dimarts, 28 de febrer de 2012

Agnolotti de xocolata farcits amb melmelada d'albercoc


Avui convertirem un plat de pasta en postres. Sí, aquesta proposta és dolça, tot i que l'elaboració no és gaire diferent que si féssim pasta salada. Però sí que és diferent, i molt, el gust final. Aquests agnolotti que us proposo es mengen al final de l'àpat, si encara hi ha gana, és clar! I si no també els podríem fer per berenar o..., ves a saber si alguns italians se'ls mengen per esmorzar i així agafar energies per a la jornada.

Bé, per preparar aquests agnolotti cal, sobretot, temps. No en tenim mai gaire, oi?,  però us ben asseguro que dedicar una tarda a aquestes delícies italianes val la pena. Si, a més, teniu nens petits, segur que s'ho passaran de conya preparant-los perquè es fan servir molt les mans i no tenen cap perill perquè no s'han de fer servir estris tallants. Vaja, un joc!

Què necessitem?
100 g de farina
1 ou
50 g de xocolata en pols (jo he fet servir la que és en pols de Torras)
1 pessic de sal
Melmelada d'albercoc  (o la fruita que volgueu i lligui amb la xoco)


El que vaig fer primer va ser disposar la farina en forma de volcà. A l'interior, també hi posarem l'ou. Per cada 100 g ens fa falta 1 ou; o sigui que si feu 200 g de farina us en faran falta 2, i així, anar fent. També hi posarem la xocolata en pols (no us recomano el cacau pur, tot i que l'utilitzo per altres plats, perquè en aquest cas ens interessa que la xocolata ja sigui dolça). Amb les mans o (pels més afortunats) amb l'amassadora, anirem barrejant tots els ingredients. Farem una bola quan ja tinguem la massa lligada i la deixem reposar 1/2 hora tapada amb un drap humit.

Després, ja serà el moment d'estirar la massa, que és la part més entretinguda si no tenim màquina de fer pasta. Estem una bona estona estirant-la fins que quedi el més fina possible (2 mm aprox.). A continuació, comencem a tallar-la en la forma que volguem. Jo ho he fet de forma circular, amb l'ajuda d'un got com a tallant.


Seguim el procés posant el farcit. Melmelada d'albercoc, en aquest cas (que em va fer recordar el pastís sacher, salvant les distàncies, que també combina xocolata i aquesta melmelada). En aquesta ocasió no tenia melmelada de conserva pròpia així que en vaig comprar al mercat, que també són prou bones. La qüestíó, per a mi, és que només porti la fruita, el sucre, i potser també una mica de llimona, però res de "E"s.


Arriba el moment de tapar l'agnolotti. Ho fem mullant amb un pinzell els extrems del cercle, amb aigua, col·locant la melmelada al centre, i tapant amb l'altra esfera damunt i pressionant amb una forquilla.


Ara, un cop fets els agnolotti, si volem ja els podem congelar. O bé els podem coure directament, durant uns 15 minuts (si us queden una mica gruixuts com els meus), en aigua bullint. Finalment, per servir-los els podem mullar una mica amb xocolata de cobertura i una cannelle de la melmelada que heu fet servir pel farcit.

Nota 1: Em vaig animar a fer aquesta recepta per "culpa" de la Clara, que em va dir: I tant que podràs! Segur que te'n surts, i a tu t'agrada provar coses noves, ja m'ho diràs... així que li vaig fer cas. I sí, surt boníssima, i per això li dedico aquesta recepta d'avui.

 Nota 2: Després d'haver fet recerca sobre quin nom té aquesta forma que he donat a la pasta he trobat el nom d'agnolottis com el que més s'hi ajusta. O sigui que així els he batejat. Però si algú té un altre nom al cap o bé té un italià a prop que pugui confirmar-ho... el comentari serà molt ben rebut!

22 comentaris:

  1. Quina recepta de pasta més original, amb xocolata, melmelada i per postres! Això ho haig de provar, encara que em faci força mandra fer la pasta a casa ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si et treus la mandra val la pena, Sandra... queden molt bones!

      Elimina
  2. Un bé per la Clara!
    No coneixia aquestes postres tant interessants. A mi em passa el que diu la Gemma, em fa mandra fer la pasta a casa però mai se sap.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la Clara em va picar el crustó... i al final, ves per on, ha resultat ser una recepta molt bona!! O sigui que també va bé que et piquin... he he. Petonet Núria

      Elimina
  3. Marina, me has dejado con la boca abierta. Me parece un postre genial!! Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I queda molt bo, conchi! A veure si t'animes!!

      Elimina
  4. M'encantaaaaaaaaa!!! una recepta fantastica!! un postre realment original!!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu entusiasme Roser!!! M'ha encantaaaat la teva visita!! ;-) Petonet!

      Elimina
  5. Mi-te'ls! Bona resposta al repte, Marina! ;) Moníssims i boníssims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no m'hi haguessis animat no m'hi hagués atrevit, ja t'ho dic! Gràcies!

      Elimina
  6. Pero que original!!! M'ha encantat!!!
    Petons

    ResponElimina
  7. aquesta sí que és una sorpresa! a itàlia es moririen d'enveja, felicitats.
    per fer aquesta agnolotti més semblants als salats, se m'acud posar-hi una mica de mascarpone barrejat amb la melmelada per al farciment, com la ricota que a itàlia hi posen tantes vegades.

    ResponElimina
  8. Jo tinc moltes ganes de fer pasta a casa i aquesta recepta em sembla perfecte per començar...
    Petonets

    ResponElimina
  9. Fantástica Marina, es una receta espectacular y deliciosa. Me ha encantado
    Besos

    ResponElimina
  10. Mare de déu si pots ...si t'an sortit divinos de la muerte!!!!!!!!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Qué original menjar la pasta als postres, pero fent una amanida complerta com a plat segur que no estem gaire atipats per poder menjar aquests agnolottis.
    Petons.

    ResponElimina
  12. Un brenar de por i no fa falta ser gaire nen oi ??

    petonets

    ResponElimina
  13. muy bueno estos agnolottis un postre casero,casero
    me ha gustado Marina
    peto

    ResponElimina
  14. La pasta de xocolata la tinc pendent!!! quina maravella!!! m´agrada molt:) Petons

    ResponElimina
  15. Que bons! Una vegada en vaig veure al super en la secció pasta fresca, per dins tenien xocolata, que bons que estaven. Provarè els teus que han d'estar boníssims.
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...