Hamburguesa de pèsols

Per variar, he tornat als fogons. Aquesta vegada per fer unes fantàstiques hamburgueses de pèsols. I dic fantàstiques no perquè em sobrin els padrins, sinó perquè no les havia fet mai i, per tant, per a mi també eren un misteri. Després del resultat em sembla que repetiré un dia d'aquests...

Ingredients:

100 g de pèsols

1 patata mitjana

Unes tires de pebrot vermell

1/2 carbassó

1 ceba tendra

espècies en pols (opcional)

1 ou

pa ratllat

D'entrada, feu un sofregit amb la ceba, el pebrot i el carbassó, fins que tot quedi ben tovet. Seguidament, afegiu-hi els pèsols (aquests eren congelats i, per tant, s'han estat uns 5 minuts al foc). També ho heu de salar.

A part, bulliu la patata. Després, la poseu en un bol i l'aixafeu i també la saleu. Incorporeu el sofregit de ceba, pebrot, carbassó i pèsols, i seguiu aixafant. Si teniu trituradora us serà ben fàcil. Sinó, ho haureu de fer amb la forquilla perquè amb la batedora no va bé, és massa espès. Cal, doncs, una mica de paciència i bons canells. Us ha de quedar una cosa així:

Deixeu que la barreja es refredi a temperatura ambient i procediu a fer les hamburgueses. D'entrada, heu d'agafar part de la massa i fer una bola. Després, la passeu per ou batut. A continuació, la passeu per farina de galeta (pa ratllat) i l'aneu aixafant, de manera que us quedi un cercle. Així:

I, finalment, feu l'últim pas, el més fàcil. Jo les he fet amb molt poc oli, a la paella, perquè com que la massa ja és cuita no cal fregir-les gaire, només que es dori el pa. Així, també sigui dit de pas, les fem més sanes... no? El resultat, per dins i per fora, queda així:

Aquesta vegada no hi he posat comí ni cap altra espècie, no perquè no m'hi agradin sinó perquè me n'he oblidat. La propera vegada potser les faré amb curri, o cúrcuma, o cilantre, o all, o... en fi, múltiples versions de la mateixa recepta amb sabors infinits. Per no cansar-se'n mai, vaja.

Aquesta vegada ho aprofito per a presentar l'hamburguesa de pèsols al repte Memòries d'una Cuinera del mes de setembre. Així, no quedarà en l'oblit. Gràcies, noies!