dimecres, 3 d’abril de 2013

Remenat d'ous amb espàrrecs de marge. Cabo de Gata 2

(Playa de los Genoveses)

Avui no tornaré a repetir que el Cabo de Gata ofereix mil i una possibilitats. Aquesta d'avui és una entrada per parlar-vos dels espàrrecs. Ni m'ho hagués imaginat, que en trobaríem allí! Ja fa unes setmanes, a les terres del Vallès ja se'n troben, d'espàrrecs de marge, i ben bons que són! Quan vam decidir passar les vacances de Setmana Santa a Almería vaig pensar... quina llàstima, ens quedarem sense espàrrecs. A mi m'agrada molt, anar-ne a buscar al bosc. Ah! A vosaltres també?

Quan una cosa no te l'esperes encara fa més il·lusió que es faci realitat. Així va ser com vam descobrir que, al Parc Natural de Níjar també hi ha esparregueres i espàrrecs! Val la pena fer-ne menció perquè són un xic diferents dels que podem trobar a casa nostra. Us n'explico els motius.

Els espàrrecs del Cabo també es troben a prop de la platja, com els de la Costa Brava, que tant m'agrada anar a buscar. Ben bé, t'endinses per un dels caminets que arriben a la costa i ja te'ls trobes. Ho vam fer per camins feréstecs com aquests:


Però també n'hi ha en paratges tan dolços com aquests altres:


Les esparregures creixen, al Cabo de Gata, enganxades a les atzavares i figueres de moro (higos chumbos, en castellà), i són molt més espinoses que les nostres. Per aquest motiu, ens va costar identificar-les, però quan ja les vam tenir clixades les vèiem fins i tot dalt de la bici! Aquí teniu una mostra d'esparregurera del Cabo:


Evidentment, si l'esparreguera és així... ja us podeu imaginar com serà l'espàrrec: gruixut, carnós i amb protuberàncies, que gairebé fa por! D'aquesta manera, com també ho fan les atzavares i altres cactus, les plantes concentren l'aigua a l'interior, ja que plou tan poc que si no es moririen de set.


Amb aquestes mides impressionants, en un moment vam recol·lectar un bon grapat d'espàrrecs:


I amb aquest grapadet d'espàrrecs, aprofitant també que anàvem de càmping i portàvem fogonet i cassó, l'endemà ens vam fer un esmorzar de forquilla:

REVOLTIM D'ESPÀRRECS DE MARGE DEL CABO DE GATA. 


El resultat... boníssims. Sobretot l'ou, que amb el remenat queda molt esponjós. Els espàrrecs són molt bons de textura, molt sucosos, però són una mica amargants. Potser, com passa amb moltes plantes d'aquestes tipus cactus (qui no coneix l'aloe vera) la substància al seu interior es torna amarga. Qui sap, potser això vol dir que té més propietats beneficioses pel cos i la pell... això encara ho he d'investigar... 


Fi






22 comentaris:

  1. Fantàstica entrada, amb aquest moment bloguerisme verité de la recollida :)))

    ResponElimina
  2. Nena, menudos esparragos cogiste!! Yo también cogí por Girona, pero no eran tan gruesos ¡qué ricos están! Besos.

    ResponElimina
  3. Quin bon viatge que us heu pegat! I el remenat que bo amb els espàrrecs recent agafats! petons

    ResponElimina
  4. Sempre va be aprendre coses noves. La amargor que comentes, podria ser una concentració de gust, com més sec és el clima on es cullen, més forts de sabor. De vegades això també passa amb alguns bolets. De totes maneres, que bons que son els espàrrecs!!!. Petons.

    ResponElimina
  5. Quins espàrrecs més macos Marina, a nmi també m'agraden molt, però aquí a Badalona ja estàn molt rebuscats i es difícil trobar-los.
    Un bon remenat amb ells.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta aquest remenat que us vau fer! Jo mai he anat a collir espàrrecs, però em sembla que algun dia provaré d'anar-hi, perquè amb el que ens arriben a agradar...! ;)

    Petons!

    ResponElimina
  7. Quins dots de subsistència culinària més envejables!!! Una abraçada Marina!!!

    ResponElimina
  8. Quins espàrrecs de marge més grossos i gordos! En comparació amb els que tenim per aquí, semblen més durs XD
    M'encantaria tastar-los per poder-ne comparar el gust ^^

    El revoltim d'espàrrecs devia ser tota una delícia! :D
    Molts petons :)

    ResponElimina
  9. No i a res més bo que una truita amb aquets espàrrecs....deu meu quina delicia, això y l'excursió....festa completa !!!!
    petonets.

    ResponElimina
  10. Marina quins dies de vacances mes macos i profitosos.
    Per les fotos sembla que un bon temps, un paisatge maco i uns espàrrecs de primera.
    Un remenat deliciós.
    Petons

    ResponElimina
  11. Però " salta, salta conmigo, salta, salta conmigo...." ;-)))

    ResponElimina
  12. Marina quines vacances mes maques, i a demes molt gastronòmiques, com no podria ser de un altre manera, llegint els teus comentaris i veien les fotos, venen ganes d’estar als costat del mar.........
    Un peto

    ResponElimina
  13. Això si que és adapatar-se al medi! Ja veig que no descanses ni de vacances:)
    Petons,
    Pilar

    ResponElimina
  14. Això anava a dir jo, per ser de amrge son molt macos!!!! quin esmorzar mes autèntic!!! Petonets

    ResponElimina
  15. Home aquest esmorzar és doblement satisfactori! Si ja el remenat és un gran esmorzar si a sobre és d'espàrrecs que heu collit vosaltres quan no esperàveu trobar-ne ja és un premi! Quines vacances més maques heu fet! Petons!

    ResponElimina
  16. fantàstics estan els esparregs ara mateix! un remenat genial! i unes fotos xulisimes!! quina enveja! petons

    ResponElimina
  17. Hummmmmmmm que bó aquest revoltijo d'esparrecs:
    Petons

    ResponElimina
  18. Hola Marina!! a mi també m'agrada molt anar a buscar espàrrecs, pels volts de casa de la meva iaia en trobem cada any! Però aquest any la majoria d'esparregueres estan seques i se'n troben poquíssims :( No us ha passat això al Vallès?
    Els paisatges que ens ensenyes són diferents, però també molt bonics! I amb un esmorzar així qualsevol comença bé el dia eh? :)
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs al Vallès n'hem trobat força, Bet. i també a l'empordà, se'n troben molts. Deu ser la primavera plujosa... petons i gràcies!

      Elimina
  19. Hola Marina,m´agrada molt anar a buscar espàrrecs, be no haig d'anar massa lluny que diguem,devant de casa hi ha uns marges que se ni fan forces.El dia que vui truita d'espàrrecs només haig de fer una visita els marges jejeje.
    Genial el teu blog, m´agrada molt.
    Aquí tens una nova seguidora ...petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar! Benvinguda! De fet, jo també els tinc més a prop, normalment. Al parc de Sant Llorenç tenim força esparregueres... he he. Però va fer gràcia trobar-ne tant lluny! Petonets

      Elimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...