dimecres, 26 d’octubre de 2011

Pollastre amb suc

Avui he recuperat una recepta tradicional que tenia guardada a l'arxiu . Recordo que aquell dia vam gaudir molt a taula, el dia que vaig servir aquest pollastre. Tenim la sort de comptar amb un paratge natural proper(Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach), on encara  hi ha granges que continuen tenint cura de l'aviram com es feia abans, deixant-los a l'aire lliure, que corrin per l'espai del tancat, i alimentats només amb gra de qualitat.

Aquell dia me'n vaig quedar un, de pollastre. D'una carnisseria de Sant Llorenç Savall. El vam fer a la cassola.  Sense complicar-nos gaire, vam salpebrar i enrossir el pollastre i el vam retirar del foc. Allí mateix hi vam fer un sofregit de tomàquet i ceba, vam afegir-hi uns grans d'all sencers, hi vam tornar a posar el pollastre i ho vam regar amb un rajet de moscatell i un bol de brou. Vam deixar-ho coure 40 minuts, ja que sempre diuen que un bon gall de corral té la cnrn més durai.

I gairebé al final, hi vaig afegir una branqueta de farigola i una picada feta amb avellana, pa torrat i una cullerada de mel. Ho vaig desfer amb una mica de brou que em quedava i ho vaig abocar per sobre el pollastre. Cinc minuts més de xup-xup... i al plat! Quin pollastre, senyor! Com el de corral no hi ha res.

11 comentaris:

  1. Un plat de sempre que convé tornar a fer de tant en tant. Fantàstic per quan ve molta gent a casa perquè és fàcil i l'endemà de fer-se està més bo!

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó Clara! Més bo quan l'endemà el pollastre ha deixat anar tota la seva gelatina... per a sucar-hi pa! Petons

    ResponElimina
  3. Un pollastre de qualitat ja tens el 90% del éxit asegurat i si ademés esta ben acompanyat, ja tenim un 10.
    petons

    ResponElimina
  4. Una delícia. Tens raó quin canvi amb pollastre criat com cal.
    Gràcies per compartir la recepta. Un plat adient per les festes de nadal

    ResponElimina
  5. I tant que es nota quan l'aviram està ben criat, no hi ha punt de comprarció!! Amb aquest pollastre deuries fer feliços als de casa, quina pinta!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  6. Marina tu lo has dicho si el producto es de calidad el exito esta asegurado en el 80% del plato y el otro 20% el cocinero mas o menos,pero pienso que si tienes el producto bueno con este pollo con cuatro cosas bien combinadas triunfas en la receta como tu en esta.Con un buen pan y un buen vino que gozada de plato
    peto

    ResponElimina
  7. Aquests plats sempre triomfen! A casa meva segur!

    Respecte a la pregunta que m´has fet sobre l´arròs amb llet: Tens raó queda amb un gust subtil de canyella. Jo l´he accentuat amb l´empolsinat final. L'essència de la recepta és la barreja dels dos ingredients principals: la mousse amb el préssec. Només cal deixar infusionar més estona el palet de canyella en la llet.
    Et prego que quan la facis em diguis el que. No em deixis amb l´ai al cor...així comparem.

    Gràcies.

    ResponElimina
  8. Ai sí Miquel! M'he deixat el vi... i no pot faltar amb plats com aquests. Gràcies!

    Cristina, gràcies pels consells! Aquest cap de setmana si tinc una estona m'hi poso. I et diré què tal!!! Petonets!

    ResponElimina
  9. hummmmm! boníssim... amb 40 minuts de cocció en vau tenir prou? devia ser jove, el pollastre que ha corregut lliure i s'ha fet gros costa molt de fer-lo ben tendre. m'apunto la cullerada de mel per provar-ho algun dia.

    ResponElimina
  10. Hola Manel! Potser sí que he fet curt... la veritat és que m'he inventat una mica aquest temps que he posat, perquè no vaig tenir gaire en compte el rellotge, quan vaig fer aquest plat. I com que fa unes setmanes ja no recordo exactament quan m'hi vaig estar... posem una mica més... una hora i mitja? (comptant l'enrossit i la posterior cocció de xup-xup)... Petons!

    ResponElimina
  11. Amb un bon pollastre com els de abans, segur que en surt un bon plat.
    Petons

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...