Mona de Pasqua tradicional, la dels ous

Fer una mona de Pasqua ben feta no és fàcil. Ja aviso d'entrada. Per què? Doncs perquè hi ha molts factors que s'han de tenir en compte i que influeixen, sense dubte, en el resultat. D'entrada, és un pastís, no un plat salat. I allò que ja us vaig dir un dia, la cuina és de lletres, la pastisseria és de ciències. Per tant, cal mesurar bé les quantitats, respectar els temps de repòs i cocció que s'indiquen i fer amb amor allò que volem que surti bo.

Enguany ens ha sortit una mona molt bona, esponjosa, lleugera, i amb un punt de torrat que contrasta amb l'interior. Però.. ai, làs! M'he deixat de pintar-la amb ou batut i sucre, com faig normalment amb pastissos d'aquest tipus, i per això la mona ens ha quedat amb un color mate que no cal explicar perquè ja es veu, oi? Malgrat tot, si vosaltres no us oblideu de pintar-la, abans d'enfornar, us quedarà una mona estupenda!

No m'agraden els pastissos de mona de pa de pessic, els que són de crema, sara o xocolata. En general, els dolços molt dolços m'embafen. Per això, sempre que arriben els dies de Pàsqua, opto per la mona tradicional, la que té textura de brioix i que podeu farcir amb el que més us agradi: Massapà, cabell d'àngel, xocolata, nata, crema etc. Per fer aquesta recepta m'he basat amb la que va publicar la Mercè de Cuina per a llaminers, un tortell de Rams, tot i que l'he versionat per a fer-la un xic més a la meva mida. Bé, som-hi:

Ingredients per a la massa mare:

125 g de farina

60 g d'aigua

30 g de llevat fresc de forner

Ingredients per a la massa:

Tota la massa mare

250 g de farina

50 g de sucre

3 g de sal

75 g de llet

50 g de mantega

2 ous

40 g de vi dolç de Banyuls

pell de llimona ratllada

pell de taronja ratllada

pessic de canyella

Massa mare

Per a fer la masa mare barregem bé la farina, el llevat i l'aigua (una mica tèvia) i ho rementem bé. Ho deixem reposar 10 minuts i ho tornem a amassar, fent plecs. Ho deixem reposar 10 minuts més i ho tornem a plegar. Després, ho deixem reposar amb un drap humit a sobre. 

ingredients per a la massa (com veieu, a la part superior esquerra ja tenim la massa mare a punt)

Comencem barrejant tots els ingredients menys la mantega. Ho fem progressivament: el sucre, la sal, la massa mare, els ous ja batuts, les pells ratllades de taronja i llimona, el vi dolç de Banyuls, la farina i la canyella. Ho barregem bé. A poc a poc, també hi anem incorporant la llet. I quan la massa ja sigui força homogènia també hi afegim la mantega, a trossets petits. Ho treballem bé amb l'ajut d'una espàtula o amb les mans. I deixerm reposar la massa crua ben bé 1 hora al forn, tapada amb un drap, i amb el termòmetre encès a uns 40 ºC.

Un cop passat aquest temps, traiem la massa del forn i veurem que ha doblat el seu volum. Us trobareu amb una massa esponjosa, molt més que quan feu un pastís de coca. Enfarineu una fusta i la treballeu una mica.

Després, comenceu a donar-li forma. L'estireu com un cuc i n'enganxeu els extrems. La feu rodona, amb el forat al mig, o com volgueu. Hi poseu els ous crus i amb closca, si ha de ser mona, i ho pinteu amb ou batut i sucre perquè quedi brillant (això que jo no vaig fer, vaja... he he).

Ho coeu al forn, només la part de baix encesa, durant 30 minuts a 180 ºC. Després, abaixeu una mica la temperatura de forn, a uns 160 - 170 ºC i ho coeu dalt i baix, perquè se'ns torri més la superfície i perquè els ous quedin cuits, com ous durs. Ho traiem del forn i ja ho podrem servir!! Sol, sucat amb llet o bé farcit de crema, xocolata, massapà, cabell d'àngel. El farciu quan ja sigui cuit.

