Calamarsets amb ceba

 

 Els calamarsets poden ser, sovint, una bona entrada d'àpat, o bé un segon lleuger per aquests sopars d'estiu a la fresca. A casa, ens agrada fer-ne, de tan en tan. Són entretinguts de preparar, no us enganyaré, però no pas difícils de preparar. Cal vigilar que siguin ben frescos, que els comprem a un lloc de confiança, i que si tenim temps, els netegem nosaltres mateixos a casa, de manera que se'ns conservin més bé fins al moment de cuinar-los. 

Aquest cop, els he preparat amb ceba i un bon sofregit, d'aquests que s'allarguen més d'una hora, heus aquí el secret que, a poc a poc, he anat aplicant a la cuina, cada cop més, ja que el Manel n'és ben fidel, d'aquests sofregits llargs. 

Ingredients:

Calamarsets petits - mitjans

6 tomàquets de penjar

2 cebes

pebre negre

sal i pebre

Com he dit, un dels secrets d'aquest plat és el sofregit llarg. L'altre, el moment de tallar ben petita la ceba, ratllar ben ratllat el tomàquet, i netejar ben netejats els calamarsets. Aquí unes imatges - resum.

Primer, sofregim molt bé la ceba amb una mica d'oli i sal. Quan ja sigui rosseta, hi afegim el tomàquet ratllat. No abans, ja que sinó segurament la ceba se'ns bulliria per culpa del suc del tomàquet i no ens faria aquest caramelitzat que tan bé hi queda, al sofregit. Tornem a coure força estona el tomàquet amb la ceba, fins que agafin un color daurat fosquet.

 

Hi piquem una mica de pebre negre, i hi afegim els calamarsets ja nets i trossejats. Abaixem el foc i tapem la cassola, i coem ben bé mitja hora fins que tots els gustos s'hagin barrejat. Apaguem el foc i ja tenim els calamarsets a punt per menjar. Els podem acompanyar d'un arròs blanc, ja que podrem barrejar-hi la salsa del sofregit perquè agafi gust. O bé menjar els calamars sols, al costat d'una bona llesca de pa per sucar sense parar! Bon profit.

 

 

Cuscús de salmó amb alvocat

El programa Quins fogons us va mostrar, la setmana passada, un plat molt refrescant que us podeu menjar a casa, a la feina, a la platja o a la muntanya. I és que també pot ser un menjar de tàper, un pícnic, un plat únic... en fi, molt versàtil! Mireu, mireu!

Verat en escabetx de taronja i aromes orientals

Aquesta vegada vull presentar-vos un escabetx que no fa massa que vaig fer a casa i que inclou ingredients que, fins ara, encara no havia incorporat a un escabetx, un tipus de cocció que m'agrada molt perquè es troba a cavall de la cuina de xup-xup i la conserva (per la que hi tinc especial tirada). Els ingredients que us comento que incorporo són, d'una banda, la salsa de soja, i de l'altra, l'oli de sèsam. A més, l'aroma es completa amb el suc i pells de taronja, que ja us vaig explicar aquí.

Ingredients:

3 verats mitjans sense cap ni tripes

1 taronja

Alls (força)

1 ceba

2-3 pastanagues

2 fulles de llorer

1 grapat de grans de pebre negre

2 branques d'api

vinagre de vi blanc

salsa de soja

oli de sèsam

L'elaboració és entretinguda però gens difícil. Primer, talleu els verats a rodanxes, els enfarineu i saleu i els salteu en una cassola de paret alta. Retireu el verat i, a la mateixa cassola, hi enrossiu la pastanaga (pelada i tallada), la ceba (pelada i tallada en juliana), els alls, el llorer, el pebre, l'api (tallat a rodanxes), ho salem, i... quan tot això ja estigui enrossit, hi afegiu la pell de taronja i el seu suc. Ho remenem bé i també incorporem unes gotes d'oli de sèsam i un rajolí de salsa de soja.

