Pagell i patates amb suc
Divendres passat vam pujar a Palamós i, com és ja gairebé inevitable, ens vam deixar caure per la llotja del peix. Durant el cap de setmana les barques no surten i, per tant, no es pot comprar el peix acabat de pescar com sí que es pot fer la resta de dies laborables. Tot i això, aquests dies la tramuntana bufa molt fort a l'Empordà, amb força de 70 - 80 km/hora, i només les barques més agosarades s'atreveixen a treure el cap més enllà de l'espigó. Vam confiar que els valents ens poguessin proveïr de peix, i en vam trobar, no gaire però suficient.
Llotja del peix
Després de mirar i remirar les parades vam optar per comprar uns pagells, un tipus de peix blanc, de carn molt fina, que s'acostuma a fer amb suc perquè això el fa més amorós. Així que, després d'haver agafat els pagells també van temptar-nos unes tallarines, que fetes com a primer plat, serien fantàstiques.
Port de Palamós. Vista del Museu de la Pesca (molt recomanable!). Al costat hi ha la llotja.
Vam guardar el peix per l'endemà, per fer-nos un bon dinar després de la platja. I vam aprofitar el matí per anar al mercat, on també vam comprar la resta d'ingredients: patates, alls, tomàquets, julivert... i unes tomates de pebrot que servirien per a fer-nos una amanideta fresca. Després, cap a l'aigua de la platja de Palamós a capbussar-nos una estona! Amb el vent de tramuntana, que ja sabeu que no té res a veure amb la brisa marina... he he.
I va arribar el moment d'entrar a la cuina. Primer, vam tallar els grans d'all ben fins, i en vam reservar una part per les tallarines. L'altre, la vam fer servir per al sofregit pel peix. Les patates, tallades a làmines, i l'all. Uns tomàquets frescos ratllats i tot cap a la cassola. El peix es va quedar a fora, esperant. Perquè la idea era incorporar-lo més tard, directament al forn. Vam fer-ho així, quan les patates ja estaven ben tovetes, les vam estendre en una safata, hi vam col·locar, a sobre, el pagell, i tot cap al forn durant uns 15 minuts. Mentrestant, vam saltejar les tallarines, sense aigua, només amb un rajolí d'oli i amb l'all laminat i el julivert picat. I vam preparar les tomates de pebrot, afegint-hi encara una mica més d'all cru que ens havia sobrat per sobre. El resultat? Aquest!
Tallarines saltejades amb all i julivert
Tomata pebrotera amb all, oli i sal
La cassoleta de pagell amb patates
I abans d'acabar... una havanera que fa honor a Palamós!
EL CANÓ DE PALAMÓS
(Vals mariner de J.Lluís Ortega Monasterio)
El canó de Palamós
Ben mirat que n’és d’ermós
Ja fa temps que esta callat
Ja fa temps que mira el mar
Amb el ventre rovellat
Quatre rodes i un forat.
De la boca del canó
Nomes surten els records
De les guerres d’aquell temps
Quan la gent de l’Empordà
De la selva i el Vallès
Es mataven per no res.
Escolteu la seva veu
O canons de tot el món
I la gent de tot arreu
No més guerres, no més morts
No més bombes ni més foc
Sóc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món
Fossin com el vell canó
Que tranquil està dormint
Blancs i negres dins del cor
Portarien una flor
La rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu.......
El canó de Palamós
Ben mirat que n’és d’ermós
Ja fa temps que esta callat
Ja fa temps que mira el mar
Amb el ventre rovellat
Quatre rodes i un forat.
De la boca del canó
Nomes surten els records
De les guerres d’aquell temps
Quan la gent de l’Empordà
De la selva i el Vallès
Es mataven per no res.
Escolteu la seva veu
O canons de tot el món
I la gent de tot arreu
No més guerres, no més morts
No més bombes ni més foc
Sóc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món
Fossin com el vell canó
Que tranquil està dormint
Blancs i negres dins del cor
Portarien una flor
La rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu.......
