La d'avui és una recepta fàcil i bona, quan la vaig fer per primer cop vaig tenir clar que no seria l'últim. Aquesta setmana hi he tornat, amb les coques de vidre, perquè sobretot per esmorzar m'agraden moltíssim. Si voleu saber com es fan seguiu llegint que, ja us ho he dit, són ben fàcils.
Ingredients:
200 g de farina de força
2 c. d'oli d'oliva verge extra
1/2 got d'aigua
5 g de llevat de forner
1 pessic de sal
Anís del mono
sucre per arrebossar
xocolata blanca i negre per desfer
Comencem a fer la coca barrejant la farina, l'oli, la sal i el mig got d'aigua. Quan la massa estigui força compacta també hi afegim el llevat.
Fem una bola i la deixem reposar durant 1/2 hora a temperatura ambient, tapada amb paper film.
Agafem la bola i en fem porcions, més o menys, de la mida d'una bola de ping-pong, que col·locarem sobre una base enfarinada i estirarem amb el corró. Com més fins l'estirem més de vidre ens quedarà, o sigui que val la pena esmerçar-s'hi una mica.
Un cop tenim les coques estirades (me'n van sortir 3 de llargues però en podeu fer 6 o més de petites), les col·loquem en una safata del forn i hi tirem el sucre per sobre.
Prèviament, escalfem el forn a 200 ºC, que abaixarem a 180 ºC quan hi posem les coques. Les anem coent, vigilant, perquè no es cremin però perquè es vagin enrossint.
Quan les vores estiguin rosses arriba el moment més divertit de la recepta, el de tirar l'aiguardent per sobre les coques. En aquest cas (i ja em sap greu) no tinc la foto perquè en el moment d'obrir el forn, tirar-hi l'anís i tot plegat, la càmera no se'm va disparar... però vaja, ja ens ho podem imaginar: obrir el forn, ruixar generosament les coques per sobre amb l'anís del mono, tornar a tancar el forn, i deixar coure 5 minuts més perquè s'evapori l'alcohol. L'altra vegada que en vaig fer vaig optar per tirar-hi l'anís al final i potser em va agradar més com queda i tot que coent-la un altre cop. Això... vosaltres mateixos, proveu-ho.
Quan ja siguin rosses, les traiem del forn i les deixem refredar a temperatura ambient. Mentrestant, posem a escalfar les xocolates al bany maria o al microones (només 12 segons de micro i parem, i anem comprovant que es desfaci, tornem a encendre 12 segons, i així fins que sigui fosa). Untem les puntes de les coques.
Amb xocolata negra....
Amb xocolata blanca...
Tornem a deixar refredar perquè la xocolata s'endureixi i... ja les tindrem a punt per menjar!! Ens aguantaran cruixents ben bé tres dies, o sigui que ja teniu l'esmorzar o berenar solucionat!
bon dia Mariana guapa!!! mira he hecho cocas de vidre pero no consigo la coca coca buena de aquí Catalunya, las tuyas tienen muy buena pinta y me ha gustado... se acercan mucho a las de los hornos???
ResponEliminaun besote.
Marina...quin bon esmorzar!!!! Ara en menjaria una amb el cafè amb llet que m'estic prenent...
ResponEliminaPetonets.
oohhhh!! em surten els ulls de les orbites! si les coques de vidre soles son lo más, amb el punt de xocolata han de ser irresistibles! son perfectes per dur a casa d'algu que us ha invitat! petons
ResponEliminaAquestes coques estan dient MENJA'M! amb la mateixa receopta faig coca de forner, però em sembla que el proper cop les estiraré més i les faré de vidre, i banyades amb xocolata segur que no duren els tres dies que dius que aguanten ;o))
ResponEliminaO sigui, de vici! Doncs jo avui en vull una punta!!! jeje!!!
ResponEliminaGràcies, guapa!
Ohhh! que bones han de ser aquestes coques, Marina. En compro molts cops al forn del barri però veient que sencilles son de fer... haig de probar de fer la teva recepta, que a nosaltres també ens agraden molt. Petons.
ResponEliminaEm quedo amb les puntes!!! bé, amb una de negra...! petó
ResponEliminam'encanta!!! aquestes coques m'encanten jeje
ResponEliminapetons
Madre mia que pinta! Esto tiene que estar de fábula! Buenas fotos y paso a paso.. Felicidades!
ResponEliminaFa dies que no en faig i ara mateix m'estàn agafant unes ganes de posarme a fer-les. Si em trec la mandra d'encendre el forn de sobre las faré per berenar.
ResponEliminaM'han agradat amb les puntes de xocolata, tenen molt bone pinta.
Petons.
