En un casament, com podríem pensar si d'aquesta cerimònia es tracta, un dels moments importants té lloc amb el "sí" que es donen, recíprocament, els qui es transformen aquell dia en marit i muller. Però el que us explicaré ara és que, en aquest cas, el "sí" que jo vaig donar va ser en un altre sentit ben diferent d'aquest, si bé que, - ho recordo bé - també vaig celebrar en el seu moment, aquest 24 juny ja farà un any.
El meu amic Oriol em va retrobar en un sopar d'ex companys d'EGB que vam organitzar uns quants d'aquella classe per celebrar els 40 anys de la majoria de nosaltres. L'Oriol és un d'aquells amics que sempre recordes amb molta estima, per més parèntesis que hi hagi hagut entre trobada i trobada al llarg dels anys. Junts des dels 3 anys fins als 13 a l'escola Sant Gregori. I quatre anys més, fins als 18, a l'Institut Joan Oliver. Quan penso en l'Oriol sé que tinc al cap una persona que m'aprecio i en qui confio, una persona que sempre estaria el meu costat - segur - si li demanés ajut. No sé si tindreu la mateixa sensació que jo quan us explico això, d'algun amic vostre.
L'Oriol, en aquesta trobada d'ex alumnes, em va fer una pregunta: voldries fer el menú del meu casament? Ja fa temps que conviu i estima la Laura, amb ella fa vida i viu les aficions, sovint compartides, per tots dos. Amants de la muntanya i de la meteorologia, es mouen en un entorn on aquests dos aspectes hi són presents. Cavalquen la vida entre Andorra i Sabadell i, esporàdicament, a Castellar del Vallès. Per tant, no els costen gaire les carreteres. Ni les distàncies que, inevitables per motius professionals, els fan estar alguns dies sense veure's.
La meva resposta a la pregunta de l'Oriol va ser, sense dubtar-ho, un SÍ. A veure, siguem sincers, no és que ho tingués molt clar aleshores, però ja sabeu que a mi aquesta mena de reptes m'engresquen, i si l'ingredient emocional hi és present, com era el cas, m'hi apunto de seguida. És clar que aquest sí va anar lligat a una condició, i és que aquest menú de casament el volia fer, sense dubte, amb el meu company inseparable de somnis i projectes, el Manel.
Aquesta idea prematura d'un menú de casament va anar seguit d'uns mesos de maduració, no gaire, no us penseu. Vam saber que es volia celebrar a la masia familiar i això volia dir tenir a disposició una cuina domèstica, no industrial. Vam discutir possibles plats, propostes, idees, menús... i, finalment, va néixer el fill: un menú degustació amb plats d'autoservei i plats a taula. Aquesta era la opció més viable, vam considerar el Manel i jo, amb el consentiment i acord amb els nuvis. Un cop parida la proposta, la vam anar desgranant, escollint plats, descartant-ne d'altres, afegint coses d'última hora i reajustant presentacions. També vam valorar un aspecte prou important, la presentació dels platets: on servir-los perquè quedessin bonics i fossin còmodes de menjar. I encara vam valorar, també, l'ordre de sortida dels plats: de fred a calent, i de més refrescant a més contundent, alternant tebis i plats més o menys consistents, perquè anessin passant bé.
Evidentment, a tot aquest brainstorming vam tenir en compte els gustos dels nuvis, els vam demanar què els agrada més, què hi volien i què no. Què havíem de tenir en compte dels paladars de la resta de convidats, que serien 36, comptant uns 9 infants i 27 adults. El resultat, precedit d'un aperitiu de llonganissa de Ca la Isabel de Moià, olives variades a granel i formatges, va ser aquest:
El meu amic Oriol em va retrobar en un sopar d'ex companys d'EGB que vam organitzar uns quants d'aquella classe per celebrar els 40 anys de la majoria de nosaltres. L'Oriol és un d'aquells amics que sempre recordes amb molta estima, per més parèntesis que hi hagi hagut entre trobada i trobada al llarg dels anys. Junts des dels 3 anys fins als 13 a l'escola Sant Gregori. I quatre anys més, fins als 18, a l'Institut Joan Oliver. Quan penso en l'Oriol sé que tinc al cap una persona que m'aprecio i en qui confio, una persona que sempre estaria el meu costat - segur - si li demanés ajut. No sé si tindreu la mateixa sensació que jo quan us explico això, d'algun amic vostre.
