dissabte, 13 setembre de 2014

Tapa de truita de patates i ceba amb pebrot verd


Ja sé que, amb aquesta tapa que avui us proposo, no descobreixo res ni faig cap invent genial. Però em venia de gust presentar-vos-la per dos motius: el primer, perquè aquesta setmana l'hem estat comentant amb una company de la feina a qui també agrada molt cuinar; el segon, perquè ja fa temps que entre els blogs es va posar de moda i jo encara no havia intentat mai fer-la. Després de veure'n el resultat, he de dir que m'ha agradat molt, de gust i estèticament, i que segurament en milloraré alguna cosa quan la torni a fer, perquè està clar que aquesta tapa tornarà a caure.

No sé com us agrada a vosaltres, la truita de patates, si amb ceba o sense. A casa som 100 % de truita de patata i ceba, així que aquesta és l'opció que us proposo a continuació i que espero que us agradi. Ja veureu que és molt fàcil i que els ingredients que neessitareu probablement els teniu a casa.

Ingredients (per a dues persones):
Patates (3-4)
1/2 ceba
2 pebrots verds italians (procureu que siguin rectes)
1 pessic de sal
3 ous


Comencem la preparació pelant les patates i tallant-les a daus. Fem el mateix amb la ceba. 


Ho posem a sofregir en una paella, amb una mica d'oli i un pessic de sal, fins que les patates i ceba quedin daurades.


A continuació, batem els ous i incorporem les patates i ceba. 


Ara, tallem les cues del pebrot, i els farcim amb l'ou, patata i ceba.


Posem a escalfar una paella. Quan sigui ben calenta, hi col·loquem el pebrot farcit, cap per avall, perquè l'ou quedi segellat i formi com una tapa, de manera que evitarem que ens vessi el contingut. 


Ara, estirem els dos pebrots i els anem fregint amb una mica d'oli, i un pessic de sal per sobre. Els anem girant fins que quedin torrats. Un cop són tous, els traiem del foc i tallem rodanxes de pebrot amb truita.


Ja quasi ho tindrem a punt. Disposem les rodanxes sobre un plat o planxa de pissarra, hi afegim un rajolí d'oli d'oliva i unes escates de sal. Si ens sobra una mica de farcit, com em va passar a mi, en podeu fer una truita per a completar i ja ho teniu!



La truita d'aprofitament...










dijous, 11 setembre de 2014

dilluns, 1 setembre de 2014

Galetes de mantega


Quines vacances, aquest any..!. Sempre va bé fer una parada i oblidar la rutina. Aprofitar-ho per a conèixer llocs, tastar plats, gaudir dels teus i tornar, com una rosa, a punt per afrontar el nou curs. La feina pesa, sí, perquè sempre costa tornar-se a posar les piles. Però també té una bona recompensa, retrobar-se amb els companys de feina, fer-la petar, compartir les aventures viscudes... i endolcir-ho amb unes bones galetes, què us sembla? 

Avui us proposo una recepta clàssica, la de galetes de mantega, que tot i que aquest blog ja té 587 entrades aquesta encara no l'havia publicat. Sí que trobareu una altra recepta de galetes de mantega similar si cliqueu aquí. I és que la de galetes de mantega, és una recepta que va molt bé tenir a mà perquè la podreu fer sols o amb criatures, galetes que permeten formes i colors diferents i que gairebé sempre, sempre, agraden a tothom. Bon dilluns!

Ingredients:
250 g de mantega pomada
125 g de sucre
1 c. de vainilla líquida o 1/2 beina
1 ou i 1 rovell
375 g de farina
Sucre amb colorant per a decorar** (opcional)


Us he indicat els ingredients pel mateix ordre en què comencem a barrejar la massa. És a dir, primer barregem la mantega pomada amb el sucre. Després, hi afegim la vainilla. Seguim amb el rovell d'ou i l'ou sencer. Finalment, incorporem la farina. Amassem progressivament fins que la massa ens quedi compacte i poguem formar fàcilment una bola. Passats uns minuts d'amassat, la guardarem a la nevera, perquè s'endureixi una mica i en sigui més fàcil de manipular. 


Ara, farem la forma de les galetes. Primer, estirem part de la massa. 


Seguidament, agafarem els motlles que tinguem a casa. En aquest cas, en forma de bolet, de cor i d'esfera.
Començarem a tallar les galetes. 


Quan en tinguem fetes unes quantes, les col·loquem a sobre d'un silpat o paper sulfuritzat. Les courem al forn 5-7 minuts a 180 ºC. Si cal, farem diverses fornades perquè, probablement, no ens hi cabran totes les galetes en una sola cocció.


Quan les tinguem cuites, les col·locarem en una safata i deixarem que es refredin.


