dilluns, 20 octubre de 2014

Tiramisú pel repte de la Mercè

Fa ja unes setmanes, la Mercè de Destapant Cassoles ens va temptar amb un repte ben bonic al que no podia deixar de participar. La interacció entre blogs és una de les coses més xules que tenim, els que ens hi dediquem per afició. 

El que ens demanava la Mercè és que escollíssim una de les moltes receptes que té publicades la Gemma Clofent al seu fantàstic blog La Cuina de Casa i que en féssim la nostra versió personal o bé que, simplement, seguíssim les instruccions de la Gemma en l'elaboració d'unes postres que tingués publicades, sense importar la data de publicació. 

Aprofitant la bona ocasió que se'ns brindava, vaig decidir preparar de nou una recepta que a casa ens agrada molt, i que encara no havia publicat al blog. Seguint les indicacions que vaig trobar a la versió de la Gemma i adaptant-la a la manera com jo preparo el tiramisú, aquí teniu la meva proposta. 


D'aquesta manera, m'afegeixo a la proposta de la Mercè, adjuntant el logo que ella mateixa ens va facilitar:
La recepta original de La Cuina de Casa la teniu aquí. El que em va agradar molt és la presentació en got que ens feia la Gemma, així que vaig fer-ne la meva pròpia versió. A més, vaig deixar preparat un tiramisú llarg per compartir, ja que d'aquí a pocs dies segurament tindrem força visites a casa, gràcies al naixement de la nostra filla Arlet. 

Vaig adaptar la recepta, com us dic, perquè jo NO hi he posat ni nata ni licor amaretto, i sí que he incorporat també les clares de l'ou, a més de posar-hi els rovells.

Ingredients:
250 g de formatge mascarpone
2 ous
50 g de sucre
200 g de cafè infusionat
Melindros
cacau pur per empolsinar per sobre


El que fem primer és batre els rovells amb el sucre, fins que s'emblanquinin. A part, muntem les clares a punt de neu amb el robot elèctric. Afegim el mascarpone a la barreja d'ou i sucre, i batem amb les varilles elèctriques.


Ara, incoporem les clares a la mescla anterior, i remenem amb una llengua, a mà, per no perdre l'aire que ens ha agafat la barreja de clares. 


Un cop remenat, comencem a muntar el tiramisú. No cal cocció! Com us he dit, en vaig fer dues versions, una en forma rectangular dins un motlle de vidre, i l'altra, en got. El que farem serà sucar els melindros dins un plat omplert de cafè (no cal afegir-hi sucre). Veureu que el melindro xupa ràpidament el líquid, de manera que n'hi haureu d'anar afegint a mesura que aneu posant-hi més melindros. A la base del motlle, col·loqueu els melindros. A sobre, hi escampeu una fina capa de la barreja de mascarpone, ous i sucre. 


Feu una segona capa de melindros, i els torneu a cobrir amb el mascarpone. El mateix fareu amb el contingut dels gots de vidre.


Finalment, feu una última capa de mascarpone i empolsineu-hi el cacau en pols pur. (També podeu fer servir xocolata en pols o cola-cao, si us agrada més dolç).


Ho deixeu reposar, com a mínim, una hora a la nevera, i ja ho podreu servir! Si us mengeu el tiramisú d'un dia per l'altre encara el trobareu més bo! 

*** En una de les moltes versions de tiramisú també hi trobareu la que s'acompanya el cafè amb vi dolç de Marsala, un licor dolç molt bo que és el que, es diu, forma part de la recepta original de tiramisú. Hi ha qui, com la Gemma, el substitueix per Amaretto, un licor igualment bo! Ara, pels qui no puguin prendre alcohol o vulguin compartir la recepta amb nens, la versió sense licor també és deliciosa. 











dimarts, 14 octubre de 2014

Coca de ratafia i nous


L'altre dia vam anar a dinar a casa els pares del Manel. Si tinc temps, sempre m'agrada portar una mica de postres, quan hi anem. I aquest cop, vaig decidir-me per una coca de ratafia, aprofitant que encara ens en queda una mica de la que nosaltres mateixos vam elaborar l'any passat, com ja vaig explicar aquí. Aquest tipus de coques i pastissos m'encanten, perquè aguanten molt bé més d'un dia i serveixen tant per sucar a la llet per esmorzar com per servir de postres després d'un bon dinar. Si, a més, el regueu amb un rajolí de xocolata negra desfeta... hi cantaran els àngels! Vaig agafar la recepta d'All i Julivert com a base, la vaig adaptar i em va anar molt bé. 

