Memòries garapinyades - Cigrons garapinyats

El títol d'avui va en dos sentits. D'entrada, per la memòria de les garapinyades que tothom té al cap, de ben segur, des de ben petit, ja que les garapinyades han acompanyat sempre algun moment o altre de la nostra vida gustativa. I memòria de garapinyades, sobretot, perquè aquest és el repte del mes d'octubre de Memòres d'una cuinera.

I déu n'hi dó, quin repte! Amb altres bloguers ho hem comentat, hem troat que el repte era ben complicat, aquesta vegada. A la garapinyada hi ha dos ingredients imprescindibles: el sucre i el fruit sec. I això fa més difícil fer volar la imaginació per a crear alguna recepta ben diferent de la que és estrictament la garapinyada.

Tot i aquests entrebancs, ja ho sabeu que m'encanta fer conserves i fer garapinyades és, també, una forma de fer conserva, ja que el sucre que embolcalla el fruit allarga la vida al fruit, el conserva més temps.

Sobre la recepta que he triat de garapinyada, de seguida vaig tenir clar el què, però no tant el com. És a dir, vaig tenir clar que triaria el cigró sec, perquè és el fruit sec que més m'agrada de la barreja, juntament amb les faves (al contrari que molta gent, que prefereix cacauets i xurruques). Sobre el com, vaig furgar entre diverses receptes de cuina tradicional. Això és el que n'ha sortit, uns cigrons garapinyats que són molt bons (si t'agraden els cigrons secs) però que potser la propera vegada compraré, perquè porten molta feina i embrutes molt de caramel, sobretot si no tens aquells perols d'aram que tots tenim al cap. Som-hi:

Ingredients:

Cigrons secs torrats (no són els crus)

1/2 got d'aigua mineral

Sucre blanc

Comencem a escalfar el sucre amb els cigrons i hi afegim l'aigua. Ho coem a foc fort. Observarem que el sucre experimenta dos processos: el primer és que passa de sòlid a líquid (sembla aigua), després torna al punt de fil i, finalment, s'agrumolla. És en aquest moment quan traiem la cassola del foc i remenem per desenganxar el fruit del cul del cassó.

A continuació, ho tornem a posar a escalfar, a foc fort, i observem com el sucre grumollós es torna altre cop líquid, i s'enfosqueix. Agafa el color de caramel. Ho anem remenant contínuament fins que creiem que el sucre ja està prou torrat. Aneu en compte de no cremar el sucre, ja que se us tornaria amargant. Em sembla que jo, per prudent, l'he tret massa aviat, ja que més torradet encara seria més bo. 

Un cop ho hem tret del foc, i ja fred, separem els fruits amb l'ajut d'una eina. O bé, encara calents, els escampem sobre una superfície llisa.

I com que el cap de setmana passat vam poder visitar una fira medieval molt xula (que ja us explicaré on) vaig poder fotografiar unes garapinyades que realment feien goig. Aquí us les deixo!

Garapinyats: de sèsam, d'avellana, de coco i de pipes de carbassa.

Garapinyats de pipes de carbassa, de macadàmia, d'ametlla, de pipes de girasol, vista general.