Ara, tornem a incorporar el verat ros a la cassola i hi afegim mig got de vinagre de vi blanc (o de poma), 1 got i mig d'aigua i un pessic de sal. Ho tastem per saber si hem agafat el punt de sal i ho deixem coure, a foc mig i amb la cassola tapada, durant una hora o bé hora i mitja.

Passat aquest temps, apaguem el foc, deixem la cassola encara tapada perquè vagi perdent temperatura i, un cop fred, reservem el verat fins l'endemà, quan ja estarà llest per degustar. Bon profit!

Cuscús amb orada

 

En aquest blog hi trobareu força receptes d'aprofitament. I és que, per principis i costum, sempre m'ha agradat, preparar receptes de reciclatge, aprofitant les sobres d'un dinar o sopar anterior. Transformar allò que ja havies menjat en una altra cosa és, a més de divertit, tan nutritiu com estrenar recepta nova. Avui us proposo un plat de cuscús, acompanyat d'un peix que a casa ens encanta, i que vaig fer el forn el dia anterior, una orada. Si ho acompanyeu d'unes verduretes saltades, unes espècies orientals (curri, comí, cúrcuma) i, a més, ho contrasteu amb un dolç de les panses, tindreu un plat genial fet en un pim pam.

Talleu a la brunoise una mica d'albergínia, pebrot verd i vermell, carbassó... i si teniu alguna altra verdura que us hi agradi, també!

 

Sofregiu les verdures. A banda, hem escalfat aigua i hi hem tirat, un cop fora del foc, el cuscús sec, perquè vagi xupant tota l'aigua. També hi hem posat la sal i les expècies. A banda, hem desfet l'orada. 

Finalment, preparem el plat, barrejant les verdues sofregides...

 

I afegint-hi també l'orada esmicolada i sense espines. Ho acabem amb unes panses i un rajolí d'oli d'oliva i... a menjar s'ha dit!!

 

 

Bacallà amb patates amb pell i ceba confitada

 

A vegades, no cal canviar un gran plat, si aquest ja funciona. Sovint, els qui som cuinetes de mena ens esforcem en "inventar" receptes que volen ser sorprenents, curioses, divertides, novedoses. I sovint això funciona i ens resulta d'allò més satisfactori comprovar que ens n'hem sortit. D'altres vegades, però, no caldria que miréssim més enlla dels nostres ulls per comprovar que on hi ha un bon ingredient i una bona cassola ja no hi cal cap més inventiva que la poca que se'ns pugui acudir.

Tot això ho comento perquè el plat que us porto avui no és cap descoberta ni vol ser sorprenent ni divertit ni novedós. Només és que us l'explico perquè, a més de ser un plat tradicional, hi he afegit un "toque Torres", com en diem últimament a casa. I el secret, si és que n'hi ha? Les patates són amb pell i la ceba que acompanya el bacallà està caramelitzada. El brou? és de Caldos Aneto, que a casa ens agraden, i molt.

Ingredients: 

Bacallà (lloms dessalats)

ceba confitada (made in Manel)

Brou Aneto per fer paella

patates noves amb pell

farina per arrebossar

Sal i pebre blanc

Primer, enfarinem el bacallà i l'enrossim en una cassola amb una mica d'oli. Quan ja és ros, el retirem i reservem. A continuació, tallem les patates a làmines ben fines sense treure'ls la pell (les rentem bé). Les col·loquem a la base de la mateixa cassola on hem cuit el bacallà, afegint un rajolí d'oli. Les salem i les coem, banda i banda. Mentrestant, hem posat a escalfar el brou, que tirarem després per sobre les patates, ben calent per no tallar la cocció. Seguirem coent les patates, a foc mig, durant uns 20 minuts. Passat aquest temps, incorporarem de nou el bacallà, la pell cap per avall, i seguirem coent l'estofat a foc mig, i amb la tapa posada, durant uns 20 minuts més. Finalment, afegirem la ceba confitada per sobre, courem cinc minuts més i apagarem el foc. 

Bon profit!

