Can Kenji. Aquest és el restaurant on el Manel em va portar a sopar el dia de l'aniversari, després d'una sessió compartida al teatre amb Pere Arquillué, que torna a pujar a l'escenari amb 'Primer amor' al Villarroel. No parlaré de l'obra sinó del restaurant, que encara no haviem visitat mai però que segurament tornarem a trepitjar. Els qui sou de Barcelona ja deveu conèixer però pels qui encara no n'han sentit a parlar, en faig cinc cèntims. D'entrada, i abans d'entrar en matèria, voldria apuntar que el local em va agradar molt. L'ambient és acollidor, ni massa 'finolis' ni xaix, ni sofisticat ni "cutre". És ple de grups d'amics que conversen, que somriuen, que fan broma..., el bon rotllo se t'encomana de seguida. La llum, la justa, que a mi no m'agraden aquells llocs que quasi enlluernen, sinó que prefereixo molt més la llum indirecte. Es pot menjar a taula o bé a la mateixa barra de bar, que té vista oberta a la cuina.
(Foto extreta del web de Can Kenji, amb llum de dia)
(Foto del dia que hi vam anar nosaltres)
(Foto de la cuina, oberta a la vista del client)
(Més fotos fetes des de la taula on vam seure)
Kenji Ueno, el xef
L’any 2003 provinent de Kyoto, la seva ciutat natal, el Kenji Ueno aterra a Barcelona atret pels referents culinaris catalans del moment. Acabat d’arribar entra a treballar amb Satoru Miyano i, del seu pas pel desaparegut restaurant amb el mateix nom, que fusionava la gastronomia japonesa, francesa i mediterrània, s’endinsa en el concepte de la cuina creativa d’autor.
Desprès d’aquest contacte inicial, el Kenji continua aprofundint en la seva experiència en diverses cuines de restaurants japonesos de referència a la ciutat. L’any 2006 funda l’empresa Izakaya Catering juntament amb la seva dona, la Neus Busquets, on comença a portar a terme la seva particular visió de la cuina japonesa.
És a partir d’aquest moment quan en el seu cap es comença a coure la idea de buscar el seu propi espai, un lloc on poder plasmar les seves experiències a la cuina i la seva proposta de com ha de ser un restaurant.
L’any 2010 s’inaugura Can Kenji, un restaurant inspirat en les tavernes tradicionals japoneses, les Izakayes. La manera de menjar en una Izayaka consisteix en demanar diferents plats per compartir entre els comensals.
(Extracte del web de Can Kenji)
La cuina
Així doncs, aquesta Izayaka d’estil culinari tradicional japonès influenciada per la cuina d’autor, per la fusió gastronòmica i deliciosament condicionada per els productes de consum local i de temporada. S’hi poden menjar plats tradicionals que rarament formen part de les cartes d’altres restaurants japonesos a occident i també reinterpretacions de plats més convencionals, de les gastronomies japonesa i mediterrània.
El restaurant és petit i tranquil. Es diria que algú ha decidit ralentitzar el temps per a poder gaudir de l’estada sense presses, on l’ordre en què es demanen i es consumeixen els plats deixen de tenir importància i, on l’experiència de menjar, es converteix en una original desgustació de tapes que no ens deixarà indiferent.
(Extracte del web Can Kenji)
La Carta
L'oferta de tapes és molt gran i variada. Hi podreu trobar tapes de peix cru, però també molts plats amb carn o peix cuit, per qui ho prefereixi. També hi ha des de sopes, fins a broquetes, passant per peix marinat, els onigiris, els makis, sashimis i suhis i altres plats amb pasta udon o arròs. En fi... no us ho acabareu pas en un sol dia, així que s'hi haurà de tornar!
Aquests són els plats que vam escollir nosaltres. No ens en vam arrepentir! Disculpeu la qualitat de les fotos, fetes amb mòbil i poca llum...
La nostra tria
Tataki de tonyina amb guacamole
Onigiri de risotto de porcini (sureny) a la planxa
Mandonguilles de xiitake i llagostins arrebossats
Verat marinat en salsa de soja i sake dolç a la planxa
Nigiri variats
i de postres...
Dorayaki d'azuki (creppe japonesa amb purè dolç de mongeta vermella)
I per beure...
Un fantàstic Jasp i Negre D.O. Montsant (que per cert, vam buidar fins l'última gota)
Si teniu ganes d'anar de tapes i alhora esteu tips de les més habituals, també delicioses, d'estil basc, no deixeu d'anar al Can Kenji. Nosaltres ja ho hem fet i no serà l'últim cop!
CAN KENJI
C/ Rosselló, 325
Tel. 93 476 18 23
P.D. I gràcies, Manelic. Malgrat aquell dimecres plujós vaig oblidar-me de totes les preocupacions per una estona i vaig gaudir, un cop més, d'una bona cuina al teu costat...
Hi vaig anar fa uns mesos i em va encantar, quines ganes de tornar-hi!! :D
ResponEliminaPer cert, què tal l'obra? Que els meus pares hi van dissabte! jejeje
Petonets
Sandra
Hola, Sandra! Doncs l'obra bé, un pèl crua pel tema que és un monòleg i que l'escenografia és minimalista, pràcticament inexistent. Però l'Arquillué es transforma en una persona ben diferent al Claudi que estem acostumats a veure per la tele!! Digue'ls que no hi vagin amb son, que és una mica lenta, i sense efectes sonors! Ja em diràs què els ha semblat. Petonets!
EliminaNo el coneixia, i el menjar semble autèntic japonès no com els Woks que han proliferat darrerament, com bolets o com un que el tenin abaix de casa. La meva filla que és fan de tot lo relacionat amb el Japó, segur que me'n sabrà dir alguna cosa. Hi haurem d'anar!!! ;)
ResponEliminaEl menjar japonés no es el meu preferit, però per desconeixement, a veure si m'animo que bona pinta té tot.
ResponEliminaPetons.
Guau, desconeixia aquest japonés, però pel que ens dius, s'ha d'anar!
ResponEliminaPetonets!
Doncs m'ho apuntooo!!! amb el que m'agrada el japonés!! merci per la información! petons
ResponEliminaapuntado a la lista de restaurantes¡¡
ResponEliminapeto
Un bon lloc on anar quan vagui a Barna, deliciosos plats . Petonets i segueix passanto tan bè !!!!!!
ResponEliminaM'agrada molt la gastronomia japonesa...i aquestes tapes tenen una pinta genial! Serà qüestió d'anar-hi!!! Una abraçada!
ResponEliminaQueda anotat a l'agenda de "pendents". M'encanta el menjar japo!!
ResponEliminaQuina delicia, me l'apunto que sóc fanàtica de la cuina japonesa!
ResponEliminaUna abraçada
Ja fa temps que el vull visitar!. (ja saps lo grillat que estic amb el tema de la cuina japonesa :) ) i tú ets una referència immillorable com per acabar de decidir-me.
ResponEliminaPetons.
No coneixia aquest restaurant però tot té una pinta deliciosa.
ResponEliminaMarina, qué buena entrada, me encanta leerte, siempre tienes algo interesante que mostrarnos!
ResponEliminaUn besito grande y feliz finde!
Quina gràcia, els acabo de veure a Karakia. Molt bé!
ResponEliminaFeliç setmana Marina,
Nani