divendres, 30 gener de 2015

Crema de carbassa especiada amb entrebancs de pollastre a l'ast


Ara qu és temps de carbasses i que a casa ens agrada menjar-ne, i aprofitant també que la carbassa és una hortalissa d'allò més saludable, nutricionalment parlant, aquesta setmana vaig fer una crema bona i fàcil que de ben segur que repetiré aviat.

Aquesta és una crema que va acompanyada d'uns entrebancs de pollastre a l'ast -el que ens havia sobrat del dia abans- i que és de textura cremosa perquè incorpora un làctic, la llet, alhora que té un gust potengt perquè és especiada, amb un toc de comí.

La gràcia d'aquesta crema, com que està feta amb una carbassa petita, és servir-la dins la seva mateixa pell, de manera que en comptes d'un bol de terrissa el que utilitzem és la mateixa carbassa.

Ingredients:
1 carbassa petita sencera
1/2 got de llet
1 got de brou de pollastre
1 pessic de sal, oli i pebre
1 c. de comí mòlt
nou moscada
pollastre a trossets (opcional)


El que farem primer serà coure la carbassa. No la bullirem, sinó que la farem al forn perquè, d'aquesta manera, no ens quedi gens aigualida i conservi tot el seu gust. Per coure-la, tallarem la part superior, la da la cua. Regarem amb oli, sal i pebre la part superior, tornarem a posar la tapa de la carbassa, i folrarem tota l'hortalissa amb paper de plata. La ficarem al forn durant uns 40 minuts a 170 ºC, fins que quedi tova per dins. 

Un cop cuita, traurem el paper de plata i la buidarem, separant els pinyols amb cura. La carn, la posarem dins un cassó, a punt per escalfar.


Ara, dins el mateix cassó, hi afegirem els caldos: el brou de pollastre o gallina i la llet. Seguidament, també incorporarem les espècies: el comí i la nou moscada.


A continuació, també ho rectificarem de sal i ho triturarem amb la batedora.


Encara al foc, si veiem que la crema és molt líquida, hi podem afegir una cullerada de maizena "espesante instantáneo", diferent de la que coneixem més, que és l'altra farina més grumollosa i blanca.


Remenem la crema amb la cullera un parell o tres de cops i ja podrem apagar el foc, a punt per servir. L'acompanyarem els trossets de pollastre dins un bol petit. Bon profit!




Altres cremes de carbassa del blog:





dimarts, 27 gener de 2015

Tapa de salmó, alvocat i mango


Sempre que penso que el meu blog té a veure amb les tapes m'adono que les receptes que explico no sempre són tapes, estrictament parlant. La idea del nom del blog, de fet, va sorgir del fet que, quan encara vivia sola, més que platerades, el que cuinava eren petits plats, per una sola persona, vaja. Però la meva vida ha canviat força, des d'aleshores. Ara, a casa, ja en som dos que mengem cada dia junts, i ben aviat en serem tres. Així que potser això de tapa't de tapes hauria de canviar ara per un altre nom que ara no em ve al cap... 

Sigui com sigui, avui sí que us proposo unes tapes molt fàcils de preparar i que podeu menjar sols o acompanyats, tan bé com jo, del Manel, l'Aleix i l'Arlet (que encara no menja, és clar!). La idea del plat té el seu origen en el plat que us va explicar la Nuni del blog Cuinetes aquí

Ingredients:
salmó cru tallat gruixut
alvocat 
mango
mel
mostassa de dijon
sal
pebre blanc
fulles de sàlvia (opcional)


El que hem de fer és ben senzill, tallar a dauets de la mateixa mida (aproximadament) el salmó, l'alvocat i el mango.


Ho fiquen en un bol i hi afegim la mel, la sal, el pebre blanc i la mostassa. Ho remenem bé i ho deixem reposar una horeta a la nevera. 


