Segueixo amb les cireres. Després de l'entrada anterior, sobre visita els horts de cirerers de Santa Coloma de Cervelló, avui us proposo un pastís de cireres molt i molt fàcil de fer. És el pastís d'aniversari que vaig fer per la meva germaneta. Com que ambdues fem anys el mes de maig vam decidir fer una celebració conjunta un xic especial, amb la família, un aniversari a la muntanya! Vam celebrar l'aniversari al castell de Castellcir, un indret que us recomano molt, si us agrada la natura i caminar.
La idea pel pastís la vam trobar un dia que fullejàvem la revista Cuquin Magazine amb el Manel. De seguida vam pensar que seria un pastís perfecte per emportar-nos de picnic, ja que dins d'una caixa i a temperatura ambient, no se'ns faria malvé ni es deformaria. I així va ser, perquè el pastís va arribar fins al final en bon estat! No és un pastís difícil de fer i, en canvi, incorpora un ingredient boníssim, la cirera, que en aquesta època arriba al seu esplendor.A més de la cirera ja no cal afegir-hi gaire farcit més, és tan dolça ara!
Ingredients:
2 làmines de pasta de full
1/2 kg de cireres
100 g de sucre gra
50 g de sucre llustre
Comencem a preparar el pastís estenent una làmina de full i l'empolsem amb sucre gra. També podeu fer servir sucre morè, si voleu.
Mentrestant, traieu els pinyols de les cireres. Hi ha un truc molt fàcil, i ben senzill, que és fer-ho amb la carcassa d'un bolígraf Bic. Funciona! Aquí ho teniu:
Col·loquem les cireres a sobre la làmina de pasta de full, fins acabar-les.
Després, hi empolseu una mica més de sucre.
Ho tapem amb l'altra làmina i segellem pels costats.
Fem unes incisions a la làmina superior, en forma de triangle. D'aquesta manera, la pasta de full no se'ns inflarà excessivament ni irregular, i el vapor que desprengui la cirera durant la cocció podrà sortir en llibertat. Així:
Hi tornem a tirar una mica de sucre per sobre i el posem al forn a 180 ºC durant una mitja hora. Els primers 15 minuts, només per la part de baix encesa. I els últims 15 minuts, a dalt i a baix.
El traiem del forn i el deixem refredar a temperatura ambient. I ja el tindrem a punt! Per consumir al moment o bé per endur-nos d'excursió, com vam fer nosaltres!
La meva germana i jo
Doncs sí que és fàcil de fer i es veu deliciós!! Moltes felicitats a la teva germana Marina! ;)
ResponEliminaUna abraçada!
Felicitats a les dues, què guapes!!! Sí que és molt senzilla de fer... això i la bona pinta que té, engresca a qualsevol. La penso fer!!! Petons.
ResponEliminaUau, que bo!!! M'agrada!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir-ho!
Moltissimes felicitats Marina!!!! I aquest pastís va a la meva llista de postres a fer...!!!!!! M'encanten les cireres!!!!!
ResponEliminauna tarta bien fácil y buena y que manera mas perfecta de celebrarlo que en vuestro ambiente favorito la montaña y la naturaleza.Ya vi las fotos por el Face
ResponEliminapeto
Mira que es veu fàcil de fer i ha de ser bonissim. felicitats a totes dues.
ResponEliminaPtons
Ostres un pastís d'allò més bo, i sembla fàcil de fer!
ResponEliminaMoltes felicitats a les dues!
Petons!
Perquè no tinc cireres que, si no, me'l poso a fer ara mateix!!! Quin goig! I quin goig tu i ta germana! Això si que es celebrar el cumple com cal!
ResponEliminaM'ha encantat aquest pastís, Marina! I moltes felicitats per tu i la teva germana! La meva germana i jo també ens portem 9 anys :D
ResponEliminaPetonets :)
qué buena pinta Marina y qué presentación, me encanta, felicidades a las dos, guapes!!!! bsts
ResponEliminaSembla fàcil aquest pastís de cireres!!! I segur que boníssim!! Ara pots provar la coca amb cireres...típica de Reus!! La teva germana deu estar encantada!! Felicitats!!! Ptns
ResponEliminatiene una pinta buenisima! me gusta como le quitas las pepitas a las cerezas, lo pondre en practica! estais guapisimas, un biquiño a las dos.
ResponEliminaMe gusta la receta, se ve sencilla y deliciosa.
ResponEliminaQué buena manera de celebrar un cumpleaños, felicidades!
losantojosdeclara.blogspot.com.es
És realment bo i paga molt la pena, pels pocs ingredients i la poca feina que dona. I endur-se'l per celebrar-ho a la natura, una una gran pensada.
ResponEliminaOh!!! felicitats a la teva germana i a tu per aquest pastís tan de temporada, be que la comencem amb les cireres...que bo!!! petonets
ResponEliminaLA Mireia aquesta tarda quan ha vist el pastís només anava dient, no pot ser, això no pot ser... i demà segur que farà alguna coca amb cireres o alguna altra cosa.
