dimecres, 23 juliol de 2014

Croquetes d'espinacs i formatge


Els qui em seguiu ja ho sabeu, sí, que a casa ens encanten les croquetes. Sobretot, les que fem nosaltres mateixos, tot i que quan anem de tapes, de vegades, tens aquella sort de trobar-ne de ben bones, també. Aquesta vegada, en vaig fer unes amb espinacs i formatge, similars a les que us vaig explicar aquí, d'espinacs, panses i pinyons, però aquest cop van ser MAXI croquetes. També en podeu consultar d'altres al blog: croquetes de conill amb verdures,  croquetes de ceps amb melmelada de tomàquet, croquetes de bacallà amb panses i pinyons.

Ingredients:
espinacs descongelats
formatge cremós tipus philadelphia
pinyons
farina
llet 
sal
farina de galeta i ou

Primer, saltegem els espinacs en una paella, amb una mica d'oli i sal, perquè perdin l'excés d'aigua, ja que hem de tenir en compte que estem fent servir espinacs congelats.


Un cop saltats, hi afegim el formatge cremós i els pinyons.


Quan el formatge s'hagi barrejat bé amb els espinacs, hi afegim una mica de farina (2 c. soperes) i un raig de llet. Tornem a remenar, i rectifiquem de sal, si cal.


Ho tornem a remenar bé i ho reservem. És ideal guardar la barreja d'un dia per l'altre. Però si voleu fer les croquetes el mateix dia, deixeu-ho reposar, com a mínim, dues hores.


Quan la barreja ja és freda, ja podem començar a donar forma a les croquetes, fent una bola, passant-la per ou batut i, després, per pa ratllat. 


Quan tinguem les croquetes fetes, les posem en un tàper i en congelem la part que no volguem fer al moment. Així ja en tindrem una reserva per un altre dia!


Les que vulguem menjar-nos al moment, les fregim amb oli abundant i ben calent. Volta i volta...


I ja les tindrem a punt! Les podem acompanyar d'una amanida i un plat de verdura. Tindrem un menú vegetarià ben gustós i lleuger. Bon profit!











dilluns, 21 juliol de 2014

Pastís de formatge


Ja feia dies que n'hi tenia ganes, al pastís de formatge. Em sembla que ja ho he comentat alguna vegada que, el de formatge, és el meu pastís preferit. Si bé potser seria més raonable parlar de Pastissos de formatge, perquè de receptes n'hi ha tantes i tantes que podem aconseguir fer centenars de pastissos de formatge sense que cap tingui el mateix gust. El meu preferit, o el que faig més a casa, és el pastís de mató amb base de galeta trinxada. Ja el fèiem amb els meus germans quan érem petits i ens encantava. I encara ara ens agrada molt. El veureu publicat aquí. I també en tinc un de mató amb fruites confitades aquí. I un altre amb xocolata barrejada aquí. Així, doncs, queda clar que el pastís de mató m'agrada, i força! El d'avui, com he dit al començament, és un pastís de formatge. Una de les versions que vaig veure al blog de la Conchi, La tata Conxi, i que em va agradar perquè introduïa el iogurt a la recepta i no utilitzava la farina, de manera que la textura del pastís és molt cremosa. 

Ingredients:
250 g de formatge cremós
3 iogurts
6 c. de sucre
4 c.de maizena 
3 ous


Barregem els ingredients en un bol. Primer, el formatge i els iogurts. Després, els tres ous. 


Afegim el sucre i la maizena, i tornem a batre fins que la massa quedi ben homogènia.


Agafarem un motlle de forn i hi abocarem la massa, procurant que quedi ben uniforme. Prèviament, hem posat a preescalfar el forn a 200 ºC, que abaixarem fins a 170 ºC en el moment d'introduir-hi el pastís. El deixarem coure al forn durant 40 minuts.


I ja el tindrem llest! Us recomano, si podeu, que el tingueu una nit a la nevera. L'endemà, guanya molt, fresquet i ben compactat. El podeu acompanyar amb coulís (que és una combinació molt típica i bona, ho sé, però que a mi no m'agrada gaire....) o bé amb una bola de gelat.







dijous, 17 juliol de 2014

Coca de verdures amb formatge


Com ja us vaig dir a l'entrada anterior, aquestes dues últimes setmanes hem estat ben atabalats fent un trasllat de pis. Gràcies a la paciència del Manel i a l'ajut inestimable de familiars, ja hem enllestit i podem dir que comencem de nou en un nou espai. Precisament, un d'aquests dies, van venir ajudar-nos el meu cosí, tiet i un amic del tiet, que amb força física i mental... van ajudar-nos a transportar la nevera, el sofà i les estanteries. 