Ho servim en culleretes. I a gaudir!








dissabte, 24 gener de 2015

Conill en escabetx de taronja


M'agraden molt els escabetxos i m'agrada molt de fer-ne. Malgrat tot, i segurament perquè al Manel també li agrada molt fer-ne, darrerament a mi se m'havien quedat encallats al calaix i només en menjàvem quan ell en feia, ja que li surten molt i molt bé.

No podia deixar passar més temps, però, perquè ja feia dies que tenia ganes de menjar conill, i en escabetx és d'una de les maneres que més m'agrada fer-ne i menjar-ne. Això de fer-lo en escabetx de cítrics (o taronja) ho vaig treure del meu propi escabetx de sardines que ja us vaig explicar aquí i que tan em va agradar ja aleshores. La pell de la taronja queda tan ben confitada que es pot menjar tota sense notar-ne l'amargor!

En aquest cas, el conill queda melós i quasi es desfà a la boca. I la salsa, a base dels corresponents vinagres, l'oli, les espècies, l'all, el suc de la taronja i un rajolí de salsa de soja (el secret d`aquest color lluent que veieu). Aquest plat és, em fa l'efecte, un bon aliment tan per a la vista com pel gust.

Ingredients:
Un conill (menys les cuixes)
1 ceba de figueres
el suc de 2 taronges i la pell d'una meitat
1/2 got de vinagre de poma
1/2 got de vinagre de xerès
3 c. soperes de salsa de soja
oli aromatitzat de llimona
4-5 grans d'all 
llorer
pebre negre en gra


Comencem el plat tallant a trossos el conill. Jo l'he tallat a octaus i he reservat les cuixes per una altra preparació. A continuació, tallem les taronges per la meitat i n'escorrem el suc. Una de les meitats de la taronja la guardem i en tallem la pell, que també utilitzarem. Després, tallem la ceba ben fina, en juliana.


Ara, comencem a preparar la cassola. D'entrada, salpebrem el conill i l'enrossim, volta i volta, amb oli d'oliva calent. Després, incorporem la ceba i rectifiquem de sal. A continuació, i sense treure'l del foc, hi afegim un bon raig d'oli aromatitzat de llimona. Seguidament, hi afegim les pells de taronja, tallades a trossos grossos. 


Seguim la cocció, a foc mig, hi afegim els grans d'all amb la pell i tot, rectifiquem de nou de sal, hi afegim el pebre negre en gra i les fulles de llorer. Seguim coent.


Arriba el moment d'afegir-hi els sucs: el suc de taronja, el vinagre de xerès, el vinagre de poma i la salsa de soja. Un cop ho tenim tot, remenem una mica i tapem la cassola perquè el conill es vagi coent, a foc baix, i vagi fent xup-xup. 


Si durant la cocció noteu que hi falta suc, afegiu-hi una mica d'aigua. Ha de passar una hora i mitja perquè el conill ja sigui a punt. En aquest moment, apagueu el foc i deixeu-lo reposar una mica. L'ideal és menjar-lo d'un dia per l'altre, ja veureu que millora. Bon profit!



Altres escabetxos del blog:





dimarts, 20 gener de 2015

Pastís de llimona i merenga (lemon pie)


Fa un parell de setmanes, en Xesco ens va convidar a sopar a casa seva. No al restaurant, on també ja hem estat diverses vegades, sinó a casa seva, on també la Maria, la Júlia i el Marc viuen, i que és just a sobre del restaurant Ca l'Esteve, a Castellbisbal. També hi van convidar l'Òscar i la Cris, el Massitet i la Sussana i el Dani Pantxeta i la seva dona Julia. Tots plegats vam gaudir d'un fantàstic repertori gastronòmic al que el nostre amic estimat Xesco ens té acostumats. Potser hauria de dir... mal acostumats, he he he. Sense esperar-ne res, sempre acaba sorprenent-nos amb noves i suculents propostes. Si voleu veure'n el resum que en vaig fer el trobareu a l'Instagram del blog. 

