ben barrejat, ho tornarem a posar al foc, a baixa temperatura, perquè la maizena faci la seva transformació i ens espesseixi la crema.

Després, parem el foc i, amb l'ajut d'un embut, ho anem introduïnt dins els recipients (millor que siguin de vidre). Ho podem acompanyar d'unes galetes, que ens poden servir de cullera. Aquestes han arribat corrent, ja ho veieu!! he he. Bon profit! 

Mousse gelada de torró de xixona

Després de les festes nadalenques sempre ens sobren torrons. Potser aquest any no tants, per la crisi i tot plegat! Però de ben segur que més d'un i d'una encara té al rebost alguna barra de torró. Diumenge de fa dues setmanes vam fer un dinar a casa els meus tiets, i ja vaig dir que portaria les postres. Aquest és el pastís que vaig escollir, perquè si bé no és del tot d'aprofitament perquè tot és per encetar, sí que ens permet aprofitar allò que ja havíem comprat i menjar-nos-ho d'una altra manera. La idea la vaig treure d'una recepta de la Gemma, de la Cuina de casa i la vaig versionar. Com podem fer la mousse? 

Ingredients:

Base de pa de pessic

300 g de torró de xixona

250 ml de llet

30 g de sucre

4 fulls de gelatina

3 ous

boletes de xocolata per a decorar

D'entrada, preparem la base del pa de pessic. En aquest cas, jo vaig fer servir la cobertura d'un pastís de pa de pessic ja fet. 

A continuació, posem les fulles de gelatina a hidratar amb aigua freda. Mentre, batem els ous i trinxem el torró. Ho integrem tot. Després, hi afegim la crema de llet, ho tornem a batre. També hi fiquem el torró trinxat i ho tornem a barrejar. Posem a escalfar la llet i hi desfem les fulles de gelatina, després ho incorporem a la massa que ja tenim mig batuda. Finalment, muntem les clares a punt de neu i també les hi afegim. Tornem a remenar la crema amb una llengua i amb compte. 

Fiquem la massa dins el motlle i ho deixem reposar dues hores a la nevera. 

Passat aquest temps, el traiem un moment i hi posem les boletes de xocolata per sobre, ja que ara ja no se'ns colaran dins el líquid. I seguidament ho posem al congelador, mínim, una hora. El traiem i ja el podrem servir! Acompanyeu-lo amb una mica de Pedro Ximenes o vi dolç, que encara guanya sabor!

Una bona manera d'acabar l'àpat, oi? Bon profit! 

L'últim sopar

Bon dia a tothom! Quina il·lusió em fa tornar a obrir les entranyes del blog! Per a explicar-hi coses, per anotar-hi receptes, per penjar-hi fotos... Feia dies, massa dies ja, que el meu blog s'havia quedat aturat, i amb ell, també les visites que faig als vostres blogs, companys de viatge culinari.

Això es deu, els qui em seguiu ho sabeu, al trasllat de casa que des del dia de Reis hem fet amb el meu nou company de vida. I no només trasllat de casa, sinó també de poble. No ens movem del Vallès Occidental, això no, però sí que ens apropem més a la natura, una realitat que ara palpo cada matí quan miro a fora a través del vidre de la finesta o el balcó. El Puig de la Creu, per exemple, em desperta cada dia quan encara el sol no s'ha llevat..

I tot i que encara tinc un munt de caixes per obrir, tot i que encara queden coses per carregar del pis que deixem... avui obro de nou el Tapa't de tapes perquè ja no puc més!! ha ha ha. M'agrada massa, això de compartir, explicar, mirar, aprendre... de les coses de cuina. 

I encara que sembli estrany, obro el blog amb un comiat, però no amb un comiat meu, sinó amb el comiat que vam oferir al pis que vam deixar quan també dèiem adéu al 2012. I és que quin comiat més bo es pot esperar de dues "pucetes" cuineres com nosaltres? Bé ens n'havíem d'acomiadar com cal, oi?

Aíxí, doncs, avui us presento...

L'ÚLTIM SOPAR

Tartar de rap amb gambes i advocat

Sobrassada a la planxa amb mel i formatge de cabra curat de Sant Llorenç

Sopa de miso amb fideus de calamar i bolets shitake

Calçots arrebossats amb salsa de romesco

Paperines de pasta de full farcides de pebrots del piquillo amb brandada de bacallà

Sopa de ceba i formatge amb tòfona ratllada

Broqueta de rap, porro i gambes amb salsa del cap de les gambes i salsa de julivert

Entrecot amb salsa de ceps i tòfona melanosporum ratllada

Gelat de vainilla amb pinyons torrats i fils de xocolata

Punt i a part.

I bé, a partir d'ara, les receptes es couran en un nou espai, una cuina més gran i més lluminosa, una cuina que, tímidament, ja ens comencem a estimar força.

Fins aviat!

P.D. Per cert, que encara us dec un regal... a finals de l'any 2012 vaig voler compartir amb vosaltres un desig. Ho recordeu? Tots aquells que vau enviar-me el vostre, de desig, entraveu al sorteig d'una capsa de galetes decorades. Així que... ben aviat, el nom del guanyador es farà públic. I el regal serà enviat! 

Aturada temporal del blog per trasllat de casa!

Bon any a tothom!!!

En aquest bloc aquests dies de festa han passat volant. I és que estem de trasllat... uff!! I això trenca rutines i ho trenca tot, i tot! Fins i tot la connexió a Internet, que encara no tenim en funcionament. Això vol dir que... no he pogut seguir-vos gaire, ni fer cap publicació. Però vaja... ja queden pocs dies. El proper cap de setmana ja estarem instal·lats i... amb cuina nova!! Aleshores sí que tornarem a cuinar com cal!! Mentrestant, us desitjo una bona entrada d'any i... bones rebaixes!! Comencen avui, oi? ;-)

Fins aviat!