Tiramisú pel repte de la Mercè

Fa ja unes setmanes, la Mercè de Destapant Cassoles ens va temptar amb un repte ben bonic al que no podia deixar de participar. La interacció entre blogs és una de les coses més xules que tenim, els que ens hi dediquem per afició. 

El que ens demanava la Mercè és que escollíssim una de les moltes receptes que té publicades la Gemma Clofent al seu fantàstic blog La Cuina de Casa i que en féssim la nostra versió personal o bé que, simplement, seguíssim les instruccions de la Gemma en l'elaboració d'unes postres que tingués publicades, sense importar la data de publicació. 

Aprofitant la bona ocasió que se'ns brindava, vaig decidir preparar de nou una recepta que a casa ens agrada molt, i que encara no havia publicat al blog. Seguint les indicacions que vaig trobar a la versió de la Gemma i adaptant-la a la manera com jo preparo el tiramisú, aquí teniu la meva proposta. 

D'aquesta manera, m'afegeixo a la proposta de la Mercè, adjuntant el logo que ella mateixa ens va facilitar:

La recepta original de La Cuina de Casa la teniu aquí. El que em va agradar molt és la presentació en got que ens feia la Gemma, així que vaig fer-ne la meva pròpia versió. A més, vaig deixar preparat un tiramisú llarg per compartir, ja que d'aquí a pocs dies segurament tindrem força visites a casa, gràcies al naixement de la nostra filla Arlet. 

Vaig adaptar la recepta, com us dic, perquè jo NO hi he posat ni nata ni licor amaretto, i sí que he incorporat també les clares de l'ou, a més de posar-hi els rovells.

Ingredients:

250 g de formatge mascarpone

2 ous

50 g de sucre

200 g de cafè infusionat

Melindros

cacau pur per empolsinar per sobre

El que fem primer és batre els rovells amb el sucre, fins que s'emblanquinin. A part, muntem les clares a punt de neu amb el robot elèctric. Afegim el mascarpone a la barreja d'ou i sucre, i batem amb les varilles elèctriques.

Ara, incoporem les clares a la mescla anterior, i remenem amb una llengua, a mà, per no perdre l'aire que ens ha agafat la barreja de clares. 

Un cop remenat, comencem a muntar el tiramisú. No cal cocció! Com us he dit, en vaig fer dues versions, una en forma rectangular dins un motlle de vidre, i l'altra, en got. El que farem serà sucar els melindros dins un plat omplert de cafè (no cal afegir-hi sucre). Veureu que el melindro xupa ràpidament el líquid, de manera que n'hi haureu d'anar afegint a mesura que aneu posant-hi més melindros. A la base del motlle, col·loqueu els melindros. A sobre, hi escampeu una fina capa de la barreja de mascarpone, ous i sucre. 

Feu una segona capa de melindros, i els torneu a cobrir amb el mascarpone. El mateix fareu amb el contingut dels gots de vidre.

Finalment, feu una última capa de mascarpone i empolsineu-hi el cacau en pols pur. (També podeu fer servir xocolata en pols o cola-cao, si us agrada més dolç).

Ho deixeu reposar, com a mínim, una hora a la nevera, i ja ho podreu servir! Si us mengeu el tiramisú d'un dia per l'altre encara el trobareu més bo! 

*** En una de les moltes versions de tiramisú també hi trobareu la que s'acompanya el cafè amb vi dolç de Marsala, un licor dolç molt bo que és el que, es diu, forma part de la recepta original de tiramisú. Hi ha qui, com la Gemma, el substitueix per Amaretto, un licor igualment bo! Ara, pels qui no puguin prendre alcohol o vulguin compartir la recepta amb nens, la versió sense licor també és deliciosa.