dijous, 19 de gener de 2012

Calçots. Comença la temporada!


Ja els tenim aquí!!! Els primers calçots del Vallès ja han arribat als mercats, després que ho fes (la setmana passada) la vila reina, la ciutat de Valls. Comença una temporada gastronòmica que, curiosament, sempre associo amb la disbauxa. Jo crec que deu ser perquè coincideix durant uns dies amb el Carnaval, on tot s'hi val. I amb els calçots també s'hi val tot. Es deixen les formes, no calen estovalles, ni coberts, ni anar ben nets. Al contrari, com més brutes tinguis les mans i pitet (s'acostuma a posar un pitet o tovalló al pit, per parar el cop de les gotes de salsa), més en gaudeixes. Els calçots et condueixen a la unió, comparteixes converses i rius força al costat dels teus amics o familiars. De les trobades amb calçots en diem calçotades i tenen una dilatada tradició a tot Catalunya, tot i que la zona de Tarragona sigui la més reconeguda arreu del món. Per tot això, el calçot (pel seu fantàstic gust i  econòmic preu), m'encanta! De fet, a casa ja hem començat a fer-ne!


El calçot és una hortalissa més bulbosa i dolça que la ceba tendra de primera collita. Quan n'he plantat a l'hort, he tingut en compte que m'he d'esperar un any per tenir-ne. És a dir, la temporada  comença plantant les cebes tendres, que no collirem i que es deixen assecar un cop ja han grillat. Quan s'apropa el fred es tornen a plantar, fent un clot a terra. A mesura que la tija va creixent, anem colgant les parts que estan en contacte amb l'aire i el sol. Aquest procés de colgar es diu calçar... i d'aquí, el nom de calçot, la ceba que es calça. La temporada comença entre desembre i gener, en funció de la zona on es plantin i de com s'hagi arrelat la tradició. Al Vallès, comença al gener i s'allarga fins a finals de març.

El que no pot faltar mai al costat del calçot és la salsa de romesco, un acompanyant de luxe per un calçot de luxe. Hi ha mil i una maneres de preparar-lo. El meu, el faig així:


Ingredients:
1 nyora
3 tomàquets escalivats
1 cabeça d'all escalivada
100 g d'avellanes
100 g d'ametlles
1 llesca de pa torrat
1 raig de vinagre
oli d'oliva verge extra
Sal i un xic de pebre

El procés d'engolir el calçot, prou conegut arreu, consisteix en agafar amb una mà el calçot i sucar-lo a la salsa. Alcem el cap, talment com si volguessim beure amb porró, i tot cap a dins! Normalment, se'n fan una dotzena per persona, però jo he arribat a veure competicions maratonianes on en cauen uns quants més... tot depèn de la gana que tingueu i de si us agraden molt o poc. Tingueu en compte, però, que el calçot és laxant...

Aquí podreu veure el pas a pas per fer la salsa, una bona salsa.

Els que no tenen ganes d'embrutar-se les mans, també tenen una altra opció que cada cop més es posa de moda als restaurants. Es tracta de fer una tempura de calçot o bé, com en el meu cas, un bunyol de calçot. Aquest que us ensenyo es menja a taula, amb els calçots que us hagin sobrat de la calçotada. En talleu les tiges més dures, traieu la primera pell, feu una salsa amb ou batut, farina i sal i els arrebosseu. Els fregiu amb oli i aquest és el resultat:


Els calçots, a més del romesco, també acostumen a tenir un altre acompanyant. Aprofitant el caliu de les brases de la cuita del calçot, es couen botifarres i costelles de xai a la brasa, que serviran de segon plat i que també es poden acompanyar amb romesco o bé amb un allioli ben bo!!!


Sigui com sigui, crec que podem dir que si el Carnaval és la disbauxa, la calçotada és la bacanal!


16 comentaris:

  1. Calçots i romesco ... ummm un bon tiberi, bona companyioa i un diumenge perfecte...

    petons

    ResponElimina
  2. Amb lo bons que están amb la salsa que crec que es el més important, la que has fet te una pinta boníssima. No els he provat mai en tempura el toc cruixent segur que li queda molt bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. M'encanten els calçots!! Avere si ens hi posem amb la famili i fem una calçotada que ja es plena temporada! La tempura m'ha encantat és una alternativa molt bona!
    Petons

    ResponElimina
  4. Ja???? Visca les calçotades! I res de seure a taula, eh? A embrutar-se les mans :)
    La salsa de romesco m'encanta.

    ResponElimina
  5. Vaja...sí que en teniu de ganes!! Jo l'espero per febrer que s´arrodoneix amb un bon pastís de formatge...je, je, je

    ResponElimina
  6. Neus: tens raó, el més important és la companyia!

    Cris: en tempura són molt i molt bons també. Per variar-los una mica...!

    Roser: Gràcies pel comentari de tempura. Era el primer cop que ho feia i ban quedar exquisits!!!

    Gemma: Visca! Ben bruts i tips, amb els calçots... he he.

    Cristina: nosaltres en tenim ganes al gener, febrer i març... tan com poguem!!! Amb un pastís, encara millor!

    Petons

    ResponElimina
  7. A mi m'agraden les calçotades a peu dret, amb les mans ben brutes i el vinet que no hi falti!!
    Però si vols una recepta de calçots per quan fa mal temps, et deixo la nostra:
    http://eltallerdecuina.blogspot.com/2012/01/crema-de-calcots-amb-carxofes-i-romesco.htm

    petonets

    ResponElimina
  8. Bueno ,bueno...com ens posarem!!!tinc el pitet apunt..ja,ja..perque aquesta salsa ....petons.

    ResponElimina
  9. Me enloquecen els calçots i su salsa.

    TENGO UN PREMIO PARA TI EN MI BLOG, PASA A RECOGERLO.

    ResponElimina
  10. Oi tant, a peu dret i a embrutar-se!! Quines ganes de fer-ne una!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  11. La calçotada és disbauxa, tacar-se en companyia, treure la llengua, riures, dits negres... FAN-TAS-TIC!, VISCA LA CALÇOTADA!, hem fet d'un vegetal bo i una salsa 10 un plat de festa. La versió que proposes és una meravella! Una abraçada!

    ResponElimina
  12. que bons que son, no puedo pasar la temporada sin probarlos al menos un par de veces,precisamente el domingo toca

    ResponElimina
  13. Ummmmm que bons uns calçots amb la seva salsa, me nas fet venir ganes, aquet any encara no els he provat.
    Petons

    ResponElimina
  14. Ostres que bons!! A casa en feien, però ara aquí a Vitoria es quelcom més complicat (n'arriben molt pocs, i de la zona de Tarragona cap!!!). Petons Marina!!

    ResponElimina
  15. Mercè: Visca la disbauxa, oi? he he

    Miquel: no passis sense provar-los si t'agraden!

    Sión: Ja em diràs què tal amb la salsa!

    Cocina de emergencia: Quina llàstima que no us arribin a Vitoria! Haureu de fer una visita a Catalunya, doncs!!!

    Petons

    ResponElimina
  16. Jo no havia fet mai cap calçotada. Aquest any ha estat el primer, i repetiré segur!!! Quina "embrutamenta" més deliciosa!!!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...