Prepararem els colorants. Jo faig servir el sucre amb colorant que ja ve preparat, però si teniu temps i paciència, podeu preparar la glaça vosaltres mateixos, aquí teniu la RECEPTA que ja us vaig explicar en una ocasió. 

Començarem la decoració, al vostre gust. 


Quan les tinguem decorades, deixarem que la glaça prengui, esperant mitja hora, i ja les tindrem a punt. En aquest cas, si les voleu regalar, us recomano ficar-les dins una capsa ben bonica, sempre faran més goig! Aquestes, en concret, van anar a parar a Munébrega, per a compartir amb una bon amic cuiner i també bloguer i la seva família, en Xesco Bueno.













divendres, 25 juliol de 2014

Restaurant Les Moles, a Ulldecona

El passat 14 de juliol va ser l'aniversari del Manel. I, un any més, em va agradar fer-li un regal immaterial, però  intens en el record, a prop del Delta de l'Ebre. Cada cop m'agrada menys comprar per comprar, i sabent que ell, tant o més que jo, apreciaria aquest obsequi que no es pot agafar amb les mans però que es pot tastar amb els sentits com la vista i el gust, m'hi vaig tirar de cap. Que què li vaig regalar? Doncs un pack romàntic de MENÚ DEGUSTACIÓ al restaurant Les Moles i UNA NIT D'HOTEL a l'Hotel Lloc d'Omm, que gestionen els mateixos propietaris del restaurant, al capdavant del qual hi trobarem el xef Jeroni Castell, guardonat amb Estrella Michelin.

El restaurant es troba a la vora de la població d'Ulldecona, al Montsià. Està situat al costat d'una pedrera, un indret molt tranquil que transmet pau tan sols posar-hi els peus a terra per primer cop. Disposa de sala principal i carpa, ja que també s'hi fan casaments. Al costat de la seva dona, el Jeroni cuida tots els detalls d'aquest espai amb molta cura. A l'entrada, a més, podreu contemplar un hort ecològic del que ell mateix n'aprofita els fruits que cada any li ofereix.



El que vam fer primer, després d'arribar al restaurant, va ser topar-nos amb el xef Jeroni Castell, qui es va oferir de seguida a acompanyar-nos a l'hotel, ja que és un establiment que no té recepció fixe i queda força amagat, seguint la carretera de la Sénia. Caram, no passa cada dia que sigui el mateix xef qui, guiant-nos amb el cotxe, et condueixi fins a l'hotel...! Aquest hotel, el Lloc d'Omm, és un indret amb un aire colonial, molt ben cuidat, decorat amb escultura i ceràmica, però sense embafar. És un hotel força peculiar, perquè no s'hi veu el bullici de gent que podria haver-hi en altres hotels. A l'habitació ens esperava una ampolla de cava Oriol Rossell dins una glaçonera i dues copes, inclosa al pack que havia pactat. La cosa anava bé...! Com que hi vam arribar divendres al vespre, amb temps abans no anéssim a sopar, encara vam poder-ne degustar un parell de copes tranquilament, rodejats d'un cobrellit de vellut granate i una paret que hi feia joc.



Ara sí, ens en vam anar al restaurant, on ens esperava el Menú degustació que a continuació us resumeixo, per si mai us animeu a anar-hi.

D'entrada, presento el vi de Les Moles, elaborat amb garnatxa peluda i samsó. Molt untuós i boníssim. I també us ensenyo la cara expectant del Manel, impacient per veure quines meravelles ens cuinaria el Jeroni aquell dia. 


Un apunt, el pa.

D'anous, d'oli, de pebre i de sobrassada.

Mereix menció especial el pa, que elaboren al restaurant mateix. Us adjunto un fragment del que en diuen: 

"El pa és el gran oblidat de la restauració. Des de fa tres anys, nosaltres hem fet un esforç molt gran per a que a "Les Moles" el pa tingui un valor afegit i no sigui només un acompanyament sense més importància.
Tots els dies, a casa nostra, es fan cinc tipus de pa de diferents sabors. Això, com dèiem abans, ha suposat un important esforç a tots els nivells; ha suposat fer cursets per tal de començar a aprendre com es fa el pa i els seus "secrets", que no són pocs. Hem comprat tots aquells llibres que hem considerat d'interès per avançar cada dia més, hem hagut de fer, també, un important esforç en inversió per tal de tenir la maquinària adequada i, finalment i el més important, un esforç humà per a dedicar una persona que cada matí estigui, només, per fer el pa. Començant per l'amassat, fermentació, precocció i finalment cocció, durant el servei, per a que durant tot el servei hi hagi pa acabat de sortir del forn.

I ara sí, vam començar a tastar els plats del menú degustació, inspirats en les tapes de bar.
Va-de-bar reduït és com es titulava el menú que vam degustar. 

LES TAPES

Olives (unes falses olives, és clar)

Bosseta de cotna de porc (tot comestible, bossa i tot!)