Palamós
Que rico!! finalmente pescado. Que ganas que tengo de comer algo así.
ResponEliminaBesitos
JUEGO DE SABORES
Besos tb!
EliminaBon dia! Des que et segueixo només faig que aprendre sobre el mar i el diferents tipus de peix que són totalment desconeguts per a mi...M´encanta la manera que ens ho mostres. Per cert? per quan la sortida-trobada a Palamos? (tinc memòria, eh?)
ResponEliminaDoncs serà qüestió de posar data, no? he he. Petonets, guapa!
EliminaUn menu fantastico y me encanta todo y no hay nada como comprar el pescado directamente y a la cazuela,molt be Marina¡¡
ResponEliminapeto
Gràcies miquel! Un petó
EliminaMare meva quin dinar més deliciós!! Què bé que us cuideu. Nyam, nyam!!! :) Bon dimarts!
ResponEliminaNo hi ha res com tenir la família vivint a la costa brava i poder-hi anar sovint! Gràcies per la visita, joel.
EliminaQue platos más ricos, y más fresco imposible!! Besos :)
ResponEliminaAi, el peix fresc, que bo oi? Petonets!
EliminaI no ens hem creuat mai, per Palamós?? Aquest cap de setmana he estat amb l'antena posada per si et veia!! :P
ResponEliminaòndia!!! Doncs sí que hi era, sí! Des de divendres i fins diumenge! Dissabte platja, diumenge navegant. Si vols m'envies un mail i em dónes el tel, així la propera vegada ens podem avisar! petonets!
Eliminaper a mi no hi ha res comparable a una jornada i un àpat com aquests que descrius, vora el mar i amb la millor companyia... malgrat la tramuntana ;-)
ResponEliminaPotser calrdia dir... gràcies a la tramuntana. Que si no ja no semblaria Palamós, no? he he. petons
EliminaHola Marina guapa tu
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir aquests moments, Palamos, quina cosa més maca
i aquesta recepta de HUMMMM
petonets molts, molts, molts, Susanna
Gràcies Susanna. Petons per a tu també!
EliminaHolaaaa Marina!!!Me alegra poder escribirte....me dió muchos problemas entrar a tu cocina....solo podía ver las recetas a veces y a la hora de comentar,de me bloqueaba....
ResponEliminaEStuve aquí con compañeros del trabajo en Julio,alquilamos un velerito,uno de mis compañeros es patrón,y nos lo pasamos de miedo...luego allí una comida espectacular....me cahis,no me vuelvas a traer recuerdos de vacaciones que me pongo tonta....jejee.
Cariños
Sí, Silvia, tenia un problema amb un enllaç, que ja vaig explicar aquí (http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/08/quiche-de-carbasso-de-lhort-i-sobrassada.html) i ara ja s'ha solucionat i puc tornar a rebre correus normalment! M'alegro de la teva visita! Carai, vau fer veler? nosaltres també, diumenge! Petonets
EliminaHola Marina ! Resulta que ets palamosina? Jo he passat molts dels estius de la meva vida a Calella de Palafrugell, o sigui que se perfectament el que és la tramuntana. Aquesta cassoleta de pagell i les pellerides em fan entrar moltes ganes d'agafar el cotxe i plantar-m'hi. Quina sort i que bonic que es comprar el peix directament a Llotja. Abraçades que ja tornem tots a casa....
ResponEliminaNomés a mitges, la meva família hi viu, però jo només hi vaig com a 'turista', he he. petons
EliminaM'agrada el peix, però em sembla que aquest no l'he tastat mai! també m'agradaria poder anar a comprar més sovint el peix fresc, qui viu terra endins, a vegades ho tenim molt magre, i molt car. Quina enveja més sana!!
ResponEliminaCada cosa al seu lloc, oi? També vosaltres teniu unes fruites ben dolces i bones! Petons
EliminaMare meva Marina; quin dinar tan bó ............... Avisa el proper dia que facis un dinar així que vinc cap a Palamós.
