El d'avui és un plat que fa olor de mediterrani, d'aquell mediterrani feréstec, on terra i mar s'enfronten a cops de vent, i de sol, i també d'aquell mediterrani tendre, enamorat entre carrers blanc. El plat d'avui ens arriba de Grècia, un país que em va deixar emprempta. Exceptuant la grandiosa Atenes, la regió hel·lènica és plena de pobles petits, ben blancs, crescuts entre penyassegats i arran de mar. Allí va ser on vaig provar per primera vegada aquest plat, les melitzanes me feta (que ja haureu captat que vol dir "albergínies amb feta").
Us he de confessar que em va encantar, perquè sense massa ingredients s'aconsegueix un plat molt aromàtic. El secret? L'ús de les espècies, que a Grècia fins i tot és més generós que a casa nostra, potser no en varietat però sí en quantitat. A més, molts estofats els cuinen amb canyella, i trobo que a casa nostra no ho fem tant.
Al cap de poc temps em va tocar preparar-lo diverses vegades, ja que durant un temps vaig treballar al restaurant grec Alexandros, a Sabadell, on la cuina tradicional grega era el pa de cada dia... bé, més aviat, era la pita de cada dia... he he.
És un plat molt fàcil de fer, gustós i que té molta vida, perquè guardat a la nevera aguanta dies i dies.
Ingredients (2 persones):
2 albergínies
4 tomàquets madurs
1 ceba de figueres
2 grans d'all
200 g de formatge feta (grec)
oli d'oliva verge extra
comí, orenga i canyella
sal i pebre
Comencem la preparació dividint, de través, les albergínies. Els traiem el cap. Les reguem amb oli d'oliva, sal i pebre i les posem a coure al forn, panxa enlaire, durant uns 15 minuts a 200 ºC. Mentrestant, tallem el formatge feta a daus i el reservem. Triturem el tomàquet i hi barregem les espècies. comí, orenga i canyella. Tallem la ceba a juliana amb l'ajut d'una mandolina. Laminem els alls, sense pell, i els reservem.
Al cap de 15 minuts traiem les albergínies del forn i les ratllem amb un ganivet, perquè hi pugui entrar la salsa fàcilment. Hi posarem, primer, la salsa de tomàquet i espècies. Després, la ceba en juliana i els alls i, al damunt, la feta a daus. Ho regarem amb més oli d'oliva verge extra i hi empolsarem una mica més d'orenga i pebre. Ho posem altre cop al forn i ho deixem coure durant 40 minuts, a 170 ºC. Aquí teniu les fotos resum:
I finalment, ho presentem! Comptem dues meitats d'albergínia per persona, tot i que com que és un plat lleuger i ben poc greixós... podreu repetir sense remordiments!!
Melitzanes me feta, per a sucar-hi pa!
L´ALBERGÍNIA ÉS UNA DE LES MEVES VERDURES FAVORITES, SEGUR QUE PROVARÉ DE FER-HO
ResponEliminaT'agradarà, crec!
EliminaM'agrada molt l'albergínia i qualsevol recepta amb aquesta... té una pinta tant bona aquesta que m'estan entrant un munt de ganes de menjar-ne jejjej, tindre que provar amb aquesta recepta. Petons
ResponEliminahe he he. Anima't!
EliminaQue buena receta Marina, y con productos mediterráneos al alcance de cualquiera, una receta apta para cualquier época del año.
ResponEliminaPetons
Blanca deJUEGO DE SABORES
Doncs sí! Pel fred i per la calor, i tant!
EliminaHa d'estar deliciós!
ResponElimina:-)
EliminaQué bueno tiene que estar Marina, y con unos ingredientes bien nuestros, además el toque de las especias me encanta. Un beso.
ResponEliminai tant! a mi m'agraden molt, les espècies!
EliminaGenial!! Una recepta ben senzilla, i ben segur ben gustosa!! Intentaré fer-la algún dia!!
ResponEliminapetons!!
No decepciona!
EliminaQuina bona pintaa! M'ha sorprès molt veure-hi la canyella en aquest plat salat. Això s'haurà de tastar ^^
ResponEliminaAviat tinc sopar vegetarià i crec que podria tornar-ne un parell per cadascú :) Segur que els sorprendrà :D
Molts petons! ^^
Doncs sí, a Grècia la fan servir molt, la cantella, en plats salats com la moussaka també n'hi posen!
