Tapes sobre rodes (Navarra - Pays basque français)

La primera part de les meves vacances l'he passat enguany a Navarra, un territori de paisatges extraordinaris, gent meravellosa i menjars exquisits. Com a bona part del nord d'Espanya, les tapes són una delícia i n'hi ha per donar i vendre. Tot i que el nostre repte principal era recórrer aquesta gran comunitat i part de França en BTT, pujant i baixant muntanyes i endinsant-nos en boscos de fades i pobles inconscients al pas del temps, no podia deixar perdre'm l'oportunitat d'omplir altre cop els dipòsits (estomacals, em refereixo) amb els plats que trobem a la zona. Aquí us mostro un resum de la gran aventura, del total de 440 km recorreguts.

Punt de partida: Isaba. Primera font del camí. Seguim cap a Uztárroz, Ezcároz, Roncal, passem per Otxagavía, Aribe, Roncesvalles i fem la primera etapa fins a Burguete.

Pel camí, creuem la Selva de Irati, un parc natural impressionant...

Selva de Irati

Baixant per aquells boscos el temps s'atura...

El primer sopar, una 'trucha a la Navarra'

El GR. El seguim a estones. Passem per Elizondo i Etxalar... ens encaminem cap als Montes Vascos.

Passant prèviament per Hendaye (França), ja hem abandonat Navarra per anar a parar  a Hondarribia.

Bars i restaurant a vessar de gent. Tothom fent vins i cerveses a la fresca. Qualsevol lloc és bo per a les tapes a peu dret.

Fa gràcia veure les cases pintades de coloraines i amb tota mena de banderes penjades al balcó...

I ara sí, ja tenim una gana... ens n'anem de tapes!

Seitons en vinagre i verdures

Bacallà a la llauna amb pebrots

Truita de patates

Farcellet de botifarra negra

Pernil ibèric

Les postres resulten sorprenents. Un formatge similar al mató, però de gust potent i salat, que em va recordar una mica l'strachinni italià, acompanyat d'uns terrosssos de sucre roig i una melmelada de gerds.

Pastís de préssec. Uix!1 Em vaig oblidar fer-ne la foto abans de començar a menjar-me'l. Era molt bo... ;-)

Seguim la ruta per paratges verds i frondosos. Som a França i recorrem una regió molt verge, després d'haver deixat enrere Saint-Jean-de-Luz, Saint Pée, Ezpeleta, Cambo-les-Bains i Ainhoa. Ens n'anem cap a Saint Etienne de Baigori i amb un destí final a Saint Jean-Pied-de-Port.

En aquesta regió francesa tenen molta tirada al que ells anomenen 'jambon serrano'. Em sembla que he menjat més pernil salat a França durant una setmana que en tot l'any a Catalunya! I el formatge, inevitable en una cuina francesa...

El formatge típic d'aquesta regió francesa és el Brevis.

Pugem i baixem alguns ports. El retorn a Isaba ja s'acosta. Ens acompanya una boira espessa... gairebé màgica.

Els cavalls que cavalquen lliures són els únics amics que trobem pel camí...

Uns cards, solitaris dalt del cim, ens saluden abans de l'última baixada. S'acaba el viatge...

FI