divendres, 25 juliol de 2014

Restaurant Les Moles, a Ulldecona

El passat 14 de juliol va ser l'aniversari del Manel. I, un any més, em va agradar fer-li un regal immaterial, però  intens en el record, a prop del Delta de l'Ebre. Cada cop m'agrada menys comprar per comprar, i sabent que ell, tant o més que jo, apreciaria aquest obsequi que no es pot agafar amb les mans però que es pot tastar amb els sentits com la vista i el gust, m'hi vaig tirar de cap. Que què li vaig regalar? Doncs un pack romàntic de MENÚ DEGUSTACIÓ al restaurant Les Moles i UNA NIT D'HOTEL a l'Hotel Lloc d'Omm, que gestionen els mateixos propietaris del restaurant, al capdavant del qual hi trobarem el xef Jeroni Castell, guardonat amb Estrella Michelin.

El restaurant es troba a la vora de la població d'Ulldecona, al Montsià. Està situat al costat d'una pedrera, un indret molt tranquil que transmet pau tan sols posar-hi els peus a terra per primer cop. Disposa de sala principal i carpa, ja que també s'hi fan casaments. Al costat de la seva dona, el Jeroni cuida tots els detalls d'aquest espai amb molta cura. A l'entrada, a més, podreu contemplar un hort ecològic del que ell mateix n'aprofita els fruits que cada any li ofereix.



El que vam fer primer, després d'arribar al restaurant, va ser topar-nos amb el xef Jeroni Castell, qui es va oferir de seguida a acompanyar-nos a l'hotel, ja que és un establiment que no té recepció fixe i queda força amagat, seguint la carretera de la Sénia. Caram, no passa cada dia que sigui el mateix xef qui, guiant-nos amb el cotxe, et condueixi fins a l'hotel...! Aquest hotel, el Lloc d'Omm, és un indret amb un aire colonial, molt ben cuidat, decorat amb escultura i ceràmica, però sense embafar. És un hotel força peculiar, perquè no s'hi veu el bullici de gent que podria haver-hi en altres hotels. A l'habitació ens esperava una ampolla de cava Oriol Rossell dins una glaçonera i dues copes, inclosa al pack que havia pactat. La cosa anava bé...! Com que hi vam arribar divendres al vespre, amb temps abans no anéssim a sopar, encara vam poder-ne degustar un parell de copes tranquilament, rodejats d'un cobrellit de vellut granate i una paret que hi feia joc.



Ara sí, ens en vam anar al restaurant, on ens esperava el Menú degustació que a continuació us resumeixo, per si mai us animeu a anar-hi.

D'entrada, presento el vi de Les Moles, elaborat amb garnatxa peluda i samsó. Molt untuós i boníssim. I també us ensenyo la cara expectant del Manel, impacient per veure quines meravelles ens cuinaria el Jeroni aquell dia. 


Un apunt, el pa.

D'anous, d'oli, de pebre i de sobrassada.

Mereix menció especial el pa, que elaboren al restaurant mateix. Us adjunto un fragment del que en diuen: 

"El pa és el gran oblidat de la restauració. Des de fa tres anys, nosaltres hem fet un esforç molt gran per a que a "Les Moles" el pa tingui un valor afegit i no sigui només un acompanyament sense més importància.
Tots els dies, a casa nostra, es fan cinc tipus de pa de diferents sabors. Això, com dèiem abans, ha suposat un important esforç a tots els nivells; ha suposat fer cursets per tal de començar a aprendre com es fa el pa i els seus "secrets", que no són pocs. Hem comprat tots aquells llibres que hem considerat d'interès per avançar cada dia més, hem hagut de fer, també, un important esforç en inversió per tal de tenir la maquinària adequada i, finalment i el més important, un esforç humà per a dedicar una persona que cada matí estigui, només, per fer el pa. Començant per l'amassat, fermentació, precocció i finalment cocció, durant el servei, per a que durant tot el servei hi hagi pa acabat de sortir del forn.

I ara sí, vam començar a tastar els plats del menú degustació, inspirats en les tapes de bar.
Va-de-bar reduït és com es titulava el menú que vam degustar. 

LES TAPES

Olives (unes falses olives, és clar)

Bosseta de cotna de porc (tot comestible, bossa i tot!)

Xips de gambes (vam deduïr, xips de patata violeta, un xic massa salades)

bunyol d'abadejo (altrament dit, bacallà, de textura impressionant i amb autèntic gust de bunyol)

Ensaladilla russa (dins un cornet dolç i amb tonyina, força bo!)

Llauna d'anxoves (molt ben feta la conserva)

Un vermut (amb escuma de musclos en escabetx, gelat d'oli d'oliva i vermut, gust sorprenent i intens)

LES RACIONS

Gambes en amanida, verdures i tomàquets (l'escuma és de tomàquet, els purès, de verdura, la gamba, crua)

Moll de roca cuit a baixa temperatura amb purè de citronella i brou d'algues (sublim!)

