dissabte, 29 de març de 2014

Crema cremada especiada amb vainilla i maduixots



Aquestes són les postres que vaig preparar la setmana passada i que em van servir per estrenar un dels regals del Manel, un bufador o cremador de crema cremada. Fins ara, les meves cremes eren cremades amb l'estri clàssic metàl·lic i esfèric. Però jo crec que amb aquest nou utensili les possibilitats són més grans, perquè per exemple les postres d'avui no les hagués pogut fer pas amb aquell aparell pesant i rodó. 

La gràcia d'aquestes postres també és el gust de la crema, un punt especiada amb clau i pebre, i aromatitzada amb vainilla natural perquè ens recordi la natilla. El pebre, amb les maduixes, hi queda molt bé, de veritat, si no l'heu combinat mai intenteu-ho que us agradarà, em fa l'efecte. Som-hi:

Ingredients:
Maduixots frescos
1 got de llet
1 ou
1 c. sopera de maizena
2-3 c. de sucre (depèn de si voleu una crema molt o poc dolça)
pebre rosa en gra
2-3 claus d'olor
1/2 beina de vainilla


Comcencem preparant la crema. Posem una part de la llet freda en un bol hi hi batem l'ou i hi afegim la maizena, barrejant bé fins que no hi quedi cap grumoll. A continuació, posem a bullir la resta de la llet amb el sucre, hi afegim la beina de vainilla amb la carn, els claus d'olor i el pebre. Quan ja ha infusionat, retirem aquesta llet del foc, la deixem atemperar una mica, i hi incorporem la llet amb l'ou batut i la maizena. Fent-ho d'aquesta manera, evitarem que l'ou qualli massa depressa per efecte de la calor. 


Encara abans de tornar a posar la barreja de crema al foc, colarem totes les impureses que ens hi hagin pogut quedar, i així també en traurem el pebre, la vainilla i el clau, que com que ja han infusionat ja hauran fet la seva feina aromatitzant la crema. 


Deixem la crema al foc fins que espesseixi, però ja veureu que no us queda molt i molt espessa, ja que en aquest cas no estem buscant una crema pastissera, sinó una sopa de crema, lleugera i líquida. Un cop la tenim, parem el foc i la col·loquem en un plat una mica fondo, i l'omplim amb la crema amb un gruix de 1/2 a 1 cm. La deixem refredar. 


Ara, anem a preparar els maduixots. Els rentem bé i tallem i guardem les cues, que també les farem servir per a decorar, ja ben netes. Laminem els maduixots. 


I ara, anem col·locant les làmines de maduixot a sobre de la crema, fent el dibuix que més ens agradi.


Quan haguem acabat, hi escampem una mica de sucre per sobre. I cremem amb el bufador:



Ho deixem reposar 10 minuts a la nevera i, en el moment de servir-ho, ho acompanyem amb un parell de pastes o unes neules. I ja ho tindrem a punt per menjar!







dijous, 27 de març de 2014

Crêppe de farina de cigrons amb espàrrecs i romesco



Els qui m'aneu seguint ja sabeu que les crêppes m'agraden molt, moltíssim, i que ja n'he publicat diverses al blog, com aquestes crêppe de salmó i formatge tàrtaracrêppe suzette, crêppe de sobrassada i formatge de Maócrêppe de mató, magrana i muesli, crêppes salades, entre d'altres. Com que a casa tenim una màquina que permet coure les crêppes a la taula on mengem mateix, perquè és elèctrica i no calen fogons, menjar creppes sempre es converteix en una manera divertida de sopar. Recordo que, fins i tot, vam fer creppes un dia que va venir l'Aleix a sopar, creient que seria una manera diferent de tastar coses, i a més de menjar bo ens ho vam passar bé, coent cadascú el seu plat. Les crêppes a taula permeten fer invents perquè, sovint, els ingredients són a l'abast i al gust del consumidor. Triant uns quants ingredients variats (pernil dolç, salat, sobrassada, formatges, truita, salses, verdures, xampinyons, etc...) i posant-los a taula, cadascú es pot fer la seva creppe amb els ingredients que més li agradin. I les possibilitats, dolces i salades, són infinites!

Habitualment, la massa de les crêppes es fa amb farina de blat, ous, lllet i un pessic de sal. Però hi ha països on la farina de blat se substitueix per la farina de blat sarraï, com per exemple a la Bretanya francesa. Allí hi vaig viure un any i aquestes creppes eren molt habituals, farcides salades, i s'anomenen galettes, distingint-les de les creppes dolces. A Còrsega, en canvi, en vaig tastar unes elaborades amb farina de castanya, un fruit molt comú a l'illa i del que se'n fan moltes elaboracions. I... segurament, encara en trobaríem més variants. 

