dijous, 23 de juny de 2016

Coca de Sant Joan, la coca definitiva

Aquesta és la coca que ens menjarem per la Revetlla de Sant Joan. Una data molt celebrada a Catalaunya i, per a mi, una de les millors festes que hi ha, per tot el que comporta. Disbauxa petardera però amb més mesura que per Carnestoltes, calor d'estiu però sense la cremor de l'agost, nits curtes i somnis llargs... amor, vida, bombolles de cava i sucre de fruita confitada. M'encanta Sant Joan, es nota, oi? I enguany encara m'agrada més perquè, segurament, el Sant Joan 2016 em quedarà gravat al cor. I per què, us preguntareu? Doncs perquè em caso amb l'home que més estimo en aquest món. En Manel serà, des de demà mateix, el meu marit.  I tot que em provoqui encara certa timidesa dir la paraula, sí que em sento orgullosa de poder-la acomplir. Per sempre. Però, bé, no vull posar-me pas romàntica ara, en tot cas ja tindré el meu moment, sinó que vull convidar-vos a compartir aquesta recepta, animar-vos que la intenteu fer, perquè surt molt bona i agradarà als qui la comparteixin en una nit de bruixes com la d'avui.

L'he anomenat coca definitiva perquè, en aquest cas, aquesta coca porta de tot! No només la fruita confitada a sobre el brioix, sinó també els llardons a l'interior, que hi donen un gust... mmmm! Fantàstic. De coques de Sant Joan, en trobareu més en aquest blog: Coca de Sant Joan amb fruita,

Ingredients:
400 g de farina de força
115 g d'aigua
100 g de llet sencera
Fruita confitada (taronja, cireres, meló)
100 g de llardons
150 g de llar de porc
120 g de sucre morè
25 g de llevat fresc
1 pessic de sal
1 pessic de matafaluga (espècie)
50 g de pinyons


Comencem a preparar la coca escalfant l'aigua i la llet. Les aboquem en un bol gran i hi afegim el llevat, el sucre i la farina, prèviament tamisada. Anem remenant.Seguim remenant i hi afegim un pessic de sal i el llard, que ja tenim a temperatura ambient. Seguirem l'amassat a sobre de la taula. Mentrestant, hem trinxat els llardons i hem aixafat les llavors de matafaluga. Seguim amassant una mica, uns 3 minuts més, però sense passar-nos perquè no se'ns transformi massa el gluten de la farina i formem una bola amb la massa. La deixem reposar en un bol, tapada amb un drap de cuina net, durant una hora i mitja. Seguidament, traiem la massa de coca del bol i l'estirem. Com podeu comprovar, he tingut una ajudant molt eficient amb qui he fet la coca. Quatre mans, millor que dues! ha ha ha.


Ara, hi afegim tots els ingredients.  Primer, marquem en forma de creu la massa perquè ens pugi per tots costats per igual. Seguidament, incorporem la fruita confitada, Després, els pinyons i, finalment, el sucre per sobre.


Ho enfornem a 180 ºC durant 25 minuts.


La traiem del forn, la deixem refredar, i ja la tindrem a punt per gaudir d'una bona Revetlla!! Felicitats a Joans, Joanes, Joanets, i tots els que demà fan sant!










dimarts, 21 de juny de 2016

Quinoa amb espècies, herbes aromàtiques i verduretes

Avui us proposo un plat molt saludable, gustós i vistós. Què més volem? Ja fa temps que vaig descobrir la quinoa, aquest pseudo cereal que ja fa temps que s'ha posat de moda. I, de tan en tan, quan el temps i les ganes m'ho permeten, me'n faig un plat per emportar-me al tàper de la feina. Aquesta recepta que avui us explico no porta carn ni peix, per tant, també és apte per a vegans, tot i que no no en sigui. La combinació d'espècies (cúrcuma i pebre) amb la frescor de l'alfàbrega genovesa (tan de moda i en un moment òptim aquests mesos de primavera) fan d'aquest plat una proposta que tan es pot menjar freda com calenta, que alimenta força i que agradarà a tothom, fins i tot, els més petits de casa! A més, amb la incorporació de les panses, hi afegim un punt dolç interessant per aquells a qui ens agrada la combinació dolç-salat, alhora que ens recorda una mica els cuscús del Marroc, salvant les diferències. D'altra banda, hi incorporo un confitat, que a casa ens agrada molt de fer-ne, d'alls i tomàquets amb herbes, un toc italià que no hi va gens malament, al resultat de la recepta!

