Encara recordo amb claredat l'hort de casa els pares, on el meu germà i jo jugàvem gairebé cada tarda, enfilant-nos al cirerer i a l'albercoquer. L'hort de la casa on vaig créixer era ben gran, prou com per encabir-hi un parell de cirerers, l'alebercoquer, un nesprer, un llimoner, dos avellaners, una prunera, hortalisses i també plantes ornamentals. Quan grimpàvem al cirerer, de passada, sempre arreplegàvem un bon grapat de cireres, quan n'era el temps, per menjar-nos-les allí mateix.
Aquells temps ara ja queden lluny, però mai no oblidaré el color d'aquelles cireres acabades de collir, dolces, sucoses i d'un color roig rubí difícil de descriure. De cireres, encara ara, en continuo comprant perquè les trobo boníssimes, però ja no en tinc a l'hort. I és en aquest sentit que la trobada de la que avui us parlo, i que va tenir lloc el passat 22 de maig al Parc Agrari del Baix Llobregat, m'emociona especialment perquè, altra vegada com quan era menuda, vaig poder collir cireres directament de l'arbre. L'oportunitat va aparèixer gràcies al
Consorci de Turisme del Baix Llobregat , que va convidar un grup de bloguers a visitar els camps de cireres i degustar les cireres, en el marc de la campanya que s'està duent a terme al Baix Llobregat i que porta per nom
'Els sabors de l'horta'. Us en faig un petit resum.
Crònica del Presstrip de Gastronomia del Baix Llobregat
La cirera del Baix és un cultiu tradicional del Baix Llobregat al qual prop de dues-centes famílies es dediquen. Aquesta comarca produeix la meitat de les cireres de Catalunya, fet qeu la converteix en la principal productora del país. La cirera d'aqueta zona és una fruita dolça i exquisida, es cultiva sobretot a les muntanyes de Santa Coloma de Cervelló, El Papiol, Sant Cliemnt i Torrelles. La protecció de les muntanyes i les brises del riu i el mar permeten a les cireres del Baix una maduració lenta i equilibrada per adquirir una mica i un sabor excepcionals.
16.00 h: La jornada va començar als horts de la masia de Can Colomer, propietat d'una família d'agricultors de cirerers que gestiona la finca. Ells són els que tenen cura dels cirerers des de fa ja 500 anys, generació rere generació. Fan créixer més de 20 varietats de cirerers, que vol dir, més de 20 varietats de cireres, tot i que al món encara n'hi ha més.. I cà! Que no ho sabia pas, que quan anem al mercat compréssim aquest munt de varietats. Es veu que, segons com, les comprem barrejades, perquè així els venedors poden marcar-los un preu més alt, si apunten que la varietat que es ven és la cara. En Josep Pascual, pagès de Can Colomer i productor de cireres, ens va fer de guia pels camps que cultiva i va explicar-nos les peculiaritats d'aquest fruit, increíble per la seva lluentor, i que bé podríem qualificar com (ja veieu el títol de l'entrada),
EL BOMBÓ DE L'HORT.
Josep Pascual, pagès de Can Colomer
En Josep va lamentar que, enguany, l'aigua ha fet i encara farà, que algunes cireres s'esberlin i no es puguin aprofitar. L'aigua les infla i fa que es rebentin. I són molt difícils de vendre, fins i tot per a fer conserves, perquè el temps que perdem des de la collita fins al trasllat de la fruita a l'obrador o la indústria per fer-ne conserva no és prou curt u i la cirera, ja pel camí, comença a fer-se malvé, microorganismes perjudicials les ataquen de seguida. Què vol dir això? Que la cirera esberlada s'haurà de llençar, inevitablement. Tota una llàstima, tenint en compte que són tan dolces com les altres, i així ho vam comprovar en tastar-les.
Aquí podeu veure l'exemple d'unes cireres esberlades i també exemplars de diferents varietats de cirera.
