Gastropoemes

Aquest és el meu raconet literari. Algunes de les poesies també les podreu trobar a http://www.versos.cat/

Gambes arrebossades

Pupil·les dilatades
pel miracle del pa
que en partir-se en bocins
fa una bufanda al crustaci.

----------------------------------------------------------------------------------------------
Tap de suro

Puc haver fet poc de molt,

i molt de ben poc.

Ja sóc vell i xeruc,

però visc on vull i sóc.

Tinc la sort

de veure un glop

d’un most tan dolç

que de la mort

n’ensumo només l’ombra.

Només un glop,

persistent i tossut

emmascara un xic

la teva olor de suro.

------------------------------------------------------------------

L’esquitx

I si una espurna de tu m’esquitxa

que giri d’hora,

n’entomo la llum.

La reboto al lluc

que tot just ara s’obre

buscant el fil de llum.

Aquest petit lloc 

on ens busca un bes que vola

per encastar-se entre tu, jo i l’esquitx.

----------------------------------------------------------------------
Rosegadors rosegant

Per un forat surt el ratolí amagat.

Buscant el manxego

que el ratolí del costat,

mentre dormia,

li ha robat.

------------------------------------------------------------------------------------

Un any nou

Els torrons respiren al prestatge,

mig oberts.

La cuina s'ha embafat d'olor de neula, de bombó.

Damunt la taula agonitza un simbomba,

mig trencada.

Ressonen les cançons que hem rescatat

de partitures velles.

Sembla que avui tot torna al seu lloc,

però no t’ho creguis.

Algú ho ha dit per televisió, però aquí on som ara

encara falta el millor.

Si mirem enrere, només un instant,

somniarem que ja som lliures.

Bon any nou

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’Avellaner

L’avellana és buida

i buit l’estómac del meu desig,

que si em podia treure la gana

quan et besava encara.

Ara em queda un forat

de fam i set

que ni per una llavor alimenta

l’avellaner de l’eixida

que ara ja és mort.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’ull de vellut

Vençut i perdut,

ajagut dins un cup

t’he somrigut, conegut,

abatut com un cuc

i m’he quedat mut,

decebut, del teu

ull de vellut.

Tururut.

----------------------------------------------------------------------
Una olla de salsa

Cou l’olla de les lletres, ja ben lluny,
I el deixes per sempre,
mentre lligues ara una salsa
llaminera i lluent,
veus la textura i el color.
Lleparies fins i tot l’olla on s’ha cuit,
i on ara es despulla lliure,
cercant camins,
i lliscant damunt del nou vestit,
el llom de porc de llaminera.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Bunyols

La bellesa dels bonys

de farina pastissera

amorfa si és crua

deforme ja cuita.

I buida per dins

i embolcallada

amb sucre,

folrant-ne el torrat.

El rajolí borratxo

amara l’obrador

on el pastisser

la transforma.

Farina pastissera

banyada d’olis calents

efímera bellesa, la teva,

que dins la boca desapareixes.

------------------------------------------------------------------------------------------

Mel

Enganxosa, dolça i sensual,

taronja transparent i aromàtica,

jove, vella i tendra,
nova, líquida i suau,

calenta, freda i granulosa,
juganera, tremolosa i fràgil

plaent, pacient i estèril,

àcida, amarga i roent.
Mel, una dolça metzina...

-----------------------------------------------------------------------------------------

Nit de revetlla

Esquitxos de llum dins les mirades d’aigua,

cels encesos de foc amb estrelles instantànies,

Olor de sofre entre les voreres.

Olor de sucre i fruita confitada.

Olor d’escuma de cava.

Mans suspeses enlaire

entre xarxes de rialles.

Mentre, a poc a poc,

la bengala s’apaga.

----------------------------------------------------------------------------------------

Incrustada

S’enganxa la farina a la pell

del moll de la paella

que cou i mor a temps

de fer-se cosa bella.

A taula tothom seu,

es flaira l’oloreta,

i d’una dona velleta

se n’apuntala el peu.

Ja som aquí, ateneu!

Que portem safata plena

d’aquest moll abans tan viu

que n’hem enrossit pell i aleta.