De postres vaig portar aquest pastís que encara no havia fet mai i que probablement repetiré perquè va quedar molt bo, un lemon pie o pastís de llimona amb merenga. Us explico com el vaig fer, ja que vaig recopil·lar receptes d'altres blogs i també d'un llibre i en vaig fer la meva pròpia versió:

Ingredients per la pasta brisa:
200 g de farina
100 g de mantega
1 ou
1 pessic de sal
2 c. d'aigua gelada


Ingredients pel farcit de llimona:
2 llimones 
3 rovells d'ou (guardeu les clares per la merenga)
250 g de sucre
50 g de farina de blat de moro (maizena)
1 c. de mantega

Ingredients per la merenga:
3 clares d'ou
100 g de sucre llustre 


Comencem preparant la base del pastís, la pasta brisa. Si tenim màquina, introduïm tots els ingredients (la mantega fosa, la farina, la sal, etc...) dins el bol i ho amassem bé, fins que ens quedi una pasta cremosa. A continuació, estirem la massa sobre un motlle rodó, prèviament enfarinat i l'estenem. La punxem amb una forquilla i la coem al forn durant uns 25 minuts, a 180 ºC.


La traiem del forn i la reservem. Ara, fem la crema de llimona. Batem els rovells d'ou, el sucre i el suc de les dues llimones. També hi incorporem la maizena. Amb unes baretes, ho remenem bé i ho posem al foc. Anem batent, a mesura que amb la temperatura s'espesseix la crema. És iportant que, mentrestant, tingueu les clares d'ou a la nevera perquè es mantinguin ben fredes per muntar-les després.


Quan ja la tenim prou espessa, apaguem el foc i la reservem. Ara, prepararem la merenga. Altre cop, he fet servir la KMIX que em van portar els reis. De moment, continua traient fum, he he he.

Batem, primer a baixa potència i a més velocitat gradualment, la clara amb el sucre llustre. No ho fem amb sucre en gra perquè els granets s'hi notarien, ja que ho batem en fred i no es desfà. Un cop ho tenim a punt de neu, introduIm la barreja resultant dins una mànega pastissera, a punt per decorar el pastís.


Ja som a l'últim pas. Recuperem la base de pasta brisa i la farcim amb la crema de llimona. A sobre, hi anem disposant la merenga, fent petites boletes.


Un cop completat i ben recobert de merenga, l'introduïm al forn, a 170ºC durant 5-10 minuts al gratinador, o fins que la merenga veiem que queda torrada. I ja el tenim llest per servir!




I amb la merenga que ens sobri (en surt molta per la quantitat que us he posat) podem fer petites merengues individuals com aquestes...









dilluns, 19 gener de 2015

Pa d'all negre i nous


Aquesta és la recepta que vaig fer, per primer cop, no fa pas gaire. La idea que tenia al cap era la d'elaborar un pa amb la nova màquina que em van portar els Reis, com ja us vaig explicar aquí, i ja feia dies que també rumiava una recepta on poder introduir uns alls negres que vam comprar a l'Aldi, ara que ja és més fàcil trobar-ne que no pas fa uns mesos. Aquests alls tenen moltíssimes propietats beneficioses pel nostre organisme, tal i com ja de ben segur haureu sentit dir i com a la mateixa capsa especifica:


Doncs bé, amb aquests alls i també amb unes nous que tenia per casa i que són, d'altra banda, cardiosaludables, en van sorgir aquests panets. Per l'elaboració dels pans vaig començar amb el llibre del Xavier Barriga PAN,


però em vaig adonar que a la llista d'ingredients hi ha quantitats equivocadees, ja que seria ben difícil que per 500 g de farina fessin falta 300 dl d'aigua, oi? Així que... com que no me n'acabava de fiar, vaig buscar més receptes per Internet, i amb la barreja de totes elles i també amb una mica d'intuïció pròpia després del resultat que havia obtingut amb altres pans, en van sortir aquests, ben bons! Crosta cruixent, molla densa i molt gustosos, gràcies a aquests alls que semblen un caramel.

