Casadina de Sardenya amb cireres

El passat 18 de maig vaig assistir al taller d'osteria d'en Pep Nogué. L'osteria és la cuina tradicional italiana, que el cuiner olotí va centrar en tres illes: Sicília, Sardenya i Còrsega (aquesta última més aviat francesa, però en fi...). El taller va ser molt amè, com sempre que tenim en Nogué per a nosaltres una estona... he he. Vam veure com elaborava tres plats: la pasta a la norma (Sicília), l'estofat de cabrit (Còrsega) i la casadina (Sardenya). Finalment, m'he atrevit a preparar aquesta última recepta, que si bé podria ser considerada un postre perquè és eminentment dolça també té un punt salat molt interessant.

La casadina que avui us proposo és un pastís de formatge que s'elabora amb pasta brisa a la base i contorns. En algunes parts de Sardenya es diu Pardula, i a la resta d'Itàlia també es coneix com a Formagelle. Aquesta recepta té molts ingredients, perquè és tradicional italiana, quan s'intentava que amb un sol àpat deixéssim l'estómac ben servit. Tal i com ens va explicar en Pep, avui ja no cal fer servir tots els ingredients que originàriament té la recepta, perquè el que actualment busquem són receptes més lleugeres... Tot i que la casadina no seria, precisament, un postre de règim, sí que la vam reinventar. Avui jo encara l'he reinventat una mica més, posant cireres en comptes de dàtils, com va fer en Pep al taller. Així que us explico primer la meva versió i després la recepta original, d'acord? Som-hi:

Ingredients:

100 g de cireres sense pinyol

200 g de mató (o ricotta dolça)

100 g de parmesà ratllat (o pecorino sard)

1 pessic de sal

3 ous

100 g sucre

1/2 pell de taronja ratllada

1/2 pell de llimona ratllada

1 làmina de pasta brisa

Mantega fosa per untar el motlle

* Apunt: si no feu la pasta brisa vosaltres la farina no cal fer-la servir. Si la feu a casa, i aigua i sal.

El primer que fem és folrar un motlle per anar al forn amb la pasta brisa crua. La punxem i l'omplim de cigrons. Fem servir el mateix paper d'embalar la pasta brisa per a separar el llegum, perquè no toqui directament. Enfornema la pasta uns 10 minuts i la traiem, reservant-la. Això ho fem perquè si ho poséssim amb tot el farcit, segurament la pasta no es couria al mateix temps que el farcit i potser ens quedaria crua al centre.

Ara ja podem començar a preparar el farcit. Primer posem el mató en un bol. Afegim el parmesà ratllat, les cireres sense pinyol i la sal. Afegim els ous, a poc a poca i batent cada vegada que n'hi afegim un. Ho barregem bé. Incorporem el sucre, la pell de llimona i taronja ratllades i ho tornem a barrejar bé. Omplim el motlle amb la pasta brisa del farcit que ja tenim i ho posem al forn, durant uns 40 minuts a 170 ºC. I ja ho tinrem a punt per menjar! Si volem guardar-lo, aquest pastís és ideal per això. Aguanta una setmana a la nevera. L'únic que haurem de fer un cop de forn just abans que el volguem servir. No fem servir microones, ja que la pasta brisa ens perdria la consistència.

I abans d'acabar, us adjunto la recepta tradicional de la casadina que ens va cuinar en Pep Nogué.

Ingredients:

10 g de dàtils o panses sultanes

350 g de mató (o ricotta dolça)

150 g de parmesà (o pecorino sard)

Una mica de sal marina fina

1/4 de culleradeta de brins de safrà
60 g de sèmola fina

3 ous

100 g de sucre en pols

1 ratlladura de taronja

1 ratlladura de llimona

Com us he dit al començament, també vam cuinar dos plats més. Són aquests:

Pasta a la norma de Sicília

Estofat de cabrit de Còrsega (que en Pep va fer amb porc)