Moussaka grega

La d'avui no és una recepta inventada ni massa original, ho reconec. En aquest blog, en canvi, acostumo a posar-hi aquelles receptes que no surten d'enlloc o que són una barreja d'altres receptes que he vist "poraí", que diria jo mateixa si em sentissiu parlar en una conversa informal.

No obstant, la moussaka és un plat que he fet i repetit diverses vegades, i que segur que tornaré a fer més d'un dia en el futur. No per no ser original resulta ser una recepta boníssima. Jo la vaig aprendre com 'il faut' quan vaig començar a treballar a un restaurant grec de Sabadell que es deia Alexandros. I parlo en passat perquè ara, aquest restaurant, ja no hi és. El temps, que passa i com passa...!

Doncs bé, aquí teniu la recepta que faig servir jo. De ben segur que en trobareu d'altres versions, com la que porta carn de xai o vedella en comptes de la de porc que faig servir, o la que es condimenta amb altres espècies diferents a les que jo utilitzo. Això sí, n'hi ha una que és molt comú a la cuina grega i que jo crec que és la que marca la diferència d'aquest plat, que bé podria ser una lasagna d'albergínia, si no fos per la canyella, aquesta espècia que ara us desvelo com a característica del plat que us explico a continuació. 

Ingredients:

250 g de carn de porc

2 albergínies petites

3 o 4 tomàquets 

3 grans d'all

1 ceba

julivert fresc

menta fresca

canyella

oli, sal i pebre

Ingredients per la beixamel:

llet, farina, mantega, sal i nou moscada, formatge ratllat o en pols

Us recomano que sempre que compreu albergínies escolliu les més petites, que seran sempre més tendres. Les grosses potser sembla que condeixen més però, en realitat, ja són velles i s'assequen més aviat perquè ja els queda menys aigua. Comencem tallant aquestes albergínies en rodanxes i les deixem reposar una estona sobre un llit de sal gruixuda, perquè perdin l'excés d'aigua. Després, les rentem  i les fregim amb una mica d'oli i sal. Les reservem fins al moment de muntar la moussaka.

Ara, prepararem un sofregit. Tallem la ceba a daus i també l'all a dauets. Sofregim en una cassola, primer la ceba i després l'all. Ho rectifiquem de sal.

Seguidament, piquem la carn de porc amb la picadora i la incorporem a la cassola on hi sofregim la ceba i l'all. Ho tornem a rectificar de sal. Seguim afegint ingredients, per exemple, el pebre.

Ara, és el torn de la nostra espècia estrella d'avui, la canyella. També hi afegirem el julivert picat, la menta picada i, finalment, el tomàquet ratllat i sense la pell. Ho rectificarem, aquest cop, amb sucre i sal. No deixarem de remenar, a foc mig, tota aquesta farsa.

Quan ja tenim la barreja cuita i a punt, començarem a muntar les capes de la moussaka. Al fons d'una safata per anar al forn, hi disposarem les làmines d'albergínia que havíem sofregit prèviament. A sobre, hi repartirem la carn picada amb el sofregit. Al damunt, hi farem una altra capa d'albergínia. I així ho anirem fent, successivament, fins a finalitzar amb els ingredients. Hem de procurar deixar, com a mínim, un espai d'un dit entre la part superior de la safata i la barreja, ja que és el lloc que ocuparà la beixamel.

Ara, doncs, és el torn de la beixamel, que hem preparat desfent la mantega, afegint la farina fins a formar un roux. I seguidament, hem tirat la llet, la sal i la nou moscada i sense parar de remenar fins que s'ha espessit a la nostra conveniència. Ni massa ni poc. Ja la podem tirar per sobre de les capes d'albergínia i carn amb sofregit.

Un cop tenim coberta la moussaka amb la beixamel, hi afegim una mica de formatge en pols (parmiggiano aniria bé) i ho gratinem cinc minuts, aproximadament.

Un cop enfornat, ja ho tenim a punt per menjar! Si ens ve de gust, ho podem deixar un dia per l'altre que encara guanya en sabor. Bon profit!