Ou d'ànec criat al Delta de l'Ebre amb botifarra d'arròs (crema de botifarra excessivament salada però un ou cuit magistralment)

Caneló de corder (xai) cuit a baixa temperatura amb tocs de romer (romaní)
(atenció, que el caneló està fet amb oli de girasol!) Segurament, el millor plat del menú!

LES POSTRES

Cafè del temps (un cafè en diferents textures i acompanyat amb escuma de llimona) 

Xupito de licor d'arròs del Delta (constrastos ben trobats: la mousse, el gelat, el cruixent de neula)

PETITS FOURS

No és comestible, és un joc de llums que la dona del xef ens va portar per a fer-nos creure que hi havia unes pedres (verda i vermella) que en realitat eren un reflex. Una mostra de com amb una mica d'imaginació podem jugar enganyant la vista...

Cacaus, pipes, kikos (sense sorprendre en gust, però delicadament presentats per a finalitzar l'àpat)

Aquesta és la proposta que ens van servir a Les Moles, i que ens va agradar de veritat. Però, si us ve de gust, podeu triar una altra de les propostes que podreu consultar a la seva pàgina web. El que vam trobar més fluix va ser l'apartat de tapes, excepte el vermut, que ens va sorprendre enormement. Dels plats principals, el que a mi menys em va fer el pes va ser l'ou d'ànec amb botifarra d'arròs, excessivament salat pel meu gust. De les postres, hi vaig trobar a faltar dues coses: la fruita i la xocolata, que si no en un mateix plat, si hi haguessin tingut acte de presència m'haguessin satisfet força! 

Per molts anys, Manel, espero que aquest obsequi el guardis, guardem, ben endins al cor i per molt temps!

I a tota la resta de seguidors, a tots vosaltres, us desitjo un molt bon estiu, perquè ara aquest blog reposa durant el mes d'agost per tornar amb força energia el mes de setembre. I amb novetats, segurament!

BON ESTIU A TOTHOM! 






















dimecres, 23 juliol de 2014

Croquetes d'espinacs i formatge


Els qui em seguiu ja ho sabeu, sí, que a casa ens encanten les croquetes. Sobretot, les que fem nosaltres mateixos, tot i que quan anem de tapes, de vegades, tens aquella sort de trobar-ne de ben bones, també. Aquesta vegada, en vaig fer unes amb espinacs i formatge, similars a les que us vaig explicar aquí, d'espinacs, panses i pinyons, però aquest cop van ser MAXI croquetes. També en podeu consultar d'altres al blog: croquetes de conill amb verdures,  croquetes de ceps amb melmelada de tomàquet, croquetes de bacallà amb panses i pinyons.

Ingredients:
espinacs descongelats
formatge cremós tipus philadelphia
pinyons
farina
llet 
sal
farina de galeta i ou

Primer, saltegem els espinacs en una paella, amb una mica d'oli i sal, perquè perdin l'excés d'aigua, ja que hem de tenir en compte que estem fent servir espinacs congelats.


Un cop saltats, hi afegim el formatge cremós i els pinyons.


Quan el formatge s'hagi barrejat bé amb els espinacs, hi afegim una mica de farina (2 c. soperes) i un raig de llet. Tornem a remenar, i rectifiquem de sal, si cal.


Ho tornem a remenar bé i ho reservem. És ideal guardar la barreja d'un dia per l'altre. Però si voleu fer les croquetes el mateix dia, deixeu-ho reposar, com a mínim, dues hores.


Quan la barreja ja és freda, ja podem començar a donar forma a les croquetes, fent una bola, passant-la per ou batut i, després, per pa ratllat. 


Quan tinguem les croquetes fetes, les posem en un tàper i en congelem la part que no volguem fer al moment. Així ja en tindrem una reserva per un altre dia!


Les que vulguem menjar-nos al moment, les fregim amb oli abundant i ben calent. Volta i volta...


I ja les tindrem a punt! Les podem acompanyar d'una amanida i un plat de verdura. Tindrem un menú vegetarià ben gustós i lleuger. Bon profit!











dilluns, 21 juliol de 2014

Pastís de formatge


Ja feia dies que n'hi tenia ganes, al pastís de formatge. Em sembla que ja ho he comentat alguna vegada que, el de formatge, és el meu pastís preferit. Si bé potser seria més raonable parlar de Pastissos de formatge, perquè de receptes n'hi ha tantes i tantes que podem aconseguir fer centenars de pastissos de formatge sense que cap tingui el mateix gust. El meu preferit, o el que faig més a casa, és el pastís de mató amb base de galeta trinxada. Ja el fèiem amb els meus germans quan érem petits i ens encantava. I encara ara ens agrada molt. El veureu publicat aquí. I també en tinc un de mató amb fruites confitades aquí. I un altre amb xocolata barrejada aquí. Així, doncs, queda clar que el pastís de mató m'agrada, i força! El d'avui, com he dit al començament, és un pastís de formatge. Una de les versions que vaig veure al blog de la Conchi, La tata Conxi, i que em va agradar perquè introduïa el iogurt a la recepta i no utilitzava la farina, de manera que la textura del pastís és molt cremosa. 