Ingredients:
Quinoa
Pastanaga
ceba
pinyons i panses
alfèbrega fresca
carxofa (les últimes de la temporada)
cúrcuma
pebre negre
1 tomàquet de penjar
Brou vegetal
Alls confitats amb oli i herbes


La quinoa és una llavor molt interessant, nutritivament parlant. No n'explicaré ara els beneficis però sí que us remeto a aquest enllaç on podreu trobar més informació. 





 

Comencem bullint la quinoa, sola amb aigua i sal, durant uns 15 minuts. A part, seguim tallant la ceba i la pastanaga i les posem a sofregir amb una mica d'oli i sal. Tallem l'alfabrega fresca. Quan siguin un punt rosses, hi afegim la carxofa, tallada a octaus. Ho barregem i seguim coent. També incorporem en sec els pinyons, perquè deixin anar el seu oli essencial i es torrin una mica. Tallem a quarts un tomàquet i l'incorporem. Rectifiquem de sal. A continuació, hi afegim brou vegetal (l'ideal és el que tingueu fet a casa, però en el seu defecte, en trobareu en brick de bons). Seguim coent.


Ara, és el moment de tirar-hi les panses i l'alfàbrega fresca.  També hi afegim els alls que teníem confitats en oli i herbes. Seguim coent fins que el brou quedi reduït, moment en el qual hi afegirem la quinoa, ja cuita i escorreguda. El pas final serà el d'afegir la cúrcuma, juntament amb el pebre, ja que d'aquesta manera n'aprofitarem molt més bé les propietats antiinflamatòries. Ho barregem i ho saltem. 


I ja ho tindrem! Ho emplatarem i ho decorarem amb una mica de civolet. Bon profit!




 

 

divendres, 17 de juny de 2016

Tempura de verduretes i salsa màgica, al Quins fogons!

Aquesta setmana, el Quins fogons! ho torna a petar amb una recepta de tempura. La més fàcil i la més bona. La de verdures i xampinyons. I ho acompanyem amb una salsa tipus barbacoa però molt més senzilla de fer a casa. No us la perdeu!








Pots veure el vídeo al facebook quins fogons







dilluns, 13 de juny de 2016

Vasets de xocolata amb crema de taronja i canyella


Aquesta setmana passada vam sopar amb bona companyia. A casa vam tenir la Mariona i el Jordi, dos amics amb els qui, d'aquí a poc ja us explicarem, vam concretar un tema ben especial. Moltes gràcies per la vostra visita! Tots plegats vam gaudir d'una bona vetllada a base d'entrants, un arròs verd amb gambes del Manel i d'unes postres com aquestes, uns gotets de xocolata que vaig farcir amb crema de taronja i canyella. Entre cullerada i cullerada... la nit es va allargar fins la matinada... sense gairebé adonar-nos-en, la conversa ens va fer arribar fins a les 3! Un fet insòlit, a casa, des de fa més d'un any i mig, quan va arribar la nostra petita Arlet... no sé si això significa que ens estem començant a tornar més nocturn... ?

Us explico tot seguit com he fet la crema d'aquests gotets que, per cert, em va portar un dia el Manel tornant de la feina.

Ingredients:
3 ous
2 gots de llet sencera
3 c. de midó de blat de moro
1 c. de canyella
1 pell  de taronja
3-4 c. de sucre

D'entrada, posem a escalfar part de la llet i la pell de taronja. En un altre bol, hi fiquem els ous i la maizena i ho batem. I afegim la canyella. La llet amb la taronja, quan ja és calenta, la deixem infusionar amb el foc parat. Quan ja és tèbia, afegim la barreja que hem fet a part en fred d'ous, llet, maizena i canyella. L'afegim passant-la pel colador, perquè no hi quedin grumolls.


