dissabte, 5 d’abril de 2014

Cassoleta de rap al pebre verd


Feia molts dies que tenia ganes de preparar aquest plat amb pebre verd. El pot de pebre en conserva ja feia setmanes que reposava al prestatge i, finalment, ja puc dir que hem pogut menjar un bon platet de rap, pebre verd i patates que ens ha agradat molt .No té massa complicació, només és una mica entretingut, però vaja, amb una hora o una hora i mitja el teniu resolt. 

Sempre m'ha agradat molt, el pebre verd. Tant aromàtic. El pebre verd és, de fet, un pebre com un altre, però els grans es conserven sense madurar, d'aquí que li notem aquesta aroma tan afruitada. A mi, el pebre verd em recorda aquells bistecs al pebre verd que ens feia la mare quan érem petits, i aquells talls gruixuts d'entrecot que demanava al restaurant, si s'acompanyaven amb salsa al pebre verd. Amb el temps, n'he perdut el costum, de fer salses amb pebre verd, potser perquè no sóc gaire amant de la crema de llet, on normalment s'incorpora el pebre. Però el podeu cuinar sense nata, ara ho veurem. Amb els peixos, trobo que el pebre verd també hi queda la mar de bé, sobretot, si el peix és blanc. En aquesta ocasió, he triat el rap perquè té una carn molt melosa, de textura consistent, que potser s'assembla, una mica només, a la textura de la carn. 

Ingredients (2 persones):
4 talls de rap
2 patates
1 branca de julivert
1 grapat de grans pebre verd
1 ceba
farina
1/2 got de llet
sal i oli


El secret perquè ens quedi un estofat ben fet, amb el rap i patates ben cuits, és tallar les patates ben fines. Jo ho he fet amb una mandolina, ja que d'aquesta manera m'asseguro unes patates com si fossin xips.


A continuació, arrebossem els talls de rap amb farina, els salem i els fregim en una cassola, volta i volta. Els traiem i els reservem.


A la mateixa cassola, hi sofregim la ceba, tallada a la brunoise i la salem. Quan comenci a enrossir-se, afegim les patates, làmina a làmina, que també salarem. També hi incorporarem el mig got de llet. Finalment, a sobre, hi aboquem l'estrella del plat, el pebre verd.


Un cop ho tenim tot a dins, remanem i rectifiquem de sal, si cal. hi afegim una mica d'aigua, a més de la llet que ja hi teníem coent abans. Hi afegim el rap, el julivert picat, i tapem la cassola.



Deixem coure a foc mig durant uns 25 minuts. Passat aquest temps, mirem com tenim la cocció de les patates. Si aquestes ja són toves, ja podem apagar el foc i servir aquest rap tan i tan aromàtic.














18 comentaris:

  1. Quin goig que fa aquest plat!!! Llàstima que no tinc rap a casa que sino seria un bon segon plat per avui!!!!

    ResponElimina
  2. a mi el pebre verd també em recorda un filet, fet amb nata... i ara tampoc ja no el faig!
    La teva proposta em sembla molt bona, li ha de quedar molt bé al rap. I sense nata, moooooolt millor!

    ResponElimina
  3. menuda pinta mas rica q tiene!!! yo quiero un plato asi!!!

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada més cuinar amb llet enlloc de nata, trobo que els plats són més lleugers I sans. I estic segura que en aquest plat el resultat és deliciós, només cal veure les fotos. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Que pintaza Marina¡¡¡¡, de rechupete¡¡, besos

    ResponElimina
  6. quina pasada te questa per morirse de gust

    ResponElimina
  7. Quina delícia Ummm, a casa tinc rap però s’ha aura d’esperar per el proper cap de setmana, em sembla una recepta deliciosa, amb el teu permís queda copiada.
    Petons

    ResponElimina
  8. I tant que es veu bó aquest plat de rap. Ara sembla que els entrecots al pebre no estàn de moda, però fa uns anys eren molt habituals a les cartes dels restaurants.
    Moltes vegades sustituiexo també la crema de llet per llet.
    Petons.

    ResponElimina
  9. Quina pinta més bona. Segur que ha de ser boníssima la combinación del pebre amb la llet i el cap. El provaré de fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, escriure des del mòbil fa que digui tonteries gràcies al traductor. Volia dir el rap, no el cap!

      Elimina

  10. Marina; Un plat ben senzill, amb un resultat molt elevat. El rap, és un dels peixos que més aprecio, encara que si fos per el seu aspecta, no el voldría pas.
    Salutacions Marina¡¡ :O)

    ResponElimina
  11. Quin bé de Déu de plat de peix...aquestes patates tallades amb mandolina són un llit espectacular per un dels meus peixos preferits! Ha d'estar per llepar-se els dits! Petons!

    ResponElimina
  12. Olé Marina! Quina manera mes bona de fer el rap! Un plat de Diumenge. Petons!

    ResponElimina
  13. Quin plat de rap més bo!!! Me l'apunto......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  14. ostres quina pinta amb el que m'agrada el rap!! es un plat per sucar-hi pa! petons

    ResponElimina
  15. Sublim, cuina de la que transporta!!! :)

    ResponElimina
  16. Qué bò ha d'estar aquest rap al pebre verd (jo que no sòc gaire amiga del peix!)...però amb les patates i aquesta salseta..mmmmmmm
    Totalment d'acord amb els records del pebre verd! Qué fashion era llevors fer aquesta preparació amb la carn!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...