Vam seguir circulant pel camp i, fins i tot, en Josep ens va oferir una paperina de paper perquè l'omplissim i poguéssim degustar les delicioses cireres del Baix Llobregat. D'altra banda, també ens va continuar parlant de les característiques de cireres i cireres, com per exemple, la forma de collir-les. les cireres creixen a partir del que s'anomena "ramellet de maig", una protuberància vegetal que sorgeix de les branques, i que cada any va creixent. No s'ha d'arrencar mai, sinó que cal collir les cireres amb cura, només amb la cua. Aquesta, si pot ser, ha de quedar subjecta a la cirera. Si la traiem obriríem una ferida a la cirera i això podria atraure més fàcilment els "bitxos" dolents.
Més cirerers del camp de Can Colomer, varietats més dolces.
En Josep també ens va explicar que combinen files de diverses varietats de cirerers, ja que així faciliten la pol·linització i fecundació de la llavor. També els insectes són importants a l'hort dels cireres, pel mateix efecte pol·linitzador. El que no convé, però, és que hi hagi ocells a prop. És per això que, de tant en tant, sentíem forts espetecs a l'hort, que provenien d'uns falsos "trets" que disparen per esporoguir les aus predadores de cireres.
17.00 h: El següent pas va ser el tast. Vam tornar a la Masia de Can Colomer on ens esperàven la Cristina Roig, professora d'alta cuina i col·laboradora del Parc Agrafi del Baix Llobregat, i el Gerard Solís, autor del llibre
'Bojos per les cireres', considerat l'any 2005 la Millor Monografia Culinària del Món al Gourmand World Cookbook. El tast va consistir en una cata a cegues de quatre de les varietats de cirera que cultiven als horts de Can Colomer: la Ruby, la Early Bigi, la Burlat i la Odile.
Cristina Roig i Gerard Solís
La cata a cegues
Un cop finalitzat el tast, acompanyat per un pa de cireres, va arribar el còctel, un fantàstic Vodka tònic amb cirera creat per Gerard Solís i que incorpora el gesamí, la canyella, el vodka, la tònica i el kirsh.
Vodka tònic amb cirera
18.30 h: El següent pas va ser, ja fora de la masia, la visita que vam fer a la Colònia Güell.
Colònia Güell i parlament institucional de les autoritats i responsables del consorci. Tast de cava de les Caves Roger Goulart de Sant Esteve Sesrovires.
A la Colònia Güell ens esperaven alguns restauradors de la zona del Baix Llobregat. Bé, si només dic alguns em quedaria curta, perquè van ser molts els qui ens van oferir una degustació de plats elaborats amb cirera. Plats complerts, sofisticats, variats, acolorits, dolços i salats, plats que ens van deixar amb la boca oberta i que mereixen un aplaudiment. Aquí teniu el resum fotogràfic. Aviso que és llarg!
Rajada en escabetx de cireres farcida de moixernons i xutney de "cua llarga" (Rest. Amarena)
All blanc amb cireres (Rest. Andalucía)
Llom de bacallà amb crema de porros i cireres (Cal Mingo)
Brandada de bacallà amb cireres (Casa Nostra)
Farcellet cruixent de formatge D.O. Pirineu i cirera del Baix (Ona Nuit)
Mil fulls de bacallà confitat amb salmorejo de cirera i pernil d'ànec (El Capritx)
Llom de bacallà amb dues textures de cireres i allioli negre (El Castell Hotel Restaurant)
Torrija amb cirera de Sant Climent (El Elefante)
Tosta amb seitó i Mojo picón de Cirera del Baix
Coca de cireres, seitó i formatge de cabra (El Mirador de Sant Just)
Fantasia de cirera amb còctel de cirera al cava (Simfonia)
Cerasis crepito meringue
Clafoutis de foie amb cirera
Bonítol fumat amb cireres
Llom de conill amb ceba de reguig i cireres del Baix Llobregat (El Palau Vell)
Tartaleta amb crema de cirerak, gelee de maduixa (L'Àpat)
Cruixent de cirera farcida de formatge i bacon (La Lluna En Un Cove)
Ceviche amb cireres (Major Trenta-Sis)
Dim sum (Toc al Cor) de Kamut amb cèrvol i cireres semi confitades del Baix (El Diván de los Sentidos)
Clafoutis de foie amb cireres (El Petit Bonet)
Albergínia escalivada i cirera escalivada amb torradeta i pernil
Més informació