L'Oriol, en aquesta trobada d'ex alumnes, em va fer una pregunta: voldries fer el menú del meu casament? Ja fa temps que conviu i estima la Laura, amb ella fa vida i viu les aficions, sovint compartides, per tots dos. Amants de la muntanya i de la meteorologia, es mouen en un entorn on aquests dos aspectes hi són presents. Cavalquen la vida entre Andorra i Sabadell i, esporàdicament, a Castellar del Vallès. Per tant, no els costen gaire les carreteres. Ni les distàncies que, inevitables per motius professionals, els fan estar alguns dies sense veure's.
La meva resposta a la pregunta de l'Oriol va ser, sense dubtar-ho, un SÍ. A veure, siguem sincers, no és que ho tingués molt clar aleshores, però ja sabeu que a mi aquesta mena de reptes m'engresquen, i si l'ingredient emocional hi és present, com era el cas, m'hi apunto de seguida. És clar que aquest sí va anar lligat a una condició, i és que aquest menú de casament el volia fer, sense dubte, amb el meu company inseparable de somnis i projectes, el Manel.
Aquesta idea prematura d'un menú de casament va anar seguit d'uns mesos de maduració, no gaire, no us penseu. Vam saber que es volia celebrar a la masia familiar i això volia dir tenir a disposició una cuina domèstica, no industrial. Vam discutir possibles plats, propostes, idees, menús... i, finalment, va néixer el fill: un menú degustació amb plats d'autoservei i plats a taula. Aquesta era la opció més viable, vam considerar el Manel i jo, amb el consentiment i acord amb els nuvis. Un cop parida la proposta, la vam anar desgranant, escollint plats, descartant-ne d'altres, afegint coses d'última hora i reajustant presentacions. També vam valorar un aspecte prou important, la presentació dels platets: on servir-los perquè quedessin bonics i fossin còmodes de menjar. I encara vam valorar, també, l'ordre de sortida dels plats: de fred a calent, i de més refrescant a més contundent, alternant tebis i plats més o menys consistents, perquè anessin passant bé.
Evidentment, a tot aquest brainstorming vam tenir en compte els gustos dels nuvis, els vam demanar què els agrada més, què hi volien i què no. Què havíem de tenir en compte dels paladars de la resta de convidats, que serien 36, comptant uns 9 infants i 27 adults. El resultat, precedit d'un aperitiu de llonganissa de Ca la Isabel de Moià, olives variades a granel i formatges, va ser aquest:
Amanida bufet al gust (amb cuscús, panses, bouquet d'enciams, tomàquets, formatges, pipes, vinagretes, etc...)
Musclos en vinagreta de verdures, cucurutxos amb brandada de bacallà, salmorejo amb llagostí, porros tebis confitats amb romesco i bacallà fumat)
Dips d'hummus de remolatxa, de musclos en escabetx, tapenade, formatges.
Croquetes de pastanaga especiada, farcellets de bacó amb espàrrecs.
I mentrestant... els peques van poder dinar aquests plats que vam elaborar pensant en ells:
Macarrons a la bolonyesa gratinats i mini burguers de vedella amb formatge i tomàquet.
Els plats principals van ser un rap amb gamba i el seu suc i un melós de vedella amb ceps.
I per anar acabant...
Carpaccio de pinya amb mel i llima (by Ferran Adrià) i pastís de casament (brownie amb nous i gerds)
I pel cafè... uns bombonets que també vam fer nosaltres:
A les 9 del vespre del passat 22 d'abril tornàvem a casa esgotats, després de dos dies de cuinar i cuinar gaudint molt, confiant molt, celebrant molt... el nostre primer SÍ com a cuiners de casament, desitjant que no sigui l'últim..!
I una mica de making-of per acabar...
Què atrevits sou el Manel i tu Marina, pero queda ben clar veient les fotos que us heu sortit molt bé.
ResponEliminaTenía que estar tot boníssim. Enhorabona als nuvis i a vosaltres!!
Petons.
Senyor , senyor, quina feinadaaaa!. Deuria estar tot molt bo, de segur. La pinta és impressionant! Moltes felicitats a tots dos!
ResponElimina