Broquetes de moixama i taronja amb acompanyament d'arròs basmati

Tornem a les receptes. Avui us proposo una tapa senzilla, que podeu tenir ja mig a punt i que només us reclamarà tres minuts de muntatge. El que més estona necessita, però, és l'elaboració de la moixama, tot i que ja veureu que val la pena, perquè el gust de la tonyina s'intensifica amb la conserva.

La moixama (de l'àrab clàssic mušamma‘, ‘assecat’) es una salaó molt apreciada de la tonyina. De tota la peça sencera en fem un tall gruixut que es fica en sal durant dos o tres dies. El dia que la volem fer servir es neteja amb aigua, sucant-la durant dues hores i renovant l'aigua cada mitja hora. Si volguéssim acabar d'assecar la tonyina caldria que la deixéssim a l'aire lliure durant dues setmanes. Així ho fan al marroc, tot i que en aquest cas jo només l'he deixat a estovar amb l'aigua abans de tallar-la i preparar-la.

La conserva es fa cobrint el llom de tonyina amb molta sal (salmorra) i afegint-hi uns grans de pebre. La podem posar a la nevera i deixar-la dins un bol de vidre el temps que ja us he indicat més amunt.

Després ja només ens caldrà filatejar la tonyina i servir-la com més ens agradi. En un platet com si fos embotit, a daus, acompanyada amb wasabi (que trobo que hi lliga força bé) o així com ho he fet jo en aquest cas, en format broqueta, combinant-la amb la taronja, que trobo que el contrast dolç-salat (si us agrada) hi queda prou reeixit! i ho podeu acompanyar amb arròs basmati, amb verdures, amb patates, o amb el que tingueu a mà en aquell moment. Fàcil, no?