Le soleil

Per fi! Surt el sol. Després d'aquests dies grisos. Ja n'estem farts, d'aigua. Potser durant uns dies, fins que la desitgem de nou. Som així, els homes i dones. De moment, celebrem-ho. Fa sol i els qui el necessitem estem contents. Saps què? Avui tindrem el sol de protagonista del plat. Una pasteta pot servir de postre, d'aperitiu, de berenar, d'esmorzar, d'entreteniment... Es pot menjar sola, sucada amb la xocolata desfeta, amb llet, untada amb melmelada... en fi, tot el que se us acudeixi pot ser-hi bo, amb una pasta de full com aquesta. Una pasta que, per cert, s'elabora a diari en països com Rússia, Ucraïna, etc. De vegades, sense pasta de full però gairebé sempre amb les llavors de rosella que, diuen, tenen un efecte calmant. Potser és que provenen d'una planta de la família de les opiàcies.

Només necessitarem una placa de pasta full, que tallarem en petites tires (com si féssim tallarines de pasta fresca). Cada tira l'untarem amb mantega pomada i després hi empolsarem sucre morè i llavors de rosella. A continuació, les muntarem l'úna sobre l'altre. És a dir, ens ha de quedar una tira molt llarga d'uns tres dits d'alçada. Amb cura, agafarem aquesta tira i l'anirem enroscant. Un cop enrotllada, hi untarem una mica de mel i la col·locarem en una safata de forn, que prèviament haurem escalfat. Courem el "sol" durant uns 35-40 minuts i el traurem del forn. Quan estigui a temperatura ambient, no tan calenta, hi dibuixarem uns rajos de mel i ho servirem. Espero que us agradi, a reveure!