dijous, 4 de febrer de 2016

Coca de llardons


Dijous gras, Dijous llarder, en tot cas, coca menjaràs o coca menjaré! Avui és un dia que m'agrada molt, moltíssim. És la porta d'entrada al Carnestoltes, una festa de la disbauxa i la diversió que trenca esquemes, pautes i reglaments. A partir d'avui, ens esperen les sorpreses més excèntriques i curioses de l'any, i no hi ha fred o calor que les impedeixin. Avui també és dia de disbauxa, les cases s'omplen de botifarres d'ou, de gustos, truites de botifarra i coques de llardons. Tot plegat, molt ligth, sí. Però fet i fet, un dia és un dia i no passa pas res per a saltar-se la dieta, els qui en facin. O sí? Us proposo una recepta de coca, la que jo he fet aquest any seguint les indicacions de la Mercè de Cuina per a llaminers, qui alhora va seguir la recepta de La cuina de l'Estany. Això sí, he modificat les quantitats amb les que m'han semblat més del gust de casa. Aquesta que us explico no és una coca de pasta de full, sinó del tipus broix. Si us mireu aquesta recepta que vaig fer l'any passat veureu la de full.
  

Ingredients:
400 g de farina de força
115 g d'aigua
100 g de llet sencera
180 g de llardons
150 g de llar de porc
120 g de sucre
25 g de llevat fresc
1 pessic de sal
1 pessic de matafaluga (espècie)
50 g de pinyons


L'ingredient estrella d'aquesta coca és, sense dubte, el llardó. Un llardó és cadascun dels trossos de sagí fregit que queda després de premsar-lo per extreure'n el llard, de manera que queden daurats i cruixents. Es fan servir com aperitiu i, sobretot, per Carnaval per fer la coca típica, així com també per Sant Joan. Alguns xarcuters l'útilitzen per fer la botifarra d'ou. Aquests llardons que he fet servir són d'una xarcuteria castellarenca on els fan molt bons. Vegeu-los sinó.






Comencem a preparar la coca escalfant l'aigua i la llet. Les aboquem en un bol gran i hi afegim el llevat, el sucre i la farina, prèviament tamisada. Anem remenant. 


Seguim remenant i hi afegim un pessic de sal i el llard, que ja tenim a temperatura ambient. Seguirem l'amassat a sobre de la taula. Mentrestant, hem trinxat els llardons i hem aixafat les llavors de matafaluga.


Seguim amassant una mica, uns 3 minuts més, però sense passar-nos perquè no se'ns transformi massa el gluten de la farina i formem una bola amb la massa. La deixem reposar en un bol, tapada amb un drap de cuina net, durant una hora i mitja. Seguidament, traiem la massa de coca del bol i l'estirem. Ho fem a sobre un paper sulfuritzat, que haurem enganxat a sobre la satafa del forn amb un xic d'oli.


Ara, hi afegim sucre per sobre i els pinyons. Ho enfornem a 180 ºC durant 25 minuts.


Passat aquest temps, quan ja veiem que la coca és torrada, la traiem del forn i hi empolsinem una mica més de sucre per sobre. I ja la tenim a punt per consumir!! Queda boníssima, ja l'hem tastat!
Bon profit i bones festes carnavalesques.

Visca el Carnestoltes i la disbauxa!









dilluns, 1 de febrer de 2016

Bacallà amb estofat especiat de carbassa i carxofes

A casa ens agrada fer servir les espècies i, segurament per això, en tenim un prestatge ple, complementat també amb herbes aromàtiques assecades, i un parell de testos a l'ampit de la finestra amb herbes fressques com la menta, la farigola o el romaní. De totes les expècies que tenim, les que més utilitzo són, és clar, les que més m'agraden. Entre elles incloc la cúrcuma, el curri i el comí. Sobretot aquesta última, acompanya sempre la carbassa quan en cuino. M'encanta la carbassa, també. I sortosament a casa, també agrada molt, fins i tot, a la més petita de la família. De tan en tan, si és per sopar, en faig per a tots, perquè trobo que és una hortalissa de fàcil digestió i que es posa bé, amb aquest gust dolcet que té. La carbassa és una mica insípida, hi estic d'acord, però amb el condiment especiat que us explico, amb un punt fumat afegit al curri, es torna d'allò més gustosa. Ja em direu el què, si ho proveu de fer. Als bons mercats no us hauria de ser difícil trobar aquestes espècies, o bé en una botiga de dietètica, a granel.