La que avui us proposo està feta amb farina de cigrons, una farina que vaig comprar a la botiga del carrer Sant Antoni que ja us he comentat més d'un cop, on pots comprar a granel. La botiguera no tenia massa clar si podria funcionar amb les creppes o no, quan li vaig preguntar, però em va dir... ja em diràs si t'ha anat bé! Vaig fer les creppes l'altre dia i us he de dir que... queden boníssimes. Per a farcits dolços encara no ho he tastat, però en farcits salats com el d'avui queden ben bones! I fent-la amb farina de cigrons la fem apte per a celíacs!

Ingredients per la massa de crêppes
1/2 got Farina de cigrons
1 ou
1 got de llet
1 pessic de sal
1 c. d'oli d'oliva


Ingredients pel farcit:
espàrrecs bladers
salsa romesco


Per tenir els ingredients del farcit a punt, el que farem serà tallar la part dura dels espàrrecs i saltejar-los en una paella amb oli i sal. Els reservarem, que es refredin.


Ara, preparem la massa de la crêppe. D'entrada, barregem l'ou amb la farina. Ha de quedar-nos una barreja ben espessa. Seguidament, hi afegirem la llet i tornarem a remenar, procurant que no quedin grumolls. Finalment, hi afegirem una cullerada d'oli d'oliva verge extra i un pessic de sal. Ho reservarem mitja hora. 


Quan ja tenim la massa reposada, procedim a elaborar les creppes. Posem la màquina a escalfar i l'untem uan mica amb un paper untat amb mantega, per assegurar-nos que no se'ns enganxi la massa. Si no tenim màquina, també podem coure les creppes en una paella. Amb l'ajut d'una espàtula de fusta, l'escampem uniformement perquè es cogui bé. 


Mantenim la crêppe a foc baix i procedim a farcir-la. Primer, pintem la massa amb una tira de romesco. Després, hi afegim els espàrrecs ja cuits a la planxa.


Un cop ho tenim farcit, dobleguem la massa per la meitat, i tornem a doblegar. En aquest cas, hi donarem forma de rotlle perquè els espàrrecs no es poden doblegar, però si hi poséssim altres ingredients, la podríem fer triangular o quadrada.


Finalment, si volem presentar la creppe com una tapa per a compartir, la tallem a trossos i l'emplatem. I si no, cadascú amb la seva! 








dimecres, 26 de març de 2014

Brownie de xocolata negra


Qui no gaudeix d'un brownie és perquè, o bé no li agrada la xocolata, o bé no tenia gana de dolç. Aquest és un d'aquells pastissos que gairebé sempre vénen de gust. Al títol he especificat brownie de xocolata negra perquè, en una altra ocasió, us vaig explicar aquí el brownie de xocolata blanca. Tots dos són ben bons, és clar que el que us explico avui seria una versió del clàssic més clàssic, tot i que vaig optar per no posar-hi nous, com sovint es farceixen els brownies, perquè aquest pastís va ser el que vaig fer per l'aniversari del meu germà i la idea era barrejar el brownie amb nata muntada o melmelada de maduixa, que vam completar amb dos altres pastissos perquè també vam aprofitar-ho per a celebrar l'aniversari de la meva cosina, que havia tingut lloc feia una setmana. Així, doncs, dinar familiar de cosins, pares i germans  per a celebrar amb pastissos casolans dos aniversaris. 

El brownie és un pastís que es caracterista per la seva textura humida, gairebé molla, a l'interior, i cruixent per fora. Porta molt poca farina, heus aquí perquè manté aquesta humitat, que li otorga el sucre i la mateixa xocolata. Aquí teniu tot el resum de l'elaboració del pastís i el dinar.

Ingredients: 
300 g de xocolata negra per a postres
125 g de mantega
1 beina de vainilla
3 ous
200 g de sucre
100 g de farina


D'entrada, posem la xocolata a trossos amb la mantega i ho fonem al yan maria, tot remenant de tant en tant. Quan la xocolata i la mantega estiguin integrades, les deixem refredar una mica. 


Mentrestant, batem els ous amb el sucre. Veurem que la massa s'aclareix. Afegim un extracte de vainilla, la polpa que haurem tret de la beina. 


Remenem un parell de vegades i, seguidament, hi afegim la barreja de xocolata i mantega que havíem deixat atemperar.



Ho batem bé fins que els ingredients s'integrin. I ja per acabar la preparació de la massa, hi afegim la farina, i tornem a remenar amb compte que no quedin grumolls.


Untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa. 