ResponEliminapetons
Que consti que va ser fet a quatre mans, com un bon concert de piano! Petonets, quima.
EliminaVeient aquesta meravella de post només puc dir, visca Palamós i visca la Marina! Amb aquest plat m'entren unes ganes tremendes d'ensumar la flaire dels ports tan bona, i menjar un bon peix com aquest, quina pinta....
ResponEliminaPetons guapa!
Ha ha ha! Ara m'has fet riure molt...! La flaire és tremenda, sí! Sempre fa olor de peix i xarxes, a palamós. Quin bon lloc per deixar-se caure de tan en tan! petonets!
EliminaQué suerte, una escapadeta a Palamós!!! Un sitio precioso donde nosotros también nos escapamos en cuanto podemos. Un bso
ResponEliminaNo costa gens arribar-hi, costa marxar-ne... oi? Petons
EliminaTé molt bona pinta aquest pagell amb les patates, però les tallarines son una bogería, podría menjar sense parar.
ResponEliminaPetons.
És veritat, són un vici!!! Petonets, ana
Eliminamare meva que bo te questa
ResponElimina;-)
EliminaPago el que sigui per aquest dinar! Pintorra!
ResponEliminaPetons
Sandra
Gràcies per l'entusiasme, Sandra! Petonets
EliminaAhhhhh! Quina combinació més espectacular: Peix, Palamós, Havaneres... Mare meva que bo!!!
ResponEliminaManel
i l'havanera, que és una cançó del tot pacifista! Que sempre ens fa falta recordar-nos-en, oi? Petons, manel
EliminaUn post, molt bonic i el peix, si es de Palamos, sense paraules.
ResponEliminaGràcies Lolines! Encantada de compartir-lo. Petons
EliminaJa,ja,ja,ja....Marina, que aquets pagells amb coneixen i tot !!!! soc de DISFRED, i cada día amb toca netagerna uns quans quilos !!! nosaltres no tenim parada al moll , tenim les peixeteríes repartidas per San Antoni, Sant feliu; Santa cristina...amb fa molta ilusió saber que t'agrada tan tot aixo, i...tens raó aquets díes amb la dichosa tramontana no em anat massa bè....que i farem !!!
ResponEliminaPetonets.
Apa, quina il·lusió! M'encanten, les peixateres, perquè sempre són tan simpàtiques i aconsellen tan bé! Bé, també els peixaters, eh? Ja et buscaré si un dia vinc per disfred a Sant Antoni. Petons, mamilu!!!
EliminaJo és llegir Tramuntana i sentir al cap la veu del Quintana, més condicionat que el gosset de Pavlov, heh!
ResponEliminaMolt bona pinta aquest peix locu :P
Cal evolucionar, Òscar, que el pobre Quintana ja va ple de canes... he he. Ara el que es porta és més 'eclèctic', que és com no dir res. ;-)
EliminaCassoleta amb havanera...
ResponEliminaFantàstic!!
Un peto ben gros.. i moltes gràcies pels teus comentaris ;)
De res, Jordi! Ja ho saps, et vaig seguint! Una abraçada.
EliminaOh Deu meu! Tallarines! M'encanten. I el peix. I el tomàquet. Amb un vi blanc ben fred. Mmmm. I ara tinc bledes per sopar!
ResponEliminaLes bledes també són ben bones, però reconec que això del peix amb vinet blanc ho supera...!! ha ha . Hi ha lloc per a tot, oi? petons!
EliminaPalamós és com París, s'hi ha d'anar de tant en tant. Menjar peix allí és d'allò més. Bé, jo no em queixo que aquí a la Costa Daurada també en tenim molt i molt bo.
ResponEliminaNani
Però jo hi aniria cada dia, Nani... la meva família sí que viu allà, i fan una enveja! La Costa daurada també té bon peix, sobretot blanc, i marisc exquisit! Quin país més bonic que tenim, oi? Petonets
Elimina