I bé... el blog fa una pausa de mini vacances. Però dimarts hi tornem. Que passeu una...

Bona Setmana Santa!! 

Marmitako senzill

El d'avui és un plat senzill, que podeu fer amb pocs ingredients, o més, depèn del que tingueu a casa. D'aquí que l'hagi titulat "senzill", perquè aquesta recepta, com veureu, porta molt pocs ingredients però té un sabor intens i boníssim. Normalment, també s'hi posa pebrot. Si us agrada la tonyina us animo a preparar-la.

Ingredients:

Patates Red Pontiac

Ceba de Figueres

tomàquets frescos

tonyina tallada en daus

Brou de peix

Farigola fresca

Sal, oli  i pebre vermell

Comencem tallant les patates a daus. He escollit les Red Pontiac perquè és adequada per a ser cuita al forn, bullida, rostida, macerada o utilitzada en amanides i tambe cuita en forn microones. No queda gaire bé si la volem fer fregida.

Després, tallem la ceba en juliana i la sofregim amb una mica d'oli i sal, que suï, i amb les branques de farigola.

A continuació, ratllem els tomàquet, hi afegim un pessic de sucre i un pessic de sal més i també hi incorporem la tonyina a daus i les patates. Dues voltes perquè segelli una mica.

Finalment, hi afegim el brou de peix i un polsim de pebre vermell (picant o no, depèn de com us agradi més). 

Deixeu que l'olla vagi fent xup - xup durant uns 40 minuts. Ho deixeu reposar 5 minuts més amb el foc apagat i... ja ho podreu servir! Per a sucar-hi pa, no?

.

Bombons de coco i sèsam amb bany de xocolata

Aquests d'avui són d'aquells bombons que passen sense gana. Si us agrada el coco i no busqueu unes postres molt empalagoses, aquests bombonets us agradaran força. A més, és una recepta adequada per qui vagi curt de calci, ja que el sèsam ens n'aporta una bona quantitat. Amb aquesta proposta participo al repte del mes de març de Memòries d'una cuinera, que és tard i vol ploure i la lluna no es vol moure! 

Ingredients:

200 g de coco ratllat

50 g de sucre

50 g de sèsam

1/2 got de llet

xocolata negra fondant

Comencem la recepta barrejant el sucre, el coco i el sèsam. Quan ho tinguem ben barrejat hi afegim la llet, ho tornem a remenar fins que ens quedi una pasta espessa. 

Mentrestant, anem desfent la xocolata fondant. A mi m'agrada més fer-ho al bany maria però també la podeu desfer al microones, vigilant-la cada 30 segons. Feu unes boles petites amb la pasta de coco i les col·loqueu damunt una reixeta. 

A continuació, banyeu les boles amb la xocolata fondant. 

Un cop tingueu les boles banyades, deixeu-les reposar damunt la reixeta una estona i, més tad, quan la xocolata ja estigui presa, les poseu a la nevera tapades amb un tupper perquè no agafin humitat i la xocolata no se'ns transformi. I a punt per menjar!

Memòries d'una cuinera

Coliflor amb salsa de fruits secs i aromàtiques gratinada al forn

Aquesta d'avui és una recepta molt fàcil i gustosa, i fa primavera!

Perquè? Doncs perquè avui cuinem... una flor! Doncs sí, la part que ens mengem de l'hortalissa que avui tenim a taula és la flor, la inflorescència.

La idea és fer un gratinat tradicional, però afegir complexitat de sabors a la coliflor, que a casa tant agrada. A més, aquesta hortalissa té moltes propietats. El principal component de la coliflor és l'aigua i porta pocs hidrats de carboni, proteïnes i greixos, fent-lo un aliment baix en calories. Es considera una bona font de fibra i és diürètica, laxant i depurativa de la sang. També és antireumàtica i antiartrítica. Porta fòsfor, calci, magnesi, potassi i ferro. La flor té vitamina C, mentre que si també ens mengem les fulles (vaja, jo ho faig), també absorvirem vitamina A.

