Gastropoemes

Aquest és el meu raconet literari. Algunes de les poesies també les podreu trobar a http://www.versos.cat/


Gambes arrebossades

Pupil·les dilatades
pel miracle del pa
que en partir-se en bocins
fa una bufanda al crustaci.


----------------------------------------------------------------------------------------------
Tap de suro

Puc haver fet poc de molt,
i molt de ben poc.
Ja sóc vell i xeruc,
però visc on vull i sóc.

Tinc la sort
de veure un glop
d’un most tan dolç
que de la mort
n’ensumo només l’ombra.

Només un glop,
persistent i tossut
emmascara un xic
la teva olor de suro.


------------------------------------------------------------------

L’esquitx


I si una espurna de tu m’esquitxa
que giri d’hora,
n’entomo la llum.

La reboto al lluc
que tot just ara s’obre
buscant el fil de llum.

Aquest petit lloc 
on ens busca un bes que vola
per encastar-se entre tu, jo i l’esquitx.

----------------------------------------------------------------------
Rosegadors rosegant

Per un forat surt el ratolí amagat.

Buscant el manxego

que el ratolí del costat,

mentre dormia,


li ha robat.

------------------------------------------------------------------------------------

Un any nou

Els torrons respiren al prestatge,
mig oberts.


La cuina s'ha embafat d'olor de neula, de bombó.

Damunt la taula agonitza un simbomba,
mig trencada.


Ressonen les cançons que hem rescatat

de partitures velles.

Sembla que avui tot torna al seu lloc,
però no t’ho creguis.
Algú ho ha dit per televisió, però aquí on som ara
encara falta el millor.


Si mirem enrere, només un instant,

somniarem que ja som lliures.
Bon any nou


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’Avellaner

L’avellana és buida
i buit l’estómac del meu desig,
que si em podia treure la gana
quan et besava encara.

Ara em queda un forat
de fam i set
que ni per una llavor alimenta
l’avellaner de l’eixida
que ara ja és mort.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’ull de vellut

Vençut i perdut,
ajagut dins un cup
t’he somrigut, conegut,
abatut com un cuc
i m’he quedat mut,
decebut, del teu
ull de vellut.

Tururut.

----------------------------------------------------------------------
Una olla de salsa

Cou l’olla de les lletres, ja ben lluny,
I el deixes per sempre,
mentre lligues ara una salsa
llaminera i lluent,
veus la textura i el color.
Lleparies fins i tot l’olla on s’ha cuit,
i on ara es despulla lliure,
cercant camins,
i lliscant damunt del nou vestit,
el llom de porc de llaminera.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Bunyols

La bellesa dels bonys
de farina pastissera
amorfa si és crua
deforme ja cuita.

I buida per dins
i embolcallada
amb sucre,
folrant-ne el torrat.

El rajolí borratxo
amara l’obrador
on el pastisser
la transforma.

Farina pastissera
banyada d’olis calents
efímera bellesa, la teva,
que dins la boca desapareixes.

------------------------------------------------------------------------------------------



Mel



Enganxosa, dolça i sensual,



taronja transparent i aromàtica,

jove, vella i tendra,
nova, líquida i suau,



calenta, freda i granulosa,
juganera, tremolosa i fràgil

plaent, pacient i estèril,


àcida, amarga i roent.
Mel, una dolça metzina...

-----------------------------------------------------------------------------------------

Nit de revetlla

Esquitxos de llum dins les mirades d’aigua,
cels encesos de foc amb estrelles instantànies,

Olor de sofre entre les voreres.
Olor de sucre i fruita confitada.
Olor d’escuma de cava.



Mans suspeses enlaire

entre xarxes de rialles.

Mentre, a poc a poc,
la bengala s’apaga.

----------------------------------------------------------------------------------------

Incrustada

S’enganxa la farina a la pell
del moll de la paella
que cou i mor a temps
de fer-se cosa bella.


A taula tothom seu,

es flaira l’oloreta,

i d’una dona velleta
se n’apuntala el peu.

Ja som aquí, ateneu!
Que portem safata plena
d’aquest moll abans tan viu
que n’hem enrossit pell i aleta.

