dimarts, 17 d’abril de 2012

La 'soja verda' amb calamarsons saltats


L'anomenada soja verda no és soja sinó una mongeta. El seu nom, de facto, és mongeta mungo i no té res a veure amb la soja, tot i que és el llegum més proteic després de la soja (una llavor que té un color pàlid trencat i és del tot rodona, com un cigró). La mongeta mungo, sobretot a l'Índia, es prepara de tota mena de maneres... i a casa meva també! M'agrada molt aquest llegum, perquè l'exterior em recorda la llentia, però l'interior és cremós, similar als grans d'arròs. És molt versàtil i es pot barrejar amb tota mena d'ingredients. D'altra banda, la mongeta mungo té un altre valor afegit: és de molt fàcil digestió. Això permet, sovint, menjar-ne també per sopar...!


La mongeta mungo creix en regions càlides, es va cultivar a l`'Índia fa més de 5.000 anys i amb elles es prepara una versió de dahl, un plat bàsic de l'Himalaya, regió on barregen la mongeta amb l'arròs. El seu cultiu és molt rendible perquè no exigeix gaire aigua, ni maquinària, ni gaire atenció i creix amb només tres mesos des de la sembra. Tenia un hort i en vaig plantar. Encara que aquí no tenim un clima com el de l'Índia  he de dir que me'n van sortir moltes i bones, suficient per fer un bon platet de mongetes. Això sí, el creixement de la planta en clima mediterrani és més lent (d'uns 4-5 mesos).

Nutritivament parlant, la mongeta mungo és una gran font de proteïnes. N'aporta 25 g per cada 100 g que en mengem. A més, també ens proporciona hidrats de carboni, fibra i una quantitat molt baixa de greixos. Es tracta, per tant, d'un aliment molt adequat per a rebaixar els nivells de colesterol. Beneficia als músculs, ossos i sistema nerviós. Té molt àcid fòlic i vitamines del grup B (B1, B3 i B6). També conté minerals com el magnesi, fòsfor (que nodreix els ossos i intervé en la producció d'energia), potassi, coure, calci i seleni.

La mongeta mungo és, amb tot això que sabem, un gran i meravellós regal sorgit de la terra. Ens permet créixer forts, sans i energètics! Per què no menjar-ne, doncs? Les trobareu fàcilment a qualsevol herboristeria o botiga de dietètica. Darrrerament, fins i tot se'n troben en algun supermercat. Som-hi, anem al gra (mai més ben dit):

Ingredients:
200 g de mongeta mungo
1 gra d'all
200 g de calamarsons
1 pessic de llavors de comí
Pebre, sal i oli al gust

Per a preparar aquest plat no cal perdre-hi més temps que el necessari per coure la mongeta, que és d'uns 20-25 minuts. Sabreu que la mongeta mungo està cuita quan la pell comença a separar-se de la polpa. Jo la bullo amb un gra d'all a l'aigua, unes llavors de comí i un pessic de sal, perquè aromatitza una mica més el brou. Després, en una paella, saltarem els calamarsons amb una mica de sal i pebre blanc i després hi afegirem les mongetes ja escorregudes. Hi donarem un parell de voltes... i a menjar!!! Ben calentones o també amb amanida aquestes mongetes són boníssimes. Vaja, que  a mi m'agraden molt... ;-)


**Apunts:

*Si volem, ho podem decorar amb una mitja llimona, per ruixar per sobre si ho mengem fred o calent Així aprofitarem tot el ferro vegetal d'aquest llegum, que la barreja llegum - vitamina C és perfecte per això (amb tots els llegums passa el mateix)

*El plat també és fet a casa. Una ceràmica que vaig fer per poder menjar-hi cosetes...

35 comentaris:

  1. L'expresió fàcil digestió és una metàfora per comparar-la amb la mongeta de digestió amb efectes secundaris? :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et veig preocupat amb els gasos... he he. Jo no he hagut lamentar mai disgustos, ni els veïns tampoc, amb les mongetes mungo. Prova-ho... i ja em diràs!

      Elimina
  2. Ostres Marina aquest platet té una pinta.... s'asembla molt al pèsol oi? si em dius que és de fàcil digestió potser que la busqui que jo ultimament els llegums.... ja m'entens oi?
    Petons! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una mica semblant al pèsol però més petit i un gust menys dolç... més com un gra d'arròs, neutre. Doncs prova-ho que són molt digestives, en sèrio!

