La vichyssoise; tan fàcil, tan bona

Ara fa fred, ara fa calor... setembre, el mes de la lluita entre l'estiu que encara s'arrossega i la tardor que truca a la porta. I per sopar, què fem? I no saps què ve més de gust, si un plat calent o un plat fred... Solució? Fem una vichyssoise! Que la podrem menjar freda, tèbia, calenta o mooolt calenta!

Aquesta és una d'aquelles cremes que agraden a gairebé tothom, que és fàcil de fer i que no necessita gaire ingredients. Segons he llegit, a la cuina el puré i la crema de porros és molt habitual, considerada més aviat humil i poc sofisticada, i existeix des d'antic; en aquestes cultures, aquesta crema, quan és calenta, es considera i anomena crema de porros, deixant en tot cas el terme vichyssoise per la versió freda únicament. En general les sopes i guisats amb porro, ceba, all, etc., formen la base d'aquesta dieta i són presents igualment a cuines com la britànica o la basca. El fet d'afegir nata a les cremes de verdures és típic tradicionalment de París i el nord de França, encara que modernament s'ha estès pertot arreu. Alguns cuiners francesos i estatunidencs es disputen, des de fa quasi un segle, si veritablement es tracta d'innovació gastronòmica, o si bé ha estat idea d'un cuiner nascut a França o a Estats Units.

Ingredients:

Patates

Porros

Brou vegetal (també pot ser de pollastre)

Nata líquida -35 % m.g.

Parmesà (opcional)

Sal

Oli d'oliva

Fulles de sàlvia (per a decorar)

Primer, pelem i trossegem les patates. També trossegem els porros, i ho fiquem en una cassola untada amb mantega o oli, perquè s'ofeguin un xic les verdures. A continuació, hi afegim un brou vegetal prèviament escalfat. Bullim però sense passar-nos, ja que sinó perdrem els nutrients de les verdures.

Després, agafem la tourmix i ho triturem tot. 

Cinc minuts abans d'apagar el foc, hi afegim un got de nata líquida, ho rectifiquem de sal i hi ratllem el formatge parmesà. 

Si ho volem servir ben i ben fi ho podem passar pel colador xinès però a mi m'agrada servir-ho amb textura. I, en aquest cas, la vam menjar tèbia. La podem acompanyar d'unes fulles de sàlvia i d'uns entrebancs de pa. La vichyssoise, per no passar ni fred ni calor...

bon profit!

I abans de tancar m'agradaria agraïr a la revista CUINA la nominació:

el blog és finalista al II Dia CUINA!

Continuarà... Us explicaré la recepta ben aviat! 

I dissabte 21 sabrem qui són els tres guanyadors finals... quins nervis!

De moment... bon cap de setmana!