----------------------------------------------------------------------------------------

Socorristes

Esquitxos entre escletxes
que s’obren en terres eixuts
i s’ofeguen en argiles roges
de temps, ai, que no plou.

Un raig obert d’aigua freda
pica fort, bufeteja els glans d’alzina,
que no és surera però
jove vol vèncer el pi.

Treu el cap la primavera
i cauen les gotes d’abril,
les socorristes que salven

la vida d’aquí, i també a mi.

-------------------------------------------------------------------------------------

Gola endins

Gots plens de glops,
bons de sal,
que juguen dins el
sac de dents,
tou, fosc inconscient

i bec vins, sucs
i bombolles de gas
amb espurnes als ulls
verds, blaus, grocs,

grans com esferes
d’ou llises, toves,
suaus, potents,

amb color d’estiu
sec, llarg, jou,
de carbassa viu,

que s’abraça amb 
l’humit, dur, roig
tacte de llengua

ben endins
bec gots plens
de glops bons de sal,
que juguen
entre el sac de dents.

--------------------------------------------------------------------------------------

Burundanga

M’arrossego feixugament
i et veig lluny,
però toco el teu pit
vermell, calent, ardent.

Somnio dins un somni
i caic a contracor
torno a trobar-me amb tu,
vida de la meva dissort.

Deformo les cares
que veig quan et veig
per a poder escollir
la que més m’agrada.

La que no puc tenir
ni tindré mai més
perquè encara ara
hi penso, en ell.

La droga que em dónes
em permet ser feliç
a mitges, fràgilment,
sentint com a cada moment
es trenca.


----------------------------------------------------------------------------------------


La matèria

Surem en l’aigua
i som aigua
i carn
i mengem carn.

I bevem aigua
que s’enfonsa
dins la carn
que ens embolcalla.

I els ossos ens suporten
recoberts de carn
i d’aigua
i de sang.

I som ben vius
per l’aigua,
la carn,
els ossos
i la sang.

I perquè som vius
ens estimem,
tu i jo,
i ens bull la sang,
ens humiteja l’aigua,
ens toquem la carn
i relaxem els ossos.

I doncs,
em pregunto,
de quin material estan fets

els sentiments?

--------------------------------------------------------------------------------

Els núvols que es mengen


Mel i mató, núvol i sol,
menjo blanc, menjo or, amb ulls i boca,
m’hi encanto, els veig, els tasto,
mel i mató ja s’acompanyen.

Són més bons quan, junts,
mel i mató, sol i núvol,
combinats serveixen.

Els veus? Els tastes?
Agafa la cullera i prem-la fort

i menja’n, veuràs que dolços.

-----------------------------------------------------------------------------
Cor de bou
Un cor de bou
per a tu tinc ja al cistell
a l'ombra del til·ler que dorm
les hores del vespre dolç
de mel vessada al poal
terrós de fang humit a l'ombra
del til·ler on jau
el cistell de cols
i un cor de bou.
--------------------------------------------------------------------------------------
Soroll de maduixa

Crec, crec que s’enfonsa
la dent al fruit vermell
d’imprudent desig carnal
sense ser sonora, sola
suqueja la teva barba
sota el sol, dolça maduixa
de ventre xupada d’aigua
la gola que t’omple l’aire
del plaer del viu infern.

---------------------------------------------------------------------------------------
Eco - lògic


Sense son ni bon consum
miro el llum on hi ha el teu nom
i amb pols fatal toco el meu fals
tronc ben tort que sobre el cap
m’enganxa el mal del desengany.

Desenganxat d’un arbre alt,
m’han ben fotut, m’han ben venut
per quatre rals, o força més alt,
desenganxant-me del meu pal
on era lluny del teu queixal.

Mira’m on jec, sobre el paner,
duc un gomet que porta escrit
que aquest fruit verd
vol més que val.


----------------------------------------------------------------------
La fondue


Si desfàs els què-s
veuràs que l’entès
t’explica els perquè-s
del cor que és fos
pel batec gelós
del carnós mos
dels llavis, dos,
que té el teu bes.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...