Tot i que jo sempre n'hi he dit esponges, el nom que més ha popularitzat aquestes llaminadures és el de núvols. Són poc dietètics, sí, però tan bons...! De vegades, com qui no vol la cosa, m'agrada fer una excepció i fer-me un regal. Aposto pelt menjar sa i segueixo la dieta variada però..., com alguns de vosaltres, tinc la meva taca negra. I aquesta taca es diu... esponges de sucre!!! La majoria de gent que conec n'hi diu núvols però a casa sempre n'hi hem dit esponges, potser per la textura esponjosa que tenen. L'altre dia vaig veure la recepta de webos fritos i amb la Clara de Quins Fogons, amb qui ara comparteixo bloc i programa de ràdio (divendres, de 14 a 15 h a Ràdio Castellar), vam decidir parlar de gominoles i provar de fer-les a casa. I que el que no mata engreixa!! Van quedar així:
Vaig readaptar la recepta original perquè tenia més gelatina de maduixa que neutre, i també perquè així els he pogut donar a les llaminadures un nou color rotllo "Pink Panter", més divertit.
Ingredients:
200 ml. d'aigua
300 g de sucre
3 sobres de gelatina natural Zela de maduixa (13.3 g)
100 g de gelatina en pols
Maizena o sucre glaç per arrebossar
D'entrada, posem l'aigua al foc i hi afegim el sucre i la gelatina de maduixa. Ho anem remenant, controlant que s'espesseixi i, sobretot, que no se'ns enganxi la gelatina a les parets del pot. Cinc minuts abans d'apagar el foc també incorporem la gelatina natural. Seguim remenant i després ho reservem, que es refredi una mica. Al cap de cinc minuts, aboquem el preparat de gelatina en un bol i amb unes baretes comencem a batre la barreja, com si volguessim batre un ou per fer una truita. Veurem que, al principi, encara és molt gelatinós però, a poc a poc, la barreja s'anirà transformant en una marenga. Hem d'estar ben bé 10 minuts batent, fent pauses si no volem que se'ns destrossi el braç de tan fer força.. he he. Quan el color de la gelatina s'hagi aclarit i ens costi més batre ja ho tindrem a punt per a refredar. Ho posem en una safata forrada de paper film i ho deixem acabar de refredar, a temperatura ambient, durant 1 hora.
Quan el preparat ja està ben pres, el tallem en forma de daus i l'arrebossem amb sucre glaç o maizena, només perquè no s'enganxi. I ja les tindrem a punt! Per cert, qui sigui molt i molt llaminer també pot sucar les gominoles amb xocolata de cobertura, sísí! Com aquesta... un pecat deliciós, vaja!
Nota: No cal que les conserveu a la nevera. Com que no hi ha cap ingredient que es faci malvé a temperatura ambient aguanten perfectament a fora i conserven la seva textura esponjosa...
és la meva llaminadura preferida....petons
ResponEliminaLa meva també! Petonet!
EliminaRecordo que de petita aquestes si que m'agradaven però mai he sigut molt de llaminadures. Reconec que fetes així cassolanes n'agafaria un parell sense cap problema, es veuen tan esponjosetes i dolçes....
ResponEliminaSí que ho són! Jo procuro no menjar-ne gaire... però les esponges em perden! he he
Eliminamuy buenas y mas hechas en casa
ResponEliminapeto
Vaig a mirar això de la gelatina natural.
ResponEliminaLa Judith l'altre dia li va fer al Lluc i eren boníssimes.
Petons.
és fàcil de trobar a les botigues de dietètica i n'hi ha de molts gustos! Ja em diràs el què... petonet!
EliminaFa temps que tinc la recepta per fer núvols, però encara no m'he decidit, amb el meu pastís vindrien perfectes i a mes les podria fer amb la forma que vulgués, crec que no trigaré, moltes gràcies.
ResponEliminaPetonets
Ja em diràs com ha anat, Carme! petons
EliminaEfectivament tots tenim alguna....malesa que no podem evitar... Les espopnges no són la meva, però tinc tres nenes... i a més trobo molt divertit aprendre a fer-ne ja que sempre m'agrada fer cuinetes amb nens. Gràcies per l'explicació, no trigaré a fer-ne!A reveure!
ResponEliminaJa em diràs què tal, si ho proves amb les nenes! Petonet
EliminaPerdona, m'he oblidat preguntar-te si amb gelatina de maduixa "del super" també funcionarà bé. Es que en tinc al calaix...i no se que fer-ne, m'aniria perfecte!
ResponEliminaMercè, jo n'he fet servir amb pols perquè permet la calor del foc, i s'ha de coure amb el sucre i l'aigua. Però amb cua de peix del super (si és el que tens, hauries d'afegir la gelatina fora del foc. Ja em diràs. Mua!
EliminaM'encanten els núvols, ja li he dit a la Clara que els he de fer!
ResponEliminaPetons
Sandra
Ja em diràs, Sandra!
Eliminallaminera!!! Quina bona cara que fan
ResponEliminaMolt llaminera, Núria1 Però em controlo, per no acabar com un núvol jo també!!! ha ha ha. Petonet!
EliminaOstí,tu!! sí que fan bona pinta!
ResponEliminaJo també en dic esponges, crec que és perquè som de Sabadell, je je je...
ResponEliminaI de tant en tant, una llaminadura d'aquestes no fa mal ;)
Els de Sabadell sempre hem de donar la nota, oi? Visca els saballuts! Petonet
EliminaDeliciosos i dolcíssims!!
ResponEliminaGràcies Josep! Te'n donaria però han volat! petons
EliminaOhhhh! Si els veu la Violeta voldrà que els faci.
ResponEliminaNani
Fes-ne Nani, queden molt bons! Petonet
EliminaLes vaig fer l'estiu passat, es que a mi també m'agraden, però a casa sempre els hem dit nùvols. Guarda'm una dotzena que t'han quedat molt xules.
ResponEliminaPetons.
Quina bona pinta.
ResponEliminaPer cert, fas unes fotos molt xules de plats i aliments!
Manel
Carai, gràcies pel piropo Manel! Vosaltres sí que les feu xules, també! petonet
EliminaUauuuu!!!quina llaminadura mès bona....veurás quan ens triem els abrics...¡quines curves trobarem!!! pels nùbuls ens posarem...ja,ja,ja.
ResponEliminaPetons
JAJAJA! Ara m'has fet riure, Mamilu! petonet
EliminaSempre és molt bo tornar a la infantesa amb unes “xutxes”
ResponEliminaPetons
Sí, Sión... les xuxes sempre seran les xuxes, oi? quin pecat més dolç... aix! Petonet
EliminaQuan era petita m'en feia un fart! Provarè de fer-los :)
ResponEliminaUna abraçada
Jo també n'hi dic esponges! I estrep! És que som de Sabadell! jejeje
ResponElimina