diumenge, 4 de desembre de 2011

Tres gofres, tres sabors

Un gofre (del francès Gaufre), també denominat waffle o wafle (del neerlandès Wafel), és una pasta amb una massa cruixent, semblant a una galeta. És d'origen belca i es cuina entre dues planxes calentes. El gofre té una aparença de reixa, resultat del motlle de la gofrera, la placa on s'elabora la massa.

Els gofres s'elaboren amb una barreja d'ingredients, als quals se n'afegeixen d'altres a sobre, un cop ja el tenim cuit. Potser, el més conegut és el gofre de xocolata o amb gelat. Això sí, sigui amb quin ingredient sigui, se serveix sempre calent. Aquests gofres des sota són els que hem tastat avui, fent un berenar una mica calòric, tot s'ha de dir, ... però, ja se sap, a més de l'esperit, també s'ha d'alimentar la golafreria! I si es tracta de fer-ho amb gofres... millor!
Gofre de nata i xocolata

El gofre modern té els seus origens en les elaboracions fetes amb ferro pesat a la cuina medieval. Els farros de fer waffles consistien en dues plaques de metall pesades, conectades amb anelles i amb uns braços de fusta. Algunes d'aquestes gofreres tenien els dissenys del propietari gravats a les plaques. La massa, aleshores, no s'imprimia en forma de reixeta.

Gofre de nata, plàtan i mel

Els gofres belques es preparen a base de llevat, clara d'ou batut, ou,  farina, mantega, sucre i essència de vainilla, si es vol. La clara d'ou és el que proporciona la textura cruixent, un cop cuit.

Gofre de nata i melmelada de maduixa

10 comentaris:

  1. Quina golafreria!!! Una mica més i llepo la pantalla...

    ResponElimina
  2. Mare de déu, Marina!! No vas quedar ben empatxada?? ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. coi! veig que la tarda del diumenge ha donat per molt, fins i tot per plantar-nos aquestes coses carregades de nata que fa anys que m'he autoprohibit però que ara em menjaria amb gula tot i haver tingut de postres per dinar una magnífica tatin de carbassa amb 'quenelle' de mató i menta ;-)

    ResponElimina
  4. Mira que estic especialment tipa aquest cap de setmana, però no faria pas un lleig a cap de les tres versions... és més, crec qe m'hi llençaria de cap!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  5. Cristina, m'ha fet molta gràcia el teu comentari amb això de la pantalla!

    Mercè, ens hem empatxat una mica, però un cada una tampoc no ha estat tan dur... he he.

    Manel, amb mesura res no fa mal. Gofre, tatin... sabors diferents per situacions diverses...

    Sí, 'última versió també és la que més m'agrada...! Bé, la de plàtan també es molt bona...

    Petons

    ResponElimina
  6. un trio de gofres fantasticos y buenos todos
    bona setmana

    ResponElimina
  7. Els gofres sempre em porten records de quan era adolescent, ens escapavem amb les amigues en tren fins portal de l'àngel i allà feiem el mític de xocolata. Que bo que era.... jo sens dubte em quedo amb el primer!
    Petons!!

    ResponElimina
  8. Els gofres me'ls pots servir com vulguis, això si han de ser calentons!!! unes propostes molt llamineres Marina! petonets

    ResponElimina
  9. Ostres, una grofrera seria d'aquelles coses que no m'importaria tenir tot i l'evident malbaratament d'espai que suposa. I també experimentar amb gofres salats, que han de ser la ostiaaaaaaaaaaaaa!!!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...