dissabte, 2 de juny del 2012

Casadina de Sardenya amb cireres


El passat 18 de maig vaig assistir al taller d'osteria d'en Pep Nogué. L'osteria és la cuina tradicional italiana, que el cuiner olotí va centrar en tres illes: Sicília, Sardenya i Còrsega (aquesta última més aviat francesa, però en fi...). El taller va ser molt amè, com sempre que tenim en Nogué per a nosaltres una estona... he he. Vam veure com elaborava tres plats: la pasta a la norma (Sicília), l'estofat de cabrit (Còrsega) i la casadina (Sardenya). Finalment, m'he atrevit a preparar aquesta última recepta, que si bé podria ser considerada un postre perquè és eminentment dolça també té un punt salat molt interessant.


La casadina que avui us proposo és un pastís de formatge que s'elabora amb pasta brisa a la base i contorns. En algunes parts de Sardenya es diu Pardula, i a la resta d'Itàlia també es coneix com a Formagelle. Aquesta recepta té molts ingredients, perquè és tradicional italiana, quan s'intentava que amb un sol àpat deixéssim l'estómac ben servit. Tal i com ens va explicar en Pep, avui ja no cal fer servir tots els ingredients que originàriament té la recepta, perquè el que actualment busquem són receptes més lleugeres... Tot i que la casadina no seria, precisament, un postre de règim, sí que la vam reinventar. Avui jo encara l'he reinventat una mica més, posant cireres en comptes de dàtils, com va fer en Pep al taller. Així que us explico primer la meva versió i després la recepta original, d'acord? Som-hi:

Ingredients:
100 g de cireres sense pinyol
200 g de mató (o ricotta dolça)
100 g de parmesà ratllat (o pecorino sard)
1 pessic de sal
3 ous
100 g sucre
1/2 pell de taronja ratllada
1/2 pell de llimona ratllada
1 làmina de pasta brisa
Mantega fosa per untar el motlle

* Apunt: si no feu la pasta brisa vosaltres la farina no cal fer-la servir. Si la feu a casa, i aigua i sal.

El primer que fem és folrar un motlle per anar al forn amb la pasta brisa crua. La punxem i l'omplim de cigrons. Fem servir el mateix paper d'embalar la pasta brisa per a separar el llegum, perquè no toqui directament. Enfornema la pasta uns 10 minuts i la traiem, reservant-la. Això ho fem perquè si ho poséssim amb tot el farcit, segurament la pasta no es couria al mateix temps que el farcit i potser ens quedaria crua al centre.
Ara ja podem començar a preparar el farcit. Primer posem el mató en un bol. Afegim el parmesà ratllat, les cireres sense pinyol i la sal. Afegim els ous, a poc a poca i batent cada vegada que n'hi afegim un. Ho barregem bé. Incorporem el sucre, la pell de llimona i taronja ratllades i ho tornem a barrejar bé. Omplim el motlle amb la pasta brisa del farcit que ja tenim i ho posem al forn, durant uns 40 minuts a 170 ºC. I ja ho tinrem a punt per menjar! Si volem guardar-lo, aquest pastís és ideal per això. Aguanta una setmana a la nevera. L'únic que haurem de fer un cop de forn just abans que el volguem servir. No fem servir microones, ja que la pasta brisa ens perdria la consistència.



I abans d'acabar, us adjunto la recepta tradicional de la casadina que ens va cuinar en Pep Nogué.

Ingredients:
10 g de dàtils o panses sultanes
350 g de mató (o ricotta dolça)
150 g de parmesà (o pecorino sard)
Una mica de sal marina fina
1/4 de culleradeta de brins de safrà
60 g de sèmola fina
3 ous
100 g de sucre en pols
1 ratlladura de taronja
1 ratlladura de llimona


Com us he dit al començament, també vam cuinar dos plats més. Són aquests:

Pasta a la norma de Sicília

Estofat de cabrit de Còrsega (que en Pep va fer amb porc)


33 comentaris:

  1. en Pep, es un cuiner GENIAL, he assistid a mès d'una classe i m'encanta.
    La casadina, molt bona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, en Pep. Gràcies pel compliment, va quedar molt bona!

      Elimina
  2. M'encanta la teva versió amb cireres, uhmm... que bona.
    Petons

    ResponElimina
  3. Em quedo amb la teva versió de la casadina de cireres, molt original i semblant a la claufotis oi? Me l'apunto, que vaig massa sobrada de cireres jeje

    Petonsss

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aspecte s'assembla, Helena, però de gust és força diferent, perquè la casadina té un gust intens i un xic salat, mentre que el clafoutis queda molt suau, amb l'ametlla. Petons

      Elimina
  4. Marina, què bona la casadina, oi? la del Pep em va encantar però aquesta teva amb cireres ha de ser més lleugera. La tinc a pendents encara.
    Petonets

    ResponElimina
  5. Je, je, je...erre que erre amb dàtils, cireres...la qüestió és fer-la.

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta té aquesta Casadina ......no n'habia sentit parlar mai però mirarn la teva recepta , crec que ha de ser molt bona:
    petons

    ResponElimina
  7. Oh! Amb cireres encara m'agada més, ha de quedar boníssim!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que era bona, Gemma. I ja no en queda... :-( N'hauré de fer més, és un vici!! ha ha

      Elimina
  8. Les dos receptes són molt bones, però provaré la de les cireres aprofitant la temporada i que están boníssimes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Més lleuger amb les cireres, encara que ha de estar bo també amb els dàtils.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona amb tots dos farcits, Anna. Però molt bona!!! petonet

      Elimina
  10. Marina, com es nota que estem en temps de cireres. Cal aprofitar-les. Estar amb Pep Nogué i aprendre és tot un luxe.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Nani, i riure una bona estona perquè el Pep és una mica pallasso... en el bon sentit, eh? he he

      Elimina
  11. Que buena... con las ganas que tengo de asistir a uno de estos talleres y nunca puedo... Bss

    ResponElimina
  12. Quin taller tan intersant amb el Pep Nogué! Ja veig que el vas aprofitar al màxim.

    ResponElimina
  13. Quina pinta que té tot!! La casadina ha d'estar tremenda amb cireres!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  14. Marina fantastico te ha salido esta casadina con cerezas y es que con el Pep tambien se aprende un montón
    bona semana
    peto

    ResponElimina
  15. Tiene que estar muy rico, con estas cerezas y el requeson, me imagino su sabor.
    Que tengas una buena semana.
    http://xoriguer48-lasrecetasdelabuelo.bl...

    ResponElimina
    Respostes
    1. lo estaba, tu lo has dicho, perquè ja no en queda... he he. bona setmana, jaime

      Elimina
  16. Debe de ser una explosión de sabores,absolutamente tentadora Marina.

    Un saludo

    ResponElimina
  17. Oh! com m´agrada!!! cireres per un tuboooo!!!ja ja!! ha de ser un gustás anar a un taller del Pep!! Crec que mes o menys ja m´he posat al dia amb tu...és que no arribo a tot!!! necessitos dies de 30 horas i setmanes de 10:))) petonassss

    ResponElimina
  18. Ostres! M'atreu molt això que has fet :)
    M'apunto la recepta ^^ Intentaré buscar-ne l'original i sinó, ja tinc la teva ^^ Ha d'estar deliciós... Porta mató, cireres i pasta brisa... L'he de fer XD

    Petons :)

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...