Ingredients:
2 ous
140 g de sucre
vainilla líquida 
40 g de mantega a temp. ambient
1 pessic de sal
200 g de farina de pastissos
2 c. de llevat (impulsor)
100 ml de ratafia
40 ml. de llet
nous


Comencem, barrejant els ous i el sucre, fins que emblanqueixin. A continuació, hi afegim la vainilla líquida (un rajolí). Seguim, incorporant la mantega pomada. I, seguidament, anem afegint la farina amb el tamisador.


A part, hem batut les clares a punt de neu.


Seguim amb la massa anterior, afegint la llet, remenem i seguim incorporant la farina. A continuació, reguem la massa amb la ratafia i acabem d'incorporar tota la farina. Remenem bé i, sobretot, que no quedin grumolls.


Ara, hi incorporarem el llevat en pols. I ja sense batedora elèctrica, amb una llengua o amb una batedora de mà, hi afegim les clares a punt de neu. Remenem amb compte, perquè no es perdi l'aire i aboquem la massa dins un motlle per anar al forn. PEr sobre, hi escampem trossets de nous.


Enfornem a 180 ºC durant 30 minuts. Punxem amb un escuradents el cor, per assegurar-nos que la coca ja és cuita, i la traieem del forn per a deixar-la refredar.


L'últim pas serà desemotllar-la i presentar-la en una safata ben bonica perquè tothom en pugui agafar un trosset. Bon profit!








dissabte, 11 octubre de 2014

Nova temporada del programa Quins Fogons! - Cake pops -

Bon dia! 

Ja podeu veure la nova recepta del programa Quins Fogons! de Ràdio Castellar que conduïm la Clara Simó i jo mateixa. Aquesta vegada, us proposem una recepta de CAKE POPS d'aprofitament. Esperem que us agradi!


dimecres, 8 octubre de 2014

Orada al forn amb camagrocs


Aquests dies estic més estona a casa. Ja fa tres dies que vaig agafar la baixa per l'imminent naixement de la meva filla i ara vaig fent temps. No és que tingui ben bé el síndrome del niu, però sí que aprofito l'ocasió per a esplaiar-me més en feines domèstiques que altres vegades. Cuinar, per mi, no és una feina sinó un plaer. El que és cert és que, quan tinc temps, els plats que surten de la nostra cuina varien. Són més elaborats que no si tinc poc temps i he de pensar en alguna cosa més ràpida. El plat que avui us proposo no és pas llarg de fer, no massa, vaja, però necessita la seva estona de forn i control. De manera que ha estat un plat ideal per a cuinar i menjar mentre esperem el gran dia. Aprofitant que vam sortir aquest passat cap de setmana a buscar bolets i vam trobar un munt de camagrocs, aquí teniu una altra de les moltíssimes receptes per a treure'n profit. 

Ingredients:
Orada
Pastanaga
ceba
camagrocs
1 llima
oli de llimona d'Aromàtiks
sal i pebre
romaní fresc


El que fem primer és tallar la ceba ben fina i les pastanagues, a rodanxes. Ho col·loquem en una safata i ho salpebrem. Afegim els camagrocs i tornem a salar. I hi afegim un oli de llimona que, en aquest cas, ens va fer arribar l'Esteve d'Aromatiks, una empresa jove situada a Esparreguera on hi podreu adquirir olis aromatitzats sense químics.


Escalfem el forn a 180 ºC i introduïm la safata amb les verdures i els bolets. Ho deixem coure uns 20 minuts, fins que veiem que els camagrocs ja perden l'aigua i les verdures es comencen a enrossir. Mentrestant, preparem el peix: tallarem la llima a rodanxes, i farem uns talls al llom de l'orada. Allí col·locarem les rodanxes de llima. Salpebrerem el peix. 


Un cop tenim les verdures del forn enrossides, traurem un moment la safata del forn i hi col·locarem els peixos, juntament amb dues branques de romaní. Ho regarem amb una mica d'oli amb llimona i tornarem a coure, durant 25 minuts, el peix al forn.


Passat aquest temps, ja el podrem treure i servir. Bon profit!



Entre els olis d'Aromatiks hi trobareu aquestes varietats: ceps, alfàbrega, xocolata, vainilla, picant...

L'oli de llimona, a la dreta, el vaig fer servir pel peix. 

*****************

També vam tastar l'oli picant per aquesta pizza casolana de quatre formatges.

oli picant









dilluns, 6 octubre de 2014

Pastís amb raïm


Un dels meus companys de feina, el Jordi, acostuma a passar alguns caps de setmana cap al Vendrell (Baix Penedès) i, quan arriba el temps de verema, el conviden amb la seva família a collir raïm. Tot i que nosaltres també havíem d'anar a veremar enguany a casa en Xesco, les pluges ens van impedir trobar el dia per a collir raïm, així que sort en vaig tenir del Jordi, que pensés en mi i en com m'agrada la fruita, i me'n fes arribar una bossa sencera, de raïm moscatell. Per agraïr-li, li vaig fer arribar aquest pastís, amb part del raïm que em va donar.

