dilluns, 21 de maig del 2012

Broquetes de moixama i taronja amb acompanyament d'arròs basmati


Tornem a les receptes. Avui us proposo una tapa senzilla, que podeu tenir ja mig a punt i que només us reclamarà tres minuts de muntatge. El que més estona necessita, però, és l'elaboració de la moixama, tot i que ja veureu que val la pena, perquè el gust de la tonyina s'intensifica amb la conserva.

La moixama (de l'àrab clàssic mušamma‘, ‘assecat’) es una salaó molt apreciada de la tonyina. De tota la peça sencera en fem un tall gruixut que es fica en sal durant dos o tres dies. El dia que la volem fer servir es neteja amb aigua, sucant-la durant dues hores i renovant l'aigua cada mitja hora. Si volguéssim acabar d'assecar la tonyina caldria que la deixéssim a l'aire lliure durant dues setmanes. Així ho fan al marroc, tot i que en aquest cas jo només l'he deixat a estovar amb l'aigua abans de tallar-la i preparar-la.


La conserva es fa cobrint el llom de tonyina amb molta sal (salmorra) i afegint-hi uns grans de pebre. La podem posar a la nevera i deixar-la dins un bol de vidre el temps que ja us he indicat més amunt.


Després ja només ens caldrà filatejar la tonyina i servir-la com més ens agradi. En un platet com si fos embotit, a daus, acompanyada amb wasabi (que trobo que hi lliga força bé) o així com ho he fet jo en aquest cas, en format broqueta, combinant-la amb la taronja, que trobo que el contrast dolç-salat (si us agrada) hi queda prou reeixit! i ho podeu acompanyar amb arròs basmati, amb verdures, amb patates, o amb el que tingueu a mà en aquell moment. Fàcil, no?

31 comentaris:

  1. Quina tapa mes bona, senzilla pero molt bona!:)

    petons

    ResponElimina
  2. Marina, que buenas las indicaciones para hacer la mojama. A mí me encanta pero nunca pensé que se podía hacer en casa. Muy buena idea. Gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs Cósima prova-ho! Només cal paciència però és ben fàcil.

      Elimina
  3. uauu quin aperitiu més vistós!! i ha de ser molt bo també!! me lo llevo!! jejej ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser! Tan entusiasta com sempre, he he!! Petonets

      Elimina
  4. Apa, quina xulada!! Aquest a casa els hi encantaria, que a mi la moixama no m'entusiasma massa!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps, Sandra! A cuinar pels de casa, oi^? he he

      Elimina
  5. Marina quin aperitiu més bo i original.
    petons

    ResponElimina
  6. Poques vegades menjem la moixama, però feta a casa deu estar molt bona, a més les broquetes quedan ben acolirides. A mi el contrast dolç-salat m'agrada.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que sóc molt coloraines, ja ho vceus... he he. Petonet, guapa

      Elimina
  7. bona tapa Marina tres ingredientes que casan perfectamente
    bona setmana

    ResponElimina
  8. Uauu quina recepta! Mha encantat! petons

    ResponElimina
  9. Primer de tot, moltissimes gràcies per el premi...ara tinc la feina de pensar a qui li dono jo!!!
    Les tapetes amb fruita m'encanten...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. veus com llegint aquest bloc sempre aprenc coses? perquè la moixama m'agrada molt però la compro ja feta, i mai no havia pensat que, lògicament, també es pot fer a casa... ni se m'havia acuidt combinar-la tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan a les cases no hi havia nevera se les van empescar per a conservar els aliments d'altres maneres (en conserva d'oli, amb sal, amb sucre, per assecatge,...). Els qui encara tenim nevera petita continuem conservant amb sistemes alternatius...! Petons

      Elimina
  11. Ja se que jutjar només per la aparença és vulgar i superficial. Però et juro que veient la foto amb aquests colors ho compro sigui el que sigui!! I a més m'agrada la moixama :)

    ResponElimina
  12. Quina tapa més bona i acolorida Ummm
    La moixama ens agrada, però sempre l’he comprada feta, veig que es fàcil fer-la a casa, amb el teu permís m’emporto la recepta.
    Petonets

    ResponElimina
  13. No he provat mai la mojama, però pel tipus de peix amb el pernilet i l´arròs deu ser una delicía de tapa. A casa quan no tenien nevera, et parlo del segle passat, conservaven els queviures tal com tu ho exposes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí! Una manera de conservar d'abans, però també ben útil avui! Oi? petons

      Elimina
  14. quina bona idea! a mi m'agrada la moixama però no se mai ben be com acompanyar-la...m'ho apunto!

    ResponElimina
  15. Marina, m'encantan aquestes broqutes!
    Nani

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...