M'ha fet la impressió que aquesta setmana tots els blocaires gastronòmics estem fent temps. Una apnea de dos dies. O bé podríem dir que ens mirem els dies 24, 25 i 26 amb una certa il·lusió, impaciència i sorpresa. El Gran Recapte d'Aliments n'és el motiu. Alguns comenten que ja tenen la recepta a punt. D'altres, fins i tot, les imatges. I potser, amb la recepta, tenim els productes que portarem als Mercats i Supermercats d'aquí dos dies.
Mentre anem fent temps... he pensat que podríem entretenir-nos una mica, no ens poséssim més nerviosos del compte. En aquest tastet d'avui m'hi va fer pensar el Manel (Cuinar és generós), perquè un dia va publicar una recepta senzilla però de colors llampants que em va cridar l'atenció. Combinava patata-moniato-remolatxa. Jo ja li vaig dir, que sóc aficionada a aquest tubercle de color de vi novell. I que sovint l'utilitzava per acompanyar amanides o altres verdures. Ves per on, ahir en tenia a la nevera. I també guardava un moniato que ´ja em demanava a crits que me'l mengés. Així que vaig fer un muntatge ben fàcil, però que va resultar sorprenent pel gust.
Simplement, vaig coure el moniato el forn (el vaig escalivar, vaja). Després, el vaig pelar i tallar a daus. El mateix vaig fer amb la remolatxa. A continuació, vaig agafar una porció de formatge roquefort i el vaig barrejar amb crema de llet i anet. I cap al "tourmix"! Em va quedar com una sopa, un xic diferent de com m'hagués quedat si hagués cuit a la paella el roquefort amb la crema de llet. L'últim que vaig fer va ser aquest muntatge, en fred, col·locant els daus de moniato, sal gruixuda per sobre, els daus de remolatxa, sal gruixuda, i tot regat amb la sopa de formatge. Realment, el resultat és boníssim.
muy bueno este trio de ingredientes que asi combinados son muy buenos seguro
ResponEliminapeto
ja te la canvio, l'amanida tricolor, per aquest tastet que de fet també té tres colors i em fa l'efecte que ha d'estar boníssim!
ResponEliminaHome, la veritat és que fa una pinta brutal, Marina! Jo, la salsa de roquefort per a les amanides sempre la faig així, m'agrada més! Però no ho he provat mai amb l'anet. Et felicito, t'ha quedat essssstupendo!
ResponEliminaMiquel: Va quedar bo, sí. Potser per fer entrants ràpids és la solució.
ResponEliminaManel: fem un intercanvi, doncs. Un dia provem la meva, un dia la teva ;-)
Clara: Doncs sí que és bo! Les textures de la remolatxa i el moniato són molt diferents i es completen!
Gràcies a tots/es!
Una tapeta fantàstica! Per mi sense roquefort per això! jeje
ResponEliminaPetons
Sandra
Ostres, no se m'hauria acudit mai combinar així aquests ingredients... M'has deixat ben intrigada amb el resultat, serà qüestió de provar-ho ;)
ResponEliminaUna bona combinació.
ResponEliminaMolt de gust de conèixer-te personalment
Petons
Uhmmmmm!! Ho he de fer! Fa molt bona cara!
ResponEliminaMarina, haig de dissentir en una cosa: coure al forn no es pas escalivar ja que per a escalivar cal que el vegetal estigui exposat a la flama o com a mínim la brasa.
ResponEliminaT'ho comento perque jo vaig cometre el mateix error i li havia dit tota la vida escalibar a una cosa... que no ho era :D
En tot cas, jo continuo coent al forn com tota la vida i el resultat és igual de fantàstic, obviament. Tan fantàstic com aquesta combinació :)
Sí, potser cal ser estrictes... tampoc no saps si el meu forn és d'aquells antics de llenya! ;-) que no ho és, no... :-(. Matís apuntat! Petonet
ResponElimina