Ingredients:
250 g de formatge cremós
3 iogurts
6 c. de sucre
4 c.de maizena 
3 ous


Barregem els ingredients en un bol. Primer, el formatge i els iogurts. Després, els tres ous. 


Afegim el sucre i la maizena, i tornem a batre fins que la massa quedi ben homogènia.


Agafarem un motlle de forn i hi abocarem la massa, procurant que quedi ben uniforme. Prèviament, hem posat a preescalfar el forn a 200 ºC, que abaixarem fins a 170 ºC en el moment d'introduir-hi el pastís. El deixarem coure al forn durant 40 minuts.


I ja el tindrem llest! Us recomano, si podeu, que el tingueu una nit a la nevera. L'endemà, guanya molt, fresquet i ben compactat. El podeu acompanyar amb coulís (que és una combinació molt típica i bona, ho sé, però que a mi no m'agrada gaire....) o bé amb una bola de gelat.







dijous, 17 juliol de 2014

Coca de verdures amb formatge


Com ja us vaig dir a l'entrada anterior, aquestes dues últimes setmanes hem estat ben atabalats fent un trasllat de pis. Gràcies a la paciència del Manel i a l'ajut inestimable de familiars, ja hem enllestit i podem dir que comencem de nou en un nou espai. Precisament, un d'aquests dies, van venir ajudar-nos el meu cosí, tiet i un amic del tiet, que amb força física i mental... van ajudar-nos a transportar la nevera, el sofà i les estanteries. 

Mentre tots ells carregaven, jo em vaig quedar a la cuina, mig desmuntada però encara amb algunes menges aprofitables, que s'haguessin fet malvé sense la nevera que, amb el trasllat, hauria de reposar 24 hores apagada. Vaig preparar aquesta coca per oferir-los-en quan acabessin la tasca. Els va agradar molt, així que potser la repetiré un dia, quan ja estiguem del tot tranquils, el Manel i jo.

Ingredients:
Làmina de pasta de full
albergínia crua
albergínia i pastanaga en escabetx (by Manel)
Kumato
ceba de figueres
formatge emental
orenga

+ el carbassó i l'orenga

Comencem a preparar la coca estirant la massa de pasta de full a sobre una safata per anar al forn. L'untem amb una mica d'oli d'oliva. 


La comencem a farcir amb l'escabetx d'albergínia i pastanaga i l'albergínia crua laminada.


Laminem els tomàquets i la ceba.


I els posem a la coca.


Tallem el formatge a daus fins i també l'afegim. Finalment, hi empolsinem orenga. 


Ho coem al forn durant 1/2 hora, a 200 ºC. I ja la tenim a punt! Ideal per menjar freda,
ara a l'estiu, que fa calor.









dimarts, 15 juliol de 2014

Calamarsets amb ceba


Ja era hora, quines ganes que teníem d'acabar el trasllat! Ahir vam entregar les claus del que ha estat el nostre pis durant un any i set mesos. A partir d'avui, iniciem nova vida a un piset que, ja des de bon principi, ens ha transmès bones vibracions. Esperem estar-hi bé i fer-nos-hi encara més feliços. Encara ens queda feina per a fer, ens ho diuen les caixes encara per obrir que s'arraconen al passadís i a les habitacions, però ara que ja estem instal·lats, ja se'ns ha acabat la pressa i ho anirem fent tot, mica en mica.

Sense pressa, precisament, és com us recomano cuinar aquests calamarsets, que vaig cuinar l'altre dia perquè ja no es podien esperar més, i mentre el Manel carregava algunes caixes del trasllat. Ens va agradar molt, aquest platet, i com ja us vaig comentar fa poc, ens va servir de soparet improvisat de mudances, ja que de temps per anar al mercat, poc n'hem tingut!

Ingredients:
200 g de calamarsets
2-3 tomàquet
1 ceba
2 grans all
1 pessic de julivert
oli, sal i pebre



El que fem primer és posar a coure la ceba, tallada fina, i el tomàquet, que haurem pelat i trossejat. No cal ratllar-lo, a mi m'agrada fer-lo "a la bruta", que s'hi trobin els trossets. Hi afegirem una mica de sucre, per treure l'acidesa del tomàquet, i també la sal. Ho anem coent, a foc mig. 


A continuació, traurem els ulls dels calamarsets (una feina un xic entretinguda perquè n'hi ha molts i molt petits, així que si no voleu, no cal que ho feu). Els afegirem al sofregit de ceba i tomàquet.



Ho seguirem coent, a foc mig. També hi afegirem un parell de grans d'all picats.


Seguim sofregint, i hi afegim una mica d'aigua, si cal, i perquè no se'ns enganxi. Ho rectifiquem de sal i pebre. 


Ja portem 40 minuts de cocció. Ara és el moment d'afegir-hi el julivert.


Ho courem cinc minuts més i... llestos!









LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...