Amb tot això no sé si us he convençut però si és que sí... aquí teniu una manera més de cuinar-la.

Ingredients per a coliflor i salsa:

Coliflor

avellanes

1 gra d'all

orenga fresca

oli i sal

Per a la beixamel: 

Farina

Llet

Mantega

pebre negre

Formatge parmesà en pols

Comencem a preparar la recepta tallant la coliflor en porcions iguals, perquè cogui tot al mateix temps. La salem i la fem bullir uns 10 minuts o bé al vapor, durant 15 minuts, d'aquesta última manera conservarem millor les propietats de l'hortalissa. Després, preparem una salseta amb avellanes, orenga fresca (si no en teniu, podeu fer servir la seca), un gra d'all, oli i sal. Ho batem bé.

A continuació, escorrem la coliflor i la coloquem en una cassoleta de fang que pugui anar al forn. Per sobre, hi repartim la salas que hem fet abans.

Després, comencem a preparar la beixamel, que ha de ser espessa, en aquest cas, perquè no s'escoli cap al fons entre la coliflor. Mantega i farina, que torrem un xic, i després la llet, afegida a poc a poc. Finalment, el toc de sal i pebre. I llestos, l'aboquem per sobre la coliflor amb salsa. 

Finalment, també hi afegim el formatge parmesà en pols.

Ho gratinem al forn durant 5-7 minuts, a 180 ºC i ja la tindrem a punt per menjar!

Bon profit i bon cap de setmana!

Melmelada de pebrot verd

(Torradeta amb iogurt sense sucre i melmelada de pebrot verd)

Els qui em seguiu i, sobretot, els qui em coneixeu, ja sabeu que sóc molt melmeladera... Des que vaig tenir el meu primer hort i em vaig veure "forçada" a aprofitar tot l'excedent que l'hort genera en determinades èpoques per any, especialment a l'estiu, ja no he parat mai de fer conserves de tot allò que és vegetal... conserves salades, envinagrades, amb oli i, sobretot, amb sucre o altres conservants dolços. Sóc llaminera de mena, què hi farem! he he. Avui us explico aquesta melmelada, que no és difícil però que sorprèn pel seu color i, és clar, pel seu gust. És de pebrot... i és dolça! Som-hi?

Ingredients:

3-4 pebrots verds (no italians)

1/2 del pes dels pebrots de sucre blanc

1/2 got de suc de llimona

Pots de conserva

Com veieu, no són pebrots italians, sinó pebrots verds, simplement. Aquests tenen més carn, són millors per a fer conserves dolces que els altres, ja que n'obtindrem més quantitat.

Comencem a preparar la recepta tallant els pebrots per la meitat. Els netegem de llavors i els seguim trossejant. Ho procurem fer amb trossos regulars, ja que així couran tots amb el mateix temps. Els pesem i, del resultat, pesem la meitat de pes de sucre. (m'explico?) Per exemple, si tenim 1 kg de sucre ens calrà 1/2 kg de sucre. Ho posem a coure, a foc baix.

Al cap d'uns 10 minuts, hi afegim el mig got de llimona. Si fem conserves de verdures SEMPRE és aconsellable afegir-hi llimona, ja que ens augmenta l'acidesa del producte, que és molt alcalí, i així se'ns conservarà més temps sense patir.

Apugem el foc durant uns 15 minuts i no deixem de remenar. Després, tornem a abaixar el foc i ho coem 45 minuts més. Un cop ho teniu cuit ho tritureu amb la batedora. El resultat us ha de quedar més o menys així:

Mentrestant, posem els pots a l'olla amb aigua per a l'esteril·lització. Els tindrem bullint 15 minuts.

