dilluns, 25 de novembre del 2013

Escarola farcida rostida (Scarola ripiena rostita)


Ha passat temps, sí, però finalment he elaborat i tastat una de les receptes que vaig veure ja fa uns mesos en un capítol de Karakia dedicat a Itàlia. El Guiseppe va ser l'encarregat de cuinar, i d'explicar a càmera, com es preparava aquesta recepta que avui us presento jo, sense càmera, sense tele, però sí amb recepta escrita i amb imatges. Espero que us agradi, a mi m'ha encantat! És una bona manera de menjar l'escarola d'una altra manera, ja que a Catalunya estem  més acostumats a menjar-la crua.

Ingredients:
1 escarola
olives negres sense pinyol
4-6 anxoves amb oli
1 grapat de tàperes
(en aquest cas, casolanes, com ja vaig explicar aquí)
2-3 grans d'all
oli d'oliva verge extra
sal
Cordill per lligar l'escarola


D'entrada, esbandim l'escarola sota l'aixeta per evitar que hi quedin restes de producte o algun animaló. Després, la preparem. Jo vaig separar les fulles primer, però la podeu fer sencera, i l'obriu. Al cor de l'escarola hi poseu unes quantes olives negres sense pinyols i tallades a trossets, i unes anxoves també trossejades. Però no totes, en guardem algunes per després.


A continuació, poseu-hi també unes quantes tàperes, i ho saleu una mica, però no gaire, tenint en compte que les anxoves i tàperes ja són de gust fort. 


A continuació, agafeu el cordill i lligueu un extrem de l'escarola, i aneu lligant-la tota, com si es tractés d'un pollastre farcit.



Després, prepareu el que haureu de ficar a la paella. L'oli d'oliva verge extra, l'all tallat a làmines i les anxoves que queden tallades a trossets. Hi afegim l'escarola.


Anem fregint l'escarola, a foc mig, i l'anem girant perquè es rosteixi per tots costats. La salem una mica per fora i seguim coent, fins que veiem que s'estova i canvia de color. És una mica com la bleda...


Afegim les tàperes i una mica del seu suc envinagrat. Seguim coent.


Un cop cuita, apaguem el foc i posem l'escarola en una safata allargada. Tallem i traiem el cordill. Per sobre l'escarola, hi tirem el suc de la mateixa escarola, amb les tàperes, les anxoves i l'all rostit. Ens ho mengem calent. El Giuseppe explicava que, a Itàlia, es reparteix una mica d'escarola per a cada comensal. 




I si no us acaba de fer el pes això de l'escarola, us deixo una altra recepta feta amb endívia, també cuita.


Bon profit!




19 comentaris:

  1. No ho se pas si seriem amics amb aquesta escarola (amb l'escarola, esclar, vull dir). Es una verdura que em sembla un xic massa amargant... tot i que la pinta com a entrant es espectacular... ains, soc un mar de dubtes

    Cuina d'emergencia
    http://cuinademergencia.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Sempre he menjar l'escarola crua. No l'havia vist mai cap recepta con la cuinessin. Té emolt bona pinta .....s'hauria de provar ja que no estem acostumats a coure-la:
    petons

    ResponElimina
  3. Curiosa recept... però si ens mengem les endívies cuites no veig perquè no l'escarola!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Que diferent! Deu estar boníssim! petons

    ResponElimina
  5. Quina proposta més curiosa Marina, no se m'hagués acudit mai cuinar-la, en això soc molt bàsic, i només en amanida, o com a molt, amb la xatonada!

    Petons!

    ResponElimina
  6. QUina manera més original de menjar l'escarola! Ha de quedar fantàstica.
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  7. Jo ja sabia que a Italia es mengen l'escarola cuita, com nosaltres les bledes o l'espinac. També els belgues mengen les endivies cuites amb mantega. Nosaltres ens ho fotem tot cru com si fossim conills!! :D. El que no se m'hagués ocorregut mai és de farcir-la!, però en vista de cóm queda a les fotos ho hauré de provar per que m'has picat la curiositat!. Un petó

    ResponElimina
  8. una proposta ben curiosa i atractiva, amb aquestes tàperes casolanes tan i tan bones!

    ResponElimina
  9. La salsina se ve de lo más apetecible. Desde luego, una receta sorprendente. Y pide pan, lo que es muy buena señal. Un besote.

    ResponElimina
  10. Que diferent a com ho mengem nosaltres però ha der ser molt bo!
    Veig que no sóc l'única que li agrada el programa Karakia, estic molt enganxada, sempre vaig mirant a veure quan el faran, ja que no és fácil seguir-lo.
    Petonets

    ResponElimina
  11. jejej jo tambe he copiat receptes del karakia! pero aquesta escarola farcida tu...es tot un exit! m'encanta i aixi calentona encaara més ara...apuntat! petons

    ResponElimina
  12. Marina m'ha captivat aquesta recepta jo fins ara només feia truites amb l'escarola però ara he de provar la teva proposta

    ResponElimina
  13. Quina recepta més interessant! Jo havia menjat l'escarola en truita però així no l'he tastada mai. La combinació d'ingredients és de les meves preferides, així que m'imagino que ha d'estar deliciós. Una molt bona proposta, Marina. Petons.

    ResponElimina
  14. Per mi es un plat original, no l'havía vist mai, però crec que m'ha d'agradar.
    Petons.

    ResponElimina
  15. Recordo perfectament aquest capítol, vaig flipar com es mocia a la cuina aquell senyor!!!!
    I aquesta cassola amb les escaroles em va semblar sensacional. S'ha de tastar!

    ResponElimina
  16. caray una propuesta muy original y nunca vista,buena sin dudarlo
    Bss

    ResponElimina
  17. Un plat molt original, per sorprendre a tothom, sens dubte!
    Marta

    ResponElimina
  18. A mi que m'encanta l'escarola, i que només la menjo crua, això de poder farcir-la i coure-la em sembla una opció boníssima...canviaré les olives per un altre ingredient, però ho provaré segur!

    ResponElimina
  19. Si no recordo malament era el capitol del senyor italià que treballa en una empresa de gelats? Aquest capítol em va encantar. A mi l´escarola, ni fu ni fa, però tot plegat deu ser deliciosa.

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...