I aprofitant que estem en època de carxofes i que a casa també ens agraden molt, les he barrejat amb l'estofadet i, tot junt, ha acompanyat una bona penca de bacallà ja dessalat, que he passat per la paella. 

Ingredients:
Bacallà dessalat (llom o no)
1/2 carbassa tipus violí
2-3 carxofes tendres
comí, cúrcuma i curri fumat 
Sal
brou vegetal
Salsa opcional (oli, all i julivert)

El que fem primer és tallar la carbassa a tires, de la mida d'un dit. També pelem i laminem les carxofes. Ho posem a coure tot en un cassó, on prèviament hi hem escalfat un raig d'oli d'oliva. Ho tirem i remenem.

Ho rectifiquem de sal i seguim coent. Quan la carbassa comença a agafar un color dauradet, hi afegim les espècies. El comí, el curri, la cúrcuma...


Seguim remenant i sofregint fins que veiem que les verdures s'enrosseixen. I aleshores, hi afegim un brou vegetal calent, o bé de pollastre, que ja haurem escalfat prèviament. Així, les verdures no perdran temperatura. Deixem el foc a foc mig i tapem el cassó, que vagi coent. Mentrestant, coem el bacallà en una paella, amb un rajolí d'oli. Volta i volta. Si el bacallà és bo i està ben dessalat no deixarà anar gaire aigua i, en canvi, ens oferirà unes làmines de peix que es desfaran a la boca, un cop cuit. 


Ja ho tenim tot llest per emplatar. Al fons, hi disposem les verdures i una mica del suc de la cocció. A sobre, el bacallà. I per a finalitzar el plat, sempre podeu triturar una mica d'oli d'oliva amb all i julivert, un polsim de sal, i ho fiqueu en un biberó. Podreu fer un cordonet als ingredients ja al plat que hi quedarà vistós. 
Bon profit!



 
 


dilluns, 25 de gener de 2016

Faves estofades amb pollastre

 Aquest dilluns m'he emportat al tàper un dels ingredients d'hivern que més m'agraden, les faves. Ja en teníem desgranades de l'any passat, que vam congelar amb bosses separant-les per mides, la petita i la grossa. Aquesta vegada, he preparat un platet ben bo amb les faves que us dic i també amb unes cuixes de pollastre, perquè a l'Arlet també li agrada molt el pollastre, i així ja ens serviran també pel seu dinar. Us explico com he fet aquest estofat, totalment inventat i amb ingredients que teníem a casa.

Ingredients
Faves desgranades
4 cuixes de pollastre
1 ceba
2-3 grans d'all
2 c. de salsa de romesco
1 rajet de brandy
1 bol de brou de pollastre
tomàquet de penjar
sal i pebre 
unes fulles de menta fresca


Comencem tallant la ceba a la brunoise, i també laminem l'all i tallem els tomàquets per la meitat i en quatre trossos. En una cassola, enrossim les cuixes de pollastre amb una mica d'oli. Prèviament, les hem salpebrat. Les retirem. Ara, a la mateixa cassola, hi sofregim la ceba, afegint una mica més d'oli i salant-la.


A continuació, afegim l'all i el tomàquet. Ho reguem amb un raig de brandy i seguim sofregint. Afegim també un parell de cullerades de romesco. Remenem i sofregim fins que la ceba i el tomàquet quedin reduits i daurats.


Agafem una branqueta de menta del jardi. Menta fresca. És el moment d'afegir les faves al sofregit i també les fulles de menta. Seguim daurant i també incorporem el pollastre que havíem enrossit primer.


Ho coem una mica més i hi afegim el brou de pollastre. Ho rectifiquem de sal, si cal. Deixem el foc a foc mig i tapem l'olla. Ho deixem coure ben bé uns 35 o 40 minuts.


I ja ho tindrem a punt! Ho servim en un plat i ho acompanyem amb un bon troç de pa per a sucar els suquet tan bo que queda, amb el gust de les faves cuites. 



 
 


divendres, 22 de gener de 2016

Carn magre amb salsa de prunes

 Avui us explico una salsa que és ben fàcil de fer, que acompanya molt bé les carns vermelles i que permet el contrast dolç - salat que a casa tan ens agrada. Si voleu evitar la crema de llet, que ja sabeu que a la nostra cuina no hi entra gaire, tasteu aquesta salsa i ja me'n direu el què. La carn que he escollit és la carn magre, que a mi m'agrada perquè té os per escurar i perquè a la planxa o a la brasa és molt ràpida de coure i ben bona.