Hem preescalfat el forn a 180 ºC i ara coem el pastís durant 20 minuts, no més! perquè ens interessa que no quedi eixut, sinó que la massa a l'interior conservi la humitat, que podríem perdre amb un excés de cocció.


Quan ja el tenim fora del forn, el deixem refredar. Al cap d'una bona estona, quan ja és fred, el podem decorar. Si ho preferiu, el podem fer un dia per l'altre, ja que trobo que el brownie encara guanya més. 

Per a la decoració, vaig optar per una capa fina de xocolata fondant per sobre i uns lacasitos de colors a la vora.



I ja el tindrem a punt per menjar!





I així és com ho vam celebrar. El brownie amb les espelmes, un pastís de iogurt i un de poma.


(Els tres pastissos, després d'haver tret les espelmes, el de la Glòria, el de la Biri i el meu)


Aperitius (de la mare): torrades amb anxoves fetes a casa, musclos a la marinera, farcells d'espàrrecs, pernil i parmesà, escalivada, carxofes arrebossades i empedrat.


Plat principal, xai al forn amb patates (de la mare)










dilluns, 24 de març de 2014

Risotto de bacallà i carxofes


Si de desitjos va la cosa, aquesta recepta d'avui n'és un. Segurament també us ha passat, que un dia us ve un desig de menjar alguna cosa que teniu al cap, i costa resistir-s'hi, el meu desig va ser el de menjar... Risotto! I aquell mateix dia el vaig satisfer. Tenia tot el que calia per a fer realitat un bon risotto, fins i tot la varietat d'arròs carnaroli, i m'hi vaig posar. Aquí teniu el resultat, un deliciós risotto de bacallà amb carxofes, al dente i acabat de fer. Amb aquesta recepta participo al repte Memòries d'una cuinera.

Ingredients:
Arròs carnaroli
1 ceba tendra
2-3 carxofes mitjanes
bacallà dessalat
Brou vegetal
formatge parmesà
una nou de mantega
oli d'oliva verge extra


L'arròs carnaroli és ideal per cuinar risottos. És la varietat més famosa d'Itàlia i la més utilitzada pels cuiners a l'hora de preparar aquest famós plat. L'arròs no es cova, sempre queda homogeni, cremós i consistent. És el més apreciat. El temps de cocció que hem de calcular per aquest arròs, segons indicacions del paquet, és d'uns 12 a 18 minuts.

El que fem primer és tallar la ceba tendra a dauets petitits, també aprofitarem part de la tija verda, ja que és igualment bona i, a més, ens afegirà color al plat de risotto. La posem a sofregir en una cassola plana amb oli i la salem. Anem remenant de tant en tant, perquè vagi suant i enrossint-se.


Mentrestant, preparem les carxofes. Els repelem les tiges, els traiem les fullles externes, els tallem les parts superiors i les partim en tres trossos. Els traiem els pelets que hi ha a l'interior, que són molestos en boca. Introduïm els trossos de carxofa en un bol ple d'aigua i julivert perquè no s'ennegreixin.




Quan veiem que la ceba ja comença a ser rossa, hi afegim les carxofes. També les salem. Poc després, hi afegim l'arròs carnaroli, l'estrella d'aquest plat. Remenem bé amb un cullerot.


Ara, afegim el brou vegetal (ho podeu substituïr per aigua, si no el voleu tan gustós), però només n'afegim una mica. Perquè l'anirem incorporant a mesura que l'arròs se'l begui. Heus aquí el secret del risotto, no parar de remenar, afegir el brou a poc a poc a mesura que l'arròs se'l beu i escollir un arròs adequat. 

Quan ja només faltin cinc minuts perquè l'arròs sigui cuit, també hi afegirem una nou de mantega, que proporcionarà més cremositat a la recepta. Apagarem el foc, i ja havent aturat la cocció, hi afegirem també el bacallà, tallat a daus. NO hi poseu sal si feu servir brou, ja que aquest ja és un xic salat, i perquè després hi afegirem el bacallà que també n'és, de salade,t tot i que ja és dessalat. El més bo és trobar el contrast de la carxofa, de gust més suau i amorós, l'arròs cremós i un pel cruixent, i el bacallà, molt esponjós i de gust intens. 


També hi ratllarem el parmesà, i remenarem bé perquè s'integrin tots els ingredients. A continuació, començarem l'emplatat. Agafarem un motlle rodó i anirem disposant el risottto a l'interior, sense les carxofes. Premsarem amb una cullera.


Traurem el motlle amb compte i, al capdamunt del risotto, hi col·locarem les carxofes. I ja el tindrem a punt per consumir!






I si voleu gaudir d'un altre risotto, aquí en teniu algun més:








LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...