dijous, 6 de setembre de 2012

Crêppe Suzette


No és una recepta inventada, ni complexa, ni amb massa ingredients, ni tradicional, ni amb colors, ni que aguanti gaire,  però és, per a mi i des que la vaig descobrir, una gran recepta. D'aquelles que fan Senyor, vaja. Avui us presento una crêppe suzette, que ja té un nom bonic perquè sí. Alguns fonts diuen que va néixer a París, i que va ser preparada per primer cop per al rei Enric VII, però hi ha qui diu que la recepta va ser inventada en honor a l'actriu Suzanne Reichenberg. En tot cas, si voleu saber més coses sobre l'origen d'aquesta crêppe us haureu d'esperar fins al final de la publicació, on adjunto un petit resum del tema (en anglès). De moment, anem a la recepta.

Ingredients per a la massa:
200 g de llet
100 g de farina
20 g de sucre
2 ous
1 pessic de sal

Per a la salsa:
100 g de mantega
70 g de sucre
el suc d'una taronja
un got de licor Cointreau

Comencem preparant la massa de les crêppes, batent tots els ingredients esmentats i deixant-ho reposar a la nevera fins al moment de coure. Si tenim una crepera ens serà molt fàcil fer-los. Si no, podem untar una paella amb una mica de mantega i posem una cullerada de massa per crêppe. En aquest cas, ho vaig fer amb la crepera de casa:

Un cop fora de foc les dobleguem dues vegades, de manera que ens quedin en forma de triangle. Seguim amb la salsa. Posem la mantega a fondre amb el sucre.


Després afegim el suc de taronja i el Cointreau

Ho deixem coure una mica, perquè espesseixi, i també incorporem les crêppes, ja cuites.


I ara.. el pas més divertit: FLAMEJAR! Amb l'ajut d'un encenedor llarg, per no cremar-nos, farem evaporar l'alcohol amb la flama.


Ja tenim les crêppes a punt d'emplatar! Si voleu, podeu ratllar una mica de pell de taronja per a decorar.




***Origen de la crêppe Suzette (potser)

The origin of the dish and its name is somewhat disputed. One claim is that the dish was created out of a mistake made by a fourteen year-old assistant waiter Henri Charpentier n 1895 at the Maitre at Monte Carlo's Café de Paris. He was preparing a dessert for the Prince of Wales, the future King Edward VII of the United Kingdom, whose guests included a beautiful French girl named Suzette. Different sources (like the Larousse Gastronomique) however doubt that Charpentier was serving the prince instead of the head waiter because he would have been too young.

The other claim states Crêpes Suzette was named in honor of French actress Suzanne Reichenberg (1853–1924), who worked professionally under the name Suzette. In 1897, Suzette appeared in the Comédie Française in the role of a maid, during which she served crêpes on stage. Monsieur Joseph, owner of Restaurant Marivaux, provided the crêpes. He decided to flambé the thin pancakes to attract the audience's attention and keep the food warm for the actors consuming them. Joseph was subsequently director of the Paillard Restaurant in Paris and was later with the Savoy Hotel in London.
In 1896, Oscar Tschirky published the recipe as "Pancakes, Casino Style" with everything in place except the final flambée. This appears on page 629 of his book published in New York, The Cook Book by "Oscar" of the Waldorf.

45 comentaris:

  1. Doncs no les he provat mai les crepes així i n'havia vist en algun llibre de cuina. Tenen molt bona pinta les tinc que provar! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt meloses i dolcetes, Roser, anima't, et treu la depre al moment! ha ha

      Elimina
  2. A mi també m'agraden ja d'entrada per el nom. Suzette! No es pot ser més cuqui!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la Suzanne era molt, molt... coqueta! ha ha.Petons!!