Ingredients:
Carn magre
Prunes seques
Tahine
Un rajolí de conyac


Per fer la salsa, caldrà que hidratem les prunes amb aigua, o amb una mica de conyac si la recepta només és per als adults... i, un cop passades un parell d'hores, les posem a coure amb el líquid i una cullerada de tahine, que és la pasta de sèsam molt coneguda perquè s'incorpora a l'hummus. Un cop ha cuit un parell de minuts, apaguem el foc i la triturem. I ja la tindrem a punt. 


Coem la carn magre a la paella amb una mica d'oli i salpebrada. Mentrstant, amb l'ajut d'un pinzell, pintem el plat amb salsa on servirem la carn.


pintem de llarg i d'ample i disposem la carn a sobre. Al costat, també hi servim un bol petit amb més salsa, perquè cadascú es pugui anar sucant la carn a mesura que menja. Bon profit!



 
 

 

dimecres, 20 de gener de 2016

Macarrons amb poma, pollastre i camagrocs

 No sé si recordeu que fa unes setmanes vaig publicar una recepta de bacallà amb embolcall de poma? Aquí la podeu consultar.  Doncs dels ingredients que vaig fer servir me'n van sobrar uns talls de poma, que vaig reaprofitar per a preparar-me el dianr de tàper de l'endemà. Ja sabeu que la cuina d'aprofitament sempre és un TOP d'aquest blog, he he he. Aquí teniu la recepta que vaig fer, que té molt contrast de sabors. A veure si us agrada:

Ingredients:
Poma golden laminada
Pit de pollastre
Camagrocs rehidratats
macarrons
formatge parmesà ratllat


D'emtrada. vaig bullir uns macarrons amb aigua abundant i un pessic de sal. A mi m'agraden molt al dente o sigui que, un cop cuits, els vaig refredar ràpidament per aturar-ne la cocció. Prèviament, he posat a rehidratar els camagrocs, una collita que vam fer l'any passat, quan la temporada de bolets va ser excel·lent. 

Seguim la preparació sofregint el pollastre, tallat i daus i salpebrat, i la poma laminada. Hi afegim els camagrocs. Finalment, incoporem els macarrons volta i volta i ja ho tenim a punt. Només ens falta rematar-los amb un bon parmesà ratllat.


Bon profit!

 




dilluns, 18 de gener de 2016

Sopa de xampinyons amb all negre

 

Finalment, arriba el fred. I amb ell, a casa arriben les sopes. Ens agraden tot l'any, de fet, però és quan el cos ens reclama un plat calent quan ens hi posem de debò. Aquesta vegada, he buscat una recepta que ens anés bé a nosaltres i a la petita Arlet, que de fet li agrada tot, però que aquesta sopa especialment debora. Us explico la recepta que he fet i que incorpora, altra vegada, l'all negre, un producte que ja sabeu que m'encanta. La veritat és que la sopa ens ha anat molt bé per a fer-nos passar la fredor d'aquests dies durant una estona. Tasteu-la i ja em direu!

Ingredients:
xampinxons (una safata)
1 rosegó de pa sec o eixut
1 ceba 
2-3 alls  crus
1 all negre 
1 bol de brou vegetal
1 pessic de sal 
pebre negre mòlt


D'entrada, tallem la ceba i l'all. La ceba, en juliana. I l'all, laminat. Posem a sofregir la ceba. A continació, incorporem els xampinyons també laminats i nets. Ho rectificarem de sal i ho sofregirem durant uns 7-8 minuts.


Seguidament, incorporarem un all negre partit en dos, i el pa. Ho sofregirem tot uns 5 minuts més. A continuació, incorporarem el brou vegetal (en aquest cas, he fet servir un brou sobrer de la verdures de feia dos dies). També hi afegirem el pebre negre mòlt. Afegirem sal, només si cal, perquè en principi el brou també en porta. Ho deixarem coure uns 5 minuts.


Un cop tots els sabors s'han barrejat, triturarem la sopa amb la batedora.





I ja la podrem servir! La podem finalitzar amb un rajet d'oli d'oliva verge extra en cru. Bon profit!

 


 




dimarts, 12 de gener de 2016

Raves envinagrats


A vegades, les receptes sorgeixen per casualitat. Un bon dia, veus una imatge o sents un comentari, l'endemà trobes el producte, i de sobte tens unes ganes terribles de posar en pràctica allò que has vist o sentit. Així és com va sorgir la recepta que avui us explico. La Mònica Escudero va penjar a l'Instagram una fotografia d'uns raves rodonets, que havia macerat en vinagre (podeu veure la imatge aquí). Quina bona pinta! Vaig pensar quan el Manel em va ensenyar la foto. Això ho he de tastar, tenint en compte que els raves sempre m'han agradat moltíssim! Podeu intentar de fer-ne a l'estil oriental fent servir aquesta recepta de cogombres agredolços substituint-los per raves. I que és un aliment que, per si això fos poc, em recorda l'amanida de la meva àvia, que sempre n'hi duia.