Tornem a encendre el foc i anem remenant lentament. Incorporem el sucre. Quan tot està ben barrejat, apaguem el foc i fiquem la barreja dins una mànega pastissera. Farcim els gotets quan la crema ja sigui freda. Si no és ben bé freda potser se us reinfla un xic el got, com em va passar a mi, però no us preocupeu que el got no s'arriba a desfer ni perd la forma. Finalment, empolsinem cacau pur en pols.


Ho deixem a la nevera durant unes 2 hores i ja ho podrem servir!









divendres, 10 de juny de 2016

Quins fogons! encara la calor amb un bon gelat

Torna el divendres i tornen les receptes! Al Quin fogons us proposem un gelat súper fàcil fet amb maduixes i xocolata. Exprés, exprés, el tindreu fet amb res! No us el perdeu!

 
Veure vídeo aquí

dimecres, 1 de juny de 2016

Col·labora amb la Gran Recollida de Llet

Cap nen sense bigoti és el lema d'una campanya solidària per col·laborar amb la Gran Recollida de Llet, impulsada per l'obra Social La Caixa.








Actualment, 350.000 infants de casa nostra no tenen accés a aliments bàsics com la llet. Una bona alimentació garanteix un bon creixement físic i psíquic. Aquest espai s'obre com un portal on tothom qui ho vulgui i pugui, faci una donació.




Enllaç aquí: http://www.granrecollidadellet.cat/

divendres, 27 de maig de 2016

Fondue vermella al Quins fogons!

Aquesta setmana, la Clara i jo mengem sense coberts. No us perdeu la fondue vermella que us hem preparat al Quins fogons! Irresistible!!




Vegeu-la aquí.




dimecres, 25 de maig de 2016

Flors de saüc arrebossades


Ara estan en el seu millor moment. Les flors de saüc són esplèndides al mes de maig i encara en podrem trobar entrat el mes de juny. No us les deixeu perdre perquè, potser no per la potència de sabor, que no la té, però sí per les seves múltiples propietats, la flor de saüc s'ha convertit ja fa molt de temps en un remei natural que, podria ser, que ens estalviés més d'un constipat.

S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre.



La flor de saüc és, d'entrada, una planta molt bonica. Creix en forma de pàmpol, de manera que és fàcil de distingir des de la distància. A la fotografia podreu observar com és la fulla d'aquest arbust, estès per tot Europa però també en altres punts de la resta de continents del planeta. Aquest arbus es diu Sabuc, Saüc, Saüquer o Sabuquer, segons he pogut trobar, Com que és caducifoli, és lògic pensar que a l'hivern no ens hi fixem tant, perquè no mostra la seva espectacular presència. És ara, quan la primavera està espatarrant, que el Saüc deixa anar tot el seu potencial. És un arbre imprescindible a pagès. Ara que tornem a tenir hort a casa ho sé prou bé, he he he...

La flor de saüc pot ser un ingredient per fer ratafia o per elaborar un altre licor molt típic a Itàlia. També se'n pot fer infusió per desenlleganyar els ulls, vi, xarops, gelees, melmelades i pastissos. Però com són també molt i molt bones és com us presento avui aquestes flors, arrebossades. I és que sóc dona d'herbes, ja ho sabeu els qui em seguiu, i avui també de flors! (també podreu trobar una gelea de pètals de rosa que tinc al blog, aquí)

D'arrebossats n'hi ha un de nou a cada casa, això ja se sap, així que us proposo el meu, el que m'he inventat a mesura que l'he anat fent. A veure si us agrada!

Ingredients:
flors fresques de saüc
3-4 c. de farina normal
1 ou
1 c. de suc de llimona
1 c. de sucre
1/2 c. de sal
2-3 c. de llet semi
2-3 c. de mel


Separem les flors de saüc per les diferents tiges que tenen. Preparem l'arrebossat: l'ou, la farina, la sal i el sucre, el suc de llimona... remenem. I després hi afegim la llet, i tornem a remenar. Posem un cassó al foc amb oli i deixem que agafi el punt d'ebullició. Subjectem la flor de saüc per la tija i banyem les flors a l'oli, fins que quedin rosses. Després, les retirem i les deixem assecar en paper absorbent. Les servim de postres, acompanyades amb una mica de mel per sobre. Bon profit!









divendres, 20 de maig de 2016

Tatin d'Strudel al Quins fogons!