Cucurutxos de brandada de bacallà

 

Avui us porto una idea que pot molt ben servir d'aperitiu per cap d'any. Es tracten d'uns cucurutxus, paperines... digueu-n'hi com vulgueu, farcides de brandada de bacallà i rematades amb altres ingredients. Tot seguit us els explico.

Ingredients:

Cornets de colors (aquests són de la Sirena, però em consta que també n'hi ha al Lidl i, probablement, a d'altres supermercats, només cal que us informeu)

Brandada de bacallà (explicada aquí) 

Caviar de wasabi (pels cornets verds)

Caviar de lumpo (pels cornets negres)

melmelada de pebrot vermell (pels cornets vermells)

sèsam (pels cornets color galeta)

Preparem la brandada tal i com teniu explicat a l'enllaç anterior. Principalment, bacallà dessalat, oli, patata bullida, una mica de llet i alls confitats i tot batut.  Ho introduïm en una mànega pastissera i ho deixem reposar 2 hores a la nevera.

 

I ara, ens toca farcir els cornets amb la brandada. Els omplim bé, i els rematem amb una quenelle del caviar que correspongui amb el color, la melmelada i el sèsam. I... voilà! Ja ho tenim! Fàcil, oi?

Flam de salmó, recepta de Quins fogons!

Hola de nou! Al programa Quins fogons! no parem i ja ens estem posant les piles per preparar com cal una bona taula aquest Nadal. Avui, us proposem un aperitiu fred que agradarà a tothom! A més, ben nutritiu, amb salmó, formatge, nous, cibulet.. no us el perdeu! Aquí teniu l'enllaç del vídeo a Youtube. També ens podeu seguir al facebook Quins fogons!

Cuscús amb verdures i salmó

 

El cuscús, sovint, em serveix per improvisar receptes ràpides per posar al tàper pel dinar de l'endemà. Aquest no n'és l'excepció, tot i que val a dir que, a més d'una servidora, també em va servir per fer el dianr de l'Arlet, me mare i la Lara, per l'endemà, perquè totes tres dinaven a casa. No us cal trencar-vos massa les banyes, simplement, posar-hi molt d'amor. I segur que us surt una recepta boníssima! 

Com que jo no sabia que acabaria fent la foto, avui no us incloc gaire fotos del pas a pas, però ben explicat i amb paciència, no tindreu cap problema en fer-la vosaltres mateixes a casa, aquesta recepta. Som-hi:

Ingredients:

Cuscús integral de blat (si no en teniu d'integral, del normal)

1/2 carbassó

1/2 ceba

1/4 de pebrot verd

1/4 de pebrot vermell

1 pessic de gingebre

1 pessic de cúrcuma

salmó fresc (talleu-lo a daus)

Sal i pebre

En una paella, sofegiu primer la ceba, tallada petitta. Al cap d'uns 3-4 minuts, afegiu els pebrots (verd i vermell), tallats també petits. Aneu remenant i coent, a foc mig. Rectifiqueu de sal. Al cap de 8 minuts, afegiu el carbassó, tallat a daus. I al cap de 3-4 minuts més, el salmó, que prèviament heu tallat a daus i deixat sense la pell. Remenem un parell de minuts i reservem.

 

A part, escalfeu un got d'aigua. En un bol, aboqueu uns 100 g de cuscús i, a continuació, l'aigua. També hi tirem un pessic de sal. Finalment, quan el cuscús hagi absorvit tota l'aigua, barrejarem la pasta amb la barreja de verdures i salmó que havíem fet abans. I ho servim tot junt!

 

 

Croquetes tricolor al Quins fogons!

Bon dia! Tornem amb el Quins fogons! per explicar-vos unes croquetes delicioses, gustoses, divertides i fàcils de fer. No us deixaran indiferents i n'hi ha per a tots els gustos: d'espinacs, de sobrassada i de tinta de calamar. Vinga! La podeu veure aquí o al Youtube de Quins fogons! Esperem que us agradi!



