dimarts, 12 de març de 2013

Cotlliure en BTT i la gastronomia del Rosselló



Aquest cap de setmana ens hem escapat. I ho hem fet a la preciosa regió de la Catalunya Nord, al Rosselló. Hem pogut visitar els pobles de Cotlliure, Port-Vendres, Banyuls, Argelers-sur-mer, Elna i la reserva natural de la Massana, a més de poblets petits com el Rimbau. 

La sortida ha estat, com podeu veure a la foto, en btt. No és que hi haguem anat des de casa, cap allà, sinó que vam carregar les bicis a la furgoneta el passat divendres, i en vam tornar diumenge. Hem tingut sort, perquè malgrat els núvols amenaçadors a la tarda hem pogut escapar-nos, també, de les pluges. Us en faig un petit resum:

Cotlliure (en francès Collioure) és un municipi del Rosselló a la Catalunya Nord, que administrativament pertany al departament francès de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Està situat a la Costa Vermella, nom que rep pel color vermell del seu sòl. Limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres.

Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxofes, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Chagall, Gris, Picasso, Dufy i Dalí, entre d'altres. Al seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian


A la vila de Cotlliure hi podem admirar el Castell Reial, l'església de Nostra Senyora dels Àngels, la torre de Madeloc, el Fort Sant Elm, el claustre del Convent dels Dominicans i el museu. A més, Cotlliure és un poble que permet les passejades amables per carrerons preciosos i acolorits, tranquils i peatonals. En aquest cas, amb les bicicletes va ser fàcil endinsar-nos-hi. 

Un dels productes típics de la regió, com ja he dit abans, són les ANXOVES. En pots trobar a tots els restaurants,  i fetes amb oli i herbes són delicioses. No és una especialitat exclusiva de la població de Cotlliure, sinó de tot el litoral del Rosselló. Només arribar, vam anar-ne a tastar unes a la població d'Argelers-sur-mer, el poble on ens allotjàvem:

Calamar a la planxa amb herbes, musclos amb farigola, escalivada, anxoves de la regió, broqueta de cannard i vi blanc Picpoul de Pinet. 

Des del primer moment ens vam adonar que bona part del que serveixen porta l'etiqueta de CATALAN. Sí, hi tenen molta tirada, a la cosa catalana... tot i que també hi podem trobar plats curiosos com aquest, a les cartes:

L'endemà, amb les bicis com a transport, ens vam endinsar cap al mercat d'Argelers, on hi vam trobar, de nou, multitud de productes catalans...





Carxofes mida XL

Patates violeta i naps.

Ens va semblar curiós, que fossin d'Espanya... deuen ser més "baratus", he he.

Després de veure el mercat, ens vam encaminar cap a Cotlliure. A mig camí, ens vam aturar en una bodega, on l'últim dia hi compraríem els famosos Vins de Banyuls. 


És increíble, gairebé extasiant, la quantitat de vinya que hi ha per tot arreu. Ceps i ceps voregen la carretera durant quilòmetres i quilòmetres...



Ens vam aturar a dinar al restaurant Le Puits, al cor del casc antic de Cotlliure.


Vam demanar el menú del jour, que era més que complet!

Musclos al vapor amb pernil salat i mantega (tenen molta tirada a aquesta combinació, no vam descobrir ben bé perquè...)

Anxoves, és clar! Boníssimes, un pel més crues que les nostres, amb salsa de pebrots per untar, en comptes del nostre pa amb tomàquet. Les olives eren boníssimes, amb allet picat.

Saltejat de marisc amb verdures (de la viande, que diríem en francès). Gambots, calamar amb all picat, pastisset de carbassó i pastanaga, i salses allioli i pebrots (amb gust de gaspatxo)

Cassoleta de peix (ja ho veieu, hi havia de tot!)

I de postres... crema catalana, és clar!! Tout est catalan... a la côte rouge...

I per fer baixar el dinar, una passejada per Cotlliure...



Si us fixeu en aquesta foto, a la part superior dreta hi veureu unes garrafes. Contenen vi dolç, que resulta que ha d'estar maçerant a sol i serena durant 7 anys!! No sé si tindríem tanta paciència, nosaltres... he he. 


Després de la passejada, tornem a enfilar cap al nord, cap a Argelers. Fem una parada a la coneguda i immensa platja... on hi ha una reserva natural de dunes.


No són pas unes dunes més espectaculars que les de Pals (Empordà), per exemple, però sí que ens trobem amb una platja llarguíssima i gairebé buida d'individus.


Tornem cap a casa per dutxar-nos i, ja de nit, agafem el cotxe cap a Elna, una vila que s'ha associat amb la maternitat que hi va haver durant anys després de la Guerra Civil Espanyola i que va permetre de salvar la vida de molts fills de dones del sud de l'Albera dels camps de refugiats propers. (recomanable la lectura del llibre La maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà).

Però ai làs! Tot és tancat! A les 7 de la tarda, a França, tot tanca. Comerços, bars, gasolineres... si no tens una polis més gran a port et...  fas fúmer! Però on hi ha vida hi ha esperança, i l'esperança ens va conduïr, o potser l'olor, cap a una pizzeria ambulant. Dins d'una furgoneta, en Luc elabora unes pizzes delicioses, que ens vam menjar en un banc, al carrer, aprofitant que no feia fred! Heus aquí l'invent, que en cas de quedar-nos sense feina, posarem en pràctica! 

