Són molt bones, les patates al caliu! Només que, per fer-les, ens fa falta una brasa. Els qui em seguiu ja sabeu que al mes de gener ens vam traslladar. Ara vivim en un piset bufó, espaiós i amb bones vistes al Puig de la Creu. I... tenim llar de foc al menjador! Aix, com l'enyorava, a casa els meus pares sempre n'havíem tingut (bé, el meu pare encara la té) i he de confessar-vos que m'agrada moltíssim, no tan sols pel que pots cuinar-hi sinó també per tota la peripècia d'encendre troncs i veure'ls cremar... després, un cop la flama és viva, només cal deixar-se portar, fer anar la imaginació imaginant formes en el foc que creix i que dibuixa formes...
Bé, el que avui us vull explicar és que l'altre dia vam coure unes patates al caliu, uns verats i un pebrot a la llar de foc. Com que ja es feia tard, les patates no van tenir temps de coure's del tot, així que ens vam cruspir el verat, el pebrot i unes bones torrades a la brasa fregades amb all. I vam guardar les patates per l'endemà. El que en va sortir és això, la recepta que avui us explico:
Ingredients:
Patates al caliu
1 llom de salmó
espinacs frescos
avellanes i panses
1 got de vi blanc
un rajolí de crema de llet
allioli
comí
sal i pebre
El que fem primer és coure les patates al caliu de la brasa. Seguidament, posem a sofregir, amb molt poc oli, els espinacs. Hi afegim una picada d'avellanes amb una mica d'oli amb julivert. ho reguem amb un rajolí de vi blanc (en aquest cas, de Falset). Poc després també hi incorporem el llom de salmó, prèviament trossejat, i la crema de llet. Ho remenem bé i ho rectifiquem de sal i pebre. Hi afegim un pessic de comí. Finalment, tallem a talls rodons les patates, els traiem la mica de pell que hagi pogut quedar cremada i les col·loquem en una safata, on hi anirem col·locant el farcit al capdamunt. Com a cirereta del pastís, posem una culleradeta d'allioli a cadascuna de les peces de patata.
(A la primera foto de la sèrie s'observen les patates embolcallades amb alumini, a sota la graella)
Ho gratinem al forn durant 10 minuts.
Abans de gratinar / després de gratinar
I ho servim en plats individuals (quatre peces per barba) o bé en una safata, perquè cadascú agafi tantes tapetes com vulgui. Bon profit!
Amb aquesta recepta participo al repte de Memòries d'una cuinera.
quina sort tenir aquest foc... jo tinc molts records de quan els meus àvis el tenien.. petons!
ResponEliminaBuenísimoooooo!! Me parece una combinación riquísima, me lo apunto, no tardaré en probarla. Besitos.
ResponEliminaCom m' agraden les patates al caliu!
ResponEliminaI quina combinació més bona amb el salmó i els espinacs...
Petons!
Les patates al caliu tenen aquest toc de brasa tan bo!!! Segur que li donen un punt molt especial a la tapa. Quina sort de viure en aquest pis, quina enveja em feu ;-) Va estar bé la trobada de dissabte i conèixer en persona als blogaires. Fins aviat espero.
ResponEliminaQue bones amb aquesta combinació d’ingredients que m’agraden tots, aquestes cauran aquest cap de setmana que podré fer-les al caliu.
ResponEliminaPetons
Això te una pinta horrible... per la meva dieta, es clar!!!
ResponEliminaPetonets.
Mmmm como me gustan este tipo de milhojas, a disfrutar. Besos!
ResponEliminaAna
Com m'agraden les patates al caliu, em falta la brasa, quasi res.
ResponEliminaAmb tot el que porta ha d'estar boníssim.
Petonets.
quin mos tan guapo, cada cop m'agraden més les tapetes amb patata. Dec estar atravessant una fase o algo... :D
ResponEliminaQuina bona idea !! No tinc llar de foc , però si un dia encen la barbacoa per fer carns a brasa, aprofitaré per fer-ne alguna.
ResponEliminapetons
Aquesta delicia no me la perdu !!!quin conjunt mes bò...amb un bon vermutet i las penes al riu !!!
ResponEliminaMolts petonets.
Les patates al caliu són tan bones!, em recorden l'hivern, l'escalfor... així amb aquests ingredients han de ser una meravella!, una combinació molt ben pensada!, prenc nota!
ResponEliminaque buenas que son así las patatas,como hecho de menos un fuego a tierra para hacer maravillas como esta
ResponEliminapeto.
Quines ganes de provar aquesta recepta Marina! Mai les he combinat amb salmó i allioli!
ResponEliminauna abraçada,
Marta
que pedazo combinacion sabrosa sabrosa
ResponEliminaQuina delícia de tapa, m'encanta la combinació de sabors i les patates al caliu em pirren. Nosaltres també tenim una llar de foc però no l'hem encesa mai des que som al pis, ara ha fet un any. Amb aquest plat que publiques em fas ganes de pujar una carretada de llenya a veure si em surt. Mmmm!
ResponEliminaSabies que la felicitat engreixa?? Com seguiu així....bé, les patates s´ho valen i el caliu també ;-D
ResponEliminaquina sort tenir una llar de foc a casa!!! les patates t'han quedat de luxe. petonets guapa
ResponEliminaummmm, i vinga cosetes bones sense parar, quina tapa més preciosa.
ResponEliminaQuina tapeta més bona!!! i amb uns ingredints fantástics. La patata al caliu son paraules majors.. a casa també en fem sovint... petons,
ResponEliminaBuff, Marina!! quina tapa més bona i més complerta! porta de tot!
ResponEliminaEl gust del menjar fet a la brasa és incomparable!
ptns!!
Quina combinació més bona, i t'han quedat molt boniques!
ResponEliminaOH!!!! quina pinta!!! i quin plat complert.
ResponEliminaA casa la llar de foc s'encen cada dia, i tot el que hi fem esta boníssim.
Chus
Això no és una tapa, és una obra d'art en miniatura!!! Com sempre, genial Marina!!!
ResponEliminaQuina enveja tenir llar de foc, em comfirmaré en fer-lo al forn i la imaginació que faci la resta. Ha de ser una tapeta molt gustosa.
ResponEliminaPetons.
Amb aquest foc les patates si que surten be, nomes les puc fer així a casa dels pares. Les tapetes amb patata son delicioses però avuí aquesta teva és una luxe, el salmó i espinacs junts queden perfecta.Petonets Marina
ResponEliminaquantes coses bones en una mateixa mossegada Marina! una tapa genial! m'agrada mooolt mooolt! petons
ResponEliminaQue buenas!!!!! El toque del allioli me parece un super acierto.
ResponElimina