Aquesta coca m'encanta!!! Un dia vaig provar a fer-ne i com que és tan prima se'm va cremar!!! jejejj una mala olor i fum per la cuina... de vegades sóc un desastre!
ResponEliminaDes de llavors no ho he tornat a provar. Em quedaré amb la teva recepta a veure si m'animo. I amb aquestes puntes no hi ha ningu que es resisteixi... petons
Quina deliciaaaaaaaaaaaa!!!! En vull!!!!!!!!!!!!!! Amb la gana que tinc ara mateix, seria l'esmorzar perfecte!!! un ptonàs
ResponEliminaQue bones amb el toc de xocolata Marina!!
ResponEliminaJo fa temps que no en faig i sempre he tingut ganes de penjar-ne la recepta al blog i encara no ho he fet! Realment són molt fàcils de fer i el resultat està tant bo... a mi també m'agraden molt i per esmorzar... genial!
T'han quedar fantàstiques! ;) Petons!
Anda que no...!!!! una coca boníssima!!!!
ResponEliminaQuè bones són aquestes coques Marina!
ResponEliminaA casa les fem sovint, però l'opció de posar-li la xocolata a les puntes, m'agraden més encara!
Petons!
Què bones que han d'estar aquestes coques, Marina!.
ResponEliminaEm pensava que eren complicades de fer, però ja veig que no. Provaré de fer-les un dia d'aquests...
Una abraçada
No puc dir res més que : UAUUUUUU!!!!
ResponEliminaHi ha tantes coses bones de fer i que són més simples del que pensem. Me l'apunto
Petons
Oh quines coques tan bones .............ara amb el café m'aniria d'allò més be un trosset.
ResponEliminapetons
La coca de vidre m'encanta i així amb xoco encara més.
ResponEliminaPetons.
L'encant de les coses senzilles, un esmorzar molt sa, fet a casa i amb la gràcia de la xocolata. Què més es pot demanar?
ResponEliminaPer esmorzar, o a qualsevol altra hora, aquesta coca ha de ser divina! Quina passada! Les faré ben aviat!
ResponEliminaM'encanta la coca de vidre i si m'hi poses aquest punt de xocolata tot un perill. Disfruto moltíssim amb les receptes que ens presentes. Moltes gràcies
ResponEliminaQue vols que et diga??? les coques de vidre son la meva debilitat , i així rematades amb xocolata una delicia!! petons,
ResponEliminaummmm tan bones, i faciles per fer i no m he atrevit mai a fer-les.....crec que ha arribat el moment de fer-les
ResponEliminaun petonet
Si no li poses puntes de xoco...com que no quedes satisfeta, no???
ResponEliminaque buenas que son y este toque de chocolates genial Marina
ResponEliminaPeto
M'agrada moltissim la coca de vidre, encara que mai m'he atrevit a fer-la, no sóc de dolços,
ResponEliminaPerò no em puc resistir a aquesta delícia que has fet, Marina.
Ohhh una de les meves coques preferides!!! ^^ Bé, de fet m'agraden de tots els tipus, trobo que a Catalunya tenim una gran riquesa de postres i coques tradicionals i això m'encanta.
ResponEliminaAixí amb xocolata han de ser boníssimes, per mi lea de les puntes negres, que com més negra, més m'agrada!
Petons!
Aaaaaaai, que me' menjaria una ara mateix! Una... O dos... O tres...
ResponEliminaMarta
hola! acabo de conèixer el teu blog i m'encanta! he intentat fer la recepta i no sé per què, però la massa se m'enganxava molt :-(. Pot ser sabries dir-me que faig malament! gràcies!!
ResponEliminaHola Jose! Benvingut! Sobre això que em comentes, pots provar de fer dues coses: o bé poses menys aigua a la farina o més farina, mentre l'amasses, o bé enfarines la massa un cop tens la bola fet i la vols estirar. De totes dues maneres la massa et quedarà més sòlida. El problema de la primera opció pot ser només que si et passes d'afegir farina o hi poses menys aigua, et quedi poc elàstica. Ja em diràs!
EliminaMoltes gràcies Marina! ho vaig solucionar afegint més farina mentre amassava, però vaig pensar que potser ho estava espatllant, sóc una mica novata! No m'han quedat pas malament per ser la primera vegada! Gràcies novament! Et continuo llegint!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOOOOhhhh Marina que bones aquestes coques de vidre!!!
ResponEliminaM'emporto la recepta !!
Petons
Boníssimes!! I el vestuari ja és el màxim!! Amb aquesta recepta tan ben explicada les tinc que provar perquè sempre m'han encantat! Petonets!
ResponEliminaM'encanta aquesta roba!!!!!! La coca de vidre em porta bonics records d'infància.....l'hauré de vestir com aconselles!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Això és una coca de vidre però vestida de gala!!!
ResponElimina