Mentre tots ells carregaven, jo em vaig quedar a la cuina, mig desmuntada però encara amb algunes menges aprofitables, que s'haguessin fet malvé sense la nevera que, amb el trasllat, hauria de reposar 24 hores apagada. Vaig preparar aquesta coca per oferir-los-en quan acabessin la tasca. Els va agradar molt, així que potser la repetiré un dia, quan ja estiguem del tot tranquils, el Manel i jo.

Ingredients:
Làmina de pasta de full
albergínia crua
albergínia i pastanaga en escabetx (by Manel)
Kumato
ceba de figueres
formatge emental
orenga

+ el carbassó i l'orenga

Comencem a preparar la coca estirant la massa de pasta de full a sobre una safata per anar al forn. L'untem amb una mica d'oli d'oliva. 


La comencem a farcir amb l'escabetx d'albergínia i pastanaga i l'albergínia crua laminada.


Laminem els tomàquets i la ceba.


I els posem a la coca.


Tallem el formatge a daus fins i també l'afegim. Finalment, hi empolsinem orenga. 


Ho coem al forn durant 1/2 hora, a 200 ºC. I ja la tenim a punt! Ideal per menjar freda,
ara a l'estiu, que fa calor.









dimarts, 15 juliol de 2014

Calamarsets amb ceba


Ja era hora, quines ganes que teníem d'acabar el trasllat! Ahir vam entregar les claus del que ha estat el nostre pis durant un any i set mesos. A partir d'avui, iniciem nova vida a un piset que, ja des de bon principi, ens ha transmès bones vibracions. Esperem estar-hi bé i fer-nos-hi encara més feliços. Encara ens queda feina per a fer, ens ho diuen les caixes encara per obrir que s'arraconen al passadís i a les habitacions, però ara que ja estem instal·lats, ja se'ns ha acabat la pressa i ho anirem fent tot, mica en mica.

Sense pressa, precisament, és com us recomano cuinar aquests calamarsets, que vaig cuinar l'altre dia perquè ja no es podien esperar més, i mentre el Manel carregava algunes caixes del trasllat. Ens va agradar molt, aquest platet, i com ja us vaig comentar fa poc, ens va servir de soparet improvisat de mudances, ja que de temps per anar al mercat, poc n'hem tingut!

Ingredients:
200 g de calamarsets
2-3 tomàquet
1 ceba
2 grans all
1 pessic de julivert
oli, sal i pebre



El que fem primer és posar a coure la ceba, tallada fina, i el tomàquet, que haurem pelat i trossejat. No cal ratllar-lo, a mi m'agrada fer-lo "a la bruta", que s'hi trobin els trossets. Hi afegirem una mica de sucre, per treure l'acidesa del tomàquet, i també la sal. Ho anem coent, a foc mig. 


A continuació, traurem els ulls dels calamarsets (una feina un xic entretinguda perquè n'hi ha molts i molt petits, així que si no voleu, no cal que ho feu). Els afegirem al sofregit de ceba i tomàquet.



Ho seguirem coent, a foc mig. També hi afegirem un parell de grans d'all picats.


Seguim sofregint, i hi afegim una mica d'aigua, si cal, i perquè no se'ns enganxi. Ho rectifiquem de sal i pebre. 


Ja portem 40 minuts de cocció. Ara és el moment d'afegir-hi el julivert.


Ho courem cinc minuts més i... llestos!









divendres, 11 juliol de 2014

'Pizza libanesa' o una tortilla farcida de formatge provolone


Ja fa temps que tenia ganes de publicar aquesta recepta que, de fàcil que és de preparar, quasi no necessitaria explicació. Vam tastar una cosa semblant amb el Manel un dia que vam sopar a un libanès de Barcelona. Ens agrada molt, aquest tipus de cuina, mediterrània però més especiada que la que tenim aquí, i plena de sabors intensos i salses variades. Hi anem sempre que se'ns ofereix l'ocasió per a fer-ho. Aquell dia vam decidir-nos per fer diversos "platillos" per compartir i, entre ells, vam escollir el que a la carta titulaven com a "pizza libanesa". I ens van servir un plat similar, com he dit, al que veieu aquí. Perquè també estava fet per dues peces de pa, que no eren tortillas sinó pites, però de les fines, i farcides de formatge filós i que jo vaig substituir pel provolone.

