Els que us presento avui són uns panets que vaig veure no fa pas massa al blog Coses de llàbiro. De seguida vaig quedar-me enganxada a la fotografia, preciosa, d'uns panets que no havia fet mai i que em semblaven força fàcils de fer. Aprofitant que enguany el meu aniversari va caure en dimecres i, per tant, dia que vaig compartir amb els companys de feina, vaig portar una mica d'esmorzar per a tots, que ja és habitual que al lloc on treballo qui fa anys porti esmorzar, si s'escau. Vaig reformular la recepta per a fer-la més al gust d'una servidora i en va sortir això:
Ingredients:
340 g de farina de força
15 g de llevat de forner
5 g de sal
1 ou
50 g de sucre morè
40 g de mantega
90 ml de llet
90 ml d'aigua
Pernil dolç i formatge (per farcir)
Oli d'oliva, per untar el pa
D'entrada, barregeu tots els ingredients excepte la llet i l'aigua.
Quan ja ho teniu força ben barrejat afegiu-hi la llet i l'aigua barrejades i un xic escalfades al microones, per accelerar la fermentació. Torneu a amassar amb les mans o amb una espàtula.
I quan ja ho tingueu ben amassat ho deixeu reposar en un bol, tapant la massa amb un drap humit. Ho deixeu fermentar fins ben bé una hora.
Passat aquest temps, la massa haurà doblat el volum. Torneu a agafar la massa i la torneu a pastar durant uns 15 mijnuts, aproximadament, enfarinant la fusta amb farina crua, perquè no se'ns enganxi.
Ara serà el moment de partir-la per la meitat i de tornar-la a partir en petites porcions (les futures boles que es convertiran en panets).
Preescalfem el forn 10 minuts abans d'enfornar, a 200 ºC. Els coem a aquesta temperatura.
Els deixem coure fins que els veiem torradets. Uns 20 minuts, aproximadament.
Els traiem del forn i els deixem refredar sobre el marbre, a temperatura ambient.
I, finalment, els tallem per la meitat amb un ganivet del pa, els untem amb oli d'oliva i els farcim del que volguem. En aquest cas, vaig escollir el pernil dolç i el formatge, perquè com que eren per compartir, vaig pensar que eren dos ingredients que agraden a tothom. Però podeu fer-los més originals, si voleu!
Quins panets més bons, ideals per esmorzar
ResponEliminaArribo just a l'hora d'esmorzar, els panets amb pernil dolç i formatge son perfectes.
ResponEliminaSegur que els teus companys i tu veu disfrutar d'un bon esmorzar.
A mi també em va agradar veure't i m'hauría encantat veure els cirerers, quina vistositat carregats de cireres!
Petons.
Quin be de Deu de panets!!! i semblen força fàcils de fer... Es que a mi... això de pastar pa... em fa pànic!!! però m'assembla que m'animaré a probar-ho.
ResponEliminaPtns
Lourdes
Oh, Marina!!! M'han agafat unes ganes boges de fer aquests panets... haig de deixar de dependre tant de la panificadora i els haig de provar de fer així, a ma. Petons.
ResponEliminaEt volia preguntar... i sense pintar de sobre, queden tan doradets?
ResponEliminaDoncs Mercè, si no els pintes queden satinats, color pa. jo hi vaig posar una mica de gelatina pintada, perquè quedessin ben brillants. El que seria diferent és que fossin panets de brioix, que aleshores sí que queden brillants sols. Però és una altra recepta. Petonets!
EliminaGràcies, Marina! Una abraçada.
Eliminaostres els teus companys debien quedar encantats!! t' han quedat molt xulos i segur que boníssims!!
ResponEliminaQuè macos t'han quedat! els teus companys segur que van flipar amb l'esmorzar!
ResponEliminaFelicitats, guapa!!
ohh Marina que delicia de brioches!! te han quedado perfecto y me llevo un par para la merienda :)
ResponEliminabesote guapa.
Molt bons, segur que queden ben tendres!
ResponEliminaUna abraçada
hummmmmmmmmmm que bueno
ResponEliminaM'ha fet molta il·lusió que l'hagis fet.;)
ResponEliminaAixò per que diguin que no es poden reformular les coses, ale.