Aquesta setmana, la Clara i jo mateixa us proposem una recepta irresistible, amb la que tornem a fusionar cultures gastronòmiques. La dolça alemanya (strudel) i la francesa (tatin). No us ho perdeu! Us ho expliquem en menys d'un minut!!!



Podeu veure el vídeo aquí!


i també aquí a sota:



dimecres, 18 de maig de 2016

Una tarda amb Ferran Adrià

Els blogs de Cuina Generosa i Tapa't de tapes, han tingut l'oportunitat, juntament amb altres amics bloguers gastronòmics, de veure des de dins el BulliLab, l'espai de creació de la Bullifoundation de Ferran Adrià, situat al carrer Mèxic de Barcelona. La Fundació, finançada íntegrament amb fons privats, acull dos projectes principals, elBulliLab i elBulli1846, aquest últim situat a la Cala Montjoi de Roses i que deu la xifra al número de plats total que es van servir al restaurant El Bulli mentre va ser obert.


El BulliLab acull un novedós projecte dissenyat pel prestigiós xef i millor cuiner del món, Ferran Adrià. Els bloguers van poder gaudir d'una visita per l'espai, presentat pel mateix Adrià i explicat pel director del BulliLab, Gabi Beltrán. "Ens van parlar del què fan allà, que és tot el que té a veure amb la restauració gastronòmica". Els llocs de treball que s'ocupen són, actualment, uns 60, i van flucturant, "ja que comptem amb becaris, voluntaris i gent contractada", explicava Beltrán.


"Menjar coneixement per alimentar la creativitat", apunten des del BullLab. I per aconseguir-ho, fan servir una metodologia que han anomenat 'Sapiens', a partir de la qual estudien i investiguen tots els processos que intervenen en un aliment, en un producte, en una experiència gastronòmica. "Tenim presents el procés creatiu, reproductiu, esperiencial, de màrqueting, venda, organització... i en fem una anàlisi", apuntava Beltrán.


El BulliLab intenta comprendre el vessant teòric de la restauració gastronòmica amb un objectiu: ordenar tot el coneixement que tenim a l'abast per conèixer més bé les coses. Per aconseguir-ho, l'equip es forma per persones que s'allunyen de l'àmbit de la restauració: "Tenim recolzament acadèmic d'historiadors, científics, artistes, cuiners, és clar... per exemple, ara col·labora amb nosaltres L'Eudald Carbonell, arqueòleg".


Ferran Adrià: "Volem saber què s'ha fet per saber que no s'ha fet". El BulliLab és un laboratori expositiu en constant transformació. S'estudien les eines i tècniques primitives, en tres àmbits: les hipòtesis, el teòric i les que es poden comprovar i són segures. "Intentem saber quines tècniques s'utilitzaven per servir i degustar el menjar, per exemple", apuntava Beltrán.


Al BulliLab no hi ha fogons, sinó plafons on s'estudien i es proposen diverses hipòtesis, plantejaments, idees, propostes... Treballen sobre diversos projectes per decodificar els processos d'una disciplina i analitzar la història des d'una perspectiva creativa i evolutiva.
"Trenquem amb el que pensem que és de tota la vida, com per exemple, els canelons de l'avia... perquè si hi pensem, el caneló és italià i la beixamel és francesa... aleshores, podem dir que és un plat tradicional català?", interrogava Ferran Adrià.


Probablement, el primer llibre on es veuran plasmades es dirà L'orgigen de la cuina. De fet, ja s'ha fet una primera publicació específica per a professionals titulada La mise en place i també s'ha presentat, recentment, el llibre Te cuento en la cocina, en el que Ferran Adrià ofereix més de 60 receptes fàcils, creatives i molt màgiques per elaborar en família. 


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...