      Elimina
  3. Quina bonapinta que te, i es veritat, semblen pèsols.
    M'agrada molt el plat, quina trassa que tens,eh?
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma! És divertit fer fang, fas anar les mans com a la cuina! ;-) Petonet

      Elimina
  4. me encanta la soja y con las propiedades que tiene, una receta excelente, un besito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viví, de fet no és soja, són mongetes, però molta gent les confon amb la soja que és rodona i grogosa. I si, tenen moltes propietats! Petons

      Elimina
  5. T'ha quedat molt bé, recordo que la primera vegada que les vaig fer les vaig coure massa perque es desfeien, però a la segona van quedar molt bé, i són molt bones.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? Massa poc fetes, no. Ni massa tampoc. Just al punt... i boníssimes! No cansen gens. Petonet!

      Elimina
  6. Cassolà fins i tot el plat.
    Tinc moltes ganes de tastar les mongetes mungo i amb la teva recepta ja m'has donat una idea de com bullir-les i tot. Es una recepta molt sana.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps! Ja veuràs que bones, tenen un gust especial i exquisit! Petons

      Elimina
  7. No l'havia vist mai aquesta mongeta, te molt bona pinta!! Petons

    ResponElimina
  8. A mi m'agrada molt, si la proves ja em diràs! Petonet Roser

    ResponElimina
  9. Hola Marina!! :D
    I perquè n'hi diuen soja si són mongetes??? Com ens compliquem la vida no?? Jajajaja!!
    No les he tastades mai! Aquesta recepta pot ser una bona ocasió! :) Els calamersets m'encanten per cert!!!
    Molts petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ja ja! Doncs potser perquè tot el que ve de l'Orient es fica dins el mateix sac, com també passa amb la salsa de soja, que de tot se'n diu igual i no es distingeix entre Tamari, shoyu, i altres varietats de salses... en tot cas, si es llegeix l'etiqueta ja ho posa ben clar... ! Petonet nuni!

      Elimina
  10. no la probado nunca la mongeta mungo,pero de la manera que lo has presentado esta de fabula el plato,vamos tremendo de bueno
    peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bona, Miquel. I actualment ja és molt fàcil de trobar. ja em diràs què tal! Petons

      Elimina
  11. No he provat mai la soja verda, n'hauré de comprar que segur que a casa ens agrada! Un plat fantàstic (tant el continent com el contingut!!)
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segur que t'agrada, Sandra. Ja em diràs què tal! Petons i gràcies per la visita.

      Elimina
  12. Em sembla que la vaig tastar una vegada, la propera vegada que la vegi la compro:)petons

    ResponElimina
  13. Marina, yo no puedo tomar soja, pero me lo apunto, las cambiaré por otro tipo de legumbre. Besos, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es soja, conchi, són mongetes! Alubias? es diu en castellà? Prova-ho i veuràs que bones!

      Elimina
  14. de les moltes coses bones que té aquest bloc, deixa'm destacar que, malgrat el temps que fa que el segueixo, encara aconsegueix sorprendre'm amb productes desconeguts per mi i amb la capacitat de la cuinera de convertir en una delícia la senzilla combinació de dos elements. i els teus plats (suport), és clar ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si és així, m'agrada comprartir-ho amb vosaltres! Entre tots ens farem una mica més savis i sàvies... :-)

      Elimina
  15. jo un dia en vaig menjar i em va agradar molt així estofat! també vaig intentar germinar-les pero nose que li va passar!! ara m'han donat soja groga, a veure si un dia m'animo que tinc la recepta a pendents-urgents jajja petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs germinen bé, Roser! Torna-ho a provar, segurament no es van portar bé aquelles llavors que vas voler fer néixer ;-)

      Elimina
  16. Ostres, em pensava que la soja verda era una classe de soja... Està molt bé variar les llegums que consumim i aquestes altres varietats sovint les tenim molt oblidades.
    La combinació amb els calamarsons m'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resulta que no. jo ho vaig aprendre fa un parell d'anys, però abans també m'ho pensava. Sigui com sigui són bones aquestes mongetes, oi? Petons

      Elimina
  17. Un plat 10! M`agraden tots els ingredients que porta. Jo sóc més clàssica, tipus mongetes amb bacó o pernil...Provaré la teva proposta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he he. Com que no sóc gaire de bacon, jo, doncs me'n vaig més cap el peix. ;-) Petonet cristina!

      Elimina
  18. No coneixia aquest tipus de mongetes, però veient el fantàstic plat que ens has portat, miraré si les trobo, i les provarem.
    Petons

    ResponElimina
  19. Jo crec que us agradaran, Sión! Ja em diràs què tal! Petons

    ResponElimina
  20. Una combinació perfecte! Ha d'estar molt bo.
    Nani

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...