Si no ho heu fet mai i en teniu l'oportunitat, anar a pescar alguna vegada, encara que només sigui per provar-ho, val molt la pena. No només perquè l'experiència és sorprenent pels qui estem acostumats i acostumades a tocar de peus a terra, sinó també perquè podem entrendre molt més bé en què consisteix aquest ofici. El meu amic és pescador i un dia el vaig acompanyar. I, si no sou de marejar-vos, us asseguro que us ho passareu bé.
Ser pescador és una feina dura, que requereix valentia, sobretot, la col·laboració de tots a l'hora d'executar les funcions dalt d'una barca. Per a mi, a més de ser com una aventura, va servir-me per entendre que treballant plegats s'avança endavant. I anant sols no fem res de bo. Una reflexió per a qualsevol altra feina.
Com és una jornada amb les barques d'arrossegament? Doncs se surt a les 7 h del matí, quan el sol comença a treure el nas. Nosaltres vam sortir del port de Palamós, d'on és el Nuevo Siboney, la barca on jo anava. El patró decideix el destí on es "xorraran" les xarxes. Es va més o menys lluny en funció de l'estat de la mar, les perspectives de pesca i el tipus de xarxa que es porta (cal saber que no són iguals unes xarxes per anar a la gamba que unes per anar a la raballa o al lluç). Es tiren les xarxes cap a quarts de 9 o les 9 h del matí. I aleshores... es dina!!! Sí, és d'hora, però cal fer-ho ara ja que més tard hi haurà feina a fer amb les xarxes i la feina no es podrà aturar. I, quan es dina, es fa sense plats ni gots. Perquè els plats (els de vidre o ceràmica) acabarien esmicolats, i els gots igual. Com a coberts, una cullera.
Empedrat de mongetes i peix fregit amb allioli
Després, el mariner (que normalment és qui cuina) i el patró, fan una becaina mentre les xarxes són sota l'aigua, a uns 300 o 400 m de profunditat, depèn de si es pesca gamba o peix. S'ha d'esperar fins a les 15 h, tot i que aquesta hora depèn més aviat de l'organització de cada barca. El què està clar és que no es pot arribar a port més enllà de les 18 h. I, d'aquesta manera, cada embarcació calcula el temps en funció d'on s'hagi desplaçat, de com estigui el mar, i altres condicionants que li permetin arribar a subasta amb prou temps.
Un cop es recullen les xarxes arriba la feina de tria, neteja i classificació del peix. És una tasca feixuga, entretinguda, però plaent si hi ha hagut una bona pesca. Evidentment, les mans dels pescadors no estan curtides perquè sí, tenint en compte que aquests "bitxos" (escamarlans, gambes, etc...) són ben punxents. I també alguns peixos.
Peix abans de rentar, tal com surt del fons marí
Escamarlans, ja nets i classificats en caixes
Quina enveja. Quines ganes d'enrolarme.
ResponEliminaUau, és una llàstima que una expedició de blocaires sigui una evident nosa en una barca com aquesta. Perque seria visita fantàstica!!
ResponEliminaSí, ho havia pensat però... seria una mica complicat cabre-hi nosaltres i peixos... però sí que hi ha coses interessants, per allà. Buscaré algo...
ResponEliminaSenzill, però deliciós!
ResponEliminano lo he probado nunca pero tiene que ser muy interesante el probarlo,viendo tu cronica
ResponEliminabon cap de setmana
peto
Jo vull anar de paseig, menjar peix y fer olor de mar...com a l'estiu
ResponEliminaPrecios post
Un peto
Hola guapa tu
ResponEliminaun dia complet amb un àpat complet, jo vui venir.....
mil petonets Susanna
Fantàstica experiència!, a mes a mes amb un vaixell d’arrossegament. Aquest estiu vaig estar amb uns pixacalamars (com es diu pixapins si ets al mar?), a cala Joncols i va ser una experiència de primera. Proposo organitzar una sortida de blogguers amb les “golondrines” del port de Barcelona, amb carmanyola!, es broma. Hi ha un vaixell de vela al port de Barcelona que fa sortides fins a 10 persones, no es el mateix però s’assembla.
ResponEliminaEs pot provar, Lluís. Ara, jo prefereixo anar-hi per lliure perquè les casualitats de la vida m'ho permeten... he he.
ResponElimina