dijous, 29 de desembre de 2011

Cuscús especiat amb olives negres i pinyons

A mi m'agrada molt cuinar amb espècies. I cuinar amb aquell punt picant... molt picant, també. No per a cada dia, però sí per fer un dinar o sopar diferent, de tant en tant. El picant, diuen, enganxa. I deu ser això, que quan vaig tornar del Marroc no podia parar, amb aquest cuscús. Avui he recuperat un sobret d'espècies, i l'he tornat a fer servir. De pas, amb nostàlgia, m'he recordat del viatge.


Ingredients:
100 g de cuscús
6 g de tomàquet concentrat
20 g de ceba deshidratada
20 g d'olives negres
1 cull. de pebre vermell
10 g d'alfàbrega en pols
5 g d'all en gra
10 g de curri
1/2 got de suc de llimona
oli, sal i sucre
200 ml d'aigua bullint
1 bitxo sec
oli de menta

Per a preparar el cuscús, cal que primer trinxeu totes les espècies al morter. I, en aquest cas, també les olives i uns quants pinyons. (guardeu-ne alguns per a decorar el plat). Després, les barregeu amb el gra de cous-cous en cru (jo he fet servir el de La Familia). Ho poseu tot en un bol, en sec. A part, bulliu 200 ml d'aigua i la tireu damunt del cous-couse. Ho deixeu reposar uns 10 minuts i, finalment, amb l'ajuda d'una forquilla, l'aneu remenant com si el pentinessiu. Ja veureu que queda molt "suelto". El cuscús resultant serà un xic picant, però tampoc no us cremareu la boca.  Ah! I ho podeu amanir amb oli de menta, que hi donarà un toc refrescant molt interessant! (feu-lo triturant menta fresca amb oli).


Si, a més, ho acompanyeu amb un te marroqui, semblarà que estigueu al bell mig de Marraqueix... La tetera de la foto va ser comprada a la plaça Jamaa el Fna.


5 comentaris:

  1. Hola Marina, Bona nit!!!
    Acabo de entrar en tu blog y ya me quedo, este arroz lo encuentro especialmente delicioso,Voy a dar una vuelta por los otros platos.

    ¡¡¡BON ANY NOU!!!!!

    ResponElimina
  2. Hola Lolines!!! Ja he vist el teu blog, quin llucet més bo...! Amb músclos encara deu tenir més gust de mar. No he pogut deixar cap comentari al teu blog, no em deixa, però t'he afegit amb meus preferits. Encantada! petonet

    ResponElimina
  3. El cous-cous és un d'aquells plats que em crida poderosament l'atenció, però cada vegada que l'he probat (en fires, o mercats medievals), m'ha semblat poderosament 'soso', cosa que el teu segur que no és. A veure si li dono una nova oportunitat (amb aquesta recepta).

    En fi, com es diur per aquí: URTE BERRI ON!! o BON CAP D'ANY (i any sencer)!!

    Petons!!!

    ResponElimina
  4. Aquet cous-cous te molt bona pinta,picantot que és elque li escau.
    Tota la felicitat del món per tù,un petonás.

    ResponElimina
  5. Felicità, è un bicchiere di vino con un panino, la felicità è lasciarti un biglietto dentro al cassetto, la felicità è cantare a due voci quanto mi piaci la felicità, felicità.

    Feliç 2mil12, un plaer del 2011 conèixer dues germanes de bandera! i blocaires !

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...