dilluns, 22 d’octubre de 2012

De tapes per Segovia

Aqüeducte de Segovia

Després d'uns dies de pausa, el Tapa't... de tapes ja ha tornat amb noves propostes. En aquest cas, no es tracta d'una recepta pròpia, sinó d'un recull d'imatges i tapes d'una ciutat que he trobat fantàstica, molt ben conservada i ideal per a passejar: SEGOVIA. Aquesta vila està situada a uns 90 km de Madrid, i com he dit, és preciosa. Coneguda, sobretot, pel seu aqüeducte, Segovia ofereix al visitant tot tipus de coses interessants, esglésies,carrers, paistatges urbans i unes tapes boníssimes! Nosaltres hi vam fer estada un dia, i en vam treure tot això!

Detall de l'aqüeducte

Segòvia (en castellà, Segovia), és una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segovia. Està situada entre la confluència dels rius Eresma i Clamores al peu de la serra de Guadarrama. La seva població és de 55.640 habitants i està situada a una altura de 999 metres. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'aqüeducte, que l'any 1985 va ser considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO.
Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita (Mèrida) iCesaragusta (Saragossa). Va caure en mans dels musulmans, que la van anomenar Shaqubiya (o Shakubiya) el 712 sent reconquerida Alfons I d'Astúries (o pel seu fill Fruela I) el 757 o 758, al mateix temps que Zamora, Salamanca i Àvila i va restar en mans dels cristians excepte per un breu període en temps d'Almansor a la segona meitat del segle X. Fou repoblada el 1088, després de la conquesta de Toledo el 1085, si bes és possible que no estigués del tot despoblada.

Un dels restaurants més famosos de Segovia és el Cándido, on expliquen que abans es tallava el "cordero" i el "cochinillo" amb un plat per a comprovar si la carn ja era prou cuita i melosa. 


Com a moltes ciutats espanyoles, les tapes són molt tradicionals i boníssimes. Aquí en teniu una mostra, del restaurant Casa Duque, on també ens vam deixar caure:


Els plats que vam tastar són:

Empanadilles de tonyina

Corizo frito

Tortilla de patatas en tacos

Judiones en salsa (les mongetes seques més grans que hagi vist mai!!)

Aquests són els judiones, que venen a granel com un producte típic de la ciutat de Segovia.

També és molt típic el xoriç de Cantimpalos, que per cert em vaig emportar cap a casa...

I ja per acabar, algunes imatges més de la ciutat de Segovia, molt recomanable, sincerament.

Aqüeducte i entrada al casc antic de la ciutat


Una de les esglésies que podem veure al casc antic.

Panoràmica de la ciutat.


I demà... cap a Madrid!!

.......................................................................

També aprofito per donar les gràcies a la Mavi pel premi que m'ha donat! Moltes gràcies, m'ha fet molta il·lusió! Ara toca decidir-me a mi per donar-lo a 12 blogs més. 
























32 comentaris:

  1. Hola Marina, pequeña y preciosa cuidad Segovia, con su acueducto, el alcazar y la juderia, veo todo sigue igual de bonito que cuando yo la visite hace unos años, gracias por por los bonitos recuerdos que me has traido con tu entrada de hoy un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. éS veritat, petita i preciosa!! De res, Marijose!

      Elimina
  2. buena ruta Marina y buenos productos,me gusta Segovia
    peto

    ResponElimina
  3. Ostres, quina sort poder viatjar ara, fora de temporada!
    A mi Segovia també em va agradar molt.
    I els judiones són enormes, oi? :)
    Saps que no he estat mai a Madrid???? Gariebé em fa vergonya dir-ho, je je je...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una escapada de cap de setmana, Gemma, no et pensis... són enormes, sí! Jo no n'havia provat mai, de judiones, em van agradar força! jo és el tercer cop que vaig a Madrid, aquest cop plujós, però t'ho recomano! Petons, guapa.

      Elimina
  4. Jo qué envidia Marina! Yo visité SEgovia hace mucho tiempo y la verdad es que no me importaría repetir. Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és una ciutat encantadora, i molt tranquila, oi?

      Elimina
  5. Marina que delcia!! Aun no conozco segovia, pero me encantaría ir a comerme el cochinillo jjeje.. QUe sigas disfrutando!
    Un peto
    Rosel

    ResponElimina
  6. He conocido tu blog por el blog de Mavi, me quedo como seguidora, estupenda propuesta. bss Acaramelada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada de saludar-te per primer cop, doncs! Un petó

      Elimina
  7. És el que tenen les rutes "gastronomicoculturals" o "culturogastronòmiques", eh?. Gaudir de l'art i la cultura de les ciutats en totes les seves expressions. I no us vau estar de res, eh?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no... ho vam intentar provar tot! he he. Petons, Glòria.

      Elimina
  8. jo tinc pendent aquest viatge a Segovia!! segur que m'encanta!! no vas anar a veure les monjes de clausura del canal cocina!!??? jajjaa ja et dic jo que si hi vaig les buscaré i no pararé fins que les trobi i compri algun dels seus manjars!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, segur que t'encanta! Això de les monges... no ho vam veure, però si busques segur que les trobes!

      Elimina
  9. Precioses vistes.
    Que bones son les tapes a tot arreu, sobre tot quan una està de vacances i ens les serveixen a taula!!!
    Bona estada i salut!!!

    Lourdes.

    ResponElimina
  10. Marina, quin viatge més xulo, i quina ciutat tan bonica, la conec i m'encanta visitar-la.
    Les tapes, delicioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, la ciutat. Ho són, les tapes!!! he he.

      Elimina
  11. Marina, quina passada!!! Un reportatge fantàstic

    ResponElimina
  12. Carai Marina, no t'estas de res! quin viatge!!! una ruta fantàstica, ja em fas enveja! però sana eeee!!! petonets!

    ResponElimina
  13. Em fas enveja amb aquest viatge... Ara m'has fet venir ganes d'anar a Segovia amb aquestes fotos tan maques i aquestes tapes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps! Tampoc no és tan lluny... hi hi

      Elimina
  14. Fa un parell d'anys vaig estar-hi, em va agradar molt tant la ciutat com el menjar. Imagina't en plé agost menjant unes sopas castellanas.
    Les fotos t'han quedat molt maques.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sopes castellanes a l'agost? Mareta, així sí que s'ha de ser valent!!! he he. Petons

      Elimina
  15. Encara no he anat a Segovia però a casa en tenim moltes ganes per poder degustar tots aquest bons productes, i sobretot el "cochinillo asado"!!!!

    ResponElimina
  16. Quin lloc mes maco!!! i el menjar telaaaa, la gana que m´ha vingut!!! Fa molt anys hi vaig estar, però tornaria era molt petita!!! Petons

    ResponElimina
  17. mm Jo vaig viure uns anys a Madrid, i les visites a Segovia i Toledo eren continues quan venia gent de casa.... Segovia m'encanta i tots aquests menjars tambè!!! Quins records m'has portat!

    ResponElimina
  18. La coneixerem en 15 dies.... quines ganes!!

    Petons!!

    Cuina d'emergencia
    http://cuinademergencia.blogspot.com

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...