Si un dia us hi animeu, aquesta recepta no us decebrà. El formatge es conserva molta estona calent a l'interior. A més, permet múltiples interpretacions, ja que podeu farcir-la no només de formatge, sinó també de verdures com l'albergínia, el pebrot, els xampinyons, el pernil, etc... i molts ingredients més que segur que afegiran complexitat de gustos. Nosaltres, però, ja l'hem fet més d'una vegada i sempre amb formatge i prou, amb un toc d'orenga, ja que com diu el Manel, serà una versió difícil de superar.

Ingredients
Provolone
pa de tortilla
orenga


L'única dificultat que tindrem, si és que de dificultat hem de parlar, és tallar ben fi el provolone. Si el compreu de llesca, com és en aquest cas, l'heu d'afinar a un gruix de 1/2 cm, aproximadament. La resta, serà bufar i fer ampolles. D'entrada, col·loquem una làmina de tortilla en una paella, sense oli ni res. A sobre, hi escampem el provolone i l'orenga. I tapem la llesca amb l'altra llesca de pa de tortilla. Seguim escalfant a la paella, a foc mig. 



Quan ja ha passat una estoneta 2-3 minuts i veiem que el formatge es comença a fondre, girarem les tortillas, és a dir, els donarem la volta, perquè l'altre costat també se'ns torri.



Ho deixem un parell de minuts més i ja ho podrem servir! Ho tallarem en forma de triangles amb l'ajut d'un talla pizzes, perquè ens sigui ben fàcil de compartir a taula, com si fossin tastets o tapes. Per a decorar, hi podeu posar un bitxo, que ens recorda l'origen mexicà de la tortilla. 






dimecres, 9 juliol de 2014

Crêppe de meló amb xocolata negra


Si m'heu anat seguint, de ben segur que ja sabreu que sóc molt fan de les crêppes. Dolces o salades, aquestes delícies es mengen gairebé sense dents. Les crêppes admeten gairebé qualsevol tipus de farciment, tal i com queda demostrat amb aquestes receptes que ja he publicat en aquest blog: crêppes de salmó fumat i salsa tàrtara, crêppe de farina de cigrons amb espàrrecs i romesco,  crêppe de mató i magrana, crêppe Suzette, crêppe de sobrassada i formatge de Maó, crêppes salades

Aquesta vegada, us proposo una crêppe refrescant i llaminera, feta amb un meló que es diu MELÓ GROC, i que encara no havia tastat mai però que vaig pensar que seria molt adient per a unes postres perquè vaig llegir que, precisament, va molt bé per això Té la forma allargada típica dels melons tropicals i de pell de granota, tot i que el groc té una pell llisa de color groc molt viu, i una polpa més blanca i ensucrada. És molt aromàtic quan és madur. Per això és tan recomanable per a les postres llamineres.

Ingredients per a la massa de crêppes:
farina, llet, ou, oli, sal

Ingredients per al farcit:
Meló groc
1/2 llimona
xocolata per fondre
fideuets de xocolata (per a decorar)


Comencem, preparant la massa de les crêppes, perquè després l'haurem de deixar reposar una mica. Posem tots els ingredients en un bol i remenem enèrgicament. 


Passada la mitja hora de repòs, ja tenim a punt la massa per a fer les crêppes. La podem coure a la crepera, si en teniu, o bé en una paella, procurant untar la base amb una mica d'oli o mantega, abans d'abocar-hi la massa crua, perquè no se'ns enganxi.



Un cop tenim la crêppe cuita, que aquest cop farem sola, sense farcir mentre la coem, la reservarem a banda, fins que es refredi.

Mentrestant, agafarem el meló i el partirem en forma de boles. És molt útil l'utensili destinat per aquest ús. Un cop tenim les boles formades, les ruixarem amb el suc de la llimona, el meló hi queda molt bo. Finalment, començarem a farcir la crêppe.



Un cop tenim la crêppe farcida de meló, posarem a desfer la xocolata fondant al bany maria o al microones, vigilant que no se'ns cremi. Quan ja sigui fosa, la col·locarem per sobre de la crêppe, anàrquicament, fent sanefes. 


Finalment, hi afegirem també uns quants fideus de xocolata per a decorar. I ja estarà a punt per menjar!






LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...