Ceviche de llobarro

 

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:

Llobarro

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba  tendra

sal

pebre blanc

blat de moro gegant torrat

blat de moro dolç

cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

 

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 

 

Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

 

 

Verat en escabetx de taronja

 

 Deixeu-me que avui us proposi aquest verat en escabetx. Probablement, a casa, aquesta preparació és la que més triomfa quan hem de cuinar aquest peix. Tan al Manel com a mi ens encanten els escabetxos i, amb el temps, els hem anat polint i, sobretot, personalitzant. Tan és així que, si el Manel és qui fa l'escabetx, l'omple de pastanaga i alls perquè sap que a mi m'agraden moltíssim. I si jo cuino l'escabetx, el faig fortet de sal perquè sé que li agrada molt més que si justeja.  Aquest que us proposo incorpora una mica de taronja , que m'hi agrada molt perquè s'aconsegueix un suquet agredolç boníssim, ideal per a sucar-hi pa. 

Ingredients:

6 verats mitjans, sense cap i tripa

farina per arrebossar

2 pastanagues

4-5 alls

3-4 escalunyes

1 branca de fonoll fresc

1 taronja (pell i suc)

Vinagre de poma

oli d'oliva verge extra

sal i pebre

pebre negre en gra

2-3 fulles de llorer

1 branca de farigola

 

Comencem la preparació amb el verat, que tallarem en tres troços cada un i que enrossirem a la cassola, prèviament enfarinat i salpebrat. A la cassola hi tirarem un bon raig d'oli i enrossirem amb l'oli ben calent. Després, reservarem el peix.

 

Seguidament, tallarem la pastanaga a rodanxes, la ceba i el fonoll en juliana, i esclafarem els grans d'all amb el ganivet.

També pelarem la taronja i en guardarem la pell i el suc. Seguidament, courem les verdures, afegint, de moment, la pell de la taronja i les herbes i espècies (farigola, llorer, pebre).

 

Quan les verdures siguin rossetes, afegirem el peix, el suc de la taronja, el vinagre de poma i una mica d'aigua.

 

Tot plegat, ho deixarem coure a foc baix durant 45 minuts, tapat. Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i deixem refredar. Ja estarà a punt per menjar, tot i que si ens esperem a tastar-lo l'endemà encara serà més bo, ja ho veureu!

 

I si us agrada el verat, no deixeu de tastar el verat marinat amb gelatina de remolatxa que ja vaig fer fa anys i que vaig publicar al blog.

Bacallà amb estofat especiat de carbassa i carxofes

 

A casa ens agrada fer servir les espècies i, segurament per això, en tenim un prestatge ple, complementat també amb herbes aromàtiques assecades, i un parell de testos a l'ampit de la finestra amb herbes fressques com la menta, la farigola o el romaní. De totes les expècies que tenim, les que més utilitzo són, és clar, les que més m'agraden. Entre elles incloc la cúrcuma, el curri i el comí. Sobretot aquesta última, acompanya sempre la carbassa quan en cuino. M'encanta la carbassa, també. I sortosament a casa, també agrada molt, fins i tot, a la més petita de la família. De tan en tan, si és per sopar, en faig per a tots, perquè trobo que és una hortalissa de fàcil digestió i que es posa bé, amb aquest gust dolcet que té. La carbassa és una mica insípida, hi estic d'acord, però amb el condiment especiat que us explico, amb un punt fumat afegit al curri, es torna d'allò més gustosa. Ja em direu el què, si ho proveu de fer. Als bons mercats no us hauria de ser difícil trobar aquestes espècies, o bé en una botiga de dietètica, a granel.

I aprofitant que estem en època de carxofes i que a casa també ens agraden molt, les he barrejat amb l'estofadet i, tot junt, ha acompanyat una bona penca de bacallà ja dessalat, que he passat per la paella. 

Ingredients:

Bacallà dessalat (llom o no)

1/2 carbassa tipus violí

2-3 carxofes tendres

comí, cúrcuma i curri fumat 

Sal

brou vegetal

Salsa opcional (oli, all i julivert)

El que fem primer és tallar la carbassa a tires, de la mida d'un dit. També pelem i laminem les carxofes. Ho posem a coure tot en un cassó, on prèviament hi hem escalfat un raig d'oli d'oliva. Ho tirem i remenem.

