Ha passat temps, sí, però finalment he elaborat i tastat una de les receptes que vaig veure ja fa uns mesos en un capítol de Karakia dedicat a Itàlia. El Guiseppe va ser l'encarregat de cuinar, i d'explicar a càmera, com es preparava aquesta recepta que avui us presento jo, sense càmera, sense tele, però sí amb recepta escrita i amb imatges. Espero que us agradi, a mi m'ha encantat! És una bona manera de menjar l'escarola d'una altra manera, ja que a Catalunya estem més acostumats a menjar-la crua.
Ingredients:
1 escarola
olives negres sense pinyol
4-6 anxoves amb oli
1 grapat de tàperes
(en aquest cas, casolanes, com ja vaig explicar aquí)
2-3 grans d'all
oli d'oliva verge extra
sal
Cordill per lligar l'escarola
D'entrada, esbandim l'escarola sota l'aixeta per evitar que hi quedin restes de producte o algun animaló. Després, la preparem. Jo vaig separar les fulles primer, però la podeu fer sencera, i l'obriu. Al cor de l'escarola hi poseu unes quantes olives negres sense pinyols i tallades a trossets, i unes anxoves també trossejades. Però no totes, en guardem algunes per després.
A continuació, poseu-hi també unes quantes tàperes, i ho saleu una mica, però no gaire, tenint en compte que les anxoves i tàperes ja són de gust fort.
A continuació, agafeu el cordill i lligueu un extrem de l'escarola, i aneu lligant-la tota, com si es tractés d'un pollastre farcit.
Després, prepareu el que haureu de ficar a la paella. L'oli d'oliva verge extra, l'all tallat a làmines i les anxoves que queden tallades a trossets. Hi afegim l'escarola.
Anem fregint l'escarola, a foc mig, i l'anem girant perquè es rosteixi per tots costats. La salem una mica per fora i seguim coent, fins que veiem que s'estova i canvia de color. És una mica com la bleda...
Afegim les tàperes i una mica del seu suc envinagrat. Seguim coent.
Un cop cuita, apaguem el foc i posem l'escarola en una safata allargada. Tallem i traiem el cordill. Per sobre l'escarola, hi tirem el suc de la mateixa escarola, amb les tàperes, les anxoves i l'all rostit. Ens ho mengem calent. El Giuseppe explicava que, a Itàlia, es reparteix una mica d'escarola per a cada comensal.
I si no us acaba de fer el pes això de l'escarola, us deixo una altra recepta feta amb endívia, també cuita.
Bon profit!
No ho se pas si seriem amics amb aquesta escarola (amb l'escarola, esclar, vull dir). Es una verdura que em sembla un xic massa amargant... tot i que la pinta com a entrant es espectacular... ains, soc un mar de dubtes
ResponEliminaCuina d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com
Sempre he menjar l'escarola crua. No l'havia vist mai cap recepta con la cuinessin. Té emolt bona pinta .....s'hauria de provar ja que no estem acostumats a coure-la:
ResponEliminapetons
Curiosa recept... però si ens mengem les endívies cuites no veig perquè no l'escarola!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Que diferent! Deu estar boníssim! petons
ResponEliminaQuina proposta més curiosa Marina, no se m'hagués acudit mai cuinar-la, en això soc molt bàsic, i només en amanida, o com a molt, amb la xatonada!
ResponEliminaPetons!
QUina manera més original de menjar l'escarola! Ha de quedar fantàstica.
ResponEliminaPetons,
Palmira
Jo ja sabia que a Italia es mengen l'escarola cuita, com nosaltres les bledes o l'espinac. També els belgues mengen les endivies cuites amb mantega. Nosaltres ens ho fotem tot cru com si fossim conills!! :D. El que no se m'hagués ocorregut mai és de farcir-la!, però en vista de cóm queda a les fotos ho hauré de provar per que m'has picat la curiositat!. Un petó
ResponEliminauna proposta ben curiosa i atractiva, amb aquestes tàperes casolanes tan i tan bones!
ResponEliminaLa salsina se ve de lo más apetecible. Desde luego, una receta sorprendente. Y pide pan, lo que es muy buena señal. Un besote.
ResponEliminaQue diferent a com ho mengem nosaltres però ha der ser molt bo!
ResponEliminaVeig que no sóc l'única que li agrada el programa Karakia, estic molt enganxada, sempre vaig mirant a veure quan el faran, ja que no és fácil seguir-lo.
Petonets
jejej jo tambe he copiat receptes del karakia! pero aquesta escarola farcida tu...es tot un exit! m'encanta i aixi calentona encaara més ara...apuntat! petons
ResponEliminaMarina m'ha captivat aquesta recepta jo fins ara només feia truites amb l'escarola però ara he de provar la teva proposta
ResponEliminaQuina recepta més interessant! Jo havia menjat l'escarola en truita però així no l'he tastada mai. La combinació d'ingredients és de les meves preferides, així que m'imagino que ha d'estar deliciós. Una molt bona proposta, Marina. Petons.
ResponEliminaPer mi es un plat original, no l'havía vist mai, però crec que m'ha d'agradar.
ResponEliminaPetons.
Recordo perfectament aquest capítol, vaig flipar com es mocia a la cuina aquell senyor!!!!
ResponEliminaI aquesta cassola amb les escaroles em va semblar sensacional. S'ha de tastar!
caray una propuesta muy original y nunca vista,buena sin dudarlo
ResponEliminaBss
Un plat molt original, per sorprendre a tothom, sens dubte!
ResponEliminaMarta
A mi que m'encanta l'escarola, i que només la menjo crua, això de poder farcir-la i coure-la em sembla una opció boníssima...canviaré les olives per un altre ingredient, però ho provaré segur!
ResponEliminaSi no recordo malament era el capitol del senyor italià que treballa en una empresa de gelats? Aquest capítol em va encantar. A mi l´escarola, ni fu ni fa, però tot plegat deu ser deliciosa.
ResponElimina