Pizza de xampinyons, ceba, olives i mozzarela /Pizza amb carxofes, formatge de cabra, mozzarela i olives 

L'endemà, vam decidir fer una escursió a peu al parc natural que rodeja Cotlliure, a l'interior. Van ser 5 hores de caminada per paratges ben diversos, des de les vinyes esquerpades, fins als boscos frondosos, fajos despullats, els castanyers torrats, els rius i fonts abundants...  Paisatges bells i delicats i paisatges feréstecs i salvatges...

Vaja, que vam gaudir d'un dia excel·lent per a tornar a casa ben satisfets. Abans, però, en el marge on havíem aparcat el cotxe, hi vam trobar els primers espàrrecs de la temporada!! Serien el sopar de diumenge, ja a Castellar del Vallès.















































19 comentaris:

  1. una zona que me gusta y cuando puedo suelo visitar.
    la ruta en bici una pasada
    peto

    ResponElimina
  2. Uf! quants records, fa molt i molt anys hi vaig estar i és un lloc preciós!!!
    Gràcies per recordar-lo!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Marina, menudo reportaje nos has regalado, precioso!! Yo sólo he estado una vez y me encantó, así que me has hecho coger ganas de repetir. Besos.

    ResponElimina
  4. Jo hi vaig estar un estiu i el viatge, val la pena. Estas a França, però és una zona on es pot trobar gent que entén o parla el català. La zona de vinyes, la costa, en fi tot un regal per la vista i el paladar. Una abraçada i que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
  5. Marina,
    La ruta que heu fet és una de les nostres preferides. Paisatge fantàstic, bon menjar i història a dojo. A la platja d'Argéles hi va haver un gran camp de concentració on van passar grans penúries els republicans que fugien de casa, camí de l'exili. El meu avi hi va estar tancat, i de ben petites, ens hi va portar i ens va explicar la brutal experiència. Ser conscients de les barbaritats que es poden arribar a fer és important per intentar evitar que es tornin a produir!!! Per cert, a Cotlliure hi ha una botiga de galetes i gelats boníssims!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai! Ho has viscut de ben a prop, Mònica! La veritat és que, visitant Argéles poca cosa n'intueixes, d'aquella època. Una aportació molt interessant, la teva, que de ben segur enriqueix el text!! Gràcies per compartir-lo, guapa.

      Elimina
  6. Quins rècords!!! Aquí va ser el primer contacte europeu de les meves filles en una escapada des de l'Escala. Es van passar tot el dia dient, entre musclo i musclo: Olala, que que ti fe!

    I encara que a tot li afegeixen "catalogne", la veritat és que poder parlar en català va ser una mica difícil.

    ResponElimina
  7. Quin cap de setmana mes aprofitat, nosaltres és una excursió que tenim pendent, però sense bicicleta. Petons

    ResponElimina
  8. Einnnn !!!...amb lo que m'agraden a mi les anxoves i és tipic de Colliure?...he estat varies vegades...i no n'he menjat d'allà....parles de plats molts interesants.
    Però la foto del dinar...ummm...aquelles gambes portàven més temps al congelador...que el Walt Disney !!....juas !!!...ja passa en llocs tan turístics. I la cassoleta de peix...no sé no sé...per la vista no m'entra...ja saps que sòc molt crític, no m'ho callo, eh?.
    Un article molt xulo i un lloc molt maco de visitar.
    Gràcies per la info.

    ResponElimina
  9. Quina sortida mès interesant, carai que bonic ...i tan detallat que ens i as tranportat i tot. Crec que ès un bocí mès de casa nostre.
    Amb la furgo i las bicis que bè us u passeu !!!! M'agrada !!!
    petonets guapa !!!

    ResponElimina
  10. Quina excursió més maca que vau fer. A més amb bona gastronimia inclosa:
    petons

    ResponElimina
  11. Collioure té molt d'encant i per la zona és veritat que s'hi menja bé, però sí l'únic problema són els horaris ;-) us va fer bon temps, sembla!

    ResponElimina
  12. Carai quin cap de setmana tant maco que as passat. Fa tant de temps que vaig anar a Cotlliure que amb aquest super reportatge m’han vingut ganes de tornar-hi. M'agrada, m'agrada Gràcies!!!!!

    ResponElimina
  13. Quina enveja parella! Colliure és un dels meus destins preferits. Només cal veure les fotos i saber com vareu estar.
    Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  14. Un reportatge preciós i la vostra foto també. Quina cara de contents

    ResponElimina
  15. Quines fotos més boniques! Tot té una pinta boníssima!
    petons

    ResponElimina
  16. Amb aquestes fotos tan maques i les teves descripcions es com si estigués jo mateixa als llocs que ens ensenyes.
    Segur que ha sigut un bon cap de setmana i ben aprofitat.
    Petons.

    ResponElimina
  17. ualaa quina excursió més maca! no coneixia aquest lloc!! m'hi podrieu haver portat...hagués menjat com una reina, fer una mica de trekking, i m'ho hagués passat d'allò més be, a la proxima...truca'm! ;-) jeje ptonets ...per cert, el sopar amb pizza al mig del carrer...m'apassiona!

    ResponElimina
  18. Marina que pasada de reportaje explendido ,y precioso. Ya lo conozco pero ma ha gustado muchisimo recordar estos sitios tan maravillosos. Y ademas comisteis muy bien .
    Petons.
    Mi catalan sol llega a esto Marina

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...