----------------------------------------------------------------------------------------

Socorristes

Esquitxos entre escletxes

que s’obren en terres eixuts

i s’ofeguen en argiles roges

de temps, ai, que no plou.

Un raig obert d’aigua freda

pica fort, bufeteja els glans d’alzina,

que no és surera però

jove vol vèncer el pi.

Treu el cap la primavera

i cauen les gotes d’abril,

les socorristes que salven

la vida d’aquí, i també a mi.

-------------------------------------------------------------------------------------

Gola endins

Gots plens de glops,

bons de sal,

que juguen dins el

sac de dents,

tou, fosc inconscient

i bec vins, sucs

i bombolles de gas

amb espurnes als ulls

verds, blaus, grocs,

grans com esferes

d’ou llises, toves,

suaus, potents,

amb color d’estiu

sec, llarg, jou,

de carbassa viu,

que s’abraça amb 

l’humit, dur, roig

tacte de llengua

ben endins

bec gots plens

de glops bons de sal,

que juguen

entre el sac de dents.

--------------------------------------------------------------------------------------

Burundanga

M’arrossego feixugament

i et veig lluny,

però toco el teu pit

vermell, calent, ardent.

Somnio dins un somni

i caic a contracor

torno a trobar-me amb tu,

vida de la meva dissort.

Deformo les cares

que veig quan et veig

per a poder escollir

la que més m’agrada.

La que no puc tenir

ni tindré mai més

perquè encara ara

hi penso, en ell.

La droga que em dónes

em permet ser feliç

a mitges, fràgilment,

sentint com a cada moment

es trenca.


----------------------------------------------------------------------------------------

La matèria

Surem en l’aigua

i som aigua

i carn

i mengem carn.

I bevem aigua

que s’enfonsa

dins la carn

que ens embolcalla.

I els ossos ens suporten

recoberts de carn

i d’aigua

i de sang.

I som ben vius

per l’aigua,

la carn,

els ossos

i la sang.

I perquè som vius

ens estimem,

tu i jo,

i ens bull la sang,

ens humiteja l’aigua,

ens toquem la carn

i relaxem els ossos.

I doncs,

em pregunto,

de quin material estan fets

els sentiments?

--------------------------------------------------------------------------------

Els núvols que es mengen

Mel i mató, núvol i sol,

menjo blanc, menjo or, amb ulls i boca,

m’hi encanto, els veig, els tasto,

mel i mató ja s’acompanyen.

Són més bons quan, junts,

mel i mató, sol i núvol,

combinats serveixen.

Els veus? Els tastes?

Agafa la cullera i prem-la fort

i menja’n, veuràs que dolços.

-----------------------------------------------------------------------------

Cor de bou

Un cor de bou

per a tu tinc ja al cistell

a l'ombra del til·ler que dorm

les hores del vespre dolç

de mel vessada al poal

terrós de fang humit a l'ombra

del til·ler on jau

el cistell de cols

i un cor de bou.

--------------------------------------------------------------------------------------

Soroll de maduixa

Crec, crec que s’enfonsa
la dent al fruit vermell
d’imprudent desig carnal
sense ser sonora, sola
suqueja la teva barba
sota el sol, dolça maduixa
de ventre xupada d’aigua
la gola que t’omple l’aire
del plaer del viu infern.

---------------------------------------------------------------------------------------

Eco - lògic

Sense son ni bon consum

miro el llum on hi ha el teu nom

i amb pols fatal toco el meu fals

tronc ben tort que sobre el cap

m’enganxa el mal del desengany.

Desenganxat d’un arbre alt,

m’han ben fotut, m’han ben venut

per quatre rals, o força més alt,

desenganxant-me del meu pal

on era lluny del teu queixal.

Mira’m on jec, sobre el paner,

duc un gomet que porta escrit

que aquest fruit verd

vol més que val.


----------------------------------------------------------------------
La fondue


Si desfàs els què-s

veuràs que l’entès

t’explica els perquè-s

del cor que és fos

pel batec gelós

del carnós mos

dels llavis, dos,

que té el teu bes.