Ho rectifiquem de sal i seguim coent. Quan la carbassa comença a agafar un color dauradet, hi afegim les espècies. El comí, el curri, la cúrcuma...

 

Seguim remenant i sofregint fins que veiem que les verdures s'enrosseixen. I aleshores, hi afegim un brou vegetal calent, o bé de pollastre, que ja haurem escalfat prèviament. Així, les verdures no perdran temperatura. Deixem el foc a foc mig i tapem el cassó, que vagi coent. Mentrestant, coem el bacallà en una paella, amb un rajolí d'oli. Volta i volta. Si el bacallà és bo i està ben dessalat no deixarà anar gaire aigua i, en canvi, ens oferirà unes làmines de peix que es desfaran a la boca, un cop cuit. 

 

Ja ho tenim tot llest per emplatar. Al fons, hi disposem les verdures i una mica del suc de la cocció. A sobre, el bacallà. I per a finalitzar el plat, sempre podeu triturar una mica d'oli d'oliva amb all i julivert, un polsim de sal, i ho fiqueu en un biberó. Podreu fer un cordonet als ingredients ja al plat que hi quedarà vistós. 

Bon profit!

 

 

 

Cua de lluç al forn amb acompanyament d'escabetx

No podia titular aquest lluç com a lluç en escabetx perquè no ho és, però tampoc no podia titular-lo com a lluç al forn perquè tampoc no defineix prou bé com està fet i què porta. Així que he optat per a fer servir la fórmula fàcil de fer aparèixer en el nom tant el mot "forn" com el mot "escabetx", i ja entendreu perquè si és que seguiu llegint més abaix.

Aquesta cua de lluç va ser un dels dinars a casa d'aquesta setmana. Una rodanxa la vam guardar per l'Arlet, a qui ja agrada molt aquest peix, i la resta de cua és la que veieu a la foto. Porta ingredients molt propis de l'escabetx, com els alls, el vinagre, el pebre i d'altres espècies i herbes aromàtiques, fins i tot un cítric tan clàssic com la taronja. El que fa que sigui diferent de l'escabetx, però, és que en la seva cocció, aquest lluç no ha passat pel foc, almenys no pels fogons, sinó que està cuit directament al forn. Porta més d'una herba i més d'una espècie, ja que sabeu que en sóc molt aficionada. També s'acompanya de verdures. Si voleu saber què porta perquè teniu ganes de tastar-lo, tot seguit us en faig un resum.

Ingredients:

Cua de lluç escatada

romaní

farigola

1 taronja

3-4 grans d'all

2 claus d'olor

1 c. de llavors de matafaluga

pebre negre i sal

1 pastanaga

1/4 de pebrot verd

1/4 de pebrot vermell

bròquil

1/4 de fonoll fresc

1/2 ceba tendra

1/2 got de vi blanc

1 bol petit de vinagre de xerès

3-4 c. d'oli d'oliva verge extra

El que farem serà untar amb oli el fons d'una safata de forn i anirem introduïnt els ingredients; primer, les verdures: els pebrots verd i vermell, el fonoll, les flors de bròquil, la pastanaga, la ceba i la pell de mitja taronja.  

Ho salem una mica i, ara, hi afegim el lluç i hi disposem els alls, les herbes, les espècies (clau d'olor i matafaluga) i els líquids: vi blanc, vinagre, el suc de taronja i l'oli. 

Ara, ja només falta salpebrar el peix i el fiquem al forn ,prèviament escalfat, a 140 ºC durant 1 hora i mitja o dues, depenent de si el lluç és molt gros o no. La gràcia de la cocció d'aquest peix és que es confiti, que cogui a poc a poc perquè tots els ingredients deixin anar el seu suc. Un cop passat aquest temps, traiem el lluç i ja el podem servir, acompanyat d'un bol d`arròs per tirar-hi suc de l'escabetx per sobre, o bé d'una bona amanida.