De tant en tant, a casa, fem fideus. Els tradicionals, els que s'acompanyen de costella i, sovint, també de salsitxa. Normalment, el Manel és qui fa els fideus. Sense dir-nos-ho directament, hem anat adoptant uns rols a casa, i en la qüestió del menjar també. Abans, quan fa anys era soltera, m'agradava fer-me segons quins plats que, ara, són cosa del Manel. Especialment, els arrossos, ja que ell hi té la mà trencada.
Aquesta setmana, però, tenia ganes de fer fideus. Perquè a més de bons, són pràctics per posar a la carmanyola de la feina per dinar de tàper. També se'n poden fer força, com va ser el meu cas, i així ja en surt un plat per la petita de casa i la seva iaia. Bé, d'aquesta manera és com els vaig fer jo. Segurament, de receptes en trobarem tantes com cases hi ha!
Ingredients:
Fideus
Costella de porc
Pebrot verd i vermell
ceba de figueres
Tomàquet de penjar
brou d'au
herbes de provença
La preparació, tot i no tenir cap secret, requereix d'un sofregit llarg i reposat. Així m'ho ha ensenyat el Manel i així n'hi après. Comencem per la ceba, tallada petita, i el pebrot verd i vermell, deixem que s'enrosseixi tot fins que tingui color caramel. Trigarem uns tres quarts d'hora. En aquest moment, afegim el tomàquet ratllat. I remenem 10 minuts més. Ara, incorporem la carn, salpebrada. I remenem bé, volta i volta.
Hi afegim els fideus. Compteu uns 80 grams per persona. I quan els haguem enrossit una mica amb el sofregit, hi afegim el brou, ben calent. Deixem que faci xup-xup durant uns 18 minuts, a foc mig, i amb la tapa posada.
Reservem i deixem refredar una mica. Ho decorem amb una branqueta de romaní, abans de servir.
A casa ens encanten el fideus fets d'aquesta manera, encara que les salsitxes no acostumen a faltar.
ResponEliminaPetons.
Molt semblant al que fa ma mare. Això de "soltera"...paraules majors!: remember when? jejej
ResponEliminaM'encanten aquests plats! Tant a l'estiu com a l'hivern....
ResponEliminaPetonets,
Olga