Un cop el pebrot estigui ben triturat el passarem per un colador xinès, per evitar que les pells entrin als pots de melmelada. 

I un cop tenim la melmelada ben colada, la posem altre cop al foc per escalfar-la un xic i l'introduïm als pots de conserva que abans hem esteril·litzat. Tapem bé i deixem refredar amb els pots cap per avall. Si volem servir la melmelada que no ens ha cabut als pots podem presentar-la amb unes torrades, una mica de iogurt i la melmelada de pebrot per sobre. Queda deliciós, promesa! 

I si voleu fer la melmelada de pebrot vermell... aquí teniu la recepta! Melmelada de pebrot vermell.

Salsa de calçots i calçotada

Gairebé posaria la mà al foc que, en alguna ocasió, heu tastat la salsa de calçot, o la salsa de romesco, com alguns l'anomenem tot i que hi ha qui assegura que no són la mateixa salsa. A més de tastar-la, també podeu fer-la a casa. Certament, amb els temps que córren és un gran què saber fer a casa totes aquelles coses que són cares als supermercats. La salsa de calçots n'és una, de les cares. En canvi, si us atreviu a fer-la vosaltres mateixos no només economitzareu sinó que en podreu fer, si voleu, quantitats industrials... Serà una salsa personalitzada, no d'aquelles que sempre tenen el mateix gust. Ho voleu provar? Aquí teniu tot el resum:

Ingredients:

1/2 kg de tomàquets de pera

3-4 Pebrot de romesco o nyora

1/2 l. d'oli d'oliva

100 g d'avellanes torrades

50 g d'ametlles torrades

1 cabeça d'alls + 1 gra d'all

Sal

Comencem a preparar el romesco posant els tomàquets i la cabeça d'all, escapçada per la cua perquè ens sigui més fàcil treure els grans quan siguin cuits, en una safata de forn, sobre un silpat perquè no se'ns enganxin. Els reguem amb una mica d'oli i els coem durant uns 30 - 40 minuts, amb foc dalt i baix, a 200 ºC.  

A continuació, els traieu del forn i els prepareu per la salsa. Aquesta és la part més entretinguda, però divertida, o sigui que no us hi heu d'amoïnar gens. D'entrada, pelem els tomàquets, els partim per la meitat i els traiem les llavors. La carn, la posem en un bol. Ho anem fent així, un per un. I al final, també buidem la carn de la cabeça d'alls, que afegirem en un bol amb els tomàquets.

A continuació, buidem les nyores i, en aquest casa, també els pebrots de romesco, que ja havien estat prèviament hidratats. Afegim la carn que en surti al bol dels tomàquets.

Quan ja tinguem aquests ingredients al bol farem la primera barreja. Amb l'ajut d'una batedora ho triturem. Si queda alguna llavor, que se'ns ha escapat, no patiu que ja quedarà ben triturada. Un cop hem fet la primera barreja hi afegim la meitat de les avellanes i un all cru. Aquest all és opcional, podeu fer-ho només amb els alls escalivats, però si us agrada el picant us recomano que l'afegiu, ja que cru oferirà un gust més intens a la salsa. 

Un cop triturada aquesta part, hi afegiu l'altra meitat d'avellanes i les ametlles, amb pell.

Un cop ho tenim ben cremós i sense grumolls començarem a afegir l'oli, talment com si d'una maionesa es tractés. Afegim l'oli a poc a poc i anem batent. 

Un cop ho tinguem ben emulsionat hi afegirem un pessic o dos de sal i tastarem la salsa, per a comprovar si hem encertat el punt de sal. Si és així, ho guardarem en un tupper a la nevera fins al moment de servir, amb calçots o amb carn, com més de gust us vingui! Nosaltres la vam fer servir per una calçotada diumenge passat. Vam tenir ben bé un litre de salsa de calçots. Val la pena, no? 

Bona entrada a la primavera!!

(avui dimecres, a les 12:02 h)