Agnolotti de xocolata farcits amb melmelada d'albercoc

Avui convertirem un plat de pasta en postres. Sí, aquesta proposta és dolça, tot i que l'elaboració no és gaire diferent que si féssim pasta salada. Però sí que és diferent, i molt, el gust final. Aquests agnolotti que us proposo es mengen al final de l'àpat, si encara hi ha gana, és clar! I si no també els podríem fer per berenar o..., ves a saber si alguns italians se'ls mengen per esmorzar i així agafar energies per a la jornada.

Bé, per preparar aquests agnolotti cal, sobretot, temps. No en tenim mai gaire, oi?,  però us ben asseguro que dedicar una tarda a aquestes delícies italianes val la pena. Si, a més, teniu nens petits, segur que s'ho passaran de conya preparant-los perquè es fan servir molt les mans i no tenen cap perill perquè no s'han de fer servir estris tallants. Vaja, un joc!

Què necessitem?

100 g de farina

1 ou

50 g de xocolata en pols (jo he fet servir la que és en pols de Torras)

1 pessic de sal

Melmelada d'albercoc  (o la fruita que volgueu i lligui amb la xoco)

El que vaig fer primer va ser disposar la farina en forma de volcà. A l'interior, també hi posarem l'ou. Per cada 100 g ens fa falta 1 ou; o sigui que si feu 200 g de farina us en faran falta 2, i així, anar fent. També hi posarem la xocolata en pols (no us recomano el cacau pur, tot i que l'utilitzo per altres plats, perquè en aquest cas ens interessa que la xocolata ja sigui dolça). Amb les mans o (pels més afortunats) amb l'amassadora, anirem barrejant tots els ingredients. Farem una bola quan ja tinguem la massa lligada i la deixem reposar 1/2 hora tapada amb un drap humit.

Després, ja serà el moment d'estirar la massa, que és la part més entretinguda si no tenim màquina de fer pasta. Estem una bona estona estirant-la fins que quedi el més fina possible (2 mm aprox.). A continuació, comencem a tallar-la en la forma que volguem. Jo ho he fet de forma circular, amb l'ajuda d'un got com a tallant.

Seguim el procés posant el farcit. Melmelada d'albercoc, en aquest cas (que em va fer recordar el pastís sacher, salvant les distàncies, que també combina xocolata i aquesta melmelada). En aquesta ocasió no tenia melmelada de conserva pròpia així que en vaig comprar al mercat, que també són prou bones. La qüestíó, per a mi, és que només porti la fruita, el sucre, i potser també una mica de llimona, però res de "E"s.

Arriba el moment de tapar l'agnolotti. Ho fem mullant amb un pinzell els extrems del cercle, amb aigua, col·locant la melmelada al centre, i tapant amb l'altra esfera damunt i pressionant amb una forquilla.

Ara, un cop fets els agnolotti, si volem ja els podem congelar. O bé els podem coure directament, durant uns 15 minuts (si us queden una mica gruixuts com els meus), en aigua bullint. Finalment, per servir-los els podem mullar una mica amb xocolata de cobertura i una cannelle de la melmelada que heu fet servir pel farcit.

Nota 1: Em vaig animar a fer aquesta recepta per "culpa" de la Clara, que em va dir: I tant que podràs! Segur que te'n surts, i a tu t'agrada provar coses noves, ja m'ho diràs... així que li vaig fer cas. I sí, surt boníssima, i per això li dedico aquesta recepta d'avui.

 Nota 2: Després d'haver fet recerca sobre quin nom té aquesta forma que he donat a la pasta he trobat el nom d'agnolottis com el que més s'hi ajusta. O sigui que així els he batejat. Però si algú té un altre nom al cap o bé té un italià a prop que pugui confirmar-ho... el comentari serà molt ben rebut!