Fan taaaan bona pinta!!
Ah, i felicitats per l'aniversari.
Petons.
Però com se m'acut posar-me a mirar aquesta recepta a aquestes hores amb la gana que tinc!
ResponEliminaQui no es menjaria un parell d'aquests panets? Així en aquest format i tan tovets que debien estar...
Petonets!
Segur que els teus companys de feina van quedar encantats amb aquest esmotzar!
ResponEliminaJo amb el pa a casa no m'atraveixo...
Felicidades Marina, por el aniversario y por estos panecillos que tienen que estar buenísimos.
ResponEliminaPetons
Blanca de JUEGO DE SABORES
Quina delicia de panets! Els companys deuen esperar amb delit el teu cumple! Una abraçada Marina!
ResponEliminaCarai marina quin esmorzar tan bó!! Els teus compnys de feina devien estar contentissims. Fa dies que vull fer alguna recepta de pa i no trobo el moment ...... aquest teus semblen força fàcils de fer.
ResponEliminapetons
Qué cosa más rica, Marina. Besos.
ResponEliminaAquest panets són deliciosos però si estan fets casolans encara en són més!!! Ho tinc que provar. petons
ResponEliminaJa m´agradaria que em portessin aquestes llepòlies per esmorzar...Provaré de fer la teva recepta.
ResponEliminaEs podran congelar i fer-los servir "el dia de autos" , no? Quedaran be descongelats ? S'apropa el cumple de la meua filla i m'agraden eixos bocatetes xicotets.....
ResponEliminaGuau!!!! quina pinta. Jo que tinc nens segur que volarien en un "pis-pas"
ResponEliminaQue macos aquests panets i que contents debien estar! ;) Quines ganes de menjar-ne un!! hehehe
ResponEliminaJa la probaré, que de la manera que últimament li vaig agafant el gust a fer pa, si algun dia sorprenc els de casa amb aquests panets, ja veuràs que contents!!
Una abraçada Marina!!
Marina, un berenar la mar de bó.
ResponEliminaQuins esmorzars!
ResponEliminaQue panecillos tan ricos, me encanta estos panes, me lo apunto para provarlos.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Marina, qué delicia, te quedaron impresionantes, tomo nota que algo así no me lo pierdo, qué delicia!
ResponEliminaUn besito
Sóc una de les afortunades que va poder esmorzar aquests panets casolans... :) Boníssims, junts amb la resta de cosetes dolces que també va portar... Moltes gràcies Marina!
ResponEliminaQuina il·lu veure't per aquí, Cristineta!! Gràcies per ser tan generosa...!! Petons
Eliminaualaaa pero que macus!!! m'encanten aqeusts panets com a aperitius! petons
ResponEliminaualaaa pero que macus!!! m'encanten aqeusts panets com a aperitius! petons
ResponEliminaOhhhh!! I precisament els haig de veure ara!!! Quina salivera!! Jo en vull un parell per berenar!!
ResponEliminaPetonets bonica :-)
quin berenar hagués fet de tenir-ne!... ara no puc fer pa però els anoto!
ResponEliminaQuina plata més hermosaaaaa!
ResponEliminaUns panets bonissims.
ResponEliminaPetons
Marina així petitonets m´encanten!!! i que bons per qualsevol moment. petonets
ResponEliminaque maquets aquest entrepanets... i segur que boníssims!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Marina tus compañeros de trabajo no se pueden quejar, qué desayuno tan rico les has llevado, yo me imagino que esto desapareció rápidamente, me apunto la receta y feliz cumpleaños!
ResponEliminaSaludos!!
http://losantojosdeclara.blogspot.com.es/2013/05/magdalenas-de-naranja-con-dulce-de-leche.html
Que contents devien estar els teus companys amb aquets esmorzar!!
ResponEliminaMarina, avui si puc! Uns panets més que bons, boníssims!
ResponEliminaFeliç setmana,
Nani
Marina, ets una bona panadera i deixa reposar la massa es perfecta.
ResponEliminaMarina tu eres de les meues, mira que ens agrà fer pa, què bo t´ha quedat i amb pernil i formatge, boníssim!!! bsts
ResponElimina