Vet aquí que la casualitat va voler que just l'endemà d'haver vist la foto anéssim a comprar a la fruiteria i ens topéssim amb uns raves vermells rodons i amb els raves allargassats vermells i blancs que són els que finalment he fet servir, perquè trobo que són un tipus de raves que no piquen mai (els altres, segons com, piquen una mica) ni amargantegei. A partir d'aquí, vaig inventar-me la meva pròpia vinagreta, que té en comú amb la de la Mònica que utilitzo com ella el vinagre de poma. Ecològic i tot, en aquesta casa!

Ingredients:
Un manat de raves frescos
Vinagre de poma
oli d'oliva verge extra
1 pessic de sal
1 pessic de sucre


D'entrada, netegem els raves. Els traiem les cues, les fulles i els rentem. A continuació, els tallem en quatre parts sense arribar al final, però prou oberts com perquè l'envinagrat hi penetri. Posem 1 part de vinagre de poma, dues parts d'oli d'oliva, un pessic de sal, un pessic de sucre i ho remenem bé. 


Ho batem amb una bareta manual i deixem reposar la barreja tota la nit a la nevera. Els tapem amb paper film. L'endemà, els traiem de la nevera.


Els tastem per saber si ja estan al punt (ja veureu que canvien de gust) i els servim d'aperitiu. O bé els posem a sobre d'una amanida d'enciam, també hi deuen quedar ben bons! Bon profit.



 


 
 

dissabte, 2 de gener de 2016

Polvorons

Aquests són els meus primers polvorons. Després de dies i dies amb ganes de fer-ne, la setmana passada vaig decidir preparar-ne uns quants per a la nit de cap d'any. Abans d'entrar de ple a la recepta, us he d'explicar que per inspirar-m'hi he fet servir diverses propostes temptadores de fer polvorons. I, finalment, han sortit els meus que segurament no seran els millors del món però que són els que més m'han agradat, perquè per fi n'he trobat uns que no tenen res a veure amb els que es compren normalment envasats. Els casolans, i amb això crec que em donarieu la raó, són encara més bons! Doncs com us deixa, la recepta és una barreja d'ingredients, dels que em va explicar l'amiga Cristina, dels que fa servir la Mercè de Cuina per llaminers i els que proposa la Su de Webos fritos. Amb tres referents com elles, amants de la pastisseria, res no podia fallar! ha ha ha.

Ingredients:
350 g de farina de fer pastissos (porta llevat incorporat)
120 g d'ametlla crua mòlta
100 g de sucre llustre + sucre llustre per nevar al final
200 g de llard
1 c. de canyella


D'entrada, courem l'ametlla crua mòlta i la farina al forn, en una safata ben escampades i barrejades, durant 30 minuts a 130 ºC, posició dalt i baix. Remenarem amb una espàtula a mitja cocció.


Un cop tenim l'ametlla i la farina un xic torrades (veureu que han canviat una mica de color), les deixarem refredar. És ideal fer-ho d'un dia per l'altre, però jo ho vaig fer durant 3 hores i també es va refredar ben bé. 

A continuació, agafarem una amassadora, o bé ho farem amb les mans. Primer, hi posarem la farina i ametlla i formarem un volcà. Al mig, hi incorporarem el sucre llustre, la canyella i el llard. I començarem a pastar. 


Quan ho comencem a tenir tot ben barrejat, continuarem amb les mans. Amassarem fins que la massa quedi homogènia, fina i esponjosa. Aleshores, la deixarem reposar 30 minuts a la nevera. Passat aquest temps, l'estirarem per porcions amb un corró i, amb l'ajut d'un got de vi, farem la forma del polvoró. Com veieu a la fotografia.


Un cop tenim la safata del forn plena de polvorons (poden anar força junts perquè no augmenten), els courem durant 15 minuts a 200 ºC, només en posició grill. Quan surtin del forn els deixarem refredar bé. Un cop freds, els espolsarem sucre llustre pel damunt i els embolicarem amb paper de seda perquè quedin ben protegits.


I ja els tindrem a punt! Jo els he embolicat amb paper de seda marró i vermell perquè quedessin més divertits, però ho podem fer amb seda blanc, si els voleu amb el color més tradicional. Bon profit!






 
 
 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...