ResponEliminaPer cert, una manera molt curiosa de treure els pinyols!!!
Per molts i molts anys a la teva germana.
ResponEliminaEl pastís una autèntica delícia i les cireres de Sta.Coloma, ummmmmmm, genials.
Jo ja se perque és 'X' aquest pastís, perque les cireres ho inflamen tot!! La meva fruita preferida!!
ResponEliminaah, felicitats a la germana es clar :)))
Marina en primer lloc felicitats a les 2!!! sou iguals, una més rossa però teniu la mateixa expressió!
ResponEliminaI en segon lloc, m'encanta el pastis, a banda de ser molt fàcil de fer, té un aspecte irresistible! i el truc de treure el pinyol amb el boli! genial! es una molt bona pensada! Petons!!!
Els dolços que donen poca feina i a sobre tenen aquesta presència, mereixen la nostra atenció i etern agraïment. Haurem d'aprofitar la temporada de la cirera en dolç i salat. Ah! i moltes felicitats a totes dues per molts anys. Petons,
ResponEliminaPilar
Vaya casualidad, yo pasé el fin de semana en Santa Coloma de Cervelló. Muy bueno ese pastel, si me decido aún me quedan cerezas.
ResponEliminaBlanca de JUEGO DE SABORES
mare meva Marina! ja m'imagino el cruixent de la pasta de full i se'm fa la boca aigua! quina magnifica recepta, amb cireres! o te la copio o la versiono pero algo faré! peotns
ResponEliminaUna celebració ben maca anant d'excursió, no? I el pastís fa una bona pinta...!!
ResponEliminaFelicitats a les dues per l'aniversari, i molt bon cap de setmana!!
Ostres, quin pastís, el farcit t'ha quedat espectacular i a més amb cireres, que són la meva fruita preferida. M'ha agradat molt i no m'estorbaré massa a fer-lo. No coneixia aquesta manera de treure els pinyols, no fa falta per res gastar-se els doblers amb el gaddget que serveix per al mateix. Enhorabona per l'aniversari, la teva germana i tu sou dues gotes d'aigua i celebrar l'aniversari per la muntanya és una idea esplèndida!
ResponEliminaMoltes gràcies germaneta!!! Va ser una gran dia!
ResponEliminaun petó!
Puc donar fe que és molt bo... jo el faig quan hi ha bona cirera, per tant ara, és una variant a les coques amb cireres que per aquí mengem molt sovint entre Corpus i Sant Joan.
ResponEliminaM'ha fet gràcia veure que també les espinyoles amb el boli bic .-)
PTNTS
Dolça
espectacular i bonisim marina !!!!!!!
ResponEliminaNyam! Una super idea i deliciosa segur!
ResponEliminaMe l'apunto! Amb el que ens agraden les cireres a casa la farem segur.
M'agrada el pastís, es molt senzill, però ho que m'ha deixat al.lucinada es la manera de treure els pinyols de les cireres.
ResponEliminaEsteu molt maques a la foto la teva germana i tu.
Petons i bon cap de setmana.
Felicitats a les dues! Ja vaig veure les fotos de l'excursió al FB, es veu iun indret molt bonic.
ResponEliminaI el pastís, més fàcil i més bo impossible!
Us assembleu les dos germanetes!!!! que guapes!
ResponEliminaUn pastís genial... les cireres son fantàstiques per anar "tancades" dins d'una preparació...jo en faig molts cada estiu perque son bellisims aquests pastissós!!!!!!
Felicitats!!!!!!
Quin pastís de cireres més bo! A la meva mare li encanten les cireres, tinc que provar-lo... Moltss felicitats!! Petonets!
ResponEliminaPer molts anys i gràcies per compartir els teus trucs.
ResponEliminaMolts felicitats!!!! I quin pastís tan fantàstic. Ben fàcil i segur que deliciós. M'ha agradat molt el truc del boli bic, ho posaré en pràctica. Ets una crack!!!
ResponEliminaPetonets bonica
Un pastís genial! Però encara m'ha agradat més el truc del boli Bic! Llàstima que no ho he llegit fins avui, perquè dissabte vaig tenir una nena a casa que no sabia treure's el pinyol i pobra, anava rosegant la cirera :-)
ResponEliminaMoltes felicitats endarrerides!
Nyam!!! aquest pastís ha d'estar deliciós!! ja pot estar contenta la teva germana, eh!!? i per cert, us assembleu moltíssim!!!!
ResponEliminaM'encanta aquesta recepta, l'agafarem en prèstec ;)
ResponEliminaMolt guapes les dues!!
I tant, ja em direu què tal!
EliminaBé, he arribat aquí per veure el 'truqui' del boli bic i em trobo amb un pastís que a més de semblar senzill de fer, ha d'estar bonissim. Petons !!
ResponEliminaM'alegra que t'hagi agradat, Jose! Encantada de saludar-te!
Elimina