Xips de gambes (vam deduïr, xips de patata violeta, un xic massa salades)

bunyol d'abadejo (altrament dit, bacallà, de textura impressionant i amb autèntic gust de bunyol)

Ensaladilla russa (dins un cornet dolç i amb tonyina, força bo!)

Llauna d'anxoves (molt ben feta la conserva)

Un vermut (amb escuma de musclos en escabetx, gelat d'oli d'oliva i vermut, gust sorprenent i intens)

LES RACIONS

Gambes en amanida, verdures i tomàquets (l'escuma és de tomàquet, els purès, de verdura, la gamba, crua)

Moll de roca cuit a baixa temperatura amb purè de citronella i brou d'algues (sublim!)

Ou d'ànec criat al Delta de l'Ebre amb botifarra d'arròs (crema de botifarra excessivament salada però un ou cuit magistralment)

Caneló de corder (xai) cuit a baixa temperatura amb tocs de romer (romaní)
(atenció, que el caneló està fet amb oli de girasol!) Segurament, el millor plat del menú!

LES POSTRES

Cafè del temps (un cafè en diferents textures i acompanyat amb escuma de llimona) 

Xupito de licor d'arròs del Delta (constrastos ben trobats: la mousse, el gelat, el cruixent de neula)

PETITS FOURS

No és comestible, és un joc de llums que la dona del xef ens va portar per a fer-nos creure que hi havia unes pedres (verda i vermella) que en realitat eren un reflex. Una mostra de com amb una mica d'imaginació podem jugar enganyant la vista...

Cacaus, pipes, kikos (sense sorprendre en gust, però delicadament presentats per a finalitzar l'àpat)

Aquesta és la proposta que ens van servir a Les Moles, i que ens va agradar de veritat. Però, si us ve de gust, podeu triar una altra de les propostes que podreu consultar a la seva pàgina web. El que vam trobar més fluix va ser l'apartat de tapes, excepte el vermut, que ens va sorprendre enormement. Dels plats principals, el que a mi menys em va fer el pes va ser l'ou d'ànec amb botifarra d'arròs, excessivament salat pel meu gust. De les postres, hi vaig trobar a faltar dues coses: la fruita i la xocolata, que si no en un mateix plat, si hi haguessin tingut acte de presència m'haguessin satisfet força! 

Per molts anys, Manel, espero que aquest obsequi el guardis, guardem, ben endins al cor i per molt temps!

I a tota la resta de seguidors, a tots vosaltres, us desitjo un molt bon estiu, perquè ara aquest blog reposa durant el mes d'agost per tornar amb força energia el mes de setembre. I amb novetats, segurament!

BON ESTIU A TOTHOM! 






















dimecres, 23 juliol de 2014

Croquetes d'espinacs i formatge


Els qui em seguiu ja ho sabeu, sí, que a casa ens encanten les croquetes. Sobretot, les que fem nosaltres mateixos, tot i que quan anem de tapes, de vegades, tens aquella sort de trobar-ne de ben bones, també. Aquesta vegada, en vaig fer unes amb espinacs i formatge, similars a les que us vaig explicar aquí, d'espinacs, panses i pinyons, però aquest cop van ser MAXI croquetes. També en podeu consultar d'altres al blog: croquetes de conill amb verdures,  croquetes de ceps amb melmelada de tomàquet, croquetes de bacallà amb panses i pinyons.

Ingredients:
espinacs descongelats
formatge cremós tipus philadelphia
pinyons
farina
llet 
sal
farina de galeta i ou

Primer, saltegem els espinacs en una paella, amb una mica d'oli i sal, perquè perdin l'excés d'aigua, ja que hem de tenir en compte que estem fent servir espinacs congelats.


Un cop saltats, hi afegim el formatge cremós i els pinyons.


Quan el formatge s'hagi barrejat bé amb els espinacs, hi afegim una mica de farina (2 c. soperes) i un raig de llet. Tornem a remenar, i rectifiquem de sal, si cal.


Ho tornem a remenar bé i ho reservem. És ideal guardar la barreja d'un dia per l'altre. Però si voleu fer les croquetes el mateix dia, deixeu-ho reposar, com a mínim, dues hores.


Quan la barreja ja és freda, ja podem començar a donar forma a les croquetes, fent una bola, passant-la per ou batut i, després, per pa ratllat. 


Quan tinguem les croquetes fetes, les posem en un tàper i en congelem la part que no volguem fer al moment. Així ja en tindrem una reserva per un altre dia!


Les que vulguem menjar-nos al moment, les fregim amb oli abundant i ben calent. Volta i volta...


I ja les tindrem a punt! Les podem acompanyar d'una amanida i un plat de verdura. Tindrem un menú vegetarià ben gustós i lleuger. Bon profit!











LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...