El mes d'agost és el mes de les tàperes i del fonoll marí. De fet, l'època bona de recol·lecció s'allarga tot l'any, però potser és perquè sempre l'he collit a l'agost que els relaciono amb aquest mes. Aquests dos fruits creixen, de forma silvestre però també cultivats (tot i que no surt gaire a compte, econòmicament) a l'illa de Mallorca. També creixen a l'illa de Menorca i a Sardenya, i potser fins i tot a Eivissa? (això últim no ho sé del cert). A casa sempre n'hem anat a buscar, només, a Mallorca. I enguany, un cop més, he tingut la sort de tornar a collir tàpera i fonoll marí per a fer-ne conserva perquè ens vam escapar amb la mare a veure la família que viu allí (tieta i cosins) i vam passar una setmana ben divertida. I profitosa!
TÀPERES I TAPERERA
La Taperera és una planta originària de la regió mediterrània, especialment en les àrees més càlides i seques. Es troba en estat silvestre o conreat. La taperera silvestre creix normalment en llocs rocosos i a la vora dels murs de pedra seca. És (o era) un conreu típic de Mallorca però la recol·lecció manual continuada (la florida és esglaonada) el fa actualment un conreu antieconòmic en aquella illa. La conserva es fa en vinagre. A Menorca, les tàperes locals són una mica més petites que les d'altres llocs i també es conserven en vinagre. A Sardenya són també molt típiques i el més habitual és conservar-les en salaó. És una mata bianual espinosa, que abans es cultivava però que ara majoritàriament es troba en estat silvestre. Les fulles són carnoses i les flors molt vistoses.
Taperera en estat silvestre
Branca de taperera
Les poncelles de les flors abans d'obrir són les tàperes.
Tàperes acabades de collir, en cru
Els taperots (que potser coneixeu perquè es venen amb la cua i en supermercats diversos se'n troben) són els fruits obtinguts després de deixar que surti i maduri la flor i també tenen valor gastronòmic. Es cullen amb part de la tija que els unia a la planta. Nó són tan apreciats com les tàperes.
Flor de la taperera, preciosa, oi? D'aquí dins en sortirà el taperot, no tan apreciat com la tàpera.
FONOLL MARÍ
El fenoll marí o fonoll marí és una planta comestible. Creix vora el mar i té propietats antiescorbútiques perquè conté vitamina C. És per això que ja els antics navegants
se n'emportaven a les travessies. A Mallorca es recull i es conserva en vinagre per al seu
consum. El nom popular fa referència a l'aroma de la planta que recorda vagament el fonoll.
Fonoll marí
LA RECEPTA
Per a fer conserva de les tàperes i el fonoll marí cal:
Tàperes
Fonoll marí
Vinagre de xerès
1 c. de sal
Pots de vidre
Omplim els pots amb les tàperes i un altre pot amb el fonoll marí. Cobrim amb vinagre de xerès i hi afegim una cullerada sopera de sal. Tapem i deixem reposar durant una setmana. Després, ja ho podrem consumir! És molt típic menjar el fonoll marí a sobre d'una llesca de pa amb tomàquet.
I abans d'acabar, unes fotos de Mallorca...
Platja de Montdragó. Parc Natural.
Cartoixa de Valldemossa
Bust de Fryderyk Chopin (Valldemossa)
El típic i deliciós pa de patata de Valldemossa
Capvespre a la Serra de Tramuntana (part no cremada, a prop d'Estellencs) de Mallorca.
No havia vist mai la planta de les tàperes ni el fonoll marí. Sempre s'aprenen coses interesants.
ResponEliminaGracies.
Muacs
Hola marina! quina sort tenir familia a Mallorca, hi he estat dues vegades i m'ha encantat! De fet vaig menjar llengua amb tàperes, que és un plat força típic oi? I les coques de patata també les vaig trobar boníssimes.
ResponEliminaQuin munt de coses interessants!
Petons!!
Cada dia s'apren alguna cosa ......tot el que expliques de les tàperes i el fonoll mia ho havia setit. Les fotografies son precioses:
ResponEliminaPetons
No tenia ni idea que el fonoll marí també fos comestible i menys en conserva. Tampoc sabia que les tàperes les teniem tan a "prop" tampoc m'ho havia preguntat mai. El fonoll marí en quin tipus de plats es fa servir. No crec que m'agradés perquè trobo que té un sabor molt fort. En canvi les tàperes m'encanten, tan per a pizzes, amanides, pasta...