EliminaMarina, crec que ja t'he dit alguna vegada que m'encanta la cuina grega.
ResponEliminaAquestes albergínies aquestes de llepar-se els dits.
Gràcies, Lolines!
Eliminam'encanta l'albergínia, i en menjo sovint, però aquesta és una de les millors que he menjat mai!
ResponEliminaSé que t'agrada l'albergínia, i m'alegro que aquesta també t'hagi agradat!
EliminaMarina bueno seguro con lo que lleva a mi me encanta tambien¡¡
ResponEliminapeto
He he he, segur!
Eliminam'apassiona l'alberginia, el formatge i la cuina grega en general!! m'encanta aquesta recepta Marina!! me l'enduc, l'he de fer!! petons
ResponEliminaNo te n'arrepentiràs, Roser!
EliminaUiii! He llegit de tot!!! que complicat ja ja!!! Però la recepta m´agrada molt!!! així no les he fet mai. Petonets
ResponEliminaDoncs prova-ho!
EliminaTots uns ingredients que m´encanten, sobretot les aberginies.. no he cuinat mai amb formatge feta, i m´has fet venir ganes... les faré!!! petons,
ResponEliminaDoncs és un formatge que, cuit, queda súper bo. Anima't!
EliminaM'agraden aquestes alberginies. Petons!
ResponEliminaAna
te questa de vici
ResponEliminaGràcies.
EliminaHola Marina, una delicia de plato, me encantan las berenjenas y las ensaladas típicas de Grecia.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Gràcies, Montse!
EliminaSóc una fan de la cuina grega...i de l´albergínia .Em ve salivera quan miro la foto...Tinc pendent d´anar al Dionisios.
ResponEliminahe he he... bo, bo, el Dionisios! A casa també queda molt bona, la grega! ha ha ha
EliminaM'ha agradat, m'ha agradat. Una recepta sana i com a mediterrania que soc m'estira molt. Ho hauré de provar, sense cap dubte. Petons!
ResponEliminaGràcies, Margalida. Prova-ho, queda molt gustosa.
EliminaM'agrada l'albergínia, i aquesta m'encantarà, n'estic segura!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Ja em diràs com l'has trobat!
EliminaMmmmm!!! Quina bona pinta! A mi també m'encanten les albergínies.....Provaré la teva recepta...me l'apunto. Petons!
ResponEliminaOk!
EliminaEs tan bona la alberginia amb formatge feta... Pero aquesta recepta es de 10!!! Un peto
ResponEliminaGràcies, Pili!
EliminaMe l'apunto Marina! perquè combina 2 ingredients que m'agraden molt!
ResponEliminaM'agradaria molt viatjar a Grecia, crec que seria un país que també m'agradaria molt.
ptns!!
Ok! Ja em direu.
Eliminauànderdul, i fer servir la canyella per a la cuina més enllà del dolç és un gran punt a favor dels grecs :)
ResponEliminaTu sí que ets uànderdul... he he he. PEtons
EliminaQue bones amb aquest formatget.....
ResponEliminaUfff...Marina, amb lo que em flippen les esberginies!!!!!!!!!!!!!! I aquesta forma amb feta no l'havia vist mai. M'encanta,m'encanta!!!! jajaja, Segur que les probo en breu.
ResponEliminaSi, lo de la canyella es cert...però hi ha certs catalans de terre endins, que tambè posen canyella als estofats...i es quelcom que queda....genial.
Un petò!
Ha ha ha!! M'ha fet gràcia el teu entusiasme, Abril! És cert, a terra endins i també fa uns anys potser la canyella es feia servir més, oi? petonets
EliminaCap dubte que aquestes alberginies estiguin no bones, boníssimes! no crec que m'aguantés massa dies a la nevera... petons!
ResponEliminaNo van aguantar gaire, no...
EliminaBonissima aquesta recepta i molt mediterranea.
ResponEliminaUn petó
M'encanten les esbergínies i el feta, ho provo segur!!
ResponEliminaMarina, avui he fet aquesta recepta teva per dinar i ens ha encantat. M'encanten les albergínies i no les havia menjat mai així. Em pens que no serà la darrera vegada que les faci. Besades i gràcies per la rcepta!!!
ResponEliminaoh, quina alegria!! M'alegro molt que us hagin agradat. La cuina grega també és intensa en sabors i fantàstica. I no són difícils de fer, oi? Petonets grossos!!!
Elimina