Ingredients:
Pasta brisa
crema pastissera (veure recepta aquí)
Raïm moscatell


El que fem primer és preparar la crema pastissera, perquè tingui temps d'atemperar-se mentre preparem la resta del pastís. Posarem a escalfar part de la llet i el sucre. I en fred, remenarem la maizena, els ous i la vainilla. Després, farem els passos pertinents, la incorporació de la llet amb els ous al cassó de llet calenta i remenarem fins que s'espesseixi. Teniu la recepta de la crema a l'enllaç del llistat d'ingredients. Jo faig servir la recepta del Xavier Barriga. 



A continuació, reservem la crema perquè es refredi una mica i agafem el raïm. Tallarem els grans per la meitat i traurem els pinyols. 


Ara, agafem la pasta brisa, l'estenem sobre el motlle de pastissos, la punxem amb una forquilla perquè no se'ns infli amb la cocció i la posem a coure al forn, durant 8-10 minuts a 180 ºC o fins que sigui daurada. La traiem del forn i, quan ja estigui a temperatura ambient, l'omplim amb la crema pastissera que hem fet abans.



En forma de cercle, hi anem disposant els grans de raïm que ja teníem preparats. 


Un cop ho tenim tot acabat, ho podem deixar reposar a la nevera una estona abans de consumir, serà més bo. Fins i tot ens aguantarà molt bé d'un dia per l'altre. Si volem que ens quedi més brillant, hi podem incorporar una mica de gelatina sense gust, que hi afegirà lluentor. 








divendres, 3 octubre de 2014

Ploma ibèrica farcida amb camagrocs i acompanyada de salsa de mel i romaní



Avui us proposo un plat de temporada, pel fet que porta bolets. Els camagrocs són uns bolets molt aromàtics, molt versàtils a la cuina, i dels que podrem gaudir pràcticament durant tot l'any perquè s'assequen molt bé i els podem conservar en pots. Fa pocs dies vam anar a buscar bolets i en vam trobar una bona estesa, de camagrocs. Vam decidir menjar-nos-en uns quants i, la resta, assecar-los.


Com que tenia ganes de menjar-ne altre cop i, casualment, el Manel havia comprat feia poc una ploma ibèrica, la idea em va venir al cap pràcticament sense esforç. Em faria un estofadet ben bo. Que avui us explico.

Ingredients
Ploma ibèrica
Camagrocs rehidratats
1 ceba
2 grans d'all
1 grapat de pinyons
1 branca de romaní
1 got de vi blanc
2 c. de mel
sal i pebre


Comencem a preparar el tall, obrint-lo per la meitat, sense arribar al final, i el premsem amb l'eina de fusta, per estovar-ne les parts més dures.


A continuació, tallem a dauets la ceba i també l'all. Fregim primer la ceba, amb una mica d'oli i sal, i després hi afegim l'all. Remenem i deixem que es dorin.



Seguidament, hi afegim els camagrocs, que ja haurem rehidratat. Remenem, rectifiquem de sal, i incrorporem també els pinyons. 


Tornem a remenar i deixem que s'acabi de coure. Ara, recuperem la carn d'ibèric que havíem reservat, i la farcim amb aquesta farsa. 


Un cop farcit, enrotllem la carn i la lliguem amb cordill, perquè a l'hora de coure no ens perdi la forma.


 Un cop lligada, la posem al foc, en una cassola amb oli. Fem volta i volta per segellar-la. 


Després, incorporem la branca de romaní i el vi blanc.


I banyem la carn amb una mica de mel. Tapem la cassola i deixem coure la carn, a foc mig, durant uns 20 minuts, girant-la de tan en tan perquè no se'n enganxi.


Un cop cuita, retirem la carn i la filategem a talls d'un gruix de mig centímetre, aproximadament. 


Mentrestant, hem deixat reduir la salsa de romaní i mel al foc, perquè espesseixi una mica. I quan la tinguem a punt, la farem servir per emplatar i donar gust a la carn.


També preparem un acompanyament, el que volguem. En aquest cas, un purè de coliflor i patata que tenia a la nevera d'una altra recepta, i que ens havia sobrat.


Ja quasi ho tindrem llest. Emplatem el purè amb motlle i col·loquem els talls de ploma ibèrica amb camagrocs al costat. Salsem amb el suc de romaní, mel i carn i... a gaudir!




Altres receptes amb bolets:









LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...