ResponEliminaPetonets i gràcies per aquestes fotografies
Hola Montse! El fonoll marí es pot posar a l'amanida, però a Mallorca és molt típic menjar-lo amb pa amb tomàquet, es posa a sobre com si fos un tall de pernil. La llàstima és que aquí no se'n trobi a les botigues, potser per això no estem tan acostumats al seu gust! Petons
EliminaUna entrada molt interessant Marina, personalment desconeixia l'origen de les tàperes i el fonoll marí, gràcies per ensenyar-nos-ho!
ResponEliminaPetons!
Tot i que les tàperes no m'agraden, m'ha encantat l'explicació i conèixer tot el procediment i veure com és la planta. Aquest estiu he estat a Mallorca i les tàperes són arreu.
ResponEliminaPer altra banda el fonoll marí no el coneixia fins aquest any (però abans d'anar a Mallorca) i em va encantar. En el meu cas me'n vaig emportar un pot que obriré qualsevol dia d'aquesta.
Ah! I fotos molt maques!!
No m’agraden les taperes i tampoc en coneixia la seva procedència ni la del fonoll marí, amb aquesta entrada tan interessant em après un munt de coses.
ResponEliminaUnes fotos precioses.
Petons
Hola Marina encantado de volver a saludarte y aprender a la vez tambien ,viajando se aprende tambien mucho,y no conocia el fonoll marino y la planta de las taperes tampoco,interesante todo.
ResponEliminaPeto
Doncs si que es veu que us ho heu passat molt bé, si!!!! No sóc massa de conserves, però si són cassolanes ja és una altra cosa!!! Petonets
ResponEliminauna delicia de conserva!!!
ResponEliminaNoia, quins dies més agradables haureu passat a Mallorca. I profitosos, és tot un luxe poder-te fer les conserves a casa. Les tàperes ens encanten, de fonoll marí no m'he tastat mai. Petons.
ResponEliminaMarina, ya estamos de nuevo por aquí, qué ilusión!! Tenemos unos amigos de mallorca y les encanta de fonoll marí, es verdad que aquí no se encuentra. Y esos bollitos de Valldemossa son espectaculares de ricos!! Besos.
ResponEliminaQuina terra tan bonica i quin ensurt l'incendi!!! Recordo amb nostalgia els dies passats a Banyalbufà (s'escriu així?). Felicitats pel post.
ResponEliminaQuina entrada tan xula! Jo no n'havia sentit parlar del fonoll marí! Trobo que és un fantàstic substitut del pernil per acompanyar el pa amb tomàquet!
ResponEliminaMarina, quina cosa més maca que has fet
ResponEliminaFelicitats unes fotos precioses!!!!
Quina recepta més bona!!! A València també es fan i es mengen tàperes (que al meu poble en diuen "tàpenes" i al fruit "tapenots") en conserva. De fenoll marí, no. Només n'he menjat a Mallorca i també el trobe boníssim. Salutacions
ResponEliminauuaauuu que interesant!!!! i quines footooos!! molt xulu!! jo en conec un que es torna boig amb les taperes aixi que aquestes li apasionarien! genial! petons
ResponEliminaNo havia vist mai aquestes plantes i mira que m'agraden les taperes.
ResponEliminaLes fotos de Mallorca precioses
Marina, qué interesante y qué hermosas fotografías, qué belleza!
ResponEliminaUn besito
Quines fotos tan maques!
ResponEliminaEl fonoll marí penso que no l'he tastat mai i les tàperes en petites quantitats si m'agraden, pero si son moltes no em fan gaire gràcia.
Ja tens un bon rebost per l'hivern.
Petons.
Marina, avui per fi m'he pogut mirar la teva recepta i me n'he duit una bona sorpresa. Sabies que el meu poble, Llubí, era el major reproductor de tàperes i que moltes famílies vivien del que recollien cada estiu? amb la baixada de preus i la compra d'aquest fruit a zones com el Marroc feren que es deixàs de comprar la mallorquina i per aquest motiu, quan et passeges pel camp veus totes les finques florides, senyal que quasi ningú les cull. Com deus haver vist, és una feina molt dura i en general se n'encarregaven les dones i els nins que s'hi posaven quan començava a sortir el sol per no aplegar assolellades. A casa meva ja només collim les que es destinen a consum propi tal i com fa la majoria de gent. Com que la taperera mor a final d'any i reneix al maig, sempre tens l'oportunitat de fer-ne us. Però respecte al que dius, les d ecultiu sí que tenen punxes i ben emprenyoses que són. Quan tornis avisa'm i si vols en pots venir cercar a casa. Esper no haver-te donat massa la tabarra, m'ha emocionat la teva entrada. Jo vull fer una entrada on les tàperes tenguin un paper protagonista. Besades!!!
