Aquesta és una d'aquelles receptes que ja fa temps que volia provar de fer jo a casa, perquè mira que m'agraden, els carquinyolis! Cruixents i amb aquell punt dolç, ni massa grans ni massa petits, que demanen ser tastats en finalitzar un bon àpat. Doncs vinga, justament el dia que volia fer-los no tenia ametlles al rebost. I és per això que, improvisadament i sense voler-ho, van aparèixer aquests carquinyolis farcits de nous, que no havia provat mai i que em van agradar força... o molt? Regadets amb un licor d'herbes fantàstic, i acompanyats d'un Pedro Ximenez són gairebé celestials..., vaja, de vegades el meu to sembla excessivament apassionat... he he. Som-hi.
Ingredients:
150 g de farina
100 g de sucre
1 grapat de nous crues
1 c. (mesura de cafè) d'impulsor
la pell ratllada d'una llimona
20 g de canyella
1 rajolí d'herbes de Beneixama (València)
ou per pintar
Comencem amassant tots els ingredients en un bol, excepte les nous. També hi incorporem el rajolí de licor d'herbes, que ens ajudarà a lligar-ho tot. Ho amassem bé i ho deixem reposar una estona, perquè llevi.
També hi afegim les nous
Seguim la preparació fent dos xurros, o un de sol si tenim la safata prou llarga. El gruix de la massa ha de ser d'un centímetre. L'amplada, la que vosaltres volgueu (si petits o grans). Ho pinteu amb ou.
I ho enforneu uns 15 minuts, a 180 ºC. Ho traieu passats aquests minuts.
Ara, encara en calent, cal tallar-los en diagonal i a trocets. Així:
Ho tornem a enfornar cinc minuts més per la cara crua de l'interior, perquè també es torri. Ho deixem només 5 minuts al forn, serà suficient. Després, els deixem refredar i ja els podrem degustar!
Bon dia Marina, mai he fet carquinyolis a casa, però a tu t'han quedat de pastisseria autèntica
ResponEliminaDoncs gràcies, Lolines!!
Eliminaque buena idea tambien tiene que ser bien buenos con nueces y el vinillo dulce que nos falte luego
ResponEliminapeto
Eso, eso... he he
EliminaOstres, MArina. Nyam ! Jo no m'he atrevit mai, mai de la vida amb els carquinyolis i segur que estan bonissims ! Però desprès de llegir-ho, semblen fàcils, oi? Un petonàs
ResponEliminaHo són, de fàcils! Prova-ho i ja veuràs!
EliminaMarina veient aquest carquinyolis m'has fet venir ganes de fer alguna coseta dolça.
ResponEliminaIdeals per aconpanyar un bon café.
pETONS
He he he... anima't!
EliminaQuina pinta! A mes semblen fàcils de fer! Ja faria un cafeto acompanyat d'aquestes delicies
ResponEliminaJa veig que això del cafetó d'acompanyament tira... oi? He he. Petons
EliminaQue ricos se ven, tengo que probarlos, besos
ResponEliminaJa em diràs!
EliminaOi que són fàcils de fer? I mira que són bons!
ResponEliminaAmb nous han de quedar boníssims!
Sí, Gemma, fàcils. No m'ho pensava pas! De fet, des d'aleshores ja n'he tornat a fer, amb ametlla, perquè no trigues gaire... boníssims!
EliminaUmmm amb el talladet siiii. ls he fet una o dues vegades, amb nous m´agraden!!! Petonet
ResponEliminaQueden bons amb nous també! Petons
EliminaMarina jo també fa temps que els vull fer a casa i si em queden amb aquesta pinta, hi firmo ara mateix!!petons!
ResponEliminaA mi em passava el mateix, feia temps que volia provar-ho. Ara la hi tinc el truc! Petons
EliminaQue bé que t'han quedat!, encara no els he fet mai, i fa temps que en tinc ganes.
ResponEliminaGràcies, Cris!
EliminaFaré, faré pel proper dia que hagi de portar postres a la feina.
ResponEliminaMarga, ja em diràs el què, doncs!
EliminaTant s'hi val que siguin ametlles, nous o qualsevol altre fruit sec, tenen una pinta que parla per si mateixa. M'encanten.
ResponEliminaPetons.
Gràcies, Ana!
Eliminauuauuu quina pinta Marina! em venen ganes d'agafar-ne alguns i suca'ls al café amb llet que m'estic prenent ara mateix! una delicia! petons
ResponEliminaMira que ho són de bons els carquinyolis!! t'han quedat perfectes i bons segur!!
ResponEliminaA mi em va sorprendre gratament com n es de senzill de fer carquinyolis a casa i que bons q queden!!!!
ResponEliminapetonets