Calçots. Comença la temporada!

Ja els tenim aquí!!! Els primers calçots del Vallès ja han arribat als mercats, després que ho fes (la setmana passada) la vila reina, la ciutat de Valls. Comença una temporada gastronòmica que, curiosament, sempre associo amb la disbauxa. Jo crec que deu ser perquè coincideix durant uns dies amb el Carnaval, on tot s'hi val. I amb els calçots també s'hi val tot. Es deixen les formes, no calen estovalles, ni coberts, ni anar ben nets. Al contrari, com més brutes tinguis les mans i pitet (s'acostuma a posar un pitet o tovalló al pit, per parar el cop de les gotes de salsa), més en gaudeixes. Els calçots et condueixen a la unió, comparteixes converses i rius força al costat dels teus amics o familiars. De les trobades amb calçots en diem calçotades i tenen una dilatada tradició a tot Catalunya, tot i que la zona de Tarragona sigui la més reconeguda arreu del món. Per tot això, el calçot (pel seu fantàstic gust i  econòmic preu), m'encanta! De fet, a casa ja hem començat a fer-ne!

El calçot és una hortalissa més bulbosa i dolça que la ceba tendra de primera collita. Quan n'he plantat a l'hort, he tingut en compte que m'he d'esperar un any per tenir-ne. És a dir, la temporada  comença plantant les cebes tendres, que no collirem i que es deixen assecar un cop ja han grillat. Quan s'apropa el fred es tornen a plantar, fent un clot a terra. A mesura que la tija va creixent, anem colgant les parts que estan en contacte amb l'aire i el sol. Aquest procés de colgar es diu calçar... i d'aquí, el nom de calçot, la ceba que es calça. La temporada comença entre desembre i gener, en funció de la zona on es plantin i de com s'hagi arrelat la tradició. Al Vallès, comença al gener i s'allarga fins a finals de març.

El que no pot faltar mai al costat del calçot és la salsa de romesco, un acompanyant de luxe per un calçot de luxe. Hi ha mil i una maneres de preparar-lo. El meu, el faig així:

Ingredients:

1 nyora

3 tomàquets escalivats

1 cabeça d'all escalivada

100 g d'avellanes

100 g d'ametlles

1 llesca de pa torrat

1 raig de vinagre

oli d'oliva verge extra

Sal i un xic de pebre

El procés d'engolir el calçot, prou conegut arreu, consisteix en agafar amb una mà el calçot i sucar-lo a la salsa. Alcem el cap, talment com si volguessim beure amb porró, i tot cap a dins! Normalment, se'n fan una dotzena per persona, però jo he arribat a veure competicions maratonianes on en cauen uns quants més... tot depèn de la gana que tingueu i de si us agraden molt o poc. Tingueu en compte, però, que el calçot és laxant...

Aquí podreu veure el pas a pas per fer la salsa, una bona salsa.

Els que no tenen ganes d'embrutar-se les mans, també tenen una altra opció que cada cop més es posa de moda als restaurants. Es tracta de fer una tempura de calçot o bé, com en el meu cas, un bunyol de calçot. Aquest que us ensenyo es menja a taula, amb els calçots que us hagin sobrat de la calçotada. En talleu les tiges més dures, traieu la primera pell, feu una salsa amb ou batut, farina i sal i els arrebosseu. Els fregiu amb oli i aquest és el resultat:

Els calçots, a més del romesco, també acostumen a tenir un altre acompanyant. Aprofitant el caliu de les brases de la cuita del calçot, es couen botifarres i costelles de xai a la brasa, que serviran de segon plat i que també es poden acompanyar amb romesco o bé amb un allioli ben bo!!!

Sigui com sigui, crec que podem dir que si el Carnaval és la disbauxa, la calçotada és la bacanal!