      Elimina
  3. que pinta més bona per llepar-se els dits

    ResponElimina
  4. Después de haberlos sumergido en ese baño dulce están para empezar a atacarlos sin demora.
    Besos

    JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, toda la razón, estas creppes son para hacer y comer. Besos

      Elimina
  5. Això fa mooolt a estiu... Em recorda a l'estiu i no precisament per ser un postre refrescant... Em sol fer mandra preparar crêpes a casa i no és tan complicat, tampoc... De fet, bé que preparo "Pancakes"... M'hi hauré de llençar! Gràcies! ;)

    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més fàcils i tot que els pancakes! Llença't-hi, Elena! No te n'arrepentiràs. Les creppes accepten tota mena de farcits! Petonets

      Elimina
    2. Ok, ho faré! Aquest cap de setmana, que me'n torno a Palamós! ;)

      Elimina
  6. Comparteixo amb tu el gust per les creppes suzette, les vaig tastar a França i des de llavors mai mes, amb la teva recepta aquest diumenge em puc donar un caprici.... m´encanta!!! petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh! Joaquina, doncs ja m'explicaràs! És una golafreria que de tan en tan encara ens hem de permetre, no? he he. Petonet!

      Elimina
  7. D'aquelles que fan Senyor, si senyora!!!

    Osti quina gana...

    ResponElimina
  8. Oooooh Marina, estará muy visto pero a mí me has dejado babeando, qué pinta más rica!! Este verano mis sobrinos se han hartado de hacer creps, era una locura, pero este tuyo se lo prepararé yo, ya te contaré.

    ResponElimina
  9. esta clar que la recepta de lleugera no en té res....pero jo no se qui se'n podria resistir !!! quan vaig anar a Paris em vaig menjar una crep de pernil i formatge i vaig provar la de grand marnier, que te la porten flamejant!! tot un vici són les creps!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, és la mateixa creppe, Roser, es pot fer amb cointreau o amb Grand Marnier, la qüestió és que li doni el toc de taronja... que és el més bo d'aquesta creppe! Petonets

      Elimina
  10. Quan una recepta es converteix en un clàssic és per alguna cosa! Fantàstics!
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant! Els clàssics són per sempre, oi? Petonets, guapa!

      Elimina
  11. nada mas lo he probado una vez y me encanto,te ha quedado que viendo las fotos ya dan unas ganas de comerloooooooooooo
    peto

    ResponElimina
  12. M'encanta quan els flamegen ;-) No els he provat de fer mai a casa, potser m'animo!

    ResponElimina
  13. Las he tastat, però no las he fet. Molt bones i amb la seva historia.
    Petons.

    ResponElimina


  14. Oh, Marina, aquesta recepta m'encanta. El meu pare les preparava de meravella i fa un munt de temps que no les menjo.
    Gràcies per portar-me records tan bonics.
    Passa't pel meu bloc i recull el premi que he deixat.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinc volant! Ja t'he enllaçat al meu blog. Petonets i gràcies!

      Elimina
  15. I quan dius que anem a casa teva a fer unas crepes??? M'encanten!! Les tardes d'hivern que fa molt fred i no ve de gust sortir de casa, sempre en fem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com un joc, oi? A mi també m'agrada molt fer-ne. Petonets!

      Elimina
  16. oooooooo, quin luxe de recepta!!!! no saps el que donaria per menjar-me un (amb nutella, pot ser????) petonets

    ResponElimina
  17. Quins records....era petitona i me les feia una senyora que vivía a Torre Valentina,,,,ben iguals que els teus....ufff,,,boníssims !!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai! Ja anaves amb el cointreau....? Sort que amb el flamejat s'evapora gairebé tot l'alcohol... he he. petons

      Elimina
  18. Marina , és la crep bàsica! Jo no l' he feta mai... Em ve salivera només veure el post. Amb el teu permís, la faré. Jo no tinc crepera aviam com surten.

    ResponElimina
  19. Qué ricos! Te han quedado perfectos! Me encanta tu fotografía!

    ResponElimina
  20. La vaig provar una vegada i em va agradar molt. Serà qüestió de preparar-la a casa :)
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Conec aquest plat des de fa molt, però no l'havia fet mai. Gràcies a aquest post tan didàctic, ahir em vaig fer avant i... Poques vegades una cosa tan senzilla està tan bona!
    Salut i bons aliments
    http://tastatasta.blogspot.com.es/2013/02/les-creps-i-la-candelera.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'anés bé la recepta! són molt bones, aquestes creppes... oi? Ara ja no tenim excusa!! Ha ha ha. Petons

      Elimina
  22. Són genials...I amb la teva explicació gràfica, les faré qualsevol vespre...que a casa els creppes són perdició!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anima't, no te'n penediràs! Com diu el Vicent, senzilles i afegeixo jo... elegants! he he he

      Elimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...