Ingredients:
500 g de farina de força
300 g d'aigua tèbia
20 g de llevat de forner
10 g de sal
alls negres (4-5)
nous (un grapat)
Ou per pintar els pans


Amb l'ajut de la KMIX, comencem a barrejar la farina amb l'aigua, a velocitat lenta i amb l'eina d'amassar. Seguim barrejant i hi afegim la sal.

Quan la massa ja és força compacta, hi afegim el llevat, també l'all tallat a làmines i les nous. Tornem a barrejar.


Un cop la massa del pa ja és homogènia, la deixem reposar dins el mateix bol durant 90 minuts, tapada amb un drap humit. La massa ha de doblar el seu volum.


Ara, traiem la massa del bol i l'amassem damunt d'una taula, prèviament enfarinada. Anem amassant, fent pressió de fora cap a dins, de manera que així introduïm aire a la massa.


Un cop creiem que està prou amassada, que serà aproximadament al cap de 15 minuts o quan veiem que la massa és molt elàstica, la dividim en porcions iguals, formem petites boles i les deixem reposar de nou sobre un silpat durant 30 minuts, també tapades amb un drap humit. De nou, han de llevar el doble del seu volum. Un cop passat aquest temps, enretirem el drap humit i pintem les boles de pa amb ou batut, perquè ens quedin brillants un cop cuits.


Introduïm els panets al forn a 200 ºC durant 45 minuts. Aquesta temperatura és aproximada, dependrà del vostre forn, però en tot cas tingueu en compte que pels pans cal potència, molta temperatura.


I ja quasi els tindrem a punt! Un cop cuits, els podem servir sols com acompanyament, els podem llescar perquè cadascú n'agafi el que vulgui o els podem farcir d'algun ingredient. No us recomano que els fregueu amb tomàquet ja que els panets ja són prou aromàtics, fruit de l'all negre que porten, i no hi quedarria gaire bé. Us recomano, doncs, un bon raig d'oli i un bon pernil. I cap a dins!















divendres, 16 gener de 2015

dimarts, 13 gener de 2015

Pastís de poma


Ja feia dies que tenia pendent aquesta publicació. De pastís, ja fa setmanes que no en queda... he he he. Aquesta proposta dolça és la que vaig preparar un dia que vam pujar a Castellterçol a veure els pares del Manel. A sa mare Dolors li agraden molt, els pans de pessic i els brioixos esponjosos, i aquest pastís que avui us explico n'és molt, d'esponjós. A més, no és difícil de fer, i té la gràcia que incorpora la poma sencera, només laminada perquè hi faci bonic! En aquest blog també hi trobareu d'altres propostes de pastís de poma, com aquest esponjós de poma i nous, mil fulls de poma amb maduixots o el pastís de poma i xocolata.

Aquesta recepta l'he recuperat d'un llibre de receptes amb termomix, però que jo us explico per fer a mà, vull dir, sense la màquina esmentada.

Ingredients:
200 g de farina
130 g de mantega pomada
pomes (la quantitat de pendrà de la mida del motlle)
3 ous
150 g de sucre
1 sobre de llevat químic
1 pessic de sal
1/2 got de brandy


El que fem primer és barrejar els rovells amb el sucre i blanquejar-los. A continuació, hi afegim la mantega. Seguidament, la farina i, per últim, el llevat. Ho anem remenant progressivament, a mesura que incorporem un nou ingredient.


A part, batem les clares a punt de neu. Les inorporem a la massa anterior. També hi afego, im rajolí de brandy. Ho tornem a barrejar tot, amb l'ajut d'una llengua de pastisseria.


Ara, pelem les pomes i les tallem per la meitat. Les laminem, de fora cap a dins, sense arribar al final de la carn interior. Aboquem la massa del pastís dins el motlle i hi disposem les meitats de poma ja tallada per sobre. N'hi posem tantes meitats com ens hi càpiguen, en aquest cas, cinc.


Ho posem a coure al forn, ben bé mitja hora, a 170 ºC. Ho anem revisant de tant en tant perquè no se'ns cremi per sobre i ho punxem amb un escuradents per assegurar-nos que l'interior ja és cuit. I a gaudir!





LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...