ResponEliminaQuina il·lusió el teu comentari, Caterina!! Doncs gràcies per l'aclariment! La veritat és que jo sempre n'he collit de silvestres, de tàperes, de les que tenen punxes. Però per google vaig trobar que les cultivades no en tenien, i per això ho vaig posar. Ara ho arreglaré, que si parlem de les tàperes cal parlar-ne bé, oi? A mi m'encanten!! Ja estic impacient per veure la teva entrada de tàperes. Besades!
EliminaSaps que no he collit mai tàperes ni fonoll marí????? Ostres, quina enveja, no sabria pas ni reconèixer les plantes!
ResponEliminaSegur que la conserva quedarà boníssima, ets la reina de les conserves :)
M'encanten les conserves envinagrades cassolanes però mai he fet tàperes ni fonoll marí! Mallorca és increïble i les coques de patata per a morir-se... què bones! Una abraçada, Marta
ResponEliminaM'encanten les tàperes, i la veritat (digue'm ignorant) no sabia ben bé d'on sortien. He après molt amb aquesta entrada Marina!! Gràcies! Petons
ResponEliminaQue fotos más lindas, las conservas tendré que animarme a hacerlas también, no sabes como me lleva la vida luego veros a vosotras como las haceís.
ResponEliminaunbesin
Hola, ja sóc per aquí!!! Quina conserva més curiosa, Marina. Quan he vist escrit fonoll marí, em pensava que era alguna alga. Sempre s'aprenen coses noves... Petons.
ResponEliminaNo coneixia el fonoll marí, i no tinc ni idea de com deu saver jejej molt curiós. Les fotos precioses!!! petons
ResponEliminaJa he anat seguint per les xarxes les teves súper vacances, que bé t'ho has passat!!! i aquesta entrada...un gran descobriment per mi, no coneixia el fonoll marí tu!
ResponEliminaVes per on mai havia vist una taperera! I amb el que m'agraden les tàperes ara em sembla imperdonable. En tot cas, encara m'agrada més l'illa... que no haver-hi anat mai sí que és imperdonable :(
ResponEliminaQuines plantes tan boniques! M'encanta la taperera, no sabia que era la ponzella d'una flor!
ResponEliminaBon retorn!
Marta
Hola Marina, una entrada estupenda siempre se aprende algo nuevo.
ResponEliminaNo conocía el hinojo marino.
Besos
Cocinando con Montse
Marina, la Silvia i jo t'hem deixat un regal al nostre blog. Felicitats per la feina tan ben feta.
ResponEliminaJo gasto moltes tàperes i seria un gust poguer-les preparar jo mateixa!
ResponEliminaMolt interessant aquest post! Gràcies i quines fotos mes xules!
ResponEliminaB7ssss
bones a tots... soc mallorqui i sempre quant vaig a sa peninsula i estic x sa vorera de la mar mir si hi ha fonoll mari x casualitat.. i ni ha i molt!!! aixi q no tendreu problema x agafar-ne.. tant n he vist x catalunya com andalusia..euskadi o portugal i crec q domes ho menjam x mallorca... particularment m encanta i com heu dit abans ho menjam amb ensalada i sobretot amb es pa amb oli.. a ca meva mai ha faltat..avui mateix he anat a pescar i n he agafat x fer un pot gros q ja se m acabava... aixi q esper q ho proveu i vos agradi.. bon profit!!!
ResponEliminaGràcies per l'explicaci´ó, Anònim! M'ha agradat molt, la teva explicació. Veig que hi tens molt costum, també, de collir fonoll marí, oi? A la meva família mallorquina també els agrada molt i és per això que sempre que vaig a veure'ls n'anem a collir. A ma mare no li acaba d'agradar però a mi em perd, que bo!!! I amb amanida és com més m'agrada. Això del pa amb oli encara no ho he provat! Ja miraré si en veig per Catalunya, doncs, de moment no n'he vist a la zona on jo visc. A reveure!
Eliminabonisim ara sercaba receptas i en surt es teu blog es una delicia a canostra